L’estigma marca: Addiccions, ocupació i dret a una nova oportunitat
- Projecte Vida
- Aug 19
- 12 min de lectura
Actualitzat: Aug 26
Quan una etiqueta pesa més que la persona
La campanya L’estigma marca parteix d’una escena molt senzilla: davant d’una persona amb una història d’addicció, podem veure primer el seu nom, la seva experiència, els seus vincles i les seves capacitats, o podem deixar que una sola paraula ho tapi tot.
En l’àmbit laboral, l’estigma pot aparèixer abans que la persona tingui l’oportunitat d’explicar qui és o què sap fer. Pot prendre la forma de sospites com «no serà fiable», «segur que tornarà a consumir» o «millor no arriscar-se». Aquestes frases poden presentar-se com a prudència, però es converteixen en prejudici quan jutgen automàticament el present d’una persona a partir del seu passat, sense valorar la seva situació actual, les competències, el tractament, els suports o els requisits reals del lloc de treball.
Els organismes de salut pública coincideixen que l’estigma no és només una qüestió de llenguatge. SAMHSA assenyala que les actituds, creences i paraules negatives poden dificultar que una persona comparteixi el que li passa o busqui serveis. El NIH també recorda que l’estigma és una barrera important per demanar ajuda i pot afectar la manera com les persones són tractades en diferents àmbits de la vida.
Per això, des de Projecte Vida proposem una pregunta diferent:
Què deixem de veure quan només veiem l’etiqueta?
Responsabilitat.
Experiència.
Motivació.
Formació.
Esforç.
Compromís.
Capacitat d’aprendre.
Vincles.
Projectes.
Una persona sencera.
L’estigma laboral no és el mateix que gestionar riscos reals
Trencar l’estigma no significa ignorar la seguretat, el rendiment professional o les responsabilitats d’un lloc de treball.
Hi ha feines en què un deteriorament de les capacitats pot comportar riscos importants per a la persona, els companys o tercers. L’Agència de la Unió Europea sobre Drogues (EUDA) assenyala que els problemes relacionats amb alcohol i altres drogues són especialment rellevants en activitats sensibles a la seguretat, però també defensa que el lloc de treball pot ser un espai de prevenció, detecció, derivació, suport i reintegració social.
La diferència és essencial:
Gestionar un risc real significa valorar la situació actual, les funcions del lloc, la seguretat i l’aptitud de manera proporcional i professional.
Estigmatitzar significa assumir que una persona és perillosa, irresponsable o poc fiable només perquè té o ha tingut un trastorn addictiu.
A Andorra, la normativa de salut laboral estableix que la vigilància de la salut s’ha de fer respectant la intimitat, la dignitat i la confidencialitat. Les dades de salut no poden utilitzar-se amb finalitats discriminatòries ni en perjudici de la persona treballadora. En el marc de la vigilància de la salut laboral, la informació mèdica personal queda restringida al personal mèdic i a la persona treballadora; l’empresa rep les conclusions relacionades amb l’aptitud o amb les mesures preventives necessàries.
Això permet sostenir dues idees alhora: la seguretat importa i la dignitat també.
Quan l’estigma de fora es converteix en autoestigma
L’estigma no sempre es queda fora. Pot acabar convertint-se en autoestigma quan una persona interioritza durant tant de temps els judicis que ha rebut que comença a mirar-se amb les mateixes paraules.
Pot pensar:
«No em contractaran mai.»
«No soc prou fiable.»
«El meu passat pesa més que les meves capacitats.»
«Si ho saben, em jutjaran.»
«Millor no ho intento.»
«No mereixo una altra oportunitat.»
Aquest procés pot tenir conseqüències molt concretes: deixar d’enviar un currículum, abandonar una formació, no demanar orientació, no explicar una necessitat o evitar buscar ajuda per por al judici.
La literatura sobre estigma en salut mental i trastorns per consum de substàncies descriu precisament aquesta relació entre autoestigma, menor autoeficàcia i evitació de l’ajuda. SAMHSA també destaca que la vergonya associada als trastorns per consum pot dificultar la cerca de tractament.
Per això, trencar l’estigma laboral no és només una qüestió d’accés a una nòmina. També pot ser una qüestió de salut, autoestima, dignitat i participació social.
Les addiccions no són una falta de voluntat
Una de les creences que més alimenta l’estigma és reduir una addicció a una falta de voluntat.
Els trastorns per consum de substàncies són problemes de salut complexos i tractables. La seva aparició i evolució poden estar influïdes per múltiples factors biològics, psicològics, socials i ambientals. L’Organització Mundial de la Salut i l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte defensen que el tractament ha de ser basat en l’evidència, ètic, accessible i centrat en les necessitats de la persona.
Això no elimina la responsabilitat personal. La recuperació implica decisions, canvis, límits, suport i, moltes vegades, tractament. Però responsabilitat no és el mateix que culpabilització.
Una persona pot responsabilitzar-se del seu procés sense haver de carregar indefinidament amb una marca social que converteixi qualsevol error passat en una desqualificació permanent.
El passat forma part de la història. No defineix totes les capacitats presents ni tot el futur.
Per què la feina pot formar part de la recuperació?
La recuperació no és únicament deixar enrere una substància o una conducta. També pot implicar reconstruir una vida amb estabilitat, relacions, sentit, autonomia i participació en la comunitat.
SAMHSA ha publicat una guia específica sobre recuperació dels trastorns per consum amb focus en l’ocupació, i la EUDA considera l’accés a la feina un component important de la reintegració social. El lloc de treball pot oferir estructura i connexió, i alguns programes d’ocupació amb suport poden reduir barreres d’accés.
Per a moltes persones, una feina adequada pot aportar:
rutina i estructura del temps;
autonomia econòmica;
responsabilitat;
autoestima i sentiment d’utilitat;
objectius concrets;
relacions socials;
sentiment de pertinença;
oportunitats per reconstruir confiança.
Però cal evitar una idea simplista: tenir feina no és una prova de recuperació ni una obligació universal. Hi ha moments en què la prioritat pot ser estabilitzar la salut, accedir a tractament, resoldre una situació d’habitatge, cuidar la salut mental o reconstruir una xarxa de suport. L’ocupació pot ser una peça del procés quan és realista i compatible amb les necessitats de la persona.
La feina no ho resol tot. Però pot ajudar a recuperar una idea fonamental: «Soc més que el meu passat. Encara puc aportar.»
Com pot afectar l’estigma laboral la recuperació?
L’estigma laboral pot actuar en diversos nivells alhora.
1. Pot reduir oportunitats: Una persona pot ser descartada abans de poder demostrar les seves competències. El prejudici pot pesar més que la formació, l’experiència o la motivació.
2. Pot alimentar la por: La persona pot tenir por de demanar orientació, explicar una necessitat o buscar suport per por que la seva situació sigui interpretada com una prova d’incapacitat.
3. Pot augmentar la vergonya i l’aïllament: Quan una persona escolta repetidament que «no és fiable», pot acabar interioritzant-ho. La vergonya pot afavorir el silenci i reduir la connexió amb xarxes de suport.
4. Pot dificultar la reintegració social: La EUDA identifica l’estigma associat als problemes de consum com una barrera important per a l’ocupació, alhora que destaca el potencial del lloc de treball per facilitar la reintegració.
5. Pot afectar també l’entorn familiar: La desocupació o la precarietat poden augmentar la pressió econòmica i emocional sobre la persona i la família, especialment quan ja hi ha un procés de recuperació que necessita suport.
Aquesta relació no és automàtica: l’estigma no «provoca» necessàriament una recaiguda. Però pot crear condicions —més aïllament, menys suport, més vergonya, més dificultats per demanar ajuda— que compliquin el procés.
Què necessita una persona en recuperació en l’àmbit laboral?
No necessita ser definida pel seu passat. Necessita una oportunitat realista, segura i respectuosa.
Segons el cas, això pot incloure:
entorns laborals lliures de llenguatge estigmatitzant;
confidencialitat;
valoració de les competències actuals;
orientació laboral;
formació i actualització de competències;
acompanyament en la inserció;
flexibilitat quan sigui necessària i possible;
suport emocional i comunitari;
coordinació amb recursos de salut, socials o ocupacionals quan la persona ho autoritzi i sigui pertinent;
polítiques clares de salut i benestar que no converteixin automàticament qualsevol problema en una qüestió disciplinària.
La inclusió laboral no significa ignorar riscos ni eliminar responsabilitats. Significa crear condicions perquè una persona pugui demostrar les seves capacitats sense quedar atrapada en una etiqueta.
El paper de les empreses: del prejudici a la prevenció i el suport
La EUDA recorda que els llocs de treball poden ser espais de promoció de la salut, detecció precoç, informació, derivació i suport. També recomana abordar les qüestions relacionades amb alcohol i drogues des de polítiques de salut i benestar, i no exclusivament des d’una lògica disciplinària.
Un entorn laboral informat pot:
comunicar de manera clara les normes relacionades amb seguretat i consum;
evitar etiquetes com «addicte», «viciós», «irresponsable» o «problemàtic» per descriure una persona;
separar el comportament laboral observable dels estereotips sobre una condició de salut;
respectar la confidencialitat;
facilitar informació sobre recursos d’ajuda;
tenir protocols de derivació quan existeix un problema;
formar responsables i equips en salut, addiccions i estigma;
valorar les capacitats presents i les necessitats reals del lloc de treball;
facilitar, quan sigui viable, processos de retorn o ocupació amb suport.
Una empresa que dona una oportunitat adequada no només pot ajudar una persona. També pot contribuir a una comunitat amb més salut, inclusió i cohesió.
Andorra: ocupació, suport i confidencialitat
No hem localitzat una estadística oficial andorrana específica que mesuri quantes persones amb trastorns addictius pateixen discriminació laboral. Per tant, no seria rigorós convertir dades generals d’ocupació en dades sobre addiccions.
Sí que hi ha recursos públics que poden ser rellevants per a persones que necessiten orientació o suport laboral.
Servei d’Ocupació d’Andorra
El Servei d’Ocupació ofereix informació, orientació, formació, intermediació i acompanyament a persones en recerca de feina o de millora professional. També valora si una persona necessita serveis de suport per a la inclusió laboral.
El Govern va informar que 82 persones aturades van aconseguir feina durant el 2025 gràcies als programes del Servei d’Ocupació. Aquesta dada és global i no és específica de persones amb addiccions, però mostra l’existència d’instruments públics d’acompanyament a la inserció.
Treball amb suport
El Servei d’Ocupació disposa de Treball amb suport, que inclou prospecció laboral, formació i orientació prèvies, acompanyament en el lloc de treball i assessorament continuat a l’empresa per afavorir la inclusió de persones amb discapacitat o en situació de vulnerabilitat en entorns ordinaris.
No és un programa específic per a addiccions i l’accés dependrà de la situació i dels criteris aplicables. Per això, cal consultar el Servei d’Ocupació perquè valori cada cas.
Programes ocupacionals
El Servei d’Ocupació desenvolupa programes de foment de la contractació en el sector privat, programes mitjançant el sector públic i entitats d’iniciativa social i línies per a joves d’inclusió sociolaboral. Les convocatòries, requisits, terminis i col·lectius poden canviar; s’ha de consultar sempre la informació oficial actualitzada abans d’iniciar un tràmit.
Salut laboral i confidencialitat
La informació sobre salut laboral publicada pel Govern d’Andorra estableix que la vigilància de la salut ha de respectar la intimitat i la dignitat, garantir la confidencialitat i impedir que les dades de salut s’utilitzin amb finalitats discriminatòries o en perjudici de la persona treballadora.
En llocs amb riscos específics poden existir controls de salut o requisits d’aptitud. Aquesta valoració ha de respondre als riscos del lloc de treball, no a una etiqueta general sobre el passat de la persona.
Què podem fer com a comunitat?
Trencar l’estigma laboral és una responsabilitat compartida.
Podem començar per accions concretes:
substituir etiquetes per preguntes i oportunitats;
valorar les capacitats abans que els prejudicis;
no reduir una persona al seu pitjor moment;
entendre que la recuperació també necessita confiança social;
evitar rumors i comentaris humiliants;
respectar la confidencialitat;
facilitar informació sobre recursos d’ajuda;
donar suport a la formació i a la inserció laboral;
escoltar les persones amb experiència pròpia;
promoure entorns laborals informats, respectuosos i segurs.
Una societat que acompanya no és una societat que ignora les responsabilitats. És una societat que entén que el càstig social permanent no és una eina de recuperació.
Què defensem des de Projecte Vida?
Projecte Vida treballa per l’acompanyament de persones amb addiccions i del seu entorn, la derivació a recursos, el suport entre iguals, la prevenció, la sensibilització i la lluita contra l’estigma i l’autoestigma.
Defensem una mirada basada en:
Salut. Les addiccions necessiten respostes rigoroses i basades en l’evidència.
Dignitat. Cap diagnòstic o etapa vital elimina el dret a ser tractat amb respecte.
Responsabilitat sense culpabilització. La persona participa activament en el seu procés, però no ha de carregar amb una condemna social indefinida.
Confidencialitat. Demanar ajuda no hauria de significar exposar-se al judici.
Comunitat. Els vincles, les famílies, els grups, els recursos i els entorns socials poden formar part de la recuperació.
Oportunitats. Una etiqueta no hauria de pesar més que les capacitats presents.
L’estigma també tanca portes. Les oportunitats poden obrir camins.
Dades rellevants
L’ocupació com a reintegració
La EUDA considera que obtenir feina és un component important de la reintegració social i assenyala que l’estigma associat als problemes de consum pot ser una barrera important per accedir a l’ocupació.
82 insercions a Andorra durant el 2025
El Govern d’Andorra va informar que 82 persones aturades van aconseguir feina el 2025 gràcies als programes del Servei d’Ocupació.
Confidencialitat en salut laboral
La informació oficial del Govern indica que les dades mèdiques de la vigilància de la salut laboral són confidencials; l’empresa rep conclusions sobre aptitud, no la història clínica completa, i les dades de salut no poden utilitzar-se amb finalitats discriminatòries ni en perjudici de la persona treballadora.
No hi ha una dada andorrana específica localitzada sobre estigma laboral i addiccions
Preguntes freqüents
Què és l’estigma laboral relacionat amb les addiccions?
És el conjunt de prejudicis, etiquetes i conductes discriminatòries que poden aparèixer quan una persona és valorada negativament pel fet de tenir o haver tingut un problema d’addicció, en lloc de valorar la seva situació actual, les competències i les necessitats reals del lloc de treball.
Tenir un passat d’addicció significa ser menys fiable a la feina?
No es pot deduir la fiabilitat d’una persona només a partir d’un antecedent d’addicció. La valoració ha de tenir en compte el comportament i les capacitats actuals, les funcions concretes del lloc, els riscos reals i, quan correspongui, l’aptitud laboral determinada pels canals professionals previstos.
Les addiccions són una falta de voluntat?
No. Els trastorns per consum de substàncies són problemes de salut complexos i tractables, influïts per múltiples factors. La recuperació requereix participació i responsabilitat, però reduir una addicció a «si volgués, ho deixaria» és una simplificació que reforça l’estigma.
Què és l’autoestigma?
És la interiorització dels estereotips socials. Una persona pot acabar creient que no és fiable, que no mereix oportunitats o que el seu passat pesa més que les seves capacitats. Això pot reduir l’autoeficàcia i dificultar la cerca d’ajuda, formació o feina.
La feina ajuda sempre en la recuperació?
No necessàriament ni de la mateixa manera per a tothom. Una feina adequada pot aportar estructura, autonomia, vincles i sentit de pertinença, però no és una prova de recuperació ni ha de situar-se per davant de necessitats urgents de salut, tractament, habitatge o seguretat.
Una empresa ha d’ignorar els riscos si una persona està en recuperació?
No. Trencar l’estigma no significa ignorar riscos. Les empreses han de protegir la seguretat i valorar l’aptitud quan sigui pertinent. La diferència és fer-ho amb criteris professionals, proporcionals i basats en la situació actual, no en estereotips.
L’empresa pot accedir a tota la informació mèdica d’una persona treballadora?
En el marc de la vigilància de la salut laboral a Andorra, la informació mèdica personal és confidencial i hi tenen accés el personal mèdic i la persona treballadora. L’empresa rep les conclusions sobre aptitud i, quan correspongui, la necessitat de mesures preventives. La normativa estableix que les dades de salut no es poden utilitzar amb finalitats discriminatòries ni en perjudici del treballador. Altres situacions concretes poden requerir assessorament jurídic o laboral específic.
Una persona ha d’explicar a l’empresa que ha tingut una addicció?
No hi ha una resposta única per a tots els llocs i situacions. Poden existir requisits específics de salut o seguretat en determinades activitats, però la divulgació d’informació de salut és una qüestió sensible. Davant d’un cas concret, convé consultar el servei de salut laboral, el Servei d’Inspecció de Treball o assessorament professional.
Quins recursos laborals hi ha a Andorra?
El Servei d’Ocupació ofereix orientació, formació, intermediació i programes ocupacionals. També disposa de Treball amb suport per a persones amb discapacitat o en situació de vulnerabilitat. Com que els criteris i convocatòries poden variar, cal consultar la informació oficial actualitzada.
Com pot ajudar Projecte Vida?
Projecte Vida ofereix assessorament, acompanyament, derivació a recursos i Grups d’Ajuda Mútua gratuïts i confidencials. També treballa en sensibilització i lluita contra l’estigma i l’autoestigma.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Fonts consultades
Base de campanya aportada per Projecte Vida
Informació de L’Estigma Marca: addiccions, ocupació, autoestigma, paper de les empreses i dret a una nova oportunitat.
European Union Drugs Agency (EUDA)
Llocs de treball i drogues: respostes sanitàries i socials
Administració d'Abusos de Substància i Serveis de Salut Mental (SAMHSA)
Recuperació de Trastorns d'Ús de Substàncies amb un enfocament a l'Ocupació
L'estigma i el llenguatge: el poder de les percepcions i la comprensió
Organització Mundial de la Salut / Oficina de les Nacions Unides sobre Drogues i Delinqüència
Normes internacionals per al tractament dels trastorns d'ús de drogues
Instituts Nacionals de Salut (NIH)
Ús d'alcohol i substàncies — guiatge lingüístic i d'estigma
Organització Internacional del Treball (ILO)
Gestió de les qüestions relacionades amb l'alcohol i les drogues en el lloc de treball
Govern d’Andorra · Servei d’Ocupació
Govern d’Andorra · Persones / Treball amb suport
Govern d’Andorra · Programes ocupacionals
Govern d’Andorra · 82 persones aturades van aconseguir feina el 2025 gràcies als programes del Servei d’Ocupació
Govern d’Andorra · Salut laboral
Govern d’Andorra · Servei d’Inspecció de Treball, vigilància de la salut
Projecte Vida · Projectes i programes
Projecte Vida · L’estigma posa en risc els nostres drets
Projecte Vida · Estigma del trastorn addictiu
💚 Vols saber com et podem acompanyar?
Si una etiqueta, la por al judici o una situació laboral estan fent més difícil demanar ajuda o continuar un procés de recuperació, no cal esperar que la situació empitjori. Parlar-ne pot ser el primer pas per tornar a obrir una porta.
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris