Com distorsionar una sexualitat sana: pornografia, adolescents i prevenció
- Maria Lozano
- Jun 26
- 10 min de lectura
Actualitzat: 3 days ago
La sexualitat forma part del desenvolupament humà i no es redueix a les pràctiques sexuals. Inclou el cos, les emocions, els vincles, els límits, el consentiment, la identitat, el plaer, la seguretat i la manera com ens relacionem amb els altres. Durant l’adolescència, moltes d’aquestes dimensions es construeixen alhora que augmenta l’autonomia digital.
El problema apareix quan internet —i, en particular, la pornografia— ocupa el lloc que haurien de compartir una educació afectivosexual rigorosa, la conversa familiar, els referents educatius i l’accés a informació segura. La pornografia és una representació produïda amb una finalitat d’excitació i entreteniment; no és una guia sobre com funciona una relació real ni sobre com es negocien el desig, el consentiment o els límits.
Resum de l’article d’opinió
A «Com distorsionar una sexualitat sana», publicat al Diari d’Andorra, Maria Lozano alerta sobre el paper que pot tenir la pornografia en la construcció de la sexualitat adolescent quan es converteix en un referent principal. L’article posa l’accent en les expectatives poc realistes sobre els cossos i el rendiment, en la possible normalització de dinàmiques de dominació o cosificació i en la necessitat d’incorporar una perspectiva de gènere.
El text també descriu possibles senyals d’ús problemàtic —com dedicar-hi cada vegada més temps, interferir amb activitats quotidianes o utilitzar-la per gestionar malestar emocional— i defensa una resposta preventiva basada en el diàleg, els límits digitals, l’acompanyament familiar i una educació afectivosexual adaptada a l’edat.
Què entenem per una sexualitat sana?
L’Organització Mundial de la Salut planteja la salut sexual com un estat de benestar físic, emocional, mental i social relacionat amb la sexualitat. Aquest enfocament implica poder viure relacions respectuoses i segures, lliures de coerció, discriminació i violència.
Per això, una sexualitat sana no es mesura per complir expectatives externes. Té més a veure amb la llibertat per decidir, la capacitat d’expressar desitjos i límits, la comunicació, la reciprocitat, el respecte als cossos i la protecció de la salut.
Dades que ajuden a posar el debat en context
Les dades oficials més recents de l’Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions (OEDA) mostren que la pornografia és una experiència freqüent entre l’alumnat de 14 a 18 anys a Espanya, tot i que els indicadors van disminuir el 2025 respecte del 2023.
Indicador · ESTUDES 2025 | Total | Nois | Noies |
Alguna vegada a la vida | 57,8% | 80,1% | 35,4% |
Últims 12 mesos | 50,5% | 75,3% | 24,7% |
Últims 30 dies | 37,0% | 59,8% | 13,5% |
Ús problemàtic | 4,1% | 7,2% | 1,0% |
Font: OEDA, Informe sobre Addiccions Comportamentals 2025 / ESTUDES 2025. Dades d’Espanya, no d’Andorra.
En la població general espanyola, l’Enquesta Nacional de Salut Sexual publicada el juny del 2026 també descriu una diferència marcada per sexe: el 71,9% dels homes i el 24,9% de les dones declaren haver vist pornografia durant l’últim any. La mateixa enquesta mostra un suport social molt ampli a l’educació sexual als centres educatius: el 91,1% de la població està a favor que s’imparteixi a Primària, ESO i Formació Professional.
La prevalença d’ús no és una prevalença d’addicció. L’OEDA diferencia explícitament entre haver consumit pornografia i presentar un ús problemàtic. Aquesta distinció és especialment important per evitar alarmisme i estigma.
La pornografia no és educació afectivosexual
Una escena pornogràfica no sol mostrar tot allò que fa que una relació sexual sigui segura i saludable: les converses prèvies, els dubtes, els límits, la negociació del consentiment, la protecció davant infeccions o embarassos, la diversitat corporal real, la cura emocional o la possibilitat d’aturar-se.
Quan aquests continguts són un referent central, poden influir en les expectatives sobre el rendiment, els cossos, les pràctiques, el plaer o els rols de gènere. Aquesta influència no és igual en totes les persones: depèn de l’edat, del tipus de contingut, de la freqüència, del context social i familiar i, sobretot, de si existeixen altres fonts d’informació i educació amb què interpretar allò que es veu.
UNICEF assenyala que l’exposició dels infants i adolescents a pornografia pot tenir efectes perjudicials i que els continguts abusius o misògins poden contribuir a normalitzar conductes de dominació, cosificació o violència. Alhora, remarca que les barreres tecnològiques no són suficients per si soles: cal educació mediàtica, pensament crític i aprenentatge sobre relacions saludables.
Consentiment, gènere i expectatives
Un dels aprenentatges essencials és distingir una representació audiovisual d’una relació real. El consentiment no és l’absència d’un «no»: ha de ser lliure, informat, reversible i present durant tota la interacció. La insistència, la pressió o la por no són consentiment.
La perspectiva de gènere també és necessària perquè part de la pornografia comercial situa el plaer masculí al centre, pot cosificar les dones o representar dinàmiques de dominació com si fossin universals. L’objectiu preventiu no és demonitzar la sexualitat, sinó ampliar els referents: reciprocitat, comunicació, diversitat, respecte i capacitat de decidir.
Quan l’ús pot convertir-se en problemàtic?
No existeix un únic senyal que permeti diagnosticar un problema. És més útil observar el conjunt i, sobretot, l’impacte que la conducta té en la vida de la persona.
Pèrdua de control: es consumeix durant més temps o amb més freqüència del que s’havia previst.
Interferència: es descuiden els estudis, la feina, el descans, les relacions o altres activitats importants.
Intents repetits de reduir-ne l’ús que no s’aconsegueixen sostenir.
Malestar significatiu, culpa, ansietat o preocupació relacionada amb el consum.
Ús gairebé automàtic com a principal manera d’afrontar estrès, tristesa, soledat o avorriment.
Persistència del consum malgrat conflictes o conseqüències que la persona reconeix com a negatives.
Aquests indicadors no permeten establir un diagnòstic per si sols. Si hi ha patiment, pèrdua de control o interferència en la vida quotidiana, una valoració professional pot ajudar a entendre què està passant i quins recursos són adequats.
Com parlar de pornografia amb adolescents sense convertir-ho en un interrogatori
La conversa acostuma a ser més útil quan comença abans que hi hagi un problema i quan no parteix de la vergonya. Preguntar què saben, què han sentit, què han vist o què pensen permet detectar mites sense obligar-los a explicar experiències íntimes.
Diferenciar pornografia, ficció i realitat: allò que es veu en pantalla està seleccionat, interpretat, editat i produït.
Parlar de consentiment i límits amb exemples quotidians i adaptats a l’edat.
Normalitzar la diversitat corporal i evitar comparar-se amb cossos o rendiments escollits per a una producció audiovisual.
Explicar que el plaer real requereix comunicació, reciprocitat i seguretat; no una actuació per complir expectatives.
Incloure privacitat, sexting, pressions digitals, captures de pantalla i dret a no compartir imatges íntimes.
Utilitzar controls parentals i límits tecnològics de forma transparent, explicant-ne la finalitat, però sense confondre’ls amb una educació sexual completa.
Mantenir una porta oberta perquè l’adolescent pugui demanar ajuda sense por de càstigs automàtics o humiliació.
Què diu l’OMS sobre l’educació sexual integral?
L’OMS descriu l’educació sexual integral com un aprenentatge progressiu, científic i adaptat a l’edat i al desenvolupament. Inclou relacions, drets humans, igualtat de gènere, consentiment i seguretat, habilitats per a la vida, ús segur de les tecnologies digitals, desenvolupament humà i salut sexual i reproductiva.
L’evidència resumida per l’OMS indica que una educació sexual de qualitat millora coneixements i actituds protectores i no augmenta l’activitat sexual ni afavoreix un inici més precoç. En la infància, parlar de sexualitat significa abordar el cos, les emocions, la intimitat, el respecte, els límits i la seguretat amb continguts adequats a cada etapa.
Quan convé demanar ajuda?
Pot ser útil demanar orientació quan la pornografia o qualsevol altra conducta digital està generant pèrdua de control, conflictes, interferència amb el descans o les responsabilitats, malestar emocional, aïllament, dificultats en les relacions o intents repetits de reduir-ne l’ús sense aconseguir-ho.
També és important consultar quan hi ha dubtes sobre salut mental, violència, coerció, vulnerabilitat o seguretat digital. En cas de menors, la protecció i l’acompanyament han de prevaldre sobre el càstig.
Llegeix l’article original
Aquest article d’opinió convida a reflexionar sobre com determinats missatges, expectatives socials, estereotips i continguts que normalitzem poden acabar condicionant la manera com entenem i vivim la sexualitat. Parlar d’una sexualitat sana implica anar més enllà de la prevenció de riscos: significa posar al centre el consentiment, el respecte, l’educació afectivosexual, els límits personals i unes relacions basades en la llibertat i la igualtat.
Per aprofundir en aquesta reflexió i conèixer l’argumentació completa de l’autoria, et convidem a consultar l’article original publicat al Diari d’Andorra.
Article original: «Com distorsionar una sexualitat sana» — Diari d’Andorra
Dades rellevants
57,8% de l’alumnat de 14-18 anys a Espanya declara haver vist pornografia alguna vegada a la vida. | 50,5% declara haver-ne vist durant els últims 12 mesos. |
37,0% declara haver-ne vist durant els últims 30 dies. | 4,1% presenta un ús problemàtic segons l’indicador utilitzat per l’OEDA. |
7,2% vs. 1,0% ús problemàtic en nois i noies, respectivament, a ESTUDES 2025. | 91,1% de la població espanyola dona suport a impartir educació sexual a Primària, ESO i FP segons l’ENSS II 2026. |
ENSS II 2026 (Espanya): el 71,9% dels homes i el 24,9% de les dones declaren haver vist pornografia durant l’últim any. Aquesta dada correspon a població general de l’enquesta, no només a adolescents. | |
Preguntes freqüents
La pornografia pot influir en la sexualitat dels adolescents?
Sí, sobretot quan es converteix en una font principal d’informació sexual. Pot condicionar expectatives sobre els cossos, el rendiment, el plaer, els rols de gènere o el consentiment. Aquesta influència no és igual en totes les persones i depèn de l’edat, el tipus de contingut, la freqüència, el context i l’educació afectivosexual disponible.
Veure pornografia significa tenir una addicció?
No. Veure pornografia de manera puntual o habitual no equival automàticament a tenir una addicció. En divulgació és més rigorós parlar d’ús problemàtic quan apareixen pèrdua de control, interferència amb la vida quotidiana, malestar o continuïtat malgrat conseqüències negatives.
Quins senyals poden indicar un ús problemàtic de pornografia?
Alguns possibles indicadors són dedicar-hi més temps del previst, descuidar estudis, feina, descans o relacions, intentar reduir-ne l’ús sense aconseguir-ho, sentir malestar significatiu o utilitzar-lo com a principal manera d’afrontar estrès, tristesa, soledat o avorriment. Cal valorar-los en conjunt.
La pornografia és educació sexual?
No. La pornografia és una representació audiovisual orientada principalment a l’excitació i l’entreteniment. No sol ensenyar de manera fiable comunicació, consentiment, prevenció, diversitat corporal, cura emocional o negociació dels límits.
Com pot afectar la percepció dels cossos?
La repetició de determinats cossos, genitals o formes de rendiment pot alimentar comparacions i expectatives poc realistes. Una educació afectivosexual de qualitat ajuda a entendre que els cossos, els desitjos i les respostes sexuals són diversos.
Quina relació hi ha entre pornografia i consentiment?
Algunes escenes poden ometre la comunicació explícita dels límits o representar insistència, dominació o submissió sense el context necessari. Per això és essencial explicar que el consentiment ha de ser lliure, informat, reversible i present durant tota la interacció.
La pornografia provoca conductes violentes?
No es pot afirmar que el consum provoqui automàticament violència. La recerca descriu relacions complexes i no una causa única. Alguns continguts, especialment els abusius o misògins, poden reforçar guions desiguals o normalitzar conductes problemàtiques, sobretot si no hi ha altres referents crítics i educatius.
Com podem parlar de pornografia amb adolescents?
Amb calma, sense interrogatoris ni humiliació. Es pot començar preguntant què saben o què pensen i aprofitar la conversa per diferenciar ficció i realitat, parlar de consentiment, diversitat corporal, plaer, límits, privacitat i seguretat digital. El llenguatge s’ha d’adaptar a l’edat.
El control parental és suficient?
No. Pot reduir l’exposició i és especialment útil durant la infància, però no substitueix la comunicació, el pensament crític ni l’educació afectivosexual. Funciona millor quan els límits tecnològics s’expliquen amb transparència.
On es pot demanar ajuda a Andorra si hi ha pèrdua de control o malestar?
Projecte Vida ofereix orientació, acompanyament confidencial i derivació a recursos especialitzats. Es pot contactar al (+376) 661 707 o a projectevidaandorra@gmail.com. Per a valoració i tractament clínic, la Unitat de Conductes Addictives del SAAS atén al (+376) 871 105.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Recurs clínic públic: UCA del SAAS
Quan la situació necessita valoració o tractament clínic, la Unitat de Conductes Addictives (UCA) del SAAS disposa d’un equip multidisciplinari i atén tant dificultats relacionades amb substàncies com addiccions comportamentals i noves tecnologies. Ofereix informació i assessorament, tractament mèdic, psicològic i social, i teràpies individuals i de grup.
UCA · Servei Andorrà d’Atenció Sanitària Tel. (+376) 871 105 · Av. Fiter i Rossell, 22, Escaldes-Engordany, AD700. |
Fonts consultades
Com distorsionar una sexualitat sana — Diari d’Andorra. Article d’opinió de Maria Lozano que dona origen a l’entrada.
Educació integral en sexualitat — Organització Mundial de la Salut (OMS). Fitxa actualitzada el març del 2026 sobre educació sexual integral, consentiment, relacions, drets, gènere, seguretat i ús de tecnologies digitals.
Salut sexual — Organització Mundial de la Salut (OMS). Marc de salut sexual basat en benestar físic, emocional, mental i social, respecte, seguretat i absència de coerció, discriminació i violència.
Informe sobre Addiccions Comportamentals 2025 — OEDA · Ministeri de Sanitat d’Espanya. Presentació oficial amb dades ESTUDES 2025 sobre ús i ús problemàtic de pornografia entre estudiants de 14 a 18 anys.
Encuesta Nacional de Salud Sexual II (ENSS II) — Ministeri de Sanitat d’Espanya. Resultats publicats el juny del 2026 sobre salut sexual, pornografia, consentiment i suport a l’educació sexual.
Protecció dels infants contra els impactes nocius de la pornografia — UNICEF. Orientacions sobre riscos de l’exposició infantil i adolescent i necessitat de combinar protecció, alfabetització mediàtica i educació en relacions saludables.
Relación de la pornografía mainstream con la salud sexual y reproductiva de los/las adolescentes — Revista Española de Salud Pública. Revisió d’abast sobre pornografia i salut sexual i reproductiva adolescent.
Guía sobre pornografía para profesionales y mediadores juveniles — Salud Extremadura / guia ANDREA. Recurs preventiu orientat a famílies i professionals per treballar pensament crític, sexualitat saludable i prevenció de conductes nocives.
Projectes i Accions — Associació Projecte Vida. Assessorament, acompanyament i derivació, Grups d’Ajuda Mútua, tallers de prevenció i sensibilització.
Unitat de Conductes Addictives (UCA) — Servei Andorrà d’Atenció Sanitària. Recurs clínic públic d’Andorra per a conductes addictives, incloses addiccions comportamentals i noves tecnologies.
La pornografia no hauria de ser qui expliqui als adolescents què és el desig, com són els cossos o què s’espera d’una relació. La prevenció més útil combina informació fiable, confiança, educació afectivosexual, límits digitals, pensament crític i accés a ajuda quan apareix malestar.
💚 Vols saber com et podem acompanyar?
Si la pornografia, les pantalles o qualsevol conducta està generant pèrdua de control, malestar o conflictes, no cal esperar que la situació empitjori. A Projecte Vida t’escoltem de manera confidencial, respectuosa i sense judicis. Si cal atenció clínica, t’ajudem a identificar i activar els recursos adequats.
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris