L’estigma frena: La doble discriminació de les persones grans amb addiccions
Les addiccions no desapareixen quan una persona compleix 65, 75 o 85 anys. Però, a mesura que envellim, pot aparèixer una barrera afegida: que el problema no es vegi, que es normalitzi o que es pensi que “a la seva edat ja no canviarà”.
La primera part de «L’estigma frena», publicada el 26 d’agost de 2026, posava el focus en aquesta invisibilitat: senyals que es poden confondre amb l’envelliment, consum d’alcohol molt normalitzat, ús prolongat de medicació i dificultats per detectar què està passant. Aquesta segona part fa un pas més i situa el problema en una altra capa: la doble discriminació que apareix quan l’estigma de l’addicció es combina amb l’edatisme.
Parlar-ne no significa presentar les persones grans com un col·lectiu fràgil ni convertir qualsevol consum en una patologia. Significa reconèixer que l’edat no anul·la el dret a ser escoltat, a rebre una valoració adequada, a participar en les decisions sobre la pròpia salut i a iniciar un procés de canvi si la persona ho desitja.
Resum de l’article d’opinió
La tribuna «L’estigma frena. La doble discriminació de les persones grans amb addiccions», publicada a Diari d’Andorra el 23 de setembre de 2026, continua la reflexió iniciada a l’agost i posa el focus en el que passa quan dues etiquetes socials se superposen: “persona gran” i “persona amb una addicció”.
El resultat pot ser una doble barrera. D’una banda, persisteixen prejudicis sobre les addiccions —culpa, manca de voluntat, desconfiança o vergonya—. De l’altra, l’edatisme pot portar a donar per fet que una persona gran ja no canviarà, que no entendrà un tractament, que no té la mateixa capacitat de decidir o que intervenir “ja no val la pena”.
Aquesta combinació pot afectar la manera com la persona es veu a si mateixa, com respon la família i com actuen els serveis. Pot afavorir el silenci, la infantilització, el retard en la demanda d’ajuda o la normalització de situacions que sí mereixen una valoració professional. El missatge de fons és clar: la dignitat, l’autonomia i el dret a la salut no tenen data de caducitat.
L’edat pot modificar els riscos i les necessitats d’acompanyament, però no redueix el dret a demanar ajuda ni la possibilitat de recuperar qualitat de vida.
De la invisibilitat a la doble discriminació
En la primera part, la pregunta era per què les addiccions després dels 65 poden passar desapercebudes. En aquesta segona, la pregunta és què passa quan, fins i tot després de detectar el problema, la persona es troba amb prejudicis que frenen la resposta.
L’edatisme és el conjunt d’estereotips, prejudicis i formes de discriminació basades en l’edat. Pot aparèixer en frases aparentment quotidianes —“ja no canviarà”, “a la seva edat què hi farem”, “millor no remoure-ho”—, però també en decisions, serveis o pràctiques que redueixen l’autonomia de la persona o donen menys valor a les seves preferències.
Quan aquest edatisme coincideix amb l’estigma de les addiccions, la persona pot rebre dos missatges alhora: que és responsable del problema i que, per la seva edat, té poca capacitat de canviar-lo. Aquest doble judici pot reforçar l’autoestigma i fer que demanar ajuda sembli encara més difícil.
Una realitat rellevant també a Andorra
Andorra també està envellint. Segons el Govern, el març de 2026 hi havia 14.105 persones majors de 65 anys i 3.544 vivien soles. Aquestes dades no indiquen quantes persones tenen una addicció, ni permeten associar la solitud amb un trastorn addictiu. Sí que mostren que qualsevol estratègia de salut pública ha d’incloure una població gran cada vegada més nombrosa.
Projecte Vida va registrar durant el 2025 quinze consultes vinculades a persones majors de 64 anys per problemes relacionats amb addiccions. És una dada de demanda observada per l’entitat i no una estimació de prevalença al país. El seu valor és un altre: confirma que aquesta realitat existeix a Andorra i que necessita portes d’entrada accessibles, confidencials i sense judicis.
Què diu l’evidència sobre l’edatisme i l’ajuda?
L’Organització Mundial de la Salut defineix l’edatisme com els estereotips, els prejudicis i la discriminació basats en l’edat. El seu informe mundial assenyala que, globalment, una de cada dues persones manté actituds edatistes envers les persones grans. L’edatisme no és només una qüestió de llenguatge: pot afectar la salut física i mental, la participació social, la qualitat de vida i l’exercici dels drets.
En l’àmbit de les addiccions, l’Agència de la Unió Europea sobre Drogues (EUDA) adverteix que l’estigma i l’edatisme poden sumar-se a l’aïllament social i dificultar la demanda d’ajuda. També assenyala que molts serveis d’addiccions van ser dissenyats pensant en poblacions més joves i que encara hi ha poques intervencions específicament adaptades a les necessitats de les persones grans.
Això reforça una idea important: no n’hi ha prou amb dir a la persona que demani ajuda. Els recursos també han de ser accessibles, coordinats i respectuosos amb la seva autonomia, la mobilitat, la salut física, la medicació, la xarxa social i les preferències personals.
Quan la discriminació també té perspectiva de gènere
En algunes dones grans, l’edat i l’addicció poden creuar-se amb una tercera capa de judici relacionada amb el gènere. La recerca de LARES i UNAD ha posat el focus en dones que han ocultat consums o problemes durant anys per vergonya, por a ser jutjades i pel pes de determinats rols socials vinculats a la cura, la maternitat o la família.
Aquesta perspectiva no significa que totes les dones grans visquin la mateixa experiència, sinó que ajuda a entendre per què algunes persones poden tenir més barreres per explicar què els passa o per arribar als serveis. Incorporar gènere, història vital i context social millora la capacitat d’acompanyar sense reduir ningú a una etiqueta.
Què pot fer la família o l’entorn?
Parlar des de fets observables i no des d’etiquetes: “m’he adonat que caus més sovint” és més útil que “tens un problema”.
Evitar infantilitzar. Ser gran no elimina el dret a participar en les decisions sobre la pròpia salut.
No assumir que “sempre ha estat així” significa que no hi hagi risc. La salut, la medicació i la tolerància poden canviar amb els anys.
Proposar una revisió professional si hi ha canvis en el consum, caigudes, somnolència, confusió, ús diferent de la medicació o deteriorament de rutines.
Demanar orientació encara que la persona no estigui preparada per iniciar un procés de canvi. L’entorn també pot necessitar informació i suport.
Recuperar-se no té data de caducitat
La recuperació no ha de tenir una única forma. Per a una persona pot significar deixar de consumir; per a una altra, reduir riscos, revisar una medicació, disminuir el consum d’alcohol, prevenir caigudes, recuperar rutines, reforçar vincles o reduir l’aïllament. Els objectius s’han d’adaptar a la situació clínica, social i personal.
El que no hauria de canviar amb l’edat és el principi de base: escoltar, informar, protegir l’autonomia i oferir opcions. Decidir per la persona “pel seu bé” pot ser una altra forma de deixar-la fora del procés. Acompanyar és facilitar que pugui entendre què passa i participar en les decisions que afecten la seva vida.
Demanar ajuda no té edat. Si et preocupa el teu consum o el d’una persona del teu entorn, contacta amb Projecte Vida i reserva una primera conversa confidencial.
Llegeix la tribuna completa a Diari d’Andorra.
Article d’opinió: «L’estigma frena. La doble discriminació de les persones grans amb addiccions», publicat a Diari d’Andorra el 23 de setembre de 2026. Aquesta entrada de l’Observatori contextualitza la tribuna, aporta dades i recursos i la connecta amb la primera part publicada el 26 d’agost.
Consulta la primera part
Per entendre el punt de partida —detecció, alcohol, medicació, senyals que poden confondre’s amb l’envelliment i barreres inicials per demanar ajuda—, consulta la primera part de la sèrie:
Dades rellevants
Andorra (24/03/2026): 14.105 persones majors de 65 anys; 3.544 viuen soles. La dada contextualitza l’envelliment del país, però viure sol no implica tenir una addicció.
Projecte Vida (2025): 15 consultes vinculades a persones majors de 64 anys per problemes relacionats amb addiccions. És activitat de l’entitat, no prevalença d’Andorra.
Organització Mundial de la Salut (OMS): globalment, 1 de cada 2 persones manté actituds edatistes envers les persones grans; l’edatisme pot afectar salut, benestar, participació i drets.
Agència de la Unió Europea sobre Drogues (EUDA): l’estigma i l’edatisme poden reforçar l’exclusió i l’aïllament i actuar com a barrera per buscar ajuda; els serveis per a persones grans amb problemes de drogues continuen sent limitats i sovint no estan adaptats a necessitats específiques.
Grup Social Lares i Xarxa d'Atenció a les Addiccions (LARES–UNAD): la recerca sobre persones grans i addiccions subratlla la invisibilització del problema i la necessitat d’incorporar perspectiva de gènere. Les dades de les seves mostres no s’han d’extrapolar a tota la població.
Preguntes freqüents
Què és la doble discriminació en persones grans amb addiccions?
És la combinació dels prejudicis associats a l’addicció amb els prejudicis per edat. La persona pot ser jutjada pel consum i, alhora, tractada com si fos menys autònoma, menys creïble o incapaç de canviar pel fet de ser gran.
Què és l’edatisme?
És el conjunt d’estereotips, prejudicis i discriminacions basats en l’edat. Pot aparèixer en les relacions quotidianes, en les institucions i també en la manera com una persona acaba veient-se a si mateixa.
Les persones grans poden recuperar-se d’una addicció?
Sí. L’edat no elimina la possibilitat de millora. Els objectius poden ser diferents segons la salut i les prioritats de cada persona: abstinència, reducció de riscos, més autonomia, revisió de medicació, recuperació de vincles o millor qualitat de vida.
Per què l’estigma pot retardar la demanda d’ajuda?
Perquè pot generar vergonya, por a ser jutjat, desconfiança o la sensació que no val la pena explicar el problema. Quan s’hi afegeix l’edatisme, la persona pot pensar que els altres no la prendran seriosament o decidiran per ella.
Com puc parlar amb una persona gran si em preocupa el seu consum?
És preferible parlar des de l’observació i la preocupació, sense acusacions ni amenaces. Preguntar què està passant, escoltar i proposar una valoració professional acostuma a ser més útil que imposar una etiqueta.
Prendre medicació prescrita significa tenir una addicció?
No. Un tractament prescrit no equival automàticament a una addicció. Cal valorar la pauta, la durada, la dependència física, la pèrdua de control, l’ús diferent del prescrit i les conseqüències en el dia a dia. No s’ha de retirar medicació de forma brusca sense assessorament professional.
La família pot demanar ajuda encara que la persona no vulgui consultar?
Sí. La família o l’entorn poden demanar orientació per entendre millor la situació, comunicar-se amb menys conflicte, conèixer recursos i saber com actuar sense anul·lar l’autonomia de la persona.
Com pot ajudar Projecte Vida?
Projecte Vida ofereix primera escolta, orientació, acompanyament comunitari, grups d’ajuda mútua, suport a famílies i derivació cap a serveis especialitzats quan cal. L’acompanyament és confidencial i sense judicis.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Fonts consultades
Diari d’Andorra · «L’estigma frena. La doble discriminació de les persones grans amb addiccions»
Article d’opinió que dona origen a aquesta entrada i continua la reflexió iniciada a l’agost sobre addiccions després dels 65. Aquesta segona part centra la mirada en l’edatisme, l’estigma i el dret a demanar ajuda a qualsevol edat.
Govern d’Andorra · Projecte Radars
Font oficial per contextualitzar l’envelliment de la població i les dades de persones majors de 65 anys que viuen soles a Andorra.
Organització Mundial de la Salut (OMS) · Ageisme / Informe Global sobre Ageisme
Font de referència per definir l’edatisme i explicar-ne l’impacte sobre salut, benestar i drets. Permet sustentar la dada global d’1 de cada 2 persones amb actituds edatistes envers les persones grans.
Agència de la Unió Europea sobre Drogues (EUDA) · Persones grans i drogues: respostes sanitàries i socials
Guia europea que descriu les necessitats específiques de persones grans amb problemes de drogues, la preocupació per benzodiazepines i policonsum, la manca de serveis adaptats i el paper de l’estigma i l’edatisme com a barreres per buscar ajuda.
Grup Social Lares (LARES) + Xarxa d'Atenció a les Addiccions (UNAD) · Llibre blanc de les addiccions en persones grans
Recerca amb perspectiva de gènere sobre una realitat sovint invisibilitzada. Útil per contextualitzar barreres específiques de les dones grans, sempre indicant que les dades de les mostres estudiades no s’han d’extrapolar a tota la població.
Observatori Projecte Vida · Primera part
Observatori Projecte Vida · L’estigma no es jubila
Observatori Projecte Vida · L’addicció també envelleix
No cal esperar que la situació sigui extrema per demanar orientació. Projecte Vida ofereix un espai d’escolta i acompanyament per a persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre recursos, grups d’ajuda mútua i derivació als serveis adequats quan és necessari.
La primera conversa no obliga a prendre cap decisió immediata. Pot servir per posar paraules al que està passant, aclarir dubtes i valorar quins passos poden tenir sentit per a cada persona.
💚 Vols saber com et podem acompanyar?
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris