Totes les entrades del blog

L’edatisme i l’estigma de l’addicció poden acumular-se i dificultar que una persona gran demani ajuda. Aquesta segona part de «L’estigma frena» posa el focus en la doble discriminació, la dignitat, l’autonomia i el dret a recuperar-se a qualsevol edat.

Prevenir no és només disposar de recursos quan arriba una crisi. També és detectar abans, facilitar una porta d’entrada clara i donar eines a les persones i a les famílies perquè puguin demanar orientació a temps. L’article d’opinió publicat a Altaveu obre aquest debat, que contextualitzem amb dades i recursos d’Andorra.

Andorra disposa de dades sobre salut i consums, però podem seguir amb prou precisió com evolucionen els trastorns addictius? La pregunta que arribarà al Consell General el 17 de setembre obre un debat necessari sobre prevenció, vigilància, avaluació i dret a disposar de polítiques basades en evidència.

Una entrevista a Pep Castellón posa el focus en la presència conjunta de cocaïna i alcohol entre les situacions que arriben a Projecte Vida, en la complexitat del policonsum i en la necessitat de detectar abans, acompanyar sense judici i reforçar la veu comunitària en les polítiques d’addiccions.

Una etiqueta pot convertir una conducta en identitat i fer-nos perdre de vista les necessitats reals. Una mirada a la neurodivergència, el risc i la prevenció adaptada per a joves.

L’estigma sovint ens fa mirar només la conducta: què consumeix una persona, quant juga o quantes hores passa davant d’una pantalla. Però darrere d’una addicció també hi pot haver històries de trauma, maltractament, negligència, violència, pèrdues o altres experiències adverses. Aquesta entrada resumeix l’article d’opinió «L’Estigma Oculta» i contextualitza les seves dades amb evidència científica, recordant una idea essencial: el trauma pot augmentar la vulnerabilitat, però n

El timbre pot acabar la classe, però el ciberassetjament pot continuar a través del mòbil. Analitzem com l’estigma, la humiliació i l’exclusió afecten el benestar, què diu l’evidència i quins recursos existeixen a Andorra.

La futura llei del tabac pot canviar la manera com Andorra exposa i promociona la nicotina. Què implica per als joves, la salut mental i les famílies?

Quan una addicció entra en una família, el dolor pot transformar-se en culpa, silenci i distància. Aquest article explica, des de l’evidència i l’experiència comunitària, per què posar límits no és jutjar i com l’acompanyament també ha d’incloure les famílies.

No podem fabricar la motivació d’una altra persona, però sí influir en l’entorn on el canvi es fa possible. Una mirada sobre comunicació, CRAFT, límits, autocura i recursos per a famílies que acompanyen una addicció.

Una persona pot complir, produir i sostenir una trajectòria professional mentre conviu amb una addicció o un procés de recuperació. El problema s’agreuja quan la por al judici obliga a callar. Aquesta peça analitza com l’estigma laboral afecta la salut, la demanda d’ajuda i les oportunitats, i què poden fer els entorns de treball per protegir la dignitat.

Les addiccions no desapareixen quan arribem als 65 anys. A Andorra, una població cada vegada més envellida obliga a mirar també l’alcohol, els hipnosedants, els analgèsics i altres conductes de risc en la vellesa. Aquesta entrada contextualitza la tribuna d’Eva Tenorio publicada a Diari d’Andorra i explica per què l’estigma, la solitud i la confusió amb símptomes de l’envelliment poden retardar la detecció i l’ajuda.

Quan una addicció entra a casa, la preocupació pot convertir-se en vigilància constant. Aquest relat compost explica què passa quan tota una vida comença a organitzar-se al voltant del consum d’una altra persona, i com recuperar límits, suport i espais propis sense deixar d’acompanyar.

Un llibre per continuar fent-se preguntes després de deixar el consum

Algunes professions carreguen un pes invisible. Analitzem com l’estrès, els torns, la fatiga i la cultura del silenci poden formar part del context de les addiccions i el craving, i què poden fer persones, empreses i comunitat per prevenir i acompanyar.

El craving pot ser molt intens, però no és una ordre. Identificar què passa, regular l’activació i activar suport pot ajudar a travessar el moment.

Quan una etiqueta pesa més que les capacitats, l’estigma pot convertir-se en una barrera per a la recuperació i la inclusió laboral. Parlem d’autoestigma, oportunitats, drets i recursos a Andorra.

El craving és un desig o impuls intens que pot aparèixer en un procés de canvi o recuperació. Entendre què l’activa, com funciona i quines respostes poden ajudar permet guanyar marge sense confondre’l amb una recaiguda.

Una lectura per aprofundir en com l'aprenentatge, l'experiència i la plasticitat cerebral poden participar en la construcció dels patrons addictius.

L’estigma associat a les addiccions pot dificultar la recuperació i la demanda d’ajuda. Descobreix com la informació, l’escolta i el contacte social poden contribuir a trencar prejudicis.