El TDAH no és una excusa: entendre la neurodivergència per prevenir l’estigma i les addiccions
- Erika Garcia Martinez
- Aug 7
- 8 min de lectura
Quan una realitat invisible comença a tenir més diagnòstic, més llenguatge i més presència pública, sovint també apareix una reacció de desconfiança. Frases com «ara tothom té TDAH» poden semblar inofensives, però redueixen una condició del neurodesenvolupament a una moda i poden reforçar el judici sobre persones que han passat anys intentant funcionar sense saber per què determinades tasques, ritmes o exigències els costaven tant.
L’article d’opinió «El TDAH no és una excusa…», publicat a Bondia el 6 d’agost de 2026 i signat per Erika García Martínez, de Projecte Vida, posa el focus precisament aquí: entendre el TDAH no significa justificar-ho tot. Significa substituir la caricatura per context, distingir responsabilitat de culpabilització i preguntar-nos quins suports poden reduir el malestar i prevenir conductes de risc.
Resum de l’article d’opinió
La peça recorda que el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat pot afectar l’atenció, la impulsivitat, l’organització i la regulació emocional. Aquestes dificultats no sempre són visibles de la mateixa manera. En alguns infants predomina la hiperactivitat; en altres, especialment quan la inatenció és més marcada, el problema pot passar desapercebut durant anys.
El text posa especial èmfasi en el que passa abans d’un diagnòstic tardà. Una persona que creix sent definida com a «mandrosa», «desorganitzada», «massa intensa» o «poc constant» pot acabar interioritzant aquestes etiquetes. Així apareix l’autoestigma: el judici social deixa de venir només de fora i es converteix en una manera de mirar-se a un mateix.
L’article també aborda una qüestió especialment rellevant per a Projecte Vida: en algunes trajectòries, el consum d’alcohol, cànnabis, nicotina o altres substàncies pot aparèixer com una forma d’intentar regular ansietat, frustració, sobrecàrrega, impulsivitat o dificultats socials. Aquesta explicació no converteix el consum en inevitable ni en acceptable; permet entendre quina funció estava complint per poder construir alternatives més segures.
TDAH: més que distracció o hiperactivitat
El TDAH és un trastorn del neurodesenvolupament. Segons el CDC, pot presentar-se principalment amb inatenció, amb hiperactivitat-impulsivitat o amb una combinació de totes dues. Els símptomes s’inicien en la infància i poden continuar durant l’edat adulta, encara que la manera d’expressar-se canviï amb el temps.
En adults, les dificultats poden aparèixer en la gestió de l’atenció, la planificació, l’organització, la finalització de tasques llargues, el control de la conducta o la sensació de inquietud interna. Per això reduir el TDAH a «moure’s massa» o «oblidar coses» deixa fora bona part del seu impacte real en la vida quotidiana, laboral, acadèmica i relacional.
El diagnòstic tardà i el pes de les etiquetes
Arribar tard a una explicació no significa que el problema hagi començat tard. Moltes persones han desenvolupat estratègies per compensar les dificultats, han invertit una gran quantitat d’energia a semblar organitzades o han après a interpretar qualsevol error com una prova de manca de voluntat.
Aquesta història acumulada importa. L’autoestigma pot alimentar culpa, baixa autoestima i por de demanar ajuda. En lloc de preguntar «què necessito per funcionar millor?», la persona pot acabar preguntant-se «què em passa a mi perquè no pugui fer el que tothom fa?». Canviar aquesta pregunta és una part important del procés.
Quina relació pot existir entre TDAH i addiccions?
No totes les persones amb TDAH desenvoluparan un trastorn addictiu, i tenir una addicció tampoc significa que hi hagi necessàriament un TDAH no diagnosticat. La relació és més complexa. El NIDA assenyala que els trastorns per consum de substàncies poden coexistir amb altres problemes de salut mental i que el TDAH apareix entre les comorbiditats descrites en població adolescent amb trastorns per consum.
En algunes persones, la impulsivitat, la necessitat d’estimulació, la frustració repetida o les dificultats de regulació emocional poden augmentar la vulnerabilitat davant conductes d’alleujament immediat. El consum pot començar com un intent de dormir, socialitzar, frenar el soroll mental, sentir-se més capaç o reduir l’angoixa. Però l’alleujament temporal no resol la dificultat de base i pot afegir nous riscos.
Per això és important evitar una mirada fragmentada. Si existeixen dificultats compatibles amb TDAH i, alhora, un consum problemàtic, cal valorar totes dues realitats. Tractar només la substància sense comprendre què intentava regular la persona pot deixar sense resposta una part important del problema. I atribuir-ho tot al TDAH també seria reduccionista.
Entendre no és excusar
Aquesta és la idea central. Comprendre no elimina la responsabilitat sobre les decisions ni les conseqüències. El que elimina és la simplificació moral. Una intervenció útil no pregunta només «per què ho fas?», sinó també «què passa abans?», «què estàs intentant regular?», «quines eines et falten?» i «quins suports podrien reduir el risc?».
La responsabilitat funciona millor quan hi ha comprensió, opcions reals i suport. La culpabilització, en canvi, pot incrementar la vergonya i retardar la petició d’ajuda. Això és especialment important en les addiccions i també en les neurodivergències, dos àmbits on encara persisteixen molts estereotips.
Una mirada més útil per a la prevenció
Parlar de TDAH i addiccions amb rigor obliga a passar de les etiquetes a les necessitats. En prevenció, això significa detectar abans les dificultats, facilitar valoracions especialitzades quan correspongui, oferir eines de regulació emocional i d’organització, treballar l’autoestima i evitar que la persona necessiti arribar a una situació extrema abans de sentir que mereix ajuda.
També implica parlar de l’entorn. Els centres educatius, les famílies, els espais laborals i els serveis de salut poden reduir o augmentar la càrrega. Adaptar no és donar privilegis; és evitar que una dificultat concreta es converteixi, per falta de suport, en una cadena de fracassos, vergonya i estratègies de supervivència cada vegada més costoses.
Projecte Vida: escolta, orientació i acompanyament sense judicis
Si el TDAH, el consum d’alcohol o altres substàncies, la medicació, el joc, les apostes, les pantalles o una altra conducta estan afectant la teva vida o la d’algú proper, no cal esperar que la situació empitjori per parlar-ne.
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a persones amb problemes d’addicció i per al seu entorn. La primera conversa pot servir per entendre què està passant, ordenar les necessitats i valorar els passos següents. Aquest acompanyament complementa, però no substitueix, l’avaluació i el tractament mèdic, psicològic o psiquiàtric quan són necessaris.
Dades rellevants
TDAH al llarg de la vida
Els símptomes comencen en la infància i poden continuar en l’edat adulta; la forma de manifestar-se pot canviar amb el temps.
Tres presentacions clíniques
Predominantment inatenta, predominantment hiperactiva-impulsiva i combinada.
Impacte funcional
En adults pot dificultar l’organització, la gestió de l’atenció, la finalització de tasques llargues i el control de la conducta.
Salut mental i consum
Els trastorns per consum de substàncies poden coexistir amb altres trastorns de salut mental; en adolescents amb trastorns per consum, el TDAH és una de les comorbiditats descrites.
Risc no és destí
Tenir TDAH no significa desenvolupar una addicció. Cal evitar interpretacions causals simplistes i valorar factors biològics, psicològics, socials i ambientals.
Atenció integrada
Quan coexisteixen problemes de consum i salut mental, una valoració coordinada pot millorar la comprensió clínica i l’abordatge.
Context Projecte Vida
Projecte Vida ja ha abordat públicament la relació entre TDAH, diagnòstic tardà, regulació i addiccions, i també ha tractat el TDAH en una entrevista a RTVA el 30/04/2026.
Preguntes freqüents
El TDAH és una excusa per justificar conductes perjudicials?
No. El TDAH pot ajudar a comprendre dificultats d’atenció, impulsivitat, organització o regulació emocional, però no anul·la la responsabilitat. Comprendre el context permet intervenir de manera més efectiva i reduir la culpabilització.
Tenir TDAH significa tenir més risc d’addicció?
El TDAH pot coexistir amb problemes de consum i alguns factors associats, com la impulsivitat o les dificultats de regulació, poden augmentar la vulnerabilitat en determinades persones. Però no totes les persones amb TDAH desenvolupen una addicció i no existeix una relació inevitable.
Per què algunes persones amb TDAH poden recórrer a substàncies?
En alguns casos, el consum pot aparèixer com un intent d’obtenir alleujament immediat: reduir ansietat, dormir, socialitzar, frenar el soroll mental, gestionar frustració o buscar estimulació. Aquesta funció s’ha d’explorar sense donar per fet que existeix en totes les persones.
Què és l’autoestigma en el TDAH?
És la interiorització dels prejudicis. La persona pot acabar pensant que és mandrosa, irresponsable o incapaç, en lloc d’identificar dificultats concretes i necessitats de suport. L’autoestigma pot afectar l’autoestima i retardar la demanda d’ajuda.
El TDAH pot diagnosticar-se en l’edat adulta?
Sí. Els símptomes comencen en la infància, però algunes persones no són identificades fins més tard. Una valoració especialitzada pot ajudar a comprendre dificultats persistents i orientar els suports adequats.
És igual el TDAH en totes les persones?
No. El CDC descriu presentacions predominantment inatenta, predominantment hiperactiva-impulsiva i combinada. La intensitat i l’impacte també poden variar segons la persona i el moment vital.
Com s’ha d’abordar un possible TDAH quan també hi ha consum problemàtic?
És recomanable una valoració coordinada. Cal explorar tant el patró de consum com les dificultats d’atenció, impulsivitat, regulació emocional i altres problemes de salut mental. Un abordatge integrat evita deixar una part del problema sense atendre.
Projecte Vida diagnostica o tracta el TDAH?
Projecte Vida ofereix escolta, orientació i acompanyament en l’àmbit de les addiccions i pot ajudar a identificar necessitats i recursos. El diagnòstic i el tractament del TDAH corresponen a professionals sanitaris especialitzats.
Quan convé demanar ajuda per un consum?
Quan el consum o la conducta comencen a afectar la salut, les relacions, la feina, els estudis, l’economia o el benestar emocional, o quan costa reduir-los malgrat voler-ho. No cal esperar que la situació sigui extrema.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Fonts consultades
Bondia — «El TDAH no és una excusa…» — Font principal. Article d’opinió publicat el 06/08/2026.
CDC — Symptoms of ADHD — Defineix les tres presentacions del TDAH i les manifestacions principals. (Font sanitària oficial)
CDC — ADHD in Adults — Context sobre l’impacte del TDAH en adults: atenció, tasques, organització i control de la conducta. (Font sanitària oficial)
NIDA — Co-Occurring Disorders and Health Conditions — Explica la coexistència entre trastorns per consum i altres trastorns de salut mental i la necessitat d’abordatge integrat. (Font científica oficial NIH)
RTVA — TDAH i més amb Projecte Vida, 30/04/2026 — Recurs audiovisual local en què Projecte Vida tracta el TDAH juntament amb altres qüestions relacionades amb addiccions.
Projecte Vida. TDAH i addiccions: viure amb el cervell en guerra.
Projecte Vida. Falta de medicació per al TDAH a Andorra.
Projecte Vida. Addiccions i dolor emocional: què estem evitant?
Llegir l’article original
Aquesta entrada resumeix i contextualitza l’article d’opinió «El TDAH no és una excusa…», publicat a Bondia. Recomanem llegir la peça original per conèixer íntegrament l’argumentació i el punt de vista de l’autora.
Font original — Bondia: El TDAH no és una excusa…
Demanar ajuda també pot començar amb una conversa.
Si un consum o una conducta t’està preocupant —o si necessites orientació per a una persona del teu entorn—, pots contactar amb Projecte Vida de manera confidencial i sense judicis.
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris