Estigma, trauma i dret a la recuperació
- Eva Tenorio
- Jul 28
- 8 min de lectura
Actualitzat: 3 days ago
Quan el judici, la humiliació i l’autoestigma també deixen ferides
Quan parlem de trauma, acostumem a pensar en fets extraordinaris: una agressió, una pèrdua, un accident o una situació de violència. Però l’impacte emocional també pot construir-se de manera acumulativa. El rebuig repetit, les humiliacions, la discriminació, la por de ser jutjat o el tracte deshumanitzador poden deixar una empremta profunda, especialment quan es mantenen durant anys. En les addiccions, aquest mecanisme té un nom que sovint passa desapercebut: estigma.
L’article d’opinió «L’estigma també pot deixar traumes», publicat a Diari d’Andorra el 28 de juliol de 2026, posa el focus en aquesta ferida menys visible. A partir de l’experiència en primera persona, planteja com les etiquetes socials poden acabar convertint-se en autoestigma, dificultar la demanda d’ajuda i condicionar la manera com una persona es veu a si mateixa. La recuperació, per tant, no consisteix només a modificar un consum o una conducta: també pot implicar reconstruir la identitat, recuperar la veu i tornar a sentir que es mereix ajuda, respecte i oportunitats.
Una addicció és una part d’una història, no una identitat completa.
Quan l’estigma deixa de ser només una etiqueta
L’article recorda que l’estigma no és una opinió inofensiva quan es converteix en una experiència repetida. Frases com “si volgués, podria”, “s’ho ha buscat” o “li falta força de voluntat” simplifiquen un trastorn complex i traslladen tota la responsabilitat moral a la persona. Amb el temps, aquest missatge pot reforçar la culpa, la vergonya i l’aïllament.
Canviar la mirada pot canviar el moment en què una persona s’atreveix a demanar ajuda.
La literatura sobre salut i addiccions assenyala que les actituds negatives, el llenguatge discriminatori i la por al judici poden actuar com a barreres per explicar el problema, buscar tractament o mantenir-se vinculat als recursos d’ajuda. UNAD ha advertit explícitament que l’estigmatització dificulta l’accés als tractaments, i SAMHSA remarca que la vergonya i les actituds negatives poden frenar la cerca de suport.
Trauma acumulatiu, rebuig i retraumatització
Una de les idees centrals del text és que no totes les experiències traumàtiques neixen d’un únic esdeveniment. SAMHSA defineix el trauma com el resultat d’un esdeveniment, una sèrie d’esdeveniments o un conjunt de circumstàncies viscudes com a físicament o emocionalment nocives o amenaçadores i amb efectes duradors sobre el benestar. Aquesta definició permet entendre per què l’exposició continuada a humiliacions, exclusions o tractes discriminatoris pot tenir conseqüències importants.
En aquest context, l’article diferencia diverses formes de ferida vinculades a l’estigma: la humiliació repetida, el rebuig dins de relacions significatives, les petites exclusions que s’acumulen i les experiències de deshumanització dins d’institucions o recursos que, en teoria, haurien d’ajudar. La mirada informada pel trauma proposa precisament evitar la retraumatització i crear entorns basats en seguretat, confiança, col·laboració i capacitat de decisió.
Recuperar-se també és recuperar dignitat, veu, vincles i oportunitats.
L’autoestigma: quan el judici extern es converteix en identitat
El punt més delicat arriba quan la persona interioritza els prejudicis. Ja no cal que algú digui que és un fracàs, que no canviarà o que no mereix ajuda: ho pensa ella mateixa. Aquest autoestigma pot erosionar l’autoestima, reduir l’expectativa de recuperació i fer més difícil posar límits, confiar en els recursos o tornar a provar-ho després d’una recaiguda.
L’autoestigma comença quan el judici dels altres es converteix en la nostra pròpia veu.
Per això és important separar la persona del trastorn. Una addicció és una part d’una història, no una identitat completa. La recuperació inclou canvis en la conducta i en la salut, però també pot ser un procés de reconstrucció: deixar enrere etiquetes, recuperar relacions, crear una vida amb sentit i tornar a ocupar espais socials sense sentir que el passat anul·la el futur.
L’estigma també retarda la demanda d’ajuda
La por de ser reconegut, jutjat o etiquetat pot fer que una persona trigui anys a explicar què li passa. Projecte Vida ha assenyalat, en el marc de la tercera campanya «Trenca l’estigma», que hi ha persones que poden trigar fins a deu anys a fer el pas de demanar ajuda. En l’àmbit de gènere, UNAD ha informat que el 36% de les dones ateses a la seva xarxa portaven més d’onze anys consumint abans de sol·licitar ajuda, i relaciona aquesta demora amb estigma, culpa i sanció social.
Aquesta dada és especialment rellevant perquè desplaça la pregunta. En lloc de preguntar “per què no ho ha deixat abans?”, convé preguntar “quines barreres han fet tan difícil demanar ajuda abans?”. La resposta pot incloure por, vergonya, responsabilitats familiars, experiències prèvies de discriminació, manca d’informació o desconfiança envers els recursos.
El context d’Andorra: més demanda i més necessitat de recursos accessibles
Durant el primer semestre de 2026, Projecte Vida va acompanyar 145 persones, un 43,8% més que en el mateix període de 2025. Entre les 49 consultes de familiars i persones properes, 44 van ser fetes per dones. Aquestes xifres no mesuren directament l’estigma, però mostren que la necessitat d’acompanyament és real i creixent i que les barreres d’accés no es poden entendre només des de la voluntat individual.
La tercera edició de «Trenca l’estigma» situa aquesta qüestió al centre: reduir el pes de les etiquetes, facilitar que les persones demanin ajuda abans, humanitzar les addiccions i promoure una mirada social més empàtica. La campanya parteix d’una idea senzilla però decisiva: una addicció no defineix tota una vida.
Recuperar-se també és recuperar drets i dignitat
La recuperació ha de poder desenvolupar-se en entorns respectuosos, basats en l’evidència i sense discriminació. Els estàndards internacionals de l’OMS i l’UNODC defensen sistemes de tractament efectius, ètics i basats en l’evidència. Això implica reconèixer la persona com a subjecte actiu del seu procés, no com un problema que cal controlar o castigar.
Demanar ajuda no hauria d’exigir superar abans la por de ser jutjat.
Parlar de dret a la recuperació, en aquesta entrada, significa parlar de dignitat, accés a ajuda de qualitat, participació en les decisions, continuïtat de l’acompanyament i oportunitats per reconstruir la vida. No es tracta de negar la responsabilitat personal; es tracta de no convertir-la en culpa, càstig o exclusió.
Canviar la pregunta: de «què li passa?» a «què li ha passat?»
Una mirada informada pel trauma no busca excuses: busca context. Preguntar què ha viscut una persona, quins factors mantenen el malestar i què necessita per estar més segura permet intervenir amb més precisió i menys judici. També ajuda les famílies a passar de la confrontació constant a un acompanyament amb límits, informació i suport.
Trencar l’estigma no és suavitzar la realitat de les addiccions. És deixar de sumar una ferida social a un problema de salut que ja és complex. Quan una persona se sent escoltada, respectada i no reduïda al seu pitjor moment, augmenten les possibilitats que s’atreveixi a demanar ajuda i sostingui un procés de recuperació.
Dades rellevants
Retard per demanar ajuda
Projecte Vida ha comunicat que hi ha persones que poden trigar fins a 10 anys a demanar ajuda. És una dada molt potent per a una caixa destacada o una infografia, sempre atribuïda a la campanya «Trenca l’estigma».
Dones i barreres
UNAD va informar que el 36% de les dones ateses a la seva xarxa portaven més d’11 anys consumint abans de demanar ajuda. La mateixa organització vincula les dificultats d’accés al tractament amb estigma, culpa i sanció social.
Projecte Vida 2026
Primer semestre de 2026: 145 persones acompanyades, +43,8% respecte del mateix període de 2025. De les 49 consultes fetes per familiars o persones properes, 44 provenien de dones.
Atenció informada pel trauma
SAMHSA descriu els enfocaments informats pel trauma com aquells que reconeixen l’impacte del trauma, identifiquen-ne els signes, integren aquest coneixement en les pràctiques i procuren evitar la retraumatització.
Preguntes freqüents
Què és l’estigma en les addiccions?
És el conjunt d’etiquetes, prejudicis i actituds negatives que redueixen una persona a la seva addicció. Pot aparèixer en l’entorn social, familiar, laboral, sanitari o institucional i pot generar discriminació, vergonya i aïllament.
L’estigma pot arribar a ser traumàtic?
Pot contribuir a experiències traumàtiques o a la retraumatització quan el rebuig, la humiliació, la discriminació o la deshumanització són intensos o es repeteixen. No totes les persones ho viuen igual i no és correcte afirmar que qualsevol situació d’estigma produeixi necessàriament un trauma.
Què és l’autoestigma?
És la interiorització dels prejudicis socials. La persona pot començar a pensar que és dèbil, culpable, incapaç de canviar o que no mereix ajuda. Aquest procés pot afectar l’autoestima i dificultar la demanda de suport.
Per què l’estigma pot retardar la demanda d’ajuda?
Per por a ser reconegut, jutjat, discriminat o etiquetat. També hi poden influir la culpa, la vergonya, les responsabilitats familiars, experiències negatives amb recursos d’atenció o la manca d’informació sobre les opcions disponibles.
Què vol dir una atenció informada pel trauma?
És una manera d’acompanyar que té en compte com les experiències traumàtiques poden afectar la persona. Prioritza seguretat, confiança, col·laboració, respecte i capacitat de decisió, i intenta evitar pràctiques que puguin retraumatitzar.
La recuperació és només deixar de consumir?
No necessàriament. La recuperació pot incloure canvis en el consum o la conducta, però també salut física i emocional, vincles, habitatge, feina, identitat, participació social i un projecte de vida amb sentit.
Com pot ajudar Projecte Vida?
Projecte Vida ofereix acompanyament comunitari a persones amb addiccions i al seu entorn, grups d’ajuda mútua, orientació, activitats, sensibilització i derivació cap als recursos adequats quan cal. L’acompanyament es basa en l’escolta, la confidencialitat i una mirada sense judici.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Fonts consultades
UNAD — La estigmatización de personas con adicciones supone una barrera para acceder a tratamientos. — 1 de març de 2023.
SAMHSA — Stigma and Language: The Power of Perceptions and Understanding. — Sobre vergonya, llenguatge i barreres per buscar tractament.
SAMHSA — Interagency Task Force on Trauma-Informed Care. — Definició de trauma i principis de trauma-informed care; actualitzat el 2026.
SAMHSA — Trauma-Informed Approaches and Programs. — Seguretat, confiança, col·laboració, empoderament i prevenció de retraumatització.
Projecte Vida — Tercera campanya «Trenca l’estigma». — Inclou la dada comunicada que hi ha persones que triguen fins a 10 anys a demanar ajuda.
UNAD — Mujeres tan reales como las adicciones. — 36% de les dones ateses portaven més d’11 anys consumint abans de demanar ajuda.
Bondia — Projecte Vida atén un 43,8% més de persones el primer semestre. — Dades del primer semestre de 2026: 145 persones i distribució de consultes.
Projecte Vida — Nova campanya per combatre l’estigma. — Objectius i enfocament de la campanya «Trenca l’estigma».
WHO/UNODC — International Standards for the Treatment of Drug Use Disorders. — Principis per a tractaments efectius, ètics i basats en l’evidència.
Llegeix l’article d’opinió original
Aquesta entrada resumeix i contextualitza les idees de l’article «L’estigma també pot deixar traumes», publicat a la secció La Tribuna de Diari d’Andorra el 28 de juliol de 2026. El text original desenvolupa en primera persona la relació entre estigma, autoestigma, trauma i recuperació, i connecta aquesta reflexió amb la tercera edició de la campanya «Trenca l’estigma» de Projecte Vida.
Font original: Diari d’Andorra — L’estigma també pot deixar traumes
Si tu o algú del teu entorn està convivint amb una addicció, no cal esperar que la situació sigui extrema per demanar orientació. A Projecte Vida t’escoltem sense judici, t’acompanyem i t’ajudem a identificar els recursos que poden encaixar millor amb la teva situació.
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris