Dades de l’Enquesta Nacional de Salut d’Andorra 2024: desigualtats, malestar i addiccions
- Eva Tenorio
- Apr 15
- 9 min de lectura
Actualitzat: 5 days ago
L’Enquesta Nacional de Salut d’Andorra 2024 dibuixa una fotografia globalment positiva de la salut de la població, però quan les dades es desagreguen per sexe, edat i classe social apareixen diferències importants. L’article d’opinió d’Eva Tenorio a Altaveu posa el focus precisament en allò que els grans titulars poden deixar en segon pla.
Dir que vuit de cada deu persones perceben la seva salut com a bona és una dada rellevant. Però una mitjana nacional no explica per si sola qui concentra el malestar, qui té més dificultats per accedir a determinats serveis o en quins grups apareixen patrons de consum que mereixen una atenció específica.
Aquesta és la lectura que proposa Eva Tenorio a l’article «Dades de l’enquesta de salut». L’autora parteix de l’Enquesta Nacional de Salut d’Andorra 2024 (ENSA 2024) i observa què passa quan els percentatges es miren per sexe, classe social i edat. El resultat no és una negació dels indicadors positius, sinó una invitació a completar-los amb una mirada sobre les desigualtats i els determinants socials de la salut.
Una dada global pot ser correcta i, alhora, ocultar diferències importants entre grups de població.
Resum de l’article d’opinió
L’article defensa que la salut no es distribueix de manera homogènia. Les persones amb pitjors condicions socioeconòmiques presenten, en diversos indicadors, resultats menys favorables; les dones acumulen més malestar emocional i més barreres econòmiques en alguns tipus d’atenció; i entre la població jove apareixen senyals que requereixen prevenció, especialment en el consum d’alcohol i l’ús problemàtic d’Internet.
Tenorio connecta aquestes diferències amb les addiccions. La idea central és que un trastorn addictiu no apareix en el buit: el malestar emocional, les condicions de vida, la normalització d’alguns consums, la soledat, la pressió social o les dificultats d’accés a l’ajuda poden formar part del context en què una conducta es consolida o es cronifica.
La peça també subratlla una diferència de gènere que sovint queda poc visible: els consums no es manifesten igual en homes i dones. En les dades de l’ENSA, per exemple, els tranquil·litzants i les pastilles per dormir destaquen entre les substàncies consumides recentment per dones, mentre que el cànnabis té més pes entre els homes. Aquesta informació no permet diagnosticar una addicció, però sí orientar preguntes de prevenció i detecció precoç.
Què aporta l’ENSA 2024?
L’ENSA 2024 és la cinquena enquesta nacional de salut feta a Andorra. L’informe de resultats analitza entrevistes personals realitzades entre març i setembre del 2024 a població resident de 15 anys o més. El document final recull 904 persones entrevistades —441 homes i 463 dones—, tot i que la comunicació institucional resumeix la mostra com aproximadament 900 persones.
La seva utilitat és especialment important perquè no es limita a les persones que fan ús dels serveis sanitaris: recull salut percebuda, benestar emocional, condicions socioeconòmiques, hàbits, ús de serveis, consums i altres determinants. Això ajuda a identificar grups amb necessitats diferents i a dissenyar respostes de salut pública més ajustades.
Què ens diuen aquestes dades sobre les addiccions?
L’ENSA 2024 no és una enquesta específica de prevalença de trastorns addictius i no permet concloure que una desigualtat social o un malestar emocional provoquin directament una addicció. El que sí mostra és el context: hi ha grups amb més malestar, més dificultats d’accés a determinats recursos i patrons de consum diferents.
Des d’una perspectiva de prevenció, això obliga a evitar respostes universals massa simples. No és el mateix prevenir el consum de risc d’alcohol en adolescents que abordar l’ús prolongat de tranquil·litzants en una persona amb insomni, dolor o malestar emocional. Tampoc és igual intervenir quan una persona disposa de xarxa, recursos econòmics i accés ràpid a tractament que quan demanar ajuda implica barreres materials o por a l’estigma.
Per això, una política sobre addiccions necessita combinar informació, detecció precoç, reducció de riscos, suport comunitari, atenció clínica quan cal, perspectiva de gènere i una mirada sobre els determinants socials de la salut.
La realitat que arriba a Projecte Vida
Les dades comunitàries de Projecte Vida no substitueixen l’ENSA ni les estadístiques clíniques: expliquen quines demandes arriben a l’entitat. Durant el primer semestre del 2026, Projecte Vida va acompanyar 145 persones i va efectuar 151 visites de seguiment. Les primeres visites comunitàries van passar de 89 en el mateix període del 2025 a 128 el 2026, un increment del 43,8%.
Entre els 128 expedients comunitaris analitzats, l’alcohol apareixia en 93 casos, el 72,7%. La coincidència amb l’ENSA no s’ha d’interpretar com una equivalència estadística: una font descriu una mostra poblacional i l’altra descriu demandes d’ajuda. Però totes dues recorden que la normalització de l’alcohol continua sent un repte central de prevenció a Andorra.
Important: les dades de Projecte Vida són registres d’atenció comunitària. No mesuren la prevalença de les addiccions en el conjunt de la població andorrana.
Llegeix l’article original
Aquesta entrada és una síntesi contextualitzada. Per conservar la veu i l’argumentació de l’autora, recomanem llegir l’article complet a Altaveu. Per consultar taules, figures, metodologia i resultats en detall, la font de referència és l’informe oficial de l’Enquesta Nacional de Salut d’Andorra 2024.
Article original: Dades de l’enquesta de salut — Eva Tenorio, Altaveu — Peça d’opinió que analitza desigualtats socials, salut mental, accés a l’atenció i consums a partir de l’ENSA 2024.
Informe oficial: Enquesta Nacional de Salut d’Andorra 2024 · Resultats principals — Document complet del Ministeri de Salut amb metodologia, taules i figures.
Context institucional: Presentació dels principals resultats de l’ENSA 2024 — Resum institucional publicat pel Govern d’Andorra el 29/09/2025.
Dades rellevants
1) La salut percebuda empitjora quan empitjoren les condicions socials
En les classes socials I–II, l’11,4% dels homes i el 12,3% de les dones declaren mala salut percebuda. En les classes IV–V, els percentatges augmenten fins al 22,3% en els homes i el 33,1% en les dones. La diferència és especialment marcada entre les dones.
2) El malestar emocional és més freqüent entre les dones
L’ENSA identifica malestar emocional en el 22,3% dels homes i en el 35,2% de les dones. Entre les dones de les classes IV–V, la prevalença arriba al 39,8%, davant del 32,3% en les classes I–II. La desigualtat per classe social és clara en les dones i no es reprodueix de la mateixa manera en els homes.
3) Les barreres econòmiques d’accés a l’atenció també tenen gènere
En els darrers dotze mesos, el 6,3% de les dones i el 4,1% dels homes van declarar no haver pogut permetre’s una atenció mèdica necessària per motius econòmics. En atenció dental, les xifres són del 10,4% i el 7,2%, respectivament. En salut mental, el 6,6% de les dones i el 3,1% dels homes indiquen no haver pogut assumir-ne el cost.
4) L’alcohol continua sent un indicador a vigilar
El consum moderat d’alcohol se situa en el 68% dels homes i el 60% de les dones. El consum de risc és del 12% en els homes i del 6% en les dones en el conjunt de la mostra. Tanmateix, entre 15 i 24 anys el consum de risc arriba al 18,2% tant en homes com en dones.
En les dones de 15 a 24 anys, el consum de risc passa del 10,2% el 2011 al 18,2% el 2024. A més, l’informe assenyala que el 8,2% de la població declara un consum compulsiu d’alcohol —cinc consumicions o més en un interval de dues hores— almenys una vegada al mes; el 2011 era el 3,7%.
5) Tranquil·litzants i cànnabis mostren patrons diferents segons el sexe
En el recompte de persones que havien consumit alguna substància durant els darrers 30 dies, els valors més alts corresponen als tranquil·litzants o pastilles per dormir entre les dones (36 persones) i al cànnabis entre els homes (21 persones). En dones, 12 persones declaren cànnabis en els darrers 30 dies; en homes, 10 declaren tranquil·litzants o pastilles per dormir.
Aquests valors són recomptes de la mostra, no estimacions de persones amb addicció. Un consum declarat no equival necessàriament a un trastorn addictiu, i l’ús de medicació prescrita no s’ha de confondre amb dependència o ús problemàtic.
6) Joc i Internet: els joves concentren alguns senyals d’alerta
El 49,1% dels homes i el 56% de les dones declaren no haver jugat mai amb diners. Entre les persones que havien jugat tant en línia com fora d’Internet durant l’últim any, sis homes (0,7% de la mostra) complien la definició de joc problemàtic utilitzada per l’enquesta; no es va identificar cap dona amb aquest criteri.
En l’ús d’Internet, el senyal més destacat apareix entre les dones de 15 a 24 anys: el 47,8% reconeix que alguna vegada o sovint continua connectada tot i voler parar. En els homes de la mateixa edat, el percentatge és del 36,1%. Aquest indicador parla de possible ús problemàtic, no d’un diagnòstic clínic.
Resum ràpid de dades verificades
Mala salut percebuda · dones CS I–II / IV–V | 12,3% / 33,1% |
Mala salut percebuda · homes CS I–II / IV–V | 11,4% / 22,3% |
Malestar emocional · dones / homes | 35,2% / 22,3% |
Malestar emocional · dones CS IV–V | 39,8% |
Atenció mèdica no assumible · dones / homes | 6,3% / 4,1% |
Atenció dental no assumible · dones / homes | 10,4% / 7,2% |
Salut mental no assumible · dones / homes | 6,6% / 3,1% |
Consum d’alcohol de risc · dones / homes | 6% / 12% |
Consum de risc 15–24 anys · dones i homes | 18,2% / 18,2% |
Dones 15–24: consum de risc 2011 → 2024 | 10,2% → 18,2% |
Consum compulsiu almenys mensual · total | 8,2% |
Internet: continuar tot i voler parar · dones 15–24 | 47,8% |
Preguntes freqüents
Què és l’Enquesta Nacional de Salut d’Andorra 2024?
És una enquesta poblacional del Ministeri de Salut que recull informació sobre salut percebuda, benestar emocional, condicions socials, hàbits, consum de substàncies, ús de pantalles i utilització dels serveis sanitaris entre persones residents de 15 anys o més.
L’ENSA diu que la salut de la població andorrana és dolenta?
No. En termes globals, aproximadament vuit de cada deu persones declaren un bon estat de salut. El punt important és que, quan les dades es desagreguen, apareixen desigualtats per sexe, edat i classe social que no s’han d’ignorar.
Quines diferències hi ha en salut percebuda segons la classe social?
La mala salut percebuda augmenta en les classes IV–V. En dones passa del 12,3% en classes I–II al 33,1% en classes IV–V; en homes, de l’11,4% al 22,3%.
Què mostren les dades sobre salut mental?
El malestar emocional és més freqüent en dones: 35,2%, davant del 22,3% en homes. Entre dones de classes IV–V arriba al 39,8%.
Ha augmentat el consum de risc d’alcohol entre les dones joves?
Sí. Entre les dones de 15 a 24 anys, el consum d’alcohol de risc passa del 10,2% el 2011 al 18,2% el 2024. En aquesta franja, homes i dones registren el mateix 18,2% el 2024.
Consumir tranquil·litzants o pastilles per dormir significa tenir una addicció?
No. L’ús pot ser adequat i estar prescrit. El risc apareix quan hi ha pèrdua de control, augment de dosis sense supervisió, ús més prolongat del previst, combinacions de risc o continuïtat malgrat conseqüències. La medicació no s’ha de modificar ni retirar sense supervisió sanitària.
Quina relació hi ha entre desigualtats socials i addiccions?
No hi ha una relació causal simple. Les condicions de vida, el malestar emocional, l’estrès, la precarietat, la soledat, l’estigma o les barreres d’accés poden augmentar vulnerabilitats o dificultar la recuperació, però cap factor per si sol determina que una persona desenvolupi una addicció.
Quan convé demanar ajuda?
Quan una substància o conducta comença a generar pèrdua de control, ocultació, conflictes, dificultats econòmiques, deteriorament del descans, la salut, la feina, els estudis o les relacions. No cal esperar que la situació sigui extrema.
Com pot ajudar Projecte Vida?
Projecte Vida ofereix escolta, orientació i acompanyament comunitari confidencial a persones amb conductes addictives i als seus entorns, grups d’ajuda mútua i derivació als recursos sanitaris o socials adequats quan és necessari.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Fonts consultades
Altaveu — «Dades de l’enquesta de salut» — Article d’opinió d’Eva Tenorio, vocal de Projecte Vida, publicat el 15/04/2026.
Govern d’Andorra — ENSA 2024, resultats principals — Informe complet de 98 pàgines. Dades utilitzades: salut percebuda (p. 26), benestar emocional (p. 33), necessitat no satisfeta per motius econòmics (p. 61), alcohol (p. 86–88), altres drogues (p. 89–90), joc (p. 91) i Internet (p. 93).
Govern d’Andorra — resum institucional de l’ENSA 2024 — Nota del 29/09/2025 amb les conclusions generals i els principals indicadors.
Projecte Vida — web oficial — Informació institucional sobre àmbits d’ajuda i trastorns addictius.
Observatori de Projecte Vida — «Com comença una addicció?» — Recurs intern sobre factors de risc, protecció, senyals i ajuda.
Observatori de Projecte Vida — balanç del primer semestre del 2026 — Font per a les dades comunitàries de 145 persones acompanyades, 128 primeres visites, 151 seguiments i presència de l’alcohol en el 72,7% dels expedients analitzats.
Demanar ajuda abans que la situació sigui extrema també és prevenció. Una primera conversa pot servir per entendre què està passant, identificar riscos i valorar opcions sense judicis ni decisions imposades.
💚 Vols saber com et podem acompanyar?
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris