Totes les entrades del blog

El mite de la copa de vi saludable travessa la història, la ciència i la vida quotidiana. Pel Dia Mundial de la Salut Mental, el revisem amb perspectiva de gènere i eines de prevenció i reducció de danys, sense culpa ni estigma.

L’edatisme i l’estigma de l’addicció poden acumular-se i dificultar que una persona gran demani ajuda. Aquesta segona part de «L’estigma frena» posa el focus en la doble discriminació, la dignitat, l’autonomia i el dret a recuperar-se a qualsevol edat.

Una entrevista a Pep Castellón posa el focus en la presència conjunta de cocaïna i alcohol entre les situacions que arriben a Projecte Vida, en la complexitat del policonsum i en la necessitat de detectar abans, acompanyar sense judici i reforçar la veu comunitària en les polítiques d’addiccions.

El debat sobre el botellot a Andorra exigeix mirar més enllà d’una nit concreta. Projecte Vida posa el focus en l’accés dels menors a l’alcohol, la prevenció continuada, les alternatives d’oci, la reducció de danys i la necessitat de disposar de dades locals fiables.

Les addiccions no desapareixen quan arribem als 65 anys. A Andorra, una població cada vegada més envellida obliga a mirar també l’alcohol, els hipnosedants, els analgèsics i altres conductes de risc en la vellesa. Aquesta entrada contextualitza la tribuna d’Eva Tenorio publicada a Diari d’Andorra i explica per què l’estigma, la solitud i la confusió amb símptomes de l’envelliment poden retardar la detecció i l’ajuda.

Moltes situacions de risc relacionades amb l’alcohol comencen abans de la primera consumició. Planificar el transport, menjar, revisar la medicació, evitar barreges i cuidar del grup són decisions senzilles que poden protegir-nos abans, durant i després d’una festa.

Barrejar alcohol amb drogues, medicaments o begudes energètiques pot modificar els seus efectes i incrementar riscos que sovint no percebem. Expliquem què passa al cos, per què prenem aquestes decisions i com reduir danys abans que aparegui una emergència.

Les festes majors són espais de cultura, convivència i comunitat. Però quan l’alcohol es converteix en el principal reclam, cal preguntar-nos quin model d’oci estem promovent i quin missatge transmetem, especialment als adolescents i als joves. Projecte Vida reclama més prevenció, responsabilitat i alternatives reals.

Projecte Vida reclama revisar el paper de l’alcohol en les festes majors d’Andorra, limitar-ne l’accés entre els menors i evitar que els diners públics sostinguin celebracions on la beguda es converteix en el principal reclam. La proposta obre un debat de salut pública: com podem celebrar, conviure i reduir riscos alhora?

Les atencions vinculades a la cocaïna s’han més que duplicat durant el primer semestre del 2026. Analitzem les dades de Projecte Vida, la prudència de Salut i el repte del policonsum.

Eva Tenorio repassa a RTVA els principals reptes de les addiccions a Andorra: la normalització de l’alcohol, les barreres de les dones, la invisibilitat de la gent gran, la cocaïna i les inversions digitals.

Projecte Vida ha acompanyat 145 persones entre gener i juny del 2026 i ha realitzat 151 visites de seguiment. Les primeres visites han crescut un 43,8%, mentre l’alcohol continua present en gairebé tres de cada quatre expedients comunitaris i els casos vinculats a la cocaïna superen en sis mesos els de tot el 2025.

Projecte Vida registra 32 casos vinculats a la cocaïna en sis mesos. Analitzem què significa l’augment del 113,3%, el pes de la poliadicció i els recursos disponibles a Andorra.

Moltes persones grans conviuen amb una addicció sense demanar ajuda perquè els prejudicis fan invisible el problema. Descobreix què és l'edatisme, què diu la ciència i per què la recuperació és possible a qualsevol edat.

Pep Castellón, president de Projecte Vida, comparteix el seu procés de recuperació i explica per què una addicció no es defineix només per la substància, sinó per la pèrdua de control, l’impacte en la vida i la relació que s’hi estableix.

Les begudes energètiques formen part del dia a dia de molts adolescents i joves, però la seva normalització no elimina els riscos. A partir de l’article d’opinió publicat al Diari d’Andorra, analitzem la cafeïna, el sucre, la barreja amb alcohol, el màrqueting i les dades més recents sobre consum juvenil.

Una addicció no es resol únicament decidint deixar de consumir. La voluntat és important, però el procés també pot requerir tractament, seguiment, suport comunitari i temps. Analitzem l’article d’Eva Tenorio a Bondia i les dades d’Andorra que ajuden a entendre per què culpabilitzar no cura i acompanyar sí que pot obrir camins de recuperació.

L’ENSA 2024 mostra una bona salut percebuda en termes globals, però també diferències per sexe i classe social, barreres econòmiques d’accés a l’atenció i patrons de consum que mereixen una lectura més profunda.

Quan l’alcohol forma part de la rutina, les celebracions i les relacions socials, pot costar més reconèixer quan el consum està deixant de ser innocu. L’article d’opinió d’Eva Tenorio posa el focus en aquesta normalització i en la necessitat de demanar ajuda abans d’arribar a una situació extrema.

Les addiccions no desapareixen amb l’edat. L’article de Bondia posa el focus en una realitat sovint invisible: persones grans que conviuen amb problemes relacionats amb l’alcohol, la medicació, la solitud, el dolor o l’estigma. Recollim les idees clau i els recursos disponibles a Andorra.