Addiccions després dels 65: quan l’estigma frena la detecció i l’ajuda
- Eva Tenorio
- Aug 26
- 9 min de lectura
La població envelleix. I amb ella, també canvien els reptes de salut que necessitem ser capaços de veure. A Andorra, les persones majors de 65 anys ja representen aproximadament el 16% de la població: 14.105 persones, segons dades difoses pel Govern el març de 2026. D’aquestes, 3.544 viuen soles. Aquestes xifres no volen dir que la vellesa, la solitud o viure sense companyia impliquin una addicció. Sí que ens recorden, però, que qualsevol política de salut pública que ignori aquesta etapa vital deixa fora una part cada vegada més important del país.
Quan pensem en addiccions, la imatge social continua apuntant sovint cap a la joventut. Parlem de prevenció entre adolescents, de consum recreatiu, de vida nocturna o de riscos emergents. Però una persona no deixa de poder desenvolupar un problema amb l’alcohol, la medicació, el joc o altres substàncies perquè hagi fet 65, 75 o 80 anys.
El problema és que, en la vellesa, les addiccions poden quedar més amagades. Un canvi de memòria pot atribuir-se a l’edat. Una caiguda, al cansament. L’aïllament, a la jubilació. La somnolència, a la medicació. Beure cada dia pot considerar-se un hàbit de tota la vida. I quan cada senyal troba una explicació ràpida, el conjunt pot deixar de mirar-se.
Aquesta és la realitat que posa sobre la taula la tribuna «L’enigma frena. Les addiccions després dels 65 també existeixen (I)», d’Eva Tenorio, publicada a Diari d’Andorra el 26 d’agost de 2026. El text obre una pregunta necessària: si les addiccions també envelleixen, per què encara ens costa tant veure-les?
Resum de l’article d’opinió
La tribuna parteix d’una idea directa: l’envelliment de la població també obliga a ampliar la mirada sobre els problemes de salut i sobre les addiccions. No es tracta de presentar la gent gran com un col·lectiu fràgil ni d’interpretar qualsevol consum com a patològic, sinó de trencar un punt cec: la creença que una addicció és principalment un problema de persones joves.
En aquesta etapa de la vida poden coexistir trajectòries molt diferents. Hi ha persones que arriben a la vellesa amb un consum problemàtic iniciat anys abans. D’altres poden desenvolupar dificultats més tard, en un context de dolor crònic, pèrdues, canvis de rol, jubilació, insomni, ansietat, solitud o tractaments farmacològics prolongats. El denominador comú no és l’edat, sinó la necessitat d’una valoració individualitzada.
La reflexió també connecta amb una barrera especialment important: l’estigma. Quan l’entorn pensa «a la seva edat això no pot passar», «sempre ha begut així» o «només són pastilles receptades», el problema pot minimitzar-se. I quan la persona té por de ser jutjada, infantilitzada o considerada irresponsable, pot callar durant més temps.
Per això, parlar d’addiccions després dels 65 no és només parlar de consum. És parlar de detecció, de salut, de dignitat, de revisió adequada de la medicació, de suport familiar, de soledat no desitjada i de serveis capaços d’adaptar-se a les necessitats de cada persona.
Envellir no protegeix automàticament davant una addicció. Tampoc converteix qualsevol ús d’alcohol o medicació en un problema. El repte és poder observar, preguntar i valorar sense prejudicis.
Dades que ajuden a entendre la dimensió del problema
Andorra · 2026
Context demogràfic i social. Viure sol no és una addicció, però pot augmentar l’aïllament i dificultar que altres persones detectin canvis preocupants.
Projecte Vida · 2025
És demanda observada per Projecte Vida. No permet estimar la prevalença al conjunt d’Andorra.
Espanya · ESDAM 2019/2020
Dades de consum, no de diagnòstic d’addicció. Serveixen per identificar substàncies especialment presents en aquesta franja d’edat.
Espanya · ESDAM 2019/2020
La freqüència no equival per si sola a dependència, però reforça la necessitat de valorar riscos, interaccions i funcionalitat.
Europa · EUDA
L’envelliment, el policonsum, les benzodiazepines, l’aïllament i l’estigma plantegen necessitats específiques en persones grans que consumeixen drogues.
Els serveis han d’adaptar l’avaluació, el seguiment i el suport social a l’edat i a les comorbiditats.
Nota metodològica: l’ESDAM 2019/2020 continua sent la referència específica del Pla Nacional sobre Drogues per estudiar les persones majors de 64 anys. L’EDADES 2024 cobreix la població de 15 a 64 anys, de manera que no substitueix aquesta enquesta específica per a gent gran.
Per què poden passar desapercebudes?
1. Perquè alguns senyals es confonen amb l’envelliment.
Problemes d’equilibri, caigudes, canvis de son, desorientació, alteracions de memòria, irritabilitat o retraïment social poden tenir moltes causes. En alguns casos poden estar relacionats amb alcohol, medicació o altres substàncies; en d’altres, amb una malaltia, un tractament, un procés de dol o canvis propis de la salut. La clau és no donar res per fet i valorar el conjunt.
2. Perquè l’alcohol està molt normalitzat.
Una copa amb els àpats, una beguda per dormir o un consum que “sempre ha estat així” poden quedar fora de la conversa. Però el cos canvia amb l’edat, poden aparèixer noves malalties i també canvien els efectes de la combinació amb medicaments.
3. Perquè la medicació pot semblar incompatible amb la idea d’addicció.
Els hipnosedants, ansiolítics o analgèsics poden ser tractaments útils i necessaris. El risc apareix quan existeix tolerància, dependència física, ús diferent del prescrit, dificultat per reduir-lo o conseqüències en el dia a dia. Per això cal evitar tant la demonització de la medicació com la banalització d’un ús problemàtic.
4. Perquè l’estigma té dues capes.
Una persona gran pot sentir-se jutjada pel consum i, alhora, tractada com si ja no tingués capacitat de decisió. Aquesta combinació d’estigma associat a l’addicció i edatisme pot augmentar la vergonya i retardar la petició d’ajuda.
5. Perquè hi pot haver menys xarxa que observi els canvis.
La pèrdua de la parella, la reducció de la vida laboral, la dispersió familiar o viure sol poden reduir el nombre de persones que veuen el que passa de manera quotidiana. Això no causa una addicció, però pot fer-la menys visible.
Alcohol, hipnosedants i analgèsics: mirar el context, no només la substància
Les dades espanyoles de l’ESDAM mostren una característica important: en les persones majors de 64 anys, bona part de l’exposició a substàncies no passa necessàriament per drogues il·legals. L’alcohol, els hipnosedants i els analgèsics opioides tenen una presència rellevant. Això obliga a una prevenció diferent, menys centrada en estereotips i més atenta a la vida quotidiana.
L’EUDA adverteix que les persones grans poden ser especialment vulnerables a determinats efectes de les benzodiazepines i a les conseqüències del policonsum. També recorda que el deteriorament físic, les comorbiditats i la combinació de substàncies poden augmentar riscos com caigudes, accidents o sobredosi en alguns perfils.
Aquesta informació no s’ha d’utilitzar per generar por ni per qüestionar tractaments mèdics necessaris. El missatge pràctic és un altre: si hi ha dubtes sobre tolerància, somnolència, caigudes, errors en la presa, ús superior al pautat o combinació amb alcohol, cal revisar la situació amb professionals sanitaris. En medicaments que poden generar dependència física, una retirada brusca pot ser perillosa.
Senyals que poden justificar una conversa o una valoració
Cap d’aquests senyals confirma per si sol una addicció. Són indicadors que poden justificar una conversa respectuosa i, si escau, una valoració professional:
Augment progressiu de la quantitat o de la freqüència de consum.
Necessitat de consumir o prendre una medicació per afrontar el dia, dormir o regular el malestar més enllà de la pauta indicada.
Quedar-se sense medicació abans del previst, repetir dosis o dificultats per controlar-ne l’ús.
Caigudes, desorientació, somnolència o problemes de coordinació sense una explicació clara.
Canvis d’humor, aïllament, pèrdua d’interès o deteriorament de rutines que apareixen al mateix temps que canvis en el consum.
Continuar consumint malgrat problemes de salut, conflictes familiars o indicacions mèdiques relacionades amb el risc.
Por intensa, irritabilitat o malestar quan no es pot accedir a la substància o a la medicació.
Com pot ajudar la família o l’entorn?
Parlar des de l’observació: “He notat que últimament caus més sovint” o “em preocupa que et costi recordar les dosis” és més útil que etiquetar.
Evitar infantilitzar. La persona continua tenint dret a participar en les decisions sobre la seva salut i el seu procés.
No convertir la conversa en un interrogatori ni en una amenaça. L’objectiu inicial pot ser simplement entendre què està passant.
Proposar una revisió de la medicació amb el metge o la farmàcia, especialment si hi ha diversos tractaments o combinació amb alcohol.
Demanar orientació encara que la persona afectada no estigui preparada per iniciar un procés de canvi. Les famílies també necessiten suport i informació.
Davant pèrdua de consciència, dificultat respiratòria, confusió severa o una caiguda amb possible lesió, prioritzar l’atenció d’urgència.
Demanar ajuda als 65, 75 o 85 anys continua tenint sentit
No existeix una edat a partir de la qual ja no valgui la pena intervenir. La recuperació no s’ha de mesurar només com una abstinència absoluta. També pot significar reduir riscos, recuperar autonomia, dormir millor, evitar caigudes, revisar una medicació, reconstruir vincles, disminuir l’aïllament o tornar a tenir control sobre les decisions quotidianes.
En persones grans, l’acompanyament pot necessitar més coordinació entre salut, serveis socials, família i recursos comunitaris. Pot ser necessari adaptar ritmes, tenir en compte la mobilitat, la memòria, altres malalties, el suport disponible i les preferències de la persona.
La pregunta no és “com pot tenir una addicció a la seva edat?”. La pregunta útil és “què està passant, quins riscos hi ha i quina ajuda pot millorar la seva qualitat de vida?”.
Preguntes freqüents
Les persones grans també poden desenvolupar una addicció?
Sí. Algunes persones arriben a la vellesa amb una trajectòria prèvia de consum i d’altres desenvolupen dificultats més tard. L’edat no impedeix que aparegui un trastorn per consum ni una dependència relacionada amb determinats medicaments.
Prendre benzodiazepines o analgèsics prescrits significa tenir una addicció?
No. Un tractament prescrit no equival automàticament a una addicció. Cal valorar la pauta, la durada, la tolerància, la dependència física, la pèrdua de control, l’ús diferent del prescrit i les conseqüències en la vida quotidiana.
Per què l’alcohol pot comportar més riscos en la vellesa?
Amb l’edat poden canviar la composició corporal, el metabolisme, la tolerància i la presència d’altres malalties o tractaments. Això pot fer que una mateixa quantitat tingui efectes diferents i que augmenti el risc d’interaccions, somnolència, caigudes o accidents.
Es pot barrejar alcohol amb medicació per dormir o per a l’ansietat?
La combinació pot potenciar la sedació i altres efectes adversos. El risc depèn del medicament i de la situació clínica, per això convé consultar el metge o la farmàcia i evitar fer canvis de tractament pel propi compte.
Com es pot diferenciar una addicció d’un problema de memòria o de l’envelliment?
No sempre es pot diferenciar només observant un símptoma. Caigudes, desorientació, canvis d’humor o problemes de memòria poden tenir causes diverses. Una valoració clínica i una revisió del consum i de la medicació ajuden a entendre el conjunt.
Què és el doble estigma en persones grans amb addiccions?
És la combinació del prejudici associat a l’addicció amb l’edatisme. La persona pot ser jutjada pel consum i, alhora, tractada com si l’edat reduís la seva autonomia, la seva credibilitat o el seu dret a decidir.
La família ha de retirar la medicació si sospita una dependència?
No és recomanable fer canvis bruscos sense assessorament. Alguns medicaments poden generar dependència física i una retirada sobtada pot provocar problemes importants. El més segur és demanar una revisió professional.
És massa tard per recuperar-se després dels 65?
No. La millora pot tenir moltes formes: reduir riscos, recuperar autonomia, revisar tractaments, disminuir el consum, reforçar vincles o iniciar un procés de recuperació. L’acompanyament s’ha d’adaptar a les necessitats i preferències de cada persona.
On es pot demanar ajuda a Andorra?
Projecte Vida ofereix orientació confidencial a persones afectades i famílies. També pot facilitar informació sobre recursos sanitaris i socials i orientar la derivació quan calgui.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Fonts consultades
Diari d’Andorra · Article original
Tribuna d’Eva Tenorio publicada el 26/08/2026 que situa les addiccions després dels 65 dins del debat sobre envelliment, detecció i estigma.
Govern d’Andorra · Projecte Radars
Dades actuals sobre població major de 65 anys a Andorra, persones que viuen soles i solitud no desitjada.
Pla Nacional sobre Drogues · ESDAM 2019/2020
Enquesta oficial específica sobre alcohol, drogues i altres addiccions en persones majors de 64 anys a Espanya.
Agència de la Unió Europea sobre Drogues (EUDA) · Persones grans i drogues
Guia europea sobre necessitats sanitàries i socials de persones grans que consumeixen drogues, incloent policonsum, benzodiazepines, aïllament i estigma.
Projecte Vida · L’addicció també envelleix
Entrada prèvia de l’Observatori amb dades pròpies de 2025 i contextualització sobre riscos, estigma i detecció en persones grans.
Llegeix l’article original
Llegir l’article a Diari d’Andorra: «L’enigma frena. Les addiccions després dels 65 també existeixen (I)», d’Eva Tenorio, publicat a La Tribuna de Diari d’Andorra el 26 d’agost de 2026.
No cal esperar que la situació sigui extrema
Si et preocupa el consum d’alcohol, la medicació o una altra conducta d’una persona gran del teu entorn —o la teva pròpia—, pots demanar orientació. Detectar abans no és jutjar: és obrir una porta perquè la persona pugui entendre què està passant i decidir, amb suport, què necessita.
💚 Vols saber com et podem acompanyar?
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris