L’estigma posa en risc els nostres drets: addiccions, dignitat i recuperació
- Eva Tenorio
- Jul 13
- 7 min de lectura
Actualitzat: 3 days ago
Parlar d’estigma en les addiccions no és parlar només de paraules que fan mal.
Quan els prejudicis socials s’interioritzen, poden convertir-se en autoestigma: culpa, vergonya, sensació de no merèixer ajuda i pèrdua de confiança en el propi criteri. Aquesta mirada pot retardar la demanda de suport, dificultar que la persona posi límits i fer més difícil participar activament en les decisions que afecten la seva recuperació.
L’article d’opinió «L’estigma posa en risc els nostres drets», d’Eva Tenorio i publicat a El Periòdic d’Andorra el 13 de juliol de 2026, posa el focus en una idea essencial: tenir una addicció no redueix els drets d’una persona. Recuperar-se també significa recuperar dignitat, veu, autonomia i capacitat de decidir.
Resum de l’article d’opinió
Eva Tenorio parteix de notícies sobre investigacions obertes relacionades amb centres privats de tractament de les addiccions a Catalunya. L’autora recorda expressament que correspon a la justícia aclarir els fets i que cal respectar la presumpció d’innocència. A partir d’aquí, desplaça el debat cap a una pregunta més profunda: per què una persona que conviu amb una addicció pot arribar a acceptar un tracte que vulnera la seva dignitat o la seva capacitat de decidir?
La resposta que planteja és l’estigma. Durant anys, moltes persones senten missatges que redueixen l’addicció a una falta de voluntat, a un defecte moral o a una elecció individual. Quan aquests missatges es repeteixen, poden acabar interioritzant-se. La persona deixa de discutir-los, es culpa, dubta d’ella mateixa i pot arribar a sentir que mereix menys ajuda o menys respecte que qualsevol altra persona atesa per un problema de salut.
Aquest procés és l’autoestigma. No només fa més difícil demanar ajuda: també pot debilitar la capacitat de posar límits, qüestionar intervencions inadequades o expressar desacord. Per això l’article defensa que una recuperació de qualitat ha d’anar acompanyada del respecte a la dignitat, d’una atenció basada en l’evidència i de la participació de la persona en les decisions sobre el seu propi procés.
Quan l’estigma es converteix en una barrera de salut
L’Organització Mundial de la Salut assenyala que les persones amb problemes de salut mental, neurològics o relacionats amb l’ús de substàncies poden patir estigma, discriminació i vulneracions de drets dins i fora dels sistemes de salut. L’OMS defensa serveis centrats en la persona, comunitaris i respectuosos amb els drets humans.
La mateixa OMS ha remarcat que la sensibilització, per si sola, no sempre és suficient per reduir els prejudicis. Les intervencions que incorporen contacte social i participació de persones amb experiència viscuda poden ajudar a canviar actituds i comportaments, perquè permeten veure la persona més enllà de l’etiqueta.
Drets que no desapareixen durant la recuperació
Demanar ajuda no significa renunciar a la pròpia veu. Una persona que inicia un tractament o un procés d’acompanyament continua tenint dret a ser tractada amb respecte, a rebre informació comprensible, a conèixer els objectius de la intervenció, a formular preguntes i a participar en les decisions que l’afecten.
Dret a un tracte digne, respectuós i no discriminatori.
Dret a una atenció de qualitat i coherent amb l’evidència disponible.
Dret a rebre informació clara sobre les intervencions, els objectius i els possibles riscos.
Dret a participar en les decisions i expressar dubtes, desacords o límits.
Dret a la confidencialitat i a la protecció de la vida privada dins del marc aplicable.
Dret a demanar una segona opinió o buscar un altre recurs quan una intervenció no ofereix garanties suficients.
A Andorra, el Pla integral de salut mental i addiccions (PISMA) estableix com a finalitat avançar cap a un model d’atenció que garanteixi el dret a la salut mental de la població. Aquest marc reforça la necessitat de situar la dignitat, la qualitat assistencial i la coordinació entre recursos al centre de la resposta.
Dades de Projecte Vida: una demanda d’ajuda que necessita respostes sense judicis
Les dades d’activitat de Projecte Vida del primer semestre de 2026 mostren una demanda significativa d’orientació i acompanyament comunitari. Són dades de l’entitat i no permeten calcular la prevalença de les addiccions al conjunt del país, però ajuden a dimensionar les necessitats de les persones que arriben al recurs.
Aquestes xifres recorden la importància de disposar de portes d’entrada accessibles, confidencials i no estigmatitzants. Demanar ajuda abans pot facilitar una orientació més precoç, però perquè això passi la persona ha de sentir que serà escoltada i respectada.
Trenca l’estigma: posar la persona al centre
El 30 de juny de 2026, Projecte Vida va posar en marxa una nova edició de la campanya «Trenca l’estigma», amb la col·laboració del Govern d’Andorra, el Comú d’Escaldes-Engordany i VSA Comunicació. La iniciativa busca reduir etiquetes socials, humanitzar les addiccions i facilitar que les persones puguin demanar ajuda sense por de ser jutjades.
La lluita contra l’estigma no consisteix a negar les conseqüències d’una addicció ni a eliminar la responsabilitat personal. Consisteix a separar la persona del problema, reconèixer la complexitat dels trastorns addictius i construir respostes que combinin responsabilitat, límits, evidència, salut i respecte.
Llegeix l’article original
Aquesta entrada contextualitza i amplia els principals eixos de l’article d’opinió. Per llegir el text original d’Eva Tenorio i respectar la font editorial, consulta la publicació completa a El Periòdic d’Andorra
Preguntes freqüents
Què és l’estigma en les addiccions?
És el conjunt de prejudicis, estereotips i actituds negatives que redueixen una persona a la seva addicció. Pot aparèixer com a judici, discriminació, exclusió, desconfiança o tracte menys respectuós.
Què és l’autoestigma?
És la interiorització dels prejudicis socials. La persona pot començar a pensar que és culpable, feble, indigna d’ajuda o incapaç de canviar, i això pot afectar l’autoestima, la confiança i la capacitat de demanar suport.
L’estigma pot retardar la demanda d’ajuda?
Sí. La por de ser jutjada, exposada o etiquetada pot fer que una persona amagui el que li passa, minimitzi les dificultats o esperi fins que les conseqüències siguin més greus.
Una addicció és simplement falta de voluntat?
No. Les addiccions són problemes de salut complexos en què poden intervenir factors biològics, psicològics, emocionals, socials i ambientals. La motivació és important, però no substitueix l’atenció adequada.
Quins drets té una persona durant un tractament d’addiccions?
Té dret a un tracte digne, informació comprensible, confidencialitat dins del marc aplicable, participació en les decisions i una atenció de qualitat. També pot formular preguntes, expressar desacords i buscar alternatives quan sigui necessari.
La humiliació o la intimidació formen part d’un tractament legítim?
No haurien de normalitzar-se com a eines terapèutiques. Una intervenció respectuosa no necessita degradar la persona ni utilitzar la vergonya com a mecanisme de control.
Posar límits significa rebutjar l’ajuda?
No. Acceptar ajuda és compatible amb preguntar, entendre, discrepar i participar activament en les decisions. L’autonomia forma part d’una recuperació centrada en la persona.
Què significa una atenció basada en l’evidència?
Significa utilitzar intervencions sustentades pel coneixement científic disponible, integrant l’experiència professional i les necessitats, circumstàncies i preferències de la persona atesa.
Com podem reduir l’estigma?
Podem utilitzar llenguatge centrat en la persona, evitar etiquetes, informar-nos sobre les addiccions, escoltar les persones amb experiència viscuda i rebutjar discursos que converteixen un problema de salut en un judici moral.
Com pot ajudar Projecte Vida?
Projecte Vida ofereix escolta, orientació, acompanyament comunitari, suport a famílies, grups d’ajuda mútua i derivació cap a altres recursos quan cal. El contacte és confidencial i no cal esperar una situació extrema per fer una primera consulta.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Fonts consultades
El Periòdic d’Andorra — «L’estigma posa en risc els nostres drets» — Font original de l’article d’opinió d’Eva Tenorio, publicat el 13 de juliol de 2026. És la redirecció editorial principal i s’ha d’identificar de manera visible.
Govern d’Andorra — Pla integral de salut mental i addiccions (PISMA) — Marc institucional andorrà que planteja un model d’atenció orientat a garantir el dret a la salut mental i agrupa recursos, plans i documentació relacionada.
Organització Mundial de la Salut — Política, dret i drets — Font internacional sobre drets, estigma i discriminació en salut mental, salut cerebral i condicions relacionades amb l’ús de substàncies; defensa serveis centrats en la persona i respectuosos amb els drets.
OMS Europa — Acabar amb l'estigma i la discriminació en salut mental — Síntesi de l’evidència sobre reducció de l’estigma, inclosa la importància del contacte social i de la participació de persones amb experiència viscuda.
Projecte Vida — Trenca l’estigma — Entrada interna que documenta el llançament de la campanya a Andorra, els seus objectius, les col·laboracions i el focus en reduir prejudicis i facilitar la demanda d’ajuda.
Projecte Vida — Balanç primer semestre 2026 — Font de les dades d’activitat utilitzades en el bloc contextual: persones acompanyades, primeres visites, seguiments i grups d’ajuda mútua.
💚 Vols saber com et podem acompanyar?
No cal esperar que la situació sigui extrema.
Si et preocupa el teu consum, una conducta que està afectant la teva vida o la situació d’una persona propera, una primera conversa pot ajudar-te a entendre què està passant i valorar els passos següents.
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris