Articles

L’estigma confon quan transforma una addicció en una identitat, una recaiguda en un fracàs o la necessitat d’ajuda en debilitat. Desmuntem mites i posem la persona al centre.

La por al judici pot fer que una persona amagui el que li passa i trigui més a demanar ajuda. Expliquem com actua l’autoestigma i com escoltar sense jutjar pot obrir una porta a la recuperació.

Demanar ajuda no exigeix tenir una decisió definitiva. Expliquem què pot frenar el primer contacte i com començar un procés de recuperació adaptat a cada persona.

Diari d’Andorra posa el focus en l’augment dels casos vinculats a la cocaïna detectats per Projecte Vida durant el primer semestre del 2026. En sis mesos, l’entitat n’ha registrat 32, més del doble dels 15 comptabilitzats durant tot el 2025. El reportatge reforça la necessitat de prevenir, detectar abans i oferir espais d’acompanyament sense estigma.

Entendre el TDAH no és justificar les conseqüències d’un consum o d’una conducta. És identificar dificultats, autoestigma i necessitats de suport per intervenir abans, millor i sense judicis.

Hi ha conductes que es tornen habituals, socialment acceptades o fàcils de justificar. Però que una realitat estigui normalitzada no significa que sigui saludable. Alhora, jutjar les persones que desenvolupen una addicció no prevé el problema: el fa més invisible, augmenta la vergonya i dificulta la recuperació.

L’estigma no és només una etiqueta: quan es repeteix pot fer créixer la vergonya, l’aïllament i l’autoestigma. Recuperar-se també és recuperar la dignitat, la veu i el dret a demanar ajuda.

La violència, el trauma i les addiccions no sempre es poden entendre per separat. En moltes trajectòries, el consum apareix com una manera de suportar la por, l’angoixa, l’insomni o els records dolorosos. Aquest article analitza la relació entre violència, estigma i addicció en les dones, i explica per què l’acompanyament ha de ser integral, coordinat i informat en trauma.

L’estigma no només condiciona la manera com la societat mira les persones amb addiccions. Quan el rebuig, la sospita i la discriminació es repeteixen, també poden deixar una ferida emocional, afavorir l’autoestigma i dificultar la recuperació.

Cada vegada més dones i persones grans s’apropen a Projecte Vida per afrontar una addicció. L’estigma, la por, la solitud i la sobrecàrrega familiar continuen, però, retardant la demanda d’ajuda.

L’estigma no només jutja des de fora: també pot convertir-se en autoestigma i fer que una persona dubti del seu criteri, trigui a demanar ajuda o normalitzi situacions inadequades. Reflexionem sobre drets, dignitat i recuperació a partir de l’article d’Eva Tenorio.

Projecte Vida ha acompanyat 145 persones entre gener i juny del 2026 i ha realitzat 151 visites de seguiment. Les primeres visites han crescut un 43,8%, mentre l’alcohol continua present en gairebé tres de cada quatre expedients comunitaris i els casos vinculats a la cocaïna superen en sis mesos els de tot el 2025.

Moltes persones grans conviuen amb una addicció sense demanar ajuda perquè els prejudicis fan invisible el problema. Descobreix què és l'edatisme, què diu la ciència i per què la recuperació és possible a qualsevol edat.

La por de ser jutjat o reconegut encara fa que moltes persones retardin la demanda d’ajuda. Pep Castellón explica com Projecte Vida respon amb escolta, grups d’ajuda mútua, suport a famílies, prevenció i nous projectes comunitaris.

Protegir la salut no hauria de dependre d’assolir l’abstinència immediatament. La reducció de danys posa la persona al centre, redueix riscos i manté oberta la porta a l’ajuda.

Pep Castellón, president de Projecte Vida, comparteix el seu procés de recuperació i explica per què una addicció no es defineix només per la substància, sinó per la pèrdua de control, l’impacte en la vida i la relació que s’hi estableix.

Eva Tenorio comparteix a Amb Veu de Dona una història de recuperació i alerta de la relació entre violència de gènere, addiccions, vergonya i barreres d’accés al tractament.

Pep Castellón assumeix la presidència de Projecte Vida en un relleu que combina renovació i continuïtat. La nova etapa reforça el valor de l’experiència en primera persona, el suport mutu i l’acompanyament sense judicis a les persones amb addiccions i les seves famílies.

Una addicció no es resol únicament decidint deixar de consumir. La voluntat és important, però el procés també pot requerir tractament, seguiment, suport comunitari i temps. Analitzem l’article d’Eva Tenorio a Bondia i les dades d’Andorra que ajuden a entendre per què culpabilitzar no cura i acompanyar sí que pot obrir camins de recuperació.

Quan l’alcohol forma part de la rutina, les celebracions i les relacions socials, pot costar més reconèixer quan el consum està deixant de ser innocu. L’article d’opinió d’Eva Tenorio posa el focus en aquesta normalització i en la necessitat de demanar ajuda abans d’arribar a una situació extrema.