Quan la por de ser assenyalat retarda la demanda d’ajuda per una addicció
- Projecte Vida
- Jun 22
- 8 min de lectura
La por al judici, a les etiquetes o a possibles conseqüències personals i laborals encara fa que moltes persones ajornin el primer pas. En una entrevista a Bondia, Pep Castellón explica com Projecte Vida vol reduir aquesta barrera amb acompanyament de primera persona, grups d’ajuda mútua, suport a les famílies, prevenció i nous projectes comunitaris.
Quan el “què diran” pesa més que la necessitat d’ajuda
En una societat petita, demanar ajuda per una addicció pot activar una por molt concreta: ser reconegut, jutjat o etiquetat. La preocupació per la confidencialitat, per la història clínica o per les possibles conseqüències en la feina i en les relacions personals pot fer que una persona intenti sostenir el problema en silenci durant massa temps.
Aquesta és una de les idees centrals de l’entrevista publicada per Bondia amb Pep Castellón, president de Projecte Vida. Castellón descriu l’estigma com una barrera real d’accés als recursos i defensa que parlar de les addiccions amb normalitat és una condició necessària perquè la demanda d’ajuda arribi abans.
La conversa també mostra una realitat cada vegada més diversa: l’alcohol continua tenint un pes important, però augmenten les situacions de policonsum, els casos vinculats a la cocaïna, el joc, les apostes esportives o les inversions digitals. A més, moltes consultes les fan familiars que no saben com acompanyar una persona propera.
Una presidència construïda des de l’experiència i l’ajuda mútua
Pep Castellón assumeix la presidència de Projecte Vida des d’una experiència personal de recuperació. A l’entrevista explica que haver viscut una addicció no converteix automàticament ningú en especialista, però sí que permet reconèixer pors, excuses, contradiccions i patiments que sovint són difícils d’explicar des de fora.
Aquesta mirada de primera persona forma part de la identitat de l’entitat. No es tracta només d’oferir informació, sinó de crear una relació d’escolta entre iguals en què la persona no hagi de defensar-se ni demostrar que mereix ajuda.
Castellón associa aquesta força col·lectiva amb l’experiència del rugbi: avançar sol és possible, però és molt més difícil. En els grups, les persones comparteixen estratègies, identifiquen patrons i comproven que el procés de recuperació no s’ha de viure en aïllament.
Per què la por de demanar ajuda continua sent una barrera?
L’entrevista posa el focus en el pes del “què diran”. Algunes persones temen ser vistes en un recurs, ser assenyalades pel seu entorn o quedar reduïdes a una etiqueta. Altres expressen dubtes sobre la privacitat de la informació o sobre l’impacte que podria tenir en la seva vida laboral i personal.
Quan aquesta por s’allarga, el problema pot avançar i afectar més àrees de la vida: salut física i mental, economia, feina, parella, criança o convivència familiar. Per això, reduir l’estigma no és només una qüestió de llenguatge; és una mesura de prevenció i d’accés a la salut.
Projecte Vida defensa que una primera conversa pot ser simplement això: una conversa. Fer el primer contacte no obliga a explicar-ho tot, a identificar-se públicament ni a prendre totes les decisions de cop. Permet ordenar què està passant i conèixer opcions d’acompanyament.
Com menys judici percep una persona, més probable és que pugui parlar abans del problema i accedir a suport.
Què està veient Projecte Vida: dades i perfils diversos
Segons les dades compartides a l’entrevista, entre gener i maig de 2026 Projecte Vida havia atès 121 persones i havia fet 138 seguiments. La xifra reflecteix una realitat heterogènia, sense un únic perfil d’edat, professió o situació econòmica.
L’alcohol continua apareixent com una de les causes principals de consulta. Alhora, l’entitat observa més situacions de policonsum, especialment quan hi ha cocaïna implicada, i rep casos relacionats amb el joc, les apostes esportives i les criptomonedes.
Una part important de les demandes arriba a través de les famílies. Mares, pares, parelles, germans o altres persones properes contacten perquè estan preocupades, acumulen desgast emocional i no saben com intervenir sense discutir, controlar o assumir responsabilitats que no els corresponen.
L’entrevista també assenyala que cada vegada més dones s’atreveixen a demanar ajuda. Durant anys, les addiccions femenines han quedat especialment ocultes per la culpa, el judici social i els rols de gènere. Fer visibles recursos específics ajuda a reduir aquesta invisibilitat.
Els grups d’ajuda mútua, al centre de la recuperació
Els grups continuen sent el cor de Projecte Vida. L’entrevista descriu un grup de famílies dues vegades al mes, un taller de prevenció de recaigudes també dues vegades al mes, dos grups de dones cada dimarts i grups mixtos de primera persona cada dimecres.
Els dos grups de dones reuneixen aproximadament set participants cadascun. Els grups mixtos mantenen una participació estable d’unes dotze persones. L’entitat també continua el club de lectura setmanal al centre penitenciari.
Aquests espais tenen valor perquè combinen identificació, responsabilitat i suport. Ningú parla des d’una posició de superioritat: les persones participants poden oferir ajuda i, al mateix temps, continuar rebent-la. La confidencialitat i l’absència de judici són especialment importants per a qui encara té por de ser assenyalat.
Més dades, prevenció continuada i resposta comunitària
Pep Castellón reclama més informació actualitzada sobre consums, addiccions comportamentals, franges d’edat i diferències entre homes i dones. La seva idea és clara: sense dades, els recursos es planifiquen a partir de percepcions parcials i és més difícil anticipar necessitats.
L’entrevista situa l’Observatori d’addiccions com una eina necessària per obtenir una fotografia real del país. Les dades no són un fi en si mateixes; han de permetre decidir on reforçar la prevenció, quins serveis cal ampliar i com valorar si les mesures funcionen.
La prevenció, segons Projecte Vida, no pot reduir-se a una xerrada puntual. Ha d’implicar famílies, escoles, entitats esportives, llocs de treball, administracions, professionals i establiments que venen alcohol. També ha d’incloure salut mental, gestió emocional, soledat, trauma i reducció de danys.
En relació amb la Unitat de Conductes Addictives, Castellón valora positivament que disposi d’un espai propi fora de l’hospital i més integrat amb salut mental, tot i recollir comentaris sobre les dimensions de l’espai. Considera que encara és aviat per fer-ne una valoració definitiva.
Nous projectes: xarxa de socis, hort comunitari i grup per a homes
La nova etapa vol mantenir les línies principals de l’associació i reforçar-ne l’estabilitat. Una de les propostes és crear una xarxa de socis que aporti més continuïtat econòmica i permeti ampliar l’acompanyament.
Un altre projecte és l’hort comunitari. Castellón explica que l’activitat hortícola pot ajudar a recuperar rutines, sortir de casa, moure el cos, assumir responsabilitats, compartir temps amb altres persones i reduir l’estrès. No substitueix el tractament, però pot formar part d’un entorn comunitari de recuperació.
De cara a 2027, Projecte Vida també vol impulsar un grup específic per a homes amb trastorns addictius. L’objectiu és treballar la gestió emocional, la soledat, les relacions personals i les dificultats que molts homes tenen per reconèixer malestar o demanar ajuda.
Com pot ajudar Projecte Vida?
Projecte Vida pot ser una porta d’entrada per a persones que conviuen amb una addicció i per a familiars o persones de l’entorn. Els recursos poden incloure:
Primera escolta, orientació i acompanyament confidencial.
Grups d’ajuda mútua en primera persona.
Grups i orientació per a famílies i persones properes.
Grups específics per a dones i espais amb perspectiva de gènere.
Tallers de prevenció de recaigudes i activitats comunitàries.
Informació sobre alcohol, altres substàncies, joc, apostes, pantalles i fàrmacs.
Derivació cap als recursos professionals o clínics adequats quan sigui necessari.
Dades rellevants
Data de l’entrevista: 22 de juny de 2026
Càrrec: Pep Castellón, president de Projecte Vida
Activitat gener–maig 2026: 121 persones ateses i 138 seguiments
Principals motius observats: Alcohol; més policonsum amb cocaïna; joc, apostes esportives i criptomonedes
Grups actuals descrits: Famílies i prevenció de recaigudes, dos cops al mes; dos grups de dones; grups mixtos; club de lectura al centre penitenciari
Participació aproximada: Unes 7 dones per grup i unes 12 persones al grup mixt
Projectes previstos: Xarxa de socis, hort comunitari i grup per a homes el 2027
Principi de confidencialitat: Valor explícit de Projecte Vida i protecció de la informació als GAM
Preguntes freqüents
1. Per què una persona pot trigar a demanar ajuda per una addicció?
La por de ser jutjada, reconeguda o etiquetada pot fer que intenti amagar el problema. També hi poden influir la culpa, la negació, la preocupació per la confidencialitat i el temor a conseqüències familiars o laborals.
2. El primer contacte amb Projecte Vida és confidencial?
La confidencialitat és un dels valors centrals de Projecte Vida. La persona pot iniciar una conversa d’orientació i conèixer els recursos disponibles sense haver d’explicar-ho tot de cop.
3. Qui pot demanar ajuda a Projecte Vida?
Hi poden contactar persones que conviuen amb una addicció o conducta problemàtica, i també familiars, parelles o altres persones de l’entorn que necessiten orientació.
4. Què són els grups d’ajuda mútua?
Són espais comunitaris on persones amb experiències semblants comparteixen vivències, estratègies i suport. El seu valor és l’escolta entre iguals, la confidencialitat i l’absència de judici.
5. Quines problemàtiques apareixen en les consultes?
L’alcohol continua tenint un pes important. Projecte Vida també observa situacions de policonsum, cocaïna, joc, apostes esportives, criptomonedes, pantalles, fàrmacs i altres conductes addictives.
6. Les famílies també poden rebre suport?
Sí. Moltes consultes les fan persones preocupades per un fill, una parella, un germà o un altre familiar. Rebre orientació pot ajudar a posar límits, cuidar-se i acompanyar sense assumir el control del procés.
7. Quan convé demanar orientació?
No cal esperar una crisi. És recomanable parlar-ne quan una conducta ocupa cada vegada més temps, genera mentides o deutes, afecta la salut o les relacions, provoca pèrdua de control o s’utilitza repetidament per gestionar malestar.
8. Quins nous projectes planteja Projecte Vida?
L’entrevista recull la voluntat d’impulsar una xarxa de socis, un hort comunitari i, de cara a 2027, un grup específic per a homes amb trastorns addictius.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Fonts consultades
Bondia — entrevista a Pep Castellón — Font principal per a declaracions, dades de gener–maig de 2026, grups i projectes.
Projecte Vida — pàgina principal — Descripció de l’entitat, valors, orientació i canals de contacte.
Projecte Vida — Projectes i Programes — Informació sobre acompanyament, confidencialitat i grups d’ajuda mútua.
Projecte Vida — Trenca l’estigma — Context de la campanya contra els prejudicis i la por de ser jutjat.
Projecte Vida — L’estigma també pot deixar traumes — Contingut intern relacionat amb l’impacte de l’estigma.
Escolta l'entrevista original
Aquesta entrada és una síntesi editorial original basada en l’entrevista publicada pel diari Bondia el 22 de juny de 2026. A la conversa completa, Pep Castellón aprofundeix en la seva experiència personal, els objectius de la nova presidència, la necessitat de dades, la situació de l’UCA, els grups d’ajuda mútua i els projectes previstos per l’entitat.
Pep Castellón: “Hi ha persones que triguen molt a demanar ajuda per la por de ser assenyalades” — Bondia
No cal esperar que la situació sigui insostenible. Si alguna conducta està ocupant massa espai a la teva vida, o et preocupa algú proper, pots fer un primer contacte confidencial amb Projecte Vida.
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris