L’addicció també envelleix: addiccions en persones grans i dret a demanar ajuda
- Eva Tenorio
- Mar 30
- 9 min de lectura
Actualitzat: 5 days ago
Les addiccions no desapareixen amb l’edat
Quan es parla d’addiccions, l’imaginari col·lectiu continua situant el problema sobretot en l’adolescència o en l’edat adulta. Aquesta mirada deixa fora una realitat menys visible: les persones grans també poden conviure amb una addicció, arribar a la vellesa amb una trajectòria prèvia de consum o desenvolupar una dependència en una etapa marcada per canvis profunds.
L’article d’opinió «L’addicció també envelleix», publicat a Bondia el 30 de març de 2026, convida precisament a ampliar aquesta mirada. El text posa sobre la taula la solitud, els dols, el dolor crònic, la jubilació, la pèrdua d’autonomia, la salut mental i l’ús prolongat de determinats medicaments com a factors que poden augmentar la vulnerabilitat. No significa que aquests factors provoquin per si sols una addicció, sinó que poden formar part d’un context en què el consum acaba funcionant com una manera d’alleujar malestar.
A Andorra, aquesta realitat també existeix. Projecte Vida va registrar durant el 2025 quinze consultes vinculades a persones majors de 64 anys per problemes relacionats amb addiccions. La xifra no permet estimar la prevalença al país, però sí que confirma una necessitat real d’escolta, detecció i recursos accessibles per a la gent gran.
Resum de l’article d’opinió
La idea central de l’article és clara: associar les addiccions exclusivament amb la joventut impedeix veure una part del problema. Eva Tenorio recorda que els consums problemàtics i les dependències també poden mantenir-se o aparèixer en edats avançades, i que sovint queden amagats darrere de símptomes que s’atribueixen automàticament a l’envelliment.
El text destaca especialment l’alcohol i l’ús prolongat de medicació per dormir, per a l’ansietat o per al dolor. En una persona gran, els efectes d’aquestes substàncies poden ser diferents per canvis fisiològics, per la presència de malalties cròniques o per la combinació de diversos fàrmacs. Això obliga a mirar el consum amb criteris de salut i no des d’un judici moral.
Un altre eix important és l’estigma. Moltes persones grans poden sentir vergonya o pensar que “a la seva edat” ja no té sentit parlar del problema. Aquesta idea pot retardar la petició d’ajuda i afavorir l’aïllament. En les dones grans, les expectatives socials vinculades a la cura, la família i el comportament “adequat” poden afegir una capa extra de penalització social.
L’article acaba reclamant visibilitat, escolta i una resposta adaptada. Parlar d’envelliment saludable també implica poder parlar d’envelliment amb vulnerabilitats, sense infantilitzar la persona i sense donar per fet que ja és massa tard per iniciar un procés de canvi.
Per què les addiccions poden quedar invisibles en la vellesa?
La detecció pot ser més difícil perquè alguns senyals es confonen amb altres problemes de salut o amb canvis associats a l’edat. Una caiguda, la somnolència, els oblits, la irritabilitat o la desorientació poden tenir moltes causes. Per això, davant de canvis nous o preocupants, cal evitar conclusions precipitades i valorar el conjunt de la situació.
També hi ha barreres socials. Algunes persones grans no identifiquen el seu consum com un problema perquè forma part d’una rutina antiga; d’altres temen perdre autonomia o que la família decideixi per elles. I hi ha qui prefereix ocultar el que passa per por de ser jutjat, de preocupar els fills o de convertir-se en una “càrrega”.
La resposta més útil no és vigilar ni culpabilitzar, sinó obrir una conversa respectuosa i facilitar una valoració professional quan sigui necessària.
Alcohol, benzodiazepines i altres medicaments: una combinació que requereix prudència
En edats avançades és habitual conviure amb diverses prescripcions mèdiques. La medicació pot ser necessària i beneficiosa, però alguns fàrmacs —especialment els sedants, hipnòtics o ansiolítics— poden generar tolerància o dependència quan s’utilitzen durant períodes prolongats. El risc pot augmentar si es combinen amb alcohol o amb altres substàncies amb efecte sedant.
Un consum que abans semblava “tolerable” pot tenir més impacte amb els anys. Per això és important revisar periòdicament la medicació amb professionals sanitaris, informar sobre el consum d’alcohol i consultar davant de somnolència intensa, caigudes, desorientació, errors de dosificació o canvis de conducta.
Important: una persona que pren benzodiazepines o altres medicaments de manera continuada no hauria de reduir-los o interrompre’ls bruscament pel seu compte. La retirada pot requerir una pauta mèdica individualitzada.
Senyals d’alerta que mereixen una consulta
Augment progressiu del consum d’alcohol o necessitat de beure per afrontar el dia, dormir o calmar el malestar.
Ús de somnífers, ansiolítics o altres sedants durant períodes llargs, augment de dosis o dificultat per reduir-los.
Caigudes repetides, somnolència, desorientació o problemes de coordinació sense una explicació clara.
Canvis sobtats d’humor, irritabilitat, apatia o aïllament social.
Oblits, confusió amb les dosis o repetició accidental de la medicació.
Pèrdua d’interès per activitats habituals, deteriorament de rutines o descuit de l’alimentació i l’autocura.
Ocultació del consum, vergonya intensa o conflictes recurrents amb la família relacionats amb l’alcohol o la medicació.
Aquests senyals no diagnostiquen una addicció. Poden estar relacionats amb altres problemes mèdics, psicològics o socials, i cal una valoració adequada per entendre’n la causa.
Edatisme i doble estigma: quan l’edat també frena la petició d’ajuda
L’edatisme apareix quan atribuïm capacitats, necessitats o límits a una persona només per la seva edat. En l’àmbit de les addiccions pot prendre formes aparentment benintencionades: “deixa’l, ja és gran”, “a aquestes alçades no canviarà” o “millor no remoure-ho”. Aquestes frases poden normalitzar un patiment que sí que té marge de millora.
Quan l’edatisme se suma a l’estigma de les addiccions, la persona pot sentir que demanar ajuda és inútil o vergonyós. En les dones grans, aquesta pressió pot ser encara més intensa si han passat bona part de la vida sostenint responsabilitats de cura i senten que reconèixer una dependència entra en conflicte amb el rol que s’espera d’elles.
Una atenció respectuosa ha de protegir l’autonomia, escoltar els objectius de la persona i adaptar la resposta a la seva salut, el seu entorn i les seves preferències.
Com parlar-ne amb una persona gran sense jutjar-la
Escollir un moment tranquil, sense presses i fora d’una situació de conflicte o intoxicació.
Parlar de fets concrets: “m’han preocupat les últimes caigudes” és més útil que “tens un problema”.
Fer preguntes obertes i escoltar la resposta abans de proposar solucions.
Evitar amenaces, humiliacions o infantilització. L’objectiu és facilitar ajuda, no controlar la persona.
Proposar una revisió amb el metge o professional de referència quan hi ha medicació, dolor, caigudes o canvis cognitius.
Oferir-se a acompanyar en una primera consulta o a buscar informació de manera conjunta.
Recordar que la família també pot demanar orientació encara que la persona afectada no estigui preparada per fer-ho.
Llegeix l’article original
Aquesta entrada resumeix i contextualitza l’article d’opinió publicat a Bondia. Per respectar l’autoria i facilitar l’accés a la font completa, recomanem llegir el text original: «L’addicció també envelleix» — Bondia
Per aprofundir en la relació entre edatisme, estigma, medicació i recuperació, consulta també: «L’estigma no es jubila: addiccions i tercera edat» — Observatori de Projecte Vida
Dades rellevants
15 consultes vinculades a persones majors de 64 anys: registrades per Projecte Vida durant el 2025 per problemes relacionats amb addiccions. És una dada d’activitat de l’entitat, no una estimació de prevalença a Andorra.
Alcohol i hipnosedants: són dos dels consums que mereixen especial atenció en edats avançades. Les dades de l’ESDAM espanyola assenyalen que l’alcohol és la substància més consumida entre majors de 64 anys i que els hipnosedants tenen un pes rellevant. Aquestes dades serveixen de context i no s’han d’extrapolar directament a la població andorrana.
Canvis fisiològics amb l’edat: poden augmentar la sensibilitat als efectes de l’alcohol i de determinats medicaments. També poden aparèixer més interaccions quan hi ha polimedicació o malalties cròniques.
Una de cada dues persones al món presenta actituds edatistes envers les persones grans: segons l’Organització Mundial de la Salut. L’edatisme pot afectar la salut, el benestar i l’accés als serveis, i pot sumar-se a l’estigma propi de les addiccions.
La recuperació és possible a qualsevol edat: sempre que la resposta s’adapti a la situació clínica, emocional, social i funcional de cada persona. L’objectiu pot incloure abstinència, reducció de riscos, millor control de la medicació, més autonomia, recuperació de vincles o millora de la qualitat de vida.
Preguntes freqüents
Les persones grans també poden desenvolupar una addicció?
Sí. Algunes persones arriben a la vellesa amb una trajectòria prèvia de consum i d’altres desenvolupen una dependència més tard. La jubilació, els dols, la solitud, el dolor crònic, la pèrdua d’autonomia o l’ús prolongat de determinats medicaments poden augmentar la vulnerabilitat, però no en són una causa única.
Quines substàncies mereixen més atenció en la tercera edat?
L’alcohol, els hipnosedants i benzodiazepines, alguns analgèsics opioides i altres medicaments amb efecte sedant requereixen especial prudència, sobretot quan hi ha polimedicació o malalties cròniques. També poden existir addiccions comportamentals.
Per què una mateixa quantitat d’alcohol pot afectar més amb l’edat?
L’envelliment modifica la composició corporal i la manera com l’organisme processa l’alcohol i molts fàrmacs. Els efectes poden ser més intensos o durar més, especialment quan existeixen altres problemes de salut o medicació concomitant.
Com puc saber si un familiar gran necessita ajuda?
Canvis d’humor, caigudes, somnolència, confusió, aïllament, augment del consum d’alcohol, errors amb la medicació o necessitat creixent de sedants poden ser senyals que convé consultar. No permeten diagnosticar una addicció per si sols.
Les benzodiazepines poden generar dependència?
Sí, especialment quan s’utilitzen durant períodes prolongats. Si una persona les pren de manera continuada, no s’han de retirar bruscament sense una pauta mèdica, perquè pot existir dependència física i risc de síndrome d’abstinència.
Què és el doble estigma en persones grans amb addiccions?
És la suma dels prejudicis relacionats amb l’edat i els prejudicis associats a l’addicció. Pot generar vergonya, ocultació i retard en la petició d’ajuda. En algunes dones s’hi afegeixen expectatives de gènere i de cura familiar.
És massa tard per iniciar una recuperació?
No. La recuperació i la reducció de riscos són possibles a qualsevol edat. Els objectius s’han d’adaptar a la salut, l’autonomia i les prioritats de cada persona.
La família pot demanar ajuda si la persona no vol consultar?
Sí. Els familiars i les persones de l’entorn poden demanar orientació per entendre millor la situació, aprendre a comunicar-se, establir límits i saber quins recursos existeixen.
Com pot ajudar Projecte Vida?
Projecte Vida ofereix primera escolta, orientació, acompanyament comunitari, grups d’ajuda mútua, suport a famílies i derivació cap a serveis especialitzats quan cal. L’acompanyament és confidencial i parteix d’una mirada sense judicis.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Fonts consultades
Bondia — «L’addicció també envelleix» (30/03/2026)
Font principal de l’article d’opinió, autoria, data i dada de Projecte Vida sobre majors de 64 anys.
Observatori de Projecte Vida — «L’addicció també envelleix»
Versió contextualitzada amb FAQ, factors de vulnerabilitat i orientació.
Observatori de Projecte Vida — «L’estigma no es jubila: addiccions i tercera edat»
Context sobre edatisme, estigma, detecció, tractament i recuperació.
Organització Mundial de la Salut — Ageïsme
Definició i impacte de l’edatisme; dada global d’una de cada dues persones amb actituds edatistes envers la gent gran.
European Union Drugs Agency — Persones grans i drogues: respostes sanitàries i socials
Orientacions europees per adaptar respostes sanitàries i socials a persones grans que consumeixen drogues.
National Institute on Drug Abuse — Adults majors
Context sobre consum de substàncies, medicació i vulnerabilitats específiques en adults grans.
Plan Nacional sobre Drogas — ESDAM 2019/2020
Dades d’Espanya sobre alcohol, hipnosedants, tabac i analgèsics opioides en majors de 64 anys. Utilitzar només com a context extern, no com a dada d’Andorra.
Et preocupa el consum d’alcohol, medicació o una altra conducta d’una persona gran?
No cal esperar que la situació sigui extrema. Contacta amb Projecte Vida per parlar-ne de manera confidencial i valorar els passos possibles.
Si no saps com abordar la situació amb el teu pare, mare, parella o una altra persona gran del teu entorn, també pots demanar orientació com a familiar. Acompanyar millor comença per entendre què està passant.
L’edat no anul·la el dret a recuperar-se. Comparteix aquesta informació per ajudar a fer visible una realitat que sovint queda amagada.
💚 Vols saber com et podem acompanyar?
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris