Articles

La por al judici pot fer que una persona amagui el que li passa i trigui més a demanar ajuda. Expliquem com actua l’autoestigma i com escoltar sense jutjar pot obrir una porta a la recuperació.

Entendre el TDAH no és justificar les conseqüències d’un consum o d’una conducta. És identificar dificultats, autoestigma i necessitats de suport per intervenir abans, millor i sense judicis.

Hi ha conductes que es tornen habituals, socialment acceptades o fàcils de justificar. Però que una realitat estigui normalitzada no significa que sigui saludable. Alhora, jutjar les persones que desenvolupen una addicció no prevé el problema: el fa més invisible, augmenta la vergonya i dificulta la recuperació.

L’estigma no és només una etiqueta: quan es repeteix pot fer créixer la vergonya, l’aïllament i l’autoestigma. Recuperar-se també és recuperar la dignitat, la veu i el dret a demanar ajuda.

L’estigma no només condiciona la manera com la societat mira les persones amb addiccions. Quan el rebuig, la sospita i la discriminació es repeteixen, també poden deixar una ferida emocional, afavorir l’autoestigma i dificultar la recuperació.

L’estigma no només jutja des de fora: també pot convertir-se en autoestigma i fer que una persona dubti del seu criteri, trigui a demanar ajuda o normalitzi situacions inadequades. Reflexionem sobre drets, dignitat i recuperació a partir de l’article d’Eva Tenorio.

Projecte Vida desplega a Andorra una campanya anual que posa el focus en les persones i en les barreres que el judici, la vergonya i les etiquetes poden crear a l’hora de demanar ajuda.

Pep Castellón, president de Projecte Vida, comparteix el seu procés de recuperació i explica per què una addicció no es defineix només per la substància, sinó per la pèrdua de control, l’impacte en la vida i la relació que s’hi estableix.