L’estigma assetja: El mal pot seguir-te a través de la pantalla
- Projecte Vida
- 19 hours ago
- 9 min de lectura
Quan l’assetjament escolar continua al mòbil, a les xarxes i als grups de missatgeria, el timbre ja no marca el final. Parlar-ne és parlar de violència entre iguals, salut mental, estigma, comunitat i protecció.
Quan sona el timbre, però el dolor continua
Sona el timbre. La classe s’acaba. La porta del centre queda enrere. Durant molt de temps hauríem imaginat que, almenys durant unes hores, també quedava enrere l’assetjament. Però el telèfon vibra a la butxaca. Arriba una notificació. Després una altra. Una captura de pantalla, un muntatge, un comentari en un grup, un rumor compartit, una exclusió digital que tothom sembla veure menys els adults.
La persona ja és a casa, però el grup continua dins de l’habitació.
Aquesta és una de les diferències més dures del ciberassetjament: pot travessar les parets de l’escola i ocupar espais que haurien de ser segurs. L’OMS Europa adverteix que el món digital amplia les oportunitats per aprendre i connectar, però també pot amplificar l’assetjament. En l’estudi HBSC 2021/2022, fet amb adolescents d’11, 13 i 15 anys de 44 països i regions, aproximadament un 15% va declarar haver patit ciberassetjament almenys una o dues vegades en els mesos anteriors; l’11% va informar d’haver patit assetjament a l’escola.
No és una xifra per traslladar automàticament a Andorra. És, però, una advertència clara: la violència entre iguals també habita els entorns digitals.
No tot conflicte és assetjament
És important no convertir qualsevol discussió, broma desafortunada o conflicte puntual en “bullying”. Fer-ho pot confondre i dificultar la detecció dels casos que necessiten una resposta específica. El Decret 388/2024 d’Andorra defineix l’assetjament escolar com una conducta de maltractament física, verbal, social o psicològica, reiterada, intencionada i sostinguda en el temps, amb abús i desequilibri de poder, que situa l’alumne assetjat en una posició de desigualtat i indefensió.
El mateix decret reconeix expressament el ciberassetjament: amenaces, insults, ridiculitzacions, extorsions, robatori de contrasenyes, suplantació d’identitat, exclusió social o difusió de rumors a través de mòbils, xarxes socials, aplicacions o altres mitjans tecnològics.
A internet, a més, una agressió pot adquirir una persistència particular. Una imatge publicada una sola vegada pot ser reenviada, comentada o recuperada repetidament. El dany no depèn només del nombre de missatges que envia una persona, sinó també de la capacitat del contingut per circular, multiplicar l’audiència i fer sentir la víctima exposada de manera continuada.
L’estigma assetja quan converteix el dolor en una etiqueta
El dossier de la campanya “L’ESTIGMA ASSETJA” parteix d’una idea essencial: l’assetjament no és només l’acte visible. També és el procés pel qual una persona queda reduïda a “la rara”, “el dèbil”, “la problemàtica”, “el que no encaixa” o “la que exagera”. Quan el grup repeteix una etiqueta, pot acabar condicionant la manera com la persona es mira a si mateixa.
Aquest és el terreny de l’autoestigma. Després de moltes humiliacions, algú pot començar a pensar que explicar-ho servirà de poc, que serà jutjat, que està exagerant o que el problema és la seva manera de ser. El silenci, en aquest context, no demostra que no passi res. De vegades demostra que la persona ha après que parlar també pot tenir un cost.
Per això, una de les frases més perilloses davant l’assetjament és “no n’hi ha per tant”. I una de les més protectores pot ser molt més senzilla: “T’estic escoltant. Ho mirarem junts.”
De la pantalla al cos: senyals que mereixen atenció
L’assetjament digital no es queda necessàriament “a internet”. Pot aparèixer en el son, en la concentració, en l’estat d’ànim, en la por d’anar a classe o en la necessitat de comprovar constantment què s’està dient. El decret andorrà incorpora indicadors específics vinculats a la tecnologia: enfadar-se o mostrar-se trist després d’utilitzar dispositius, deixar-los de fer servir o incrementar-ne sobtadament l’ús, canvis de comportament després d’un missatge o una notificació, difusió de rumors o imatges, coacció per compartir dades personals, suplantació d’identitat o aïllament dels grups digitals.
Cap d’aquests senyals, per separat, confirma un cas. També poden tenir altres explicacions. El valor és observar canvis, preguntar sense interrogar i connectar les peces abans que el patiment quedi cronificat.
L’OMS assenyala l’assetjament escolar i altres formes de violència com a factors de risc reconeguts per a la salut mental adolescent. El CDC associa haver patit bullying amb més risc de malestar social i emocional, ansietat, depressió, problemes de son i pitjor rendiment acadèmic. Això no significa que totes les persones assetjades desenvolupin un trastorn. Significa que el dany mereix ser pres seriosament i que els entorns protectors importen.
Assetjament, trauma i conductes de fuga: no confondre associació amb destí
Projecte Vida treballa en l’àmbit de les addiccions, i aquí cal una precisió important: patir assetjament no causa automàticament una addicció. Tampoc una addicció permet deduir que hi hagi hagut assetjament. Les conductes addictives són fenòmens complexos, amb factors biològics, psicològics, socials i comunitaris.
Ara bé, el trauma i el malestar emocional poden influir en la manera com una persona intenta regular el que sent. L’OMS recorda que algunes conductes de risc, inclòs el consum de substàncies, poden començar en l’adolescència com a formes d’afrontar el malestar. SAMHSA, des de l’atenció informada pel trauma, proposa una resposta basada en seguretat, confiança, col·laboració i empoderament, evitant la retraumatització.
Això canvia la pregunta. En lloc de quedar-nos només amb “què està fent aquesta persona?”, també podem preguntar “què li està passant?”, “què intenta alleujar?” i “quins suports li falten?”. Entendre no és justificar qualsevol conducta. És intervenir amb més precisió.
Andorra: detectar abans per poder protegir abans
El Principat va actualitzar el 2024 el marc de prevenció, detecció i tractament de l’assetjament escolar per reforçar la detecció precoç i incorporar indicadors relacionats amb les eines tecnològiques. Durant el curs 2024-2025, el Govern va informar de 48 indicis d’assetjament i 7 casos confirmats amb el nou sistema de valoració.
Aquestes xifres no són una estimació de prevalença i no s’han de comparar de manera simple amb cursos anteriors, perquè el nou enfocament diferencia entre indicis i casos confirmats. El més rellevant és el principi d’actuació: davant una sospita compatible amb assetjament, el centre pot activar la valoració des dels primers senyals, sense esperar que el dany sigui extrem.
A Andorra també existeixen vies específiques per comunicar possibles casos: el centre educatiu, l’aplicació B-resol i el web fesunclick.com, el telèfon 743 313 i el correu d’Inspecció Educativa. Demanar ajuda no és “fer més gran” el problema. És donar a les persones responsables la possibilitat de veure’l i actuar.
No n’hi ha prou amb dir “bloqueja’l”
Bloquejar un compte pot ser útil, però no sempre resol la situació. Si hi ha ciberassetjament, convé preservar proves abans d’eliminar continguts —captures, dates, noms d’usuari o enllaços—, no respondre amb una escalada de violència, comunicar-ho a una persona adulta de confiança i al centre educatiu, i utilitzar els canals de denúncia de les plataformes quan correspongui. Si hi ha amenaces greus, extorsió, difusió d’imatges íntimes o risc immediat, cal buscar també la resposta de protecció adequada i, si escau, dels serveis competents.
Però la part tècnica no és suficient. La persona necessita recuperar una sensació de seguretat i de pertinença. Necessita saber que no haurà de demostrar constantment que el que li passa “és prou greu”. I el grup també necessita una resposta: els espectadors poden reforçar l’assetjament amb un riure, un reenviament o el silenci, però també poden convertir-se en defensors, deixar de compartir, denunciar i acostar-se a qui està quedant sol.
Trencar l’estigma és tornar a veure la persona sencera
“L’ESTIGMA ASSETJA” no pretén explicar totes les addiccions a través del bullying ni reduir l’assetjament a les seves conseqüències futures. Pretén recordar que la humiliació, l’exclusió i el judici poden deixar ferides, i que afegir més etiqueta al dolor només l’aprofundeix.
Projecte Vida pot oferir escolta sense judici, orientació, ajuda entre iguals, grups d’ajuda mútua i suport a famílies quan el patiment es relaciona amb un consum, una conducta addictiva o un procés de recuperació. Aquest acompanyament no substitueix el protocol educatiu, l’atenció psicològica, mèdica o social que pugui necessitar una persona menor d’edat. La complementa quan cal sostenir també la família, el malestar o les conductes que han començat a ocupar massa espai.
El timbre pot acabar la classe. No sempre acaba el dolor. Per això la resposta no pot esperar que la pantalla s’apagui sola.
Escoltar pot ser el primer pas. Creure pot ser protecció. Actuar a temps pot canviar una història.
Dades rellevants
15%: Adolescents que van declarar haver patit ciberassetjament en l’HBSC 2021/2022 (mitjana de 44 països i regions).
Dada internacional; no és una estimació per a Andorra.
11%: Adolescents que van declarar haver patit assetjament a l’escola en el mateix estudi HBSC.
Mesura autoinformada; útil per contextualitzar el problema a escala regional.
48 indicis / 7 casos confirmats: Andorra, curs 2024-2025, amb el nou sistema de detecció i valoració.
Dades administratives d’activació de protocol; no equivalen a prevalença.
Decret 388/2024: Andorra incorpora ciberassetjament i indicadors relacionats amb eines tecnològiques.
Marc local clau per explicar detecció, prevenció i intervenció.
Preguntes freqüents
Quina diferència hi ha entre un conflicte i l’assetjament escolar?
Un conflicte pot ser puntual i produir-se entre persones amb una capacitat similar de resposta. L’assetjament escolar, segons el marc andorrà, implica maltractament reiterat, intencionat i sostingut, amb desequilibri de poder i una situació d’indefensió. No tot desacord és bullying.
Què és el ciberassetjament?
És l’assetjament que utilitza mitjans tecnològics com el mòbil, les xarxes socials o aplicacions. Pot incloure amenaces, insults, ridiculitzacions, rumors, suplantació d’identitat, exclusió digital, robatori de contrasenyes o altres formes de pressió i humiliació.
Què convé fer si arriba una foto, un rumor o un missatge humiliant?
No reenviar-lo ni contribuir a fer-lo circular. Si és possible, conservar proves abans d’esborrar o bloquejar —captura, data, usuari o enllaç—, explicar-ho a una persona adulta de confiança i comunicar-ho al centre educatiu. També es poden utilitzar els canals de denúncia de la plataforma i els recursos oficials d’Andorra.
Si passa fora de l’horari escolar, s’ha d’explicar al centre?
Sí, quan els fets estan vinculats a alumnes o a la convivència de la comunitat educativa, és important comunicar-los perquè el centre pugui valorar la situació i activar els procediments que corresponguin. El ciberassetjament pot continuar fora del recinte físic i, igualment, tenir impacte escolar.
Patir assetjament escolar pot causar una addicció?
No es pot establir una causalitat automàtica. L’assetjament pot contribuir a malestar, aïllament o trauma i, en algunes persones, les substàncies o altres conductes poden aparèixer com a formes d’afrontament. Però les addiccions són fenòmens complexos i multifactorials.
Quan pot ser útil contactar amb Projecte Vida?
Quan, a més de l’assetjament o del malestar, hi ha preocupació per alcohol, altres substàncies, joc, pantalles o una altra conducta que s’està convertint en una forma de fugir, regular emocions o perdre control. Projecte Vida pot orientar, escoltar i acompanyar la persona i la família, complementant els recursos educatius, sanitaris o socials.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Fonts consultades
Dossier “L’ESTIGMA ASSETJA” de Projecte Vida.
Base conceptual de la campanya: assetjament, estigma, autoestigma, trauma, addiccions, comunitat, famílies i acompanyament.
Organització Mundial de la Salut (OMS) Europa — Comportament sanitari en infants en edat escolar (HBSC), “Un de cada sis nens en edat escolar experimenta ciberassetjament” (2024).
Font de les dades sobre ciberassetjament i assetjament escolar en adolescents de 44 països i regions, i de l’augment del ciberassetjament entre 2018 i 2022.
Organització Mundial de la Salut (OMS) — Salut mental dels adolescents (actualització 2025).
Fonamenta el paper de la violència i l’assetjament com a riscos per a la salut mental i la necessitat d’entorns familiars, escolars i comunitaris protectors.
Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) — Entorns d'aprenentatge segurs / Violència escolar i bullying.
Contextualitza l’assetjament i el ciberassetjament com a formes de violència educativa i de drets, amb impacte en benestar i aprenentatge.
Govern d’Andorra — Decret 388/2024, del 9-10-2024.
Marc legal local: definició d’assetjament escolar, tipologies, ciberassetjament, prevenció, detecció i indicadors relacionats amb eines tecnològiques.
Govern d’Andorra — Comissió nacional de lluita contra l’assetjament escolar (9 octubre 2025).
Dades del curs 2024-2025: 48 indicis i 7 casos confirmats, amb explicació del nou enfocament de detecció precoç.
Govern d’Andorra — Acció de prevenció del ciberassetjament (17 febrer 2025).
Context local sobre educació digital, agressions físiques i virtuals i prevenció entre joves.
Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) — Bullying - Prevenció de la violència juvenil.
Conseqüències associades a l’assetjament i importància del paper dels espectadors que es converteixen en defensors (“upstanders”).
Administració de Serveis de Salut Mental i Abús de Substàncies (SAMHSA) — Cures informades de trauma.
Principis d’atenció informada pel trauma: reconèixer l’impacte, identificar senyals, crear seguretat i evitar la retraumatització.
SI ALGUNA COSA ET PREOCUPA, PARLAR-NE POT SER EL PRIMER PAS.
No cal esperar que el malestar, el consum o la conducta siguin extrems per demanar orientació.
💚 Vols saber com et podem acompanyar?
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris