L’addicció no depèn tant de la substància com de la relació que hi estableixes
- Projecte Vida
- Jun 7
- 9 min de lectura
Pep Castellón, president de Projecte Vida, explica en una entrevista a Altaveu que una addicció no es pot entendre només mirant la substància o la conducta. El que resulta determinant és la relació que la persona hi estableix: la pèrdua de control, la necessitat d’utilitzar-la per afrontar el malestar i l’impacte progressiu sobre la salut, la família, la feina i la vida quotidiana.
Parlar d’addiccions encara activa molts estereotips. Sovint s’imagina una persona concreta, una droga concreta o una situació extrema. Tanmateix, les experiències que arriben als recursos d’acompanyament mostren una realitat molt més diversa. L’alcohol, la cocaïna, els psicofàrmacs o el cànnabis poden generar problemes, però també el joc, les apostes en línia, les inversions compulsives, els videojocs, la pornografia o l’ús de les pantalles. El punt en comú no és l’objecte: és la pèrdua de llibertat i l’espai que aquella conducta acaba ocupant a la vida.
Aquesta és una de les idees centrals de l’entrevista publicada per Altaveu el 7 de juny de 2026 amb Pep Castellón, president de Projecte Vida des del 18 de març. El seu relat combina experiència personal, reflexió sobre l’estigma i una mirada comunitària sobre la recuperació. També posa xifres a una necessitat que l’entitat detecta cada vegada amb més intensitat: més persones i famílies busquen orientació, escolta i suport a Andorra.
Una experiència personal que es transforma en acompanyament
Castellón explica que durant anys va normalitzar el consum d’alcohol i va pensar que el podia controlar. Les advertències de l’entorn no van ser suficients mentre ell continuava funcionant, treballant i mantenint una vida aparentment estable. El canvi de percepció va arribar quan el consum va començar a organitzar el seu dia: desitjar acabar la feina per anar al bar, repetir itineraris de consum, augmentar les quantitats i beure sense que l’hora importés.
El punt d’inflexió va tenir lloc després d’un episodi a casa en què la seva conducta va espantar el seu fill. Aquell moment li va permetre veure un impacte que fins aleshores havia negat o minimitzat. La seva família va buscar ajuda i ell va ingressar en un centre especialitzat fora d’Andorra, on va romandre divuit mesos. El procés no va consistir únicament a interrompre el consum: va implicar acceptar ajuda, revisar conductes, aprendre a protegir-se i construir una manera diferent de viure.
Avui transforma aquella experiència en una eina d’acompanyament. Projecte Vida es defineix precisament com una associació en primera persona: persones que han viscut una addicció, s’han recuperat o han acompanyat algú proper ofereixen escolta, informació i suport sense judici.
Quan el consum deixa de ser una elecció i apareix la pèrdua de control
Una addicció no es determina només per la freqüència o per la quantitat. Tampoc es pot reduir a una suposada falta de voluntat. La pregunta clau és què passa quan la persona intenta reduir, aturar o limitar aquella conducta. Si no ho aconsegueix, si la necessitat guanya terreny i si continua malgrat les conseqüències, hi ha senyals que mereixen atenció.
La relació amb la substància o la conducta es torna problemàtica quan deixa de ser flexible. Allò que inicialment podia oferir plaer, desconnexió o alleujament passa a ser necessari per funcionar, regular emocions o escapar del malestar. A poc a poc, altres àrees de la vida queden desplaçades: les relacions, el descans, l’economia, els estudis, la feina, la salut o les activitats que abans tenien sentit.
No és imprescindible esperar una situació extrema per consultar. Detectar una pèrdua de control, un canvi de prioritats o un patiment creixent ja és un motiu suficient per parlar-ne.
La recuperació és molt més que deixar de consumir
Castellón descriu la recuperació com un procés sostingut. La voluntat pot ser important per iniciar un canvi, però no substitueix les eines, el tractament, l’acompanyament ni la xarxa de suport. Tal com assenyala a l’entrevista, mantenir els canvis exigeix aprendre noves maneres d’afrontar les dificultats i protegir-se davant de situacions que poden activar el desig o la conducta addictiva.
Això pot comportar modificar rutines, evitar temporalment determinats espais, revisar vincles, demanar ajuda abans que el malestar augmenti, recuperar hàbits saludables i aprendre a gestionar emocions que durant molt de temps havien quedat anestesiades o regulades a través del consum. També implica reconstruir la confiança i les relacions afectades.
La recaiguda, quan es produeix, no s’ha d’interpretar automàticament com un fracàs moral. Pot formar part del curs d’un trastorn addictiu i indica que cal revisar el pla de recuperació, reforçar suports i identificar factors de risc. Comprendre-la no significa ignorar-ne les conseqüències, sinó respondre-hi amb criteris clínics, continuïtat assistencial i menys càstig.
Famílies, estigma i por de demanar ajuda en una societat petita
L’addicció no afecta només la persona que consumeix o repeteix una conducta. Famílies, parelles i amistats poden passar anys intentant comprendre què succeeix, assumint responsabilitats excessives o vivint entre la por, la culpa, el conflicte i l’esgotament. Per això, l’entrevista insisteix que l’entorn també necessita informació, límits, eines i espais on ser escoltat.
A Andorra, la dimensió del país pot intensificar la por a ser reconegut, etiquetat o jutjat. Algunes persones temen que demanar ajuda afecti la seva vida laboral, la seva reputació o la confidencialitat de la informació. Aquesta barrera es combina amb l’autoestigma: quan la persona interioritza els missatges socials i arriba a pensar que és dèbil, irresponsable o indigna d’ajuda.
Separar la persona de l’addicció és essencial. Algunes conductes poden causar dany i requereixen responsabilitat, però no defineixen tota la identitat de qui les protagonitza. Entendre la por, la negació, la necessitat de consumir o els mecanismes de supervivència ajuda a intervenir millor i redueix la vergonya que sovint retarda la demanda d’ajuda.
Les dades de Projecte Vida: més demandes i casos més diversos
Segons les xifres exposades a l’entrevista, fins al 31 de maig de 2026 Projecte Vida havia registrat 121 primeres visites i 138 visites de seguiment. En la mateixa data de 2025, l’entitat havia atès 70 persones. La comparació representa un increment aproximat del 73% en les primeres atencions, tot i que l’associació remarca que aquesta evolució no permet afirmar, per si sola, que hi hagi més addiccions al país.
L’augment també pot reflectir una major visibilitat de l’entitat, més confiança en els seus recursos o una reducció progressiva de la por a demanar ajuda. Sense dades poblacionals actualitzades i comparables, cal evitar conclusions simplistes. El que sí que mostra és una demanda creixent de suport comunitari i una necessitat de reforçar la prevenció, la detecció precoç i la coordinació assistencial.
121 primeres visites fins al 31 de maig de 2026 | 138 visites de seguiment en el mateix període |
≈ 73% increment indicat respecte de la mateixa data de 2025 | 3 casos consultes relacionades amb joc patològic |
1 cas consulta vinculada a inversions compulsives en criptomonedes | |
Cocaïna, alcohol i policonsum
Projecte Vida observa amb preocupació l’associació entre cocaïna i alcohol i una tendència al policonsum. Combinar substàncies pot augmentar els riscos, dificultar la identificació del problema i fer més complex el procés de recuperació. Aquestes situacions requereixen una valoració individualitzada i coordinació amb els recursos sanitaris corresponents.
Joc, criptomonedes, pantalles i altres addiccions comportamentals
Fins al 31 de maig, l’entitat havia atès tres persones per problemes de joc patològic i una per inversions compulsives en criptomonedes. Les xifres poden semblar petites, però aquests casos sovint arriben quan ja hi ha deutes, ocultació, conflictes familiars, ansietat o una dedicació de temps difícil de controlar.
Les addiccions comportamentals recorden precisament que no cal una substància perquè aparegui dependència. El joc, les apostes, les inversions digitals, els videojocs, la pornografia o l’ús del mòbil poden convertir-se en vies d’alleujament emocional i acabar ocupant un espai central. La pregunta continua sent la mateixa: quina relació hi estableix la persona i quanta llibertat conserva per decidir?
Senyals d’alerta que convé escoltar
No hi ha un únic indicador ni totes les persones presenten els mateixos senyals. Tanmateix, la combinació de diversos canvis pot indicar que és moment de consultar:
Intentar reduir o deixar una substància o conducta i no aconseguir-ho.
Pensar-hi gran part del dia o organitzar rutines al seu voltant.
Necessitar-ne més quantitat, més temps o més intensitat per obtenir el mateix efecte.
Utilitzar-la principalment per escapar de la tristesa, la solitud, l’ansietat, la ràbia o l’avorriment.
Aïllar-se, ocultar informació o mentir per evitar preguntes i conflictes.
Experimentar canvis d’humor, irritabilitat o malestar quan no es pot consumir o repetir la conducta.
Perdre rendiment laboral o acadèmic, deteriorar relacions o descuidar la salut.
Patir dificultats econòmiques, deutes o despeses que es mantenen en secret.
Continuar malgrat saber que està causant conseqüències importants.
Rebre preocupació reiterada de persones de confiança.
Important
Aquests senyals no substitueixen una valoració professional. Serveixen per obrir una conversa i demanar orientació abans que el problema avanci.
Com pot ajudar Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un primer espai d’escolta, orientació i acompanyament per a persones amb addiccions i per al seu entorn. L’entitat facilita informació sobre els recursos disponibles al país, acompanya en la presa de decisions i pot derivar cap a atenció psicològica, mèdica, social o comunitària quan és necessari.
Entre els seus recursos hi ha els grups d’ajuda mútua, espais gratuïts i confidencials en què persones amb experiències similars comparteixen dificultats, estratègies i suport. També desenvolupa grups per a famílies, grups de dones, tallers de prevenció de recaigudes, activitats de sensibilització i projectes comunitaris. A l’entrevista, Castellón també presenta l’hort comunitari com una iniciativa que utilitza la jardineria i el contacte amb la natura per afavorir el benestar, la rehabilitació i la connexió social.
Consulta l’entrevista original a Altaveu
Aquest article resumeix i contextualitza els principals continguts de l’entrevista d’Anna Mencos a Pep Castellón. La peça original recull amb més detall el seu procés personal, la seva arribada a la presidència de Projecte Vida, la situació dels grups d’ajuda mútua i els reptes de l’atenció a les addiccions a Andorra.
Preguntes freqüents
Què defineix una addicció?
Una addicció es caracteritza principalment per la pèrdua de control, la prioritat creixent que adquireix una substància o conducta i la continuïtat malgrat les conseqüències negatives. No depèn només de l’objecte, sinó de la relació que la persona hi estableix.
Es pot tenir una addicció sense consumir drogues?
Sí. El joc, les apostes en línia, les inversions compulsives, els videojocs, la pornografia, les compres o l’ús de pantalles poden generar patrons addictius quan hi ha dependència, pèrdua de control i deteriorament de la vida quotidiana.
Quins són els primers senyals d’alerta?
Intentar reduir una conducta sense aconseguir-ho, pensar-hi constantment, ocultar-la, aïllar-se, experimentar canvis d’humor, tenir conflictes o dificultats econòmiques i continuar malgrat el dany són alguns senyals que convé valorar.
L’addicció és una falta de voluntat?
No. La voluntat pot ajudar a iniciar un canvi, però una addicció és un problema complex que pot requerir valoració clínica, tractament, suport social, canvis d’entorn i acompanyament continuat.
Una recaiguda significa que el tractament ha fracassat?
No necessàriament. Pot indicar que cal revisar els factors de risc, reforçar el pla de recuperació i ampliar els suports. És important respondre-hi amb rapidesa, criteris clínics i sense convertir-la en un judici moral.
Com pot ajudar la família?
La família pot escoltar sense humiliacions, expressar preocupació amb fets concrets, establir límits, evitar encobrir conseqüències i buscar orientació per protegir-se també ella mateixa. Acompanyar no significa assumir tota la responsabilitat.
Què ofereix Projecte Vida a Andorra?
Projecte Vida ofereix informació, assessorament, acompanyament i derivació, així com grups d’ajuda mútua per a persones amb addiccions i per al seu entorn. Els espais es basen en la confidencialitat, el suport entre iguals i l’absència de judici.
Quan és un bon moment per demanar ajuda?
Quan una substància o conducta genera preocupació, pèrdua de control o impacte en qualsevol àrea de la vida. No cal esperar a tocar fons ni tenir un diagnòstic per consultar i rebre orientació.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
No cal tenir-ho tot clar per demanar ajuda
Si una substància o una conducta està ocupant massa espai a la teva vida —o et preocupa algú del teu entorn—, parlar-ne és un primer pas. Projecte Vida ofereix escolta confidencial, orientació i acompanyament sense judicis.
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris