Articles

L’estigma confon quan transforma una addicció en una identitat, una recaiguda en un fracàs o la necessitat d’ajuda en debilitat. Desmuntem mites i posem la persona al centre.

Demanar ajuda pot generar molts dubtes. Expliquem què pot passar en una primera conversa amb Projecte Vida, què no cal preparar, quins recursos hi ha i com pot ser el següent pas.

La por al judici pot fer que una persona amagui el que li passa i trigui més a demanar ajuda. Expliquem com actua l’autoestigma i com escoltar sense jutjar pot obrir una porta a la recuperació.

Demanar ajuda no exigeix tenir una decisió definitiva. Expliquem què pot frenar el primer contacte i com començar un procés de recuperació adaptat a cada persona.

Diari d’Andorra posa el focus en l’augment dels casos vinculats a la cocaïna detectats per Projecte Vida durant el primer semestre del 2026. En sis mesos, l’entitat n’ha registrat 32, més del doble dels 15 comptabilitzats durant tot el 2025. El reportatge reforça la necessitat de prevenir, detectar abans i oferir espais d’acompanyament sense estigma.

La recuperació no sempre és lineal ni es limita a deixar de consumir. Reduir riscos, recuperar salut i tornar a demanar ajuda també poden ser passos de canvi.

Hi ha conductes que es tornen habituals, socialment acceptades o fàcils de justificar. Però que una realitat estigui normalitzada no significa que sigui saludable. Alhora, jutjar les persones que desenvolupen una addicció no prevé el problema: el fa més invisible, augmenta la vergonya i dificulta la recuperació.

L’estigma no és només una etiqueta: quan es repeteix pot fer créixer la vergonya, l’aïllament i l’autoestigma. Recuperar-se també és recuperar la dignitat, la veu i el dret a demanar ajuda.

La violència, el trauma i les addiccions no sempre es poden entendre per separat. En moltes trajectòries, el consum apareix com una manera de suportar la por, l’angoixa, l’insomni o els records dolorosos. Aquest article analitza la relació entre violència, estigma i addicció en les dones, i explica per què l’acompanyament ha de ser integral, coordinat i informat en trauma.

L’estigma no només condiciona la manera com la societat mira les persones amb addiccions. Quan el rebuig, la sospita i la discriminació es repeteixen, també poden deixar una ferida emocional, afavorir l’autoestigma i dificultar la recuperació.

Demanar ajuda és un dels actes més valents que pot fer una persona amb una addicció. Però cap procés de recuperació hauria d'implicar perdre la dignitat. Analitzem per què el tractament de les addiccions ha de basar-se en l'evidència científica, els drets humans i el suport comunitari, i expliquem el paper dels grups d'ajuda mútua dins d'un model integral de recuperació.

Darrere d’algunes addiccions hi pot haver una història d’experiències adverses infantils, estrès tòxic i silenci. Analitzem què diu la ciència i per què una atenció segura, empàtica i lliure d’estigma pot facilitar la recuperació.

Una addicció acostuma a desenvolupar-se progressivament, quan una substància o conducta comença a proporcionar plaer, alleujament o desconnexió. Analitzem què diu la ciència sobre el cervell, els factors de risc i protecció, els primers senyals i la realitat de les addiccions a Andorra.

L’estigma no només jutja des de fora: també pot convertir-se en autoestigma i fer que una persona dubti del seu criteri, trigui a demanar ajuda o normalitzi situacions inadequades. Reflexionem sobre drets, dignitat i recuperació a partir de l’article d’Eva Tenorio.

Les dades del primer semestre de 2026 mostren un canvi rellevant: el 57% de les persones que han demanat ajuda en primera persona a Projecte Vida són dones. Però moltes continuen afrontant un doble estigma, dificultats per conciliar el tractament i una càrrega de cures que encara recau de manera desproporcionada sobre elles.

Projecte Vida ha acompanyat 145 persones entre gener i juny del 2026 i ha realitzat 151 visites de seguiment. Les primeres visites han crescut un 43,8%, mentre l’alcohol continua present en gairebé tres de cada quatre expedients comunitaris i els casos vinculats a la cocaïna superen en sis mesos els de tot el 2025.

Moltes persones grans conviuen amb una addicció sense demanar ajuda perquè els prejudicis fan invisible el problema. Descobreix què és l'edatisme, què diu la ciència i per què la recuperació és possible a qualsevol edat.

Projecte Vida desplega a Andorra una campanya anual que posa el focus en les persones i en les barreres que el judici, la vergonya i les etiquetes poden crear a l’hora de demanar ajuda.

La por de ser jutjat o reconegut encara fa que moltes persones retardin la demanda d’ajuda. Pep Castellón explica com Projecte Vida respon amb escolta, grups d’ajuda mútua, suport a famílies, prevenció i nous projectes comunitaris.

Pep Castellón, president de Projecte Vida, comparteix el seu procés de recuperació i explica per què una addicció no es defineix només per la substància, sinó per la pèrdua de control, l’impacte en la vida i la relació que s’hi estableix.