Articles

Demanar ajuda pot generar molts dubtes. Expliquem què pot passar en una primera conversa amb Projecte Vida, què no cal preparar, quins recursos hi ha i com pot ser el següent pas.

Jutjar una persona no fa desaparèixer el consum. Pot empènyer-lo cap al silenci, l’aïllament i situacions més insegures. La reducció de riscos protegeix la salut i manté oberta la porta al tractament i a la recuperació.

L’estigma no només condiciona la manera com la societat mira les persones amb addiccions. Quan el rebuig, la sospita i la discriminació es repeteixen, també poden deixar una ferida emocional, afavorir l’autoestigma i dificultar la recuperació.

Les atencions vinculades a la cocaïna s’han més que duplicat durant el primer semestre del 2026. Analitzem les dades de Projecte Vida, la prudència de Salut i el repte del policonsum.

Cada vegada més dones i persones grans s’apropen a Projecte Vida per afrontar una addicció. L’estigma, la por, la solitud i la sobrecàrrega familiar continuen, però, retardant la demanda d’ajuda.

Projecte Vida ha acompanyat 145 persones entre gener i juny del 2026 i ha realitzat 151 visites de seguiment. Les primeres visites han crescut un 43,8%, mentre l’alcohol continua present en gairebé tres de cada quatre expedients comunitaris i els casos vinculats a la cocaïna superen en sis mesos els de tot el 2025.

Projecte Vida registra 32 casos vinculats a la cocaïna en sis mesos. Analitzem què significa l’augment del 113,3%, el pes de la poliadicció i els recursos disponibles a Andorra.

La por de ser jutjat o reconegut encara fa que moltes persones retardin la demanda d’ajuda. Pep Castellón explica com Projecte Vida respon amb escolta, grups d’ajuda mútua, suport a famílies, prevenció i nous projectes comunitaris.

Pep Castellón, president de Projecte Vida, comparteix el seu procés de recuperació i explica per què una addicció no es defineix només per la substància, sinó per la pèrdua de control, l’impacte en la vida i la relació que s’hi estableix.

Una addicció no es resol únicament decidint deixar de consumir. La voluntat és important, però el procés també pot requerir tractament, seguiment, suport comunitari i temps. Analitzem l’article d’Eva Tenorio a Bondia i les dades d’Andorra que ajuden a entendre per què culpabilitzar no cura i acompanyar sí que pot obrir camins de recuperació.

L’entrevista de RTVA posa el focus en el segon grup de dones de Projecte Vida i en unes dades que evidencien la necessitat d’espais segurs, confidencials i amb perspectiva de gènere.

El Lions Club d’Andorra ha aportat 3.000 euros a Projecte Vida per contribuir a la continuïtat dels programes comunitaris adreçats a persones amb conductes addictives i a les seves famílies.

La Memòria 2025 de Projecte Vida mostra que el 87,9% de les consultes familiars per addiccions van ser realitzades per dones. Una dada que visibilitza qui detecta, sosté i busca ajuda dins les famílies.

Projecte Vida va atendre 169 persones durant el 2025, un 9,7% més que l’any anterior. La memòria anual mostra una major diversificació de les demandes, amb més situacions de poliaddicció, joc, cocaïna i consultes relacionades amb psicofàrmacs, així com un augment de l’accés de les dones i de les persones adultes i grans.

Projecte Vida va atendre 169 persones durant el 2025, un 9,7% més que l’any anterior. La memòria anual mostra una realitat cada vegada més diversa, amb més situacions de poliaddicció, joc i cocaïna, així com l’aparició de consultes vinculades als psicofàrmacs.

Projecte Vida alerta de l’augment de joves que demanen ajuda per problemes relacionats amb les apostes esportives en línia, el trading i les criptomonedes. L’accés immediat a aquestes activitats, les pèrdues econòmiques i els missatges d’enriquiment ràpid difosos a les xarxes socials reforcen la necessitat de prevenció i detecció precoç.