Articles d'opinió

Entendre el TDAH no és justificar les conseqüències d’un consum o d’una conducta. És identificar dificultats, autoestigma i necessitats de suport per intervenir abans, millor i sense judicis.

L’estigma no és només una etiqueta: quan es repeteix pot fer créixer la vergonya, l’aïllament i l’autoestigma. Recuperar-se també és recuperar la dignitat, la veu i el dret a demanar ajuda.

L’estigma no només jutja des de fora: també pot convertir-se en autoestigma i fer que una persona dubti del seu criteri, trigui a demanar ajuda o normalitzi situacions inadequades. Reflexionem sobre drets, dignitat i recuperació a partir de l’article d’Eva Tenorio.

La pornografia pot condicionar la manera com adolescents i joves entenen els cossos, el plaer, el consentiment i les relacions quan ocupa el lloc de l’educació afectivosexual. Analitzem les dades, els senyals d’ús problemàtic i les eines de prevenció i ajuda disponibles a Andorra.

Protegir la salut no hauria de dependre d’assolir l’abstinència immediatament. La reducció de danys posa la persona al centre, redueix riscos i manté oberta la porta a l’ajuda.

Les catinones sintètiques són una família d’estimulants en ràpida evolució. Expliquem què se’n sap, quins riscos presenten, les dades europees més recents i com demanar orientació a Andorra.

Les begudes energètiques formen part del dia a dia de molts adolescents i joves, però la seva normalització no elimina els riscos. A partir de l’article d’opinió publicat al Diari d’Andorra, analitzem la cafeïna, el sucre, la barreja amb alcohol, el màrqueting i les dades més recents sobre consum juvenil.

No totes les addiccions impliquen una substància. El joc, els videojocs i determinats usos digitals poden convertir-se en un problema quan apareixen pèrdua de control, priorització de la conducta i conseqüències en la vida quotidiana. Repassem les dades que inspiren l’article d’opinió d’El Periòdic, què diu la recerca i quins recursos hi ha a Andorra.

La falta de medicació per al TDAH no implica simplement substituir una capsa per una altra. Quan un tractament funciona, un canvi sobtat pot alterar un equilibri que ha costat temps construir.

Recuperar-se d’una addicció no depèn únicament de la voluntat o del tractament. Una llar segura pot oferir descans, estabilitat i continuïtat per sostenir el canvi.

Una addicció no es resol únicament decidint deixar de consumir. La voluntat és important, però el procés també pot requerir tractament, seguiment, suport comunitari i temps. Analitzem l’article d’Eva Tenorio a Bondia i les dades d’Andorra que ajuden a entendre per què culpabilitzar no cura i acompanyar sí que pot obrir camins de recuperació.

L’ENSA 2024 mostra una bona salut percebuda en termes globals, però també diferències per sexe i classe social, barreres econòmiques d’accés a l’atenció i patrons de consum que mereixen una lectura més profunda.

Quan l’alcohol forma part de la rutina, les celebracions i les relacions socials, pot costar més reconèixer quan el consum està deixant de ser innocu. L’article d’opinió d’Eva Tenorio posa el focus en aquesta normalització i en la necessitat de demanar ajuda abans d’arribar a una situació extrema.

Les addiccions no desapareixen amb l’edat. L’article de Bondia posa el focus en una realitat sovint invisible: persones grans que conviuen amb problemes relacionats amb l’alcohol, la medicació, la solitud, el dolor o l’estigma. Recollim les idees clau i els recursos disponibles a Andorra.

Viure amb un TDAH no diagnosticat pot significar anys de desorganització, impulsivitat i esgotament. L’article d’Eva Tenorio connecta diagnòstic tardà, automedicació, addiccions i recuperació.

Quan una addicció entra en una família, l’impacte també recau sobre qui cuida. Analitzem per què moltes dones sostenen aquesta càrrega, què mostren les dades de Projecte Vida i quins recursos existeixen a Andorra.

Les criptomonedes no són, per si mateixes, una addicció. Però quan invertir es converteix en una necessitat constant, apareixen operacions impulsives, persecució de pèrdues, ocultació i conflictes, la conducta pot començar a assemblar-se massa al joc. L’article d’opinió d’Eva Tenorio posa el focus en una realitat que Projecte Vida ja detecta en els espais d’acompanyament a Andorra.

Quan una medicació prescrita es converteix en l’única resposta sostinguda al malestar, cal revisar què està passant. L’article d’Eva Tenorio posa el focus en les benzodiazepines, la normalització del risc i la necessitat d’acompanyament integral.

Les dades de Projecte Vida mostren un augment dels casos vinculats a la cocaïna i del policonsum. Posem context a l’article d’Eva Tenorio i expliquem per què parlar-ne a temps és prevenció.

Deixar l’alcohol, apagar la pantalla o abandonar una conducta compulsiva pot ser un primer pas, però no sempre resol allò que hi ha al darrere. Aquesta entrada resumeix l’article «Sec el got, humida la ferida» i proposa mirar el dolor emocional, l’esgotament, la soledat i les necessitats que una conducta pot intentar alleujar.

El Gener Sec pot ser una oportunitat per observar els hàbits i preguntar-nos quin paper ocupa l’alcohol a la nostra vida. Però una pausa de trenta-un dies no és una solució màgica ni substitueix l’acompanyament professional quan existeix dependència.