Totes les entrades del blog

L’edatisme i l’estigma de l’addicció poden acumular-se i dificultar que una persona gran demani ajuda. Aquesta segona part de «L’estigma frena» posa el focus en la doble discriminació, la dignitat, l’autonomia i el dret a recuperar-se a qualsevol edat.

Prevenir no és només disposar de recursos quan arriba una crisi. També és detectar abans, facilitar una porta d’entrada clara i donar eines a les persones i a les famílies perquè puguin demanar orientació a temps. L’article d’opinió publicat a Altaveu obre aquest debat, que contextualitzem amb dades i recursos d’Andorra.

El debat sobre el botellot a Andorra exigeix mirar més enllà d’una nit concreta. Projecte Vida posa el focus en l’accés dels menors a l’alcohol, la prevenció continuada, les alternatives d’oci, la reducció de danys i la necessitat de disposar de dades locals fiables.

L’estigma sovint ens fa mirar només la conducta: què consumeix una persona, quant juga o quantes hores passa davant d’una pantalla. Però darrere d’una addicció també hi pot haver històries de trauma, maltractament, negligència, violència, pèrdues o altres experiències adverses. Aquesta entrada resumeix l’article d’opinió «L’Estigma Oculta» i contextualitza les seves dades amb evidència científica, recordant una idea essencial: el trauma pot augmentar la vulnerabilitat, però n

El timbre pot acabar la classe, però el ciberassetjament pot continuar a través del mòbil. Analitzem com l’estigma, la humiliació i l’exclusió afecten el benestar, què diu l’evidència i quins recursos existeixen a Andorra.

Pantalles, xarxes i videojocs formen part de la vida social dels joves. Quan la preocupació es converteix en etiqueta, podem deixar de veure què hi ha darrere de la conducta. L’article explica com observar senyals de pèrdua de control, preservar el vincle i demanar orientació sense culpabilitzar.

Pantalles, videojocs, xarxes i apostes formen part de la vida quotidiana. Aquest article explica com detectar quan una conducta deixa de ser flexible, què significa recuperar capacitat d’elecció i com acompanya Projecte Vida sense esperar que la situació arribi a ser extrema.

La futura llei del tabac pot canviar la manera com Andorra exposa i promociona la nicotina. Què implica per als joves, la salut mental i les famílies?

Quan una addicció entra en una família, el dolor pot transformar-se en culpa, silenci i distància. Aquest article explica, des de l’evidència i l’experiència comunitària, per què posar límits no és jutjar i com l’acompanyament també ha d’incloure les famílies.

No podem fabricar la motivació d’una altra persona, però sí influir en l’entorn on el canvi es fa possible. Una mirada sobre comunicació, CRAFT, límits, autocura i recursos per a famílies que acompanyen una addicció.

Les addiccions no desapareixen quan arribem als 65 anys. A Andorra, una població cada vegada més envellida obliga a mirar també l’alcohol, els hipnosedants, els analgèsics i altres conductes de risc en la vellesa. Aquesta entrada contextualitza la tribuna d’Eva Tenorio publicada a Diari d’Andorra i explica per què l’estigma, la solitud i la confusió amb símptomes de l’envelliment poden retardar la detecció i l’ajuda.

Quan una addicció entra a casa, la preocupació pot convertir-se en vigilància constant. Aquest relat compost explica què passa quan tota una vida comença a organitzar-se al voltant del consum d’una altra persona, i com recuperar límits, suport i espais propis sense deixar d’acompanyar.

Demanar ajuda pot generar molts dubtes. Expliquem què pot passar en una primera conversa amb Projecte Vida, què no cal preparar, quins recursos hi ha i com pot ser el següent pas.

Jutjar una persona no fa desaparèixer el consum. Pot empènyer-lo cap al silenci, l’aïllament i situacions més insegures. La reducció de riscos protegeix la salut i manté oberta la porta al tractament i a la recuperació.

L’estigma no només condiciona la manera com la societat mira les persones amb addiccions. Quan el rebuig, la sospita i la discriminació es repeteixen, també poden deixar una ferida emocional, afavorir l’autoestigma i dificultar la recuperació.

Les atencions vinculades a la cocaïna s’han més que duplicat durant el primer semestre del 2026. Analitzem les dades de Projecte Vida, la prudència de Salut i el repte del policonsum.

Cada vegada més dones i persones grans s’apropen a Projecte Vida per afrontar una addicció. L’estigma, la por, la solitud i la sobrecàrrega familiar continuen, però, retardant la demanda d’ajuda.

Projecte Vida ha acompanyat 145 persones entre gener i juny del 2026 i ha realitzat 151 visites de seguiment. Les primeres visites han crescut un 43,8%, mentre l’alcohol continua present en gairebé tres de cada quatre expedients comunitaris i els casos vinculats a la cocaïna superen en sis mesos els de tot el 2025.

Projecte Vida registra 32 casos vinculats a la cocaïna en sis mesos. Analitzem què significa l’augment del 113,3%, el pes de la poliadicció i els recursos disponibles a Andorra.

La por de ser jutjat o reconegut encara fa que moltes persones retardin la demanda d’ajuda. Pep Castellón explica com Projecte Vida respon amb escolta, grups d’ajuda mútua, suport a famílies, prevenció i nous projectes comunitaris.