Regular l’alcohol a les festes majors: prevenir riscos sense renunciar a la festa
- Projecte Vida
- Jul 21
- 8 min de lectura
Projecte Vida reclama revisar el paper de l’alcohol en les festes majors d’Andorra, limitar-ne l’accés entre els menors i evitar que els diners públics sostinguin celebracions on la beguda es converteix en el principal reclam. La proposta obre un debat de salut pública: com podem celebrar, conviure i reduir riscos alhora?
Les festes majors formen part de la identitat comunitària d’Andorra. Són espais de trobada, música, cultura popular i convivència entre generacions. Tanmateix, quan l’alcohol ocupa una posició central en la programació, la publicitat o les dinàmiques festives, també pot contribuir a normalitzar el consum, facilitar-ne l’accés i invisibilitzar els riscos, especialment entre adolescents i joves.
En aquest context, Projecte Vida ha reclamat un canvi de mirada. L’entitat defensa que cal regular i limitar la presència de l’alcohol a les festes majors, protegir de manera efectiva els menors d’edat i revisar l’ús de recursos públics en activitats que presenten la beguda com a principal motor de diversió. La proposta no consisteix a eliminar les celebracions, sinó a construir entorns festius més segurs, inclusius i coherents amb la prevenció.
Resum de la notícia: què reclama Projecte Vida?
El 21 de juliol de 2026, RTVA i Digital Andorra van recollir les declaracions d’Eva Tenorio, secretària executiva i fundadora de Projecte Vida, sobre la necessitat de regular l’alcohol a les festes majors. Tenorio va posar l’accent en tres qüestions: limitar el consum i l’accés, reforçar la protecció dels menors i exigir més responsabilitat a les comissions de festes i administracions que financen les celebracions.
La reivindicació qüestiona un model festiu en què l’alcohol pot aparèixer com un reclam normalitzat, omnipresent o fins i tot associat a proves, promocions i activitats competitives. Des de la perspectiva de Projecte Vida, la prevenció perd força quan les institucions difonen missatges de prudència però, al mateix temps, subvencionen formats que incentiven o banalitzen el consum.
Les informacions també situen aquesta demanda dins d’un context més ampli: l’augment de dones i persones grans que demanen ajuda, la solitud i l’estigma que poden dificultar l’accés als recursos, i l’aparició de nous comportaments de risc entre joves. Tot plegat reforça la necessitat d’abordar les addiccions des de la comunitat, les polítiques públiques i els entorns quotidians.
Projecte Vida va atendre 145 persones entre gener i juny de 2026, un 43,8% més que en el mateix període de l’any anterior. L’alcohol estava relacionat amb 93 de les persones ateses i continuava sent la principal conducta addictiva detectada.
Per què el model de festa importa en la prevenció?
La prevenció no depèn únicament de les decisions individuals. També depèn de l’entorn: la disponibilitat de la substància, els horaris de venda, el preu, la promoció, la presència d’alternatives, el control de l’edat i els missatges que rep la comunitat. Quan una festa presenta l’alcohol com una part imprescindible de la diversió, pot reforçar la idea que celebrar i beure són pràcticament inseparables.
L’Organització Mundial de la Salut assenyala que les polítiques més efectives per reduir els danys relacionats amb l’alcohol actuen sobre tres grans eixos: l’accessibilitat econòmica, la disponibilitat i l’atractiu o promoció. En una festa major, aquests principis es poden traduir en mesures concretes, proporcionades i compatibles amb la cultura popular.
A més, l’alcohol no és un producte neutre. És una substància psicoactiva que pot afectar la capacitat d’autocontrol, la percepció del risc i la presa de decisions. També està relacionat amb accidents, violència, conflictes, conductes sexuals de risc i danys a terceres persones. En relació amb el càncer, l’OMS recorda que no es pot establir un nivell de consum completament segur.
Regular no és prohibir: és organitzar millor
Regular la presència de l’alcohol en una festa major pot significar establir límits clars i oferir alternatives perquè la celebració no depengui de la beguda. Algunes mesures possibles són:
Verificar l’edat de manera sistemàtica en tots els punts de venda i servei.
Evitar concursos, jocs, descomptes o promocions que incentivin beure ràpidament o en grans quantitats.
Limitar els horaris i el nombre de punts de venda d’alcohol, especialment en espais amb alta presència de menors.
Garantir aigua gratuïta o fàcilment accessible i una oferta visible de begudes sense alcohol.
Formar el personal de barres, seguretat i organització per detectar intoxicacions i situacions de vulnerabilitat.
Disposar de punts d’informació, equips sanitaris i circuits clars d’atenció i derivació.
Reforçar el transport nocturn segur i els missatges de “si has begut, no condueixis”.
Programar activitats culturals, esportives i intergeneracionals que no girin al voltant del consum.
Avaluar incidències, atencions sanitàries i accés de menors per millorar cada edició de la festa.
La protecció dels menors ha de ser visible i efectiva
Els adolescents reben missatges contradictoris quan se’ls diu que l’alcohol comporta riscos, però alhora el veuen associat a la música, l’èxit social, els patrocinis o les activitats de la festa. La protecció no pot limitar-se a un cartell que indiqui la prohibició de venda: necessita controls reals, formació, supervisió i alternatives atractives.
L’OMS/Europa ha alertat que l’alcohol continua sent molt accessible i normalitzat entre adolescents. Per això recomana polítiques que protegeixin infants i joves de la disponibilitat i de la promoció. En l’àmbit local, aquesta perspectiva implica escoltar també la joventut i involucrar-la en el disseny d’oci saludable, en lloc d’oferir únicament missatges moralitzadors o basats en la por.
Diners públics i coherència institucional
Una de les parts més contundents de la reclamació de Projecte Vida és la petició de no destinar diners públics a celebracions basades principalment en l’alcohol. El debat no és només econòmic: és una qüestió de coherència entre les polítiques de salut, joventut, seguretat i cultura.
Els recursos públics poden servir per ampliar l’oferta musical i cultural, millorar la mobilitat segura, garantir aigua i atenció sanitària, formar els equips, reforçar els controls d’edat i crear espais de descans. D’aquesta manera, la inversió no redueix la festa: n’augmenta la qualitat, la seguretat i l’accessibilitat per a persones que no beuen, famílies, menors i persones en recuperació.
Prevenció i reducció de riscos: dues estratègies compatibles
La prevenció busca retardar l’inici del consum, evitar-lo o reduir-ne la freqüència. La reducció de riscos parteix del fet que, en alguns contextos, hi haurà persones que consumiran i necessitaran informació i mesures concretes per disminuir els danys. Les dues estratègies són compatibles i necessàries.
En una festa major, això significa combinar límits d’accés amb informació clara; oferir alternatives sense alcohol i, al mateix temps, recordar que no s’ha de barrejar, conduir ni competir per beure; facilitar ajuda sense judici; i actuar ràpidament davant una intoxicació o una situació de violència. L’estigma no protegeix: pot fer que una persona amagui el que ha consumit o eviti demanar ajuda.
Quan convé demanar ajuda?
Una persona pot necessitar orientació professional o comunitària quan el consum d’alcohol comença a ocupar massa espai o genera conseqüències. Alguns senyals d’alerta són:
Dificultat per aturar-se un cop ha començat a beure.
Necessitat de consumir més quantitat per obtenir el mateix efecte.
Pèrdues de memòria, intoxicacions repetides o conductes de risc.
Conflictes familiars, laborals, acadèmics o econòmics relacionats amb el consum.
Utilitzar l’alcohol per dormir, afrontar l’ansietat, la tristesa o la pressió social.
Intentar reduir el consum diverses vegades sense aconseguir-ho.
Sentir vergonya, ocultar el consum o evitar demanar ajuda per por de ser jutjat o jutjada.
Demanar informació no obliga a iniciar cap procés concret. Pot ser simplement una primera conversa per entendre què està passant, conèixer els recursos disponibles i valorar els passos més adequats.
Conclusió: una festa és més lliure quan no obliga a beure
Regular l’alcohol a les festes majors no significa renunciar a la cultura popular ni convertir la celebració en un espai de prohibicions. Significa reconèixer que les decisions de l’organització, la publicitat, els horaris i el finançament influeixen en la salut i en els comportaments.
Una festa diversa ofereix opcions per a tothom: per a qui no beu, per a qui és menor, per a qui condueix, per a qui està en recuperació i per a qui simplement vol participar sense sentir pressió. La prevenció és més efectiva quan deixa de ser un missatge aïllat i es converteix en una manera coherent d’organitzar els espais comunitaris.
Preguntes freqüents
1. Què proposa Projecte Vida sobre l’alcohol a les festes majors?
L’entitat proposa limitar-ne la presència i l’accés, protegir especialment els menors d’edat i evitar que els diners públics financin celebracions en què l’alcohol sigui el principal reclam.
2. Regular l’alcohol significa prohibir les festes majors?
No. Regular significa establir controls, horaris, criteris de venda, verificació d’edat, alternatives sense alcohol i mesures de seguretat. L’objectiu és celebrar amb menys riscos i amb opcions per a tota la comunitat.
3. Per què és important limitar la promoció de l’alcohol?
La promoció pot augmentar-ne l’atractiu i reforçar la normalització del consum. Les polítiques de salut pública més efectives actuen sobre la disponibilitat, l’accessibilitat econòmica i la publicitat o promoció.
4. Quines mesures poden protegir els menors?
Controls d’edat efectius, absència de promocions o jocs de consum, limitació dels punts de venda, supervisió, formació del personal i una oferta d’activitats juvenils que no giri al voltant de l’alcohol.
5. Què poden fer les persones que decideixen beure durant una festa?
Menjar abans, beure a poc a poc, alternar amb aigua, evitar barreges, no competir, mantenir-se amb persones de confiança, no conduir i demanar ajuda immediata davant signes d’intoxicació o pèrdua de consciència.
6. Quan el consum d’alcohol pot ser problemàtic?
Quan es perd el control, augmenta la tolerància, hi ha conseqüències en la salut o les relacions, s’utilitza per gestionar emocions o es repeteixen intents fallits de reduir-lo.
7. És segur deixar l’alcohol de cop?
No sempre. En persones amb dependència, la retirada sobtada pot provocar complicacions greus. Cal buscar assessorament mèdic o especialitzat abans d’interrompre el consum sense supervisió.
8. Com pot ajudar Projecte Vida?
Ofereix assessorament, acompanyament, derivació i grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials per a persones amb addiccions i per als seus familiars o entorn.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Fonts consultades
Fonts periodístiques principals
RTVA — “Projecte Vida reclama regular l’alcohol a les festes majors”. Font principal sobre les declaracions d’Eva Tenorio i el context de les persones ateses.
Digital Andorra — “No donaria un duro per festes que estan basades amb l’alcohol”. Desenvolupa la crítica al model de celebració i a l’ús de finançament públic.
RTVA — “El consum de cocaïna es multiplica”. Font de les dades de 145 persones ateses i 93 casos relacionats amb l’alcohol durant el primer semestre de 2026.
RTVA — “Projecte Vida apel·la a la responsabilitat durant les festes”. Recomanacions pràctiques de reducció de riscos i seguretat.
Fonts de Projecte Vida
Projecte Vida — Alcohol — Informació institucional sobre efectes, riscos, dependència i necessitat d’acompanyament.
Projecte Vida — Projectes i Programes — Descripció de l’assessorament, la derivació i els Grups d’Ajuda Mútua.
Projecte Vida — La prevenció, una tasca titànica — Reflexió sobre pressió cultural, accessibilitat, festes i estratègies de prevenció.
Projecte Vida — Balanç del primer semestre de 2026 — Dades sobre el creixement de consultes i el pes de l’alcohol entre els casos atesos.
Fonts de salut pública
OMS/Europa — Alcohol and cancer — Fitxa actualitzada sobre alcohol, càncer i absència d’un nivell de consum segur per al risc oncològic.
OMS/Europa — Tendències en adolescents — Informe sobre normalització, accessibilitat i necessitat de polítiques protectores per a infants i joves.
OMS — Alcohol fact sheet — Informació general sobre els danys sanitaris i socials atribuïbles al consum d’alcohol.
Si el consum d’alcohol et preocupa —en primera persona o en algú del teu entorn—, no cal esperar que la situació empitjori. Contacta amb Projecte Vida a través del formulari de projectevida.com. T’escoltaran de manera confidencial, sense judicis, i t’orientaran sobre els recursos disponibles a Andorra.
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris