Totes les entrades del blog

L’edatisme i l’estigma de l’addicció poden acumular-se i dificultar que una persona gran demani ajuda. Aquesta segona part de «L’estigma frena» posa el focus en la doble discriminació, la dignitat, l’autonomia i el dret a recuperar-se a qualsevol edat.

Prevenir no és només disposar de recursos quan arriba una crisi. També és detectar abans, facilitar una porta d’entrada clara i donar eines a les persones i a les famílies perquè puguin demanar orientació a temps. L’article d’opinió publicat a Altaveu obre aquest debat, que contextualitzem amb dades i recursos d’Andorra.

L’estigma sovint ens fa mirar només la conducta: què consumeix una persona, quant juga o quantes hores passa davant d’una pantalla. Però darrere d’una addicció també hi pot haver històries de trauma, maltractament, negligència, violència, pèrdues o altres experiències adverses. Aquesta entrada resumeix l’article d’opinió «L’Estigma Oculta» i contextualitza les seves dades amb evidència científica, recordant una idea essencial: el trauma pot augmentar la vulnerabilitat, però n

Les addiccions no desapareixen quan arribem als 65 anys. A Andorra, una població cada vegada més envellida obliga a mirar també l’alcohol, els hipnosedants, els analgèsics i altres conductes de risc en la vellesa. Aquesta entrada contextualitza la tribuna d’Eva Tenorio publicada a Diari d’Andorra i explica per què l’estigma, la solitud i la confusió amb símptomes de l’envelliment poden retardar la detecció i l’ajuda.

L’estigma associat a les addiccions pot dificultar la recuperació i la demanda d’ajuda. Descobreix com la informació, l’escolta i el contacte social poden contribuir a trencar prejudicis.

Entendre el TDAH no és justificar les conseqüències d’un consum o d’una conducta. És identificar dificultats, autoestigma i necessitats de suport per intervenir abans, millor i sense judicis.

L’estigma no és només una etiqueta: quan es repeteix pot fer créixer la vergonya, l’aïllament i l’autoestigma. Recuperar-se també és recuperar la dignitat, la veu i el dret a demanar ajuda.

L’estigma no només jutja des de fora: també pot convertir-se en autoestigma i fer que una persona dubti del seu criteri, trigui a demanar ajuda o normalitzi situacions inadequades. Reflexionem sobre drets, dignitat i recuperació a partir de l’article d’Eva Tenorio.

La pornografia pot condicionar la manera com adolescents i joves entenen els cossos, el plaer, el consentiment i les relacions quan ocupa el lloc de l’educació afectivosexual. Analitzem les dades, els senyals d’ús problemàtic i les eines de prevenció i ajuda disponibles a Andorra.

Protegir la salut no hauria de dependre d’assolir l’abstinència immediatament. La reducció de danys posa la persona al centre, redueix riscos i manté oberta la porta a l’ajuda.

Les catinones sintètiques són una família d’estimulants en ràpida evolució. Expliquem què se’n sap, quins riscos presenten, les dades europees més recents i com demanar orientació a Andorra.

Les begudes energètiques formen part del dia a dia de molts adolescents i joves, però la seva normalització no elimina els riscos. A partir de l’article d’opinió publicat al Diari d’Andorra, analitzem la cafeïna, el sucre, la barreja amb alcohol, el màrqueting i les dades més recents sobre consum juvenil.

No totes les addiccions impliquen una substància. El joc, els videojocs i determinats usos digitals poden convertir-se en un problema quan apareixen pèrdua de control, priorització de la conducta i conseqüències en la vida quotidiana. Repassem les dades que inspiren l’article d’opinió d’El Periòdic, què diu la recerca i quins recursos hi ha a Andorra.

La falta de medicació per al TDAH no implica simplement substituir una capsa per una altra. Quan un tractament funciona, un canvi sobtat pot alterar un equilibri que ha costat temps construir.

Recuperar-se d’una addicció no depèn únicament de la voluntat o del tractament. Una llar segura pot oferir descans, estabilitat i continuïtat per sostenir el canvi.

Una addicció no es resol únicament decidint deixar de consumir. La voluntat és important, però el procés també pot requerir tractament, seguiment, suport comunitari i temps. Analitzem l’article d’Eva Tenorio a Bondia i les dades d’Andorra que ajuden a entendre per què culpabilitzar no cura i acompanyar sí que pot obrir camins de recuperació.

L’ENSA 2024 mostra una bona salut percebuda en termes globals, però també diferències per sexe i classe social, barreres econòmiques d’accés a l’atenció i patrons de consum que mereixen una lectura més profunda.

Quan l’alcohol forma part de la rutina, les celebracions i les relacions socials, pot costar més reconèixer quan el consum està deixant de ser innocu. L’article d’opinió d’Eva Tenorio posa el focus en aquesta normalització i en la necessitat de demanar ajuda abans d’arribar a una situació extrema.

Les addiccions no desapareixen amb l’edat. L’article de Bondia posa el focus en una realitat sovint invisible: persones grans que conviuen amb problemes relacionats amb l’alcohol, la medicació, la solitud, el dolor o l’estigma. Recollim les idees clau i els recursos disponibles a Andorra.

Viure amb un TDAH no diagnosticat pot significar anys de desorganització, impulsivitat i esgotament. L’article d’Eva Tenorio connecta diagnòstic tardà, automedicació, addiccions i recuperació.