L’estigma esgota: Quan el cansament, l’estrès i el silenci també pesen en les addiccions

Projecte Vida
Aug 22
9 min de lectura

Actualitzat: Aug 26

Hi ha cansaments que no es veuen. Persones que passen el dia cuidant, servint, netejant, construint, conduint, protegint o sostenint els altres poden arribar al final de la jornada amb molt poc marge per cuidar-se. La campanya L’Estigma Esgota posa el focus en aquest pes invisible: no per afirmar que una professió “causi” una addicció, sinó per recordar que la salut, el consum i la recuperació sempre tenen context.

Aquesta mirada connecta directament amb el tema que hem treballat aquesta setmana a l’Observatori: desencadenants i craving. Un desencadenant no és només una ampolla, una persona o un lloc associat al consum. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) explica que els desencadenants poden estar relacionats amb moments, entorns i emocions com l’estrès, la culpa, la ràbia o la preocupació. Per tant, en algunes persones, un final de torn esgotador, una nit sense dormir, un conflicte laboral o una situació de molta pressió poden arribar a formar part del context que precedeix un craving.

Això no passa igual a tothom i no és una relació automàtica. Comprendre-ho serveix per ampliar la prevenció, no per convertir la feina en culpable ni la persona en responsable única del que li passa.

El treball pot protegir la salut mental… o desgastar-la

El treball digne pot ser un factor protector. L’OMS assenyala que pot aportar ingressos, propòsit, confiança, rutina, relacions i inclusió. Però també identifica riscos psicosocials quan el treball es desenvolupa amb càrregues excessives, ritmes massa alts, horaris llargs o inflexibles, falta de control, inseguretat, discriminació, violència, assetjament o poc suport.

No parlem, per tant, d’una qüestió marginal. Segons l’OMS, l’any 2019 aproximadament el 15% dels adults en edat de treballar vivien amb un trastorn mental, i la depressió i l’ansietat generen globalment milers de milions de jornades laborals perdudes cada any. Aquestes xifres no descriuen les addiccions de manera específica, però ajuden a entendre per què la salut mental laboral també és salut pública.

La fatiga mereix una atenció especial. NIOSH, l’Institut Nacional per a la Seguretat i Salut Laboral dels Estats Units, recorda que els torns nocturns i les jornades prolongades poden alterar o reduir el son. La fatiga pot disminuir l’atenció, la memòria a curt termini i la capacitat de judici. No converteix una persona en “feble”: indica que el cos i el cervell necessiten recuperació.

Infografia de riscos psicosocials laborals com sobrecàrrega, horaris llargs, falta de control, inseguretat, discriminació i poc suport. — La salut laboral també inclou prevenir els riscos psicosocials.

Quan la feina entra en el mapa dels desencadenants

La guia d’autoajuda de l’OMS per reduir o deixar el consum proposa identificar els desencadenants del craving i observar lloc i moment, pensaments, sensacions físiques i conducta. També inclou entre els desencadenants possibles determinades emocions, com sentir-se estressat, preocupat, culpable o enfadat.

A partir d’aquí podem fer una inferència útil per a la prevenció: si una persona ha repetit moltes vegades una conducta de consum després d’un torn, durant un moment d’estrès o per desconnectar del dolor físic o emocional, aquell context pot adquirir una associació especial. Amb el temps, arribar a casa, acabar una jornada, cobrar, trobar-se amb determinats companys o sentir una emoció concreta pot actuar com un senyal que anticipa alleujament.

La seqüència no és una llei, però pot ajudar a entendre un patró:

PRESSIÓ / FATIGA / DOLOR → EXPECTATIVA D’ALLEUJAMENT

→ CRAVING → RESPOSTA

El punt important és l’últim. El craving és una experiència intensa, però no determina necessàriament la conducta. Reconèixer el patró permet preparar altres respostes.

Infografia sobre com la pressió, la fatiga, el dolor o l’estrès poden formar part del context que precedeix un craving. — Un desencadenant pot ser extern o intern. En algunes persones, el context laboral pot formar part del patró.

Quan “desconnectar” es converteix en una manera d’aguantar

L’Agència de la Unió Europea sobre Drogues (EUDA) identifica motius laborals que poden relacionar-se amb el consum d’alcohol o altres drogues: condicions físiques dures, insatisfacció laboral, horaris irregulars o treball a torns, entre d’altres. També estima que entre un 5% i un 20% de la població treballadora europea presenta problemes greus relacionats amb l’alcohol. És una estimació europea i no s’ha d’extrapolar a Andorra, però deixa clar que feina i consum no són àmbits independents.

En determinades cultures laborals es poden normalitzar missatges com “després del torn, una copa i ja està”, “aquí s’ha d’aguantar” o “tothom ho fa”. Que una pràctica estigui normalitzada no vol dir que sigui protectora.

SAMHSA recomana que la prevenció en els entorns de treball no es limiti a prohibicions: també pot incloure educació sobre estrès, dolor, salut mental i alternatives saludables a utilitzar alcohol o altres drogues per afrontar emocions o problemes.

Craving no significa falta de professionalitat

Una persona pot ser responsable, competent i compromesa amb la seva feina i, alhora, tenir un problema de salut o experimentar craving. Barrejar aquests conceptes alimenta l’estigma.

NIDA adverteix que els estereotips sobre els trastorns per consum de substàncies poden reduir la disposició a demanar tractament. També recomana utilitzar llenguatge centrat en la persona: parlar d’una persona amb un trastorn per consum de substàncies o d’una persona en recuperació, en lloc de convertir un diagnòstic en una identitat.

L’estigma afegeix així una segona càrrega a la primera. A l’esgotament, el dolor o el craving s’hi pot sumar la por: “Si ho explico, em jutjaran”, “perdré credibilitat”, “hauria de poder amb això”, “no puc fallar”.

I quan demanar ajuda es percep com una amenaça, l’ajuda acostuma a arribar més tard.

Infografia que contraposa mites estigmatitzants sobre addiccions i feina amb una mirada basada en salut i evidència. — Substituir el judici per informació ajuda a demanar ajuda abans.

Culpa i responsabilitat no són el mateix

Una mirada no estigmatitzant no significa negar els danys que pot causar una addicció ni ignorar els riscos de treballar sota els efectes d’una substància, especialment en professions sensibles per a la seguretat. Significa diferenciar culpa i responsabilitat.

La culpa redueix la persona a l’error. La responsabilitat permet preguntar què ha passat, què cal reparar, quins límits són necessaris, quin tractament pot ajudar i quines condicions s’han de modificar perquè el problema no continuï.

Els estàndards internacionals de l’OMS i l’UNODC defensen que els trastorns per ús de drogues s’abordin amb tractaments ètics, accessibles i basats en l’evidència. SAMHSA defineix la recuperació com un procés de canvi que inclou salut, autonomia, propòsit i comunitat. Cap d’aquests marcs necessita humiliació per promoure responsabilitat.

Prevenir també és mirar l’organització del treball

Dir a una persona “cuida’t més” és insuficient si treballa sistemàticament sense descans, no pot parlar del seu malestar, té por de les conseqüències o forma part d’un equip on demanar ajuda està mal vist.

L’OMS recomana actuar sobre les condicions de treball, no només sobre l’individu: revisar càrregues i horaris, millorar la comunicació i el suport, prevenir violència i assetjament, formar responsables perquè detectin el malestar i reduir l’estigma.

L’EUDA també situa el lloc de treball com un espai de prevenció, detecció, suport i derivació. Les polítiques centrades exclusivament en el càstig poden perdre una oportunitat d’intervenir abans. Això no significa eliminar normes de seguretat: significa combinar-les amb vies clares, confidencials i sanitàries per demanar ajuda.

Infografia sobre prevenció laboral amb descans, càrregues, horaris, suport, confidencialitat, formació i derivació a recursos. — La prevenció real combina recursos personals amb canvis en l’entorn de treball.

I a Andorra?

La salut laboral també té un marc de protecció. El Govern d’Andorra recorda que la Llei 34/2008 de seguretat i salut en el treball obliga les empreses a vetllar per la vigilància de la salut en funció dels riscos laborals. Aquesta vigilància ha de respectar la intimitat i la dignitat, i la informació mèdica és confidencial: l’empresa rep la informació necessària sobre aptitud, no la història clínica detallada.

A més, el Pla integral de salut mental i addiccions d’Andorra (PISMA) aposta per un model comunitari, centrat en la persona, la recuperació, la qualitat de vida i la inserció sociolaboral.

La demanda d’acompanyament també ens recorda que parlar-ne és necessari. Projecte Vida va comunicar 145 persones acompanyades entre gener i juny de 2026, 128 primeres visites —un 43,8% més que en el mateix període anterior— i 36 participants en grups d’ajuda mútua. Són dades de demanda atesa per l’entitat, no dades de prevalença de tota la població andorrana.

Infografia amb dades de Projecte Vida del primer semestre de 2026 sobre persones acompanyades, primeres visites i grups d’ajuda mútua. — Dades de demanda atesa per Projecte Vida entre gener i juny de 2026; no representen prevalença nacional.

No esperem que la persona es trenqui

La prevenció comença abans del col·lapse. Pot començar quan un company pregunta “com estàs?” i escolta de veritat. Quan un responsable permet parlar sense humiliació. Quan una empresa revisa un risc psicosocial. Quan una persona identifica que el final del torn s’ha convertit en un desencadenant. Quan demanar ajuda deixa de significar fracàs.

La comunitat no ha de tenir totes les respostes. Però pot evitar afegir més pes.

El cansament no sempre és mandra.

El consum no sempre és festa.

El silenci no sempre és decisió.

Comprendre el context no elimina la responsabilitat. La fa més útil: permet passar del judici a la prevenció, de la culpa al suport i del secret a una resposta de salut.

Demanar ajuda no és afegir un problema. Pot ser el primer pas per deixar de carregar-lo en silenci.

Infografia amb dades de l’OMS i EUDA sobre salut mental en població treballadora i problemes greus relacionats amb alcohol a Europa. — Dades internacionals per contextualitzar salut mental, feina i consum. No són dades específiques d’Andorra.

Preguntes freqüents

Una feina pot causar una addicció?

No. Les addiccions són fenòmens complexos amb factors biològics, psicològics, socials, familiars, laborals i estructurals. Determinades condicions laborals poden augmentar el malestar o formar part del context de risc, però no existeix una relació causal simple entre una professió i una addicció.

L’estrès laboral pot actuar com a desencadenant del craving?

En algunes persones, sí. L’OMS inclou l’estrès i altres emocions entre els possibles desencadenants del desig de consumir. Si un context laboral s’ha associat repetidament amb consum o alleujament, pot arribar a formar part del patró que precedeix el craving. No passa igual a tothom.

Els torns de nit i les jornades llargues augmenten el risc?

Poden afectar el son, la fatiga, l’estat d’ànim i altres conductes de salut. NIOSH adverteix que la fatiga pot reduir l’atenció, la memòria a curt termini i el judici. Això no implica que els torns provoquin addiccions, però sí que formen part dels factors que una bona prevenció laboral ha de valorar.

Sentir craving significa que una persona no pot treballar?

No. El craving és una experiència que pot aparèixer en un procés de canvi o recuperació i no defineix per si sol la competència professional. La seguretat sí que exigeix valorar situacions d’intoxicació, abstinència o deteriorament funcional quan puguin posar en risc la persona o tercers.

Demanar ajuda a la feina implica revelar tota la informació mèdica?

A Andorra, la vigilància de la salut laboral ha de respectar la intimitat, la dignitat i la confidencialitat. Segons el Govern, les dades mèdiques corresponen al professional sanitari i a la persona treballadora, mentre que l’empresa rep els informes d’aptitud necessaris. Cada situació concreta pot requerir assessorament específic.

Què pot fer una empresa per prevenir millor?

Revisar riscos psicosocials, càrregues i horaris; formar responsables; establir vies confidencials de suport; prevenir violència i assetjament; facilitar derivació a recursos i evitar llenguatge estigmatitzant. La prevenció no és només demanar autocura individual.

Què puc fer si noto craving després d’un torn?

Identifica què ha passat just abans, valora la intensitat, canvia de context si és possible, retarda la resposta, utilitza estratègies de regulació i contacta amb una persona o recurs de suport. Si el consum està fora de control o hi ha risc mèdic, busca ajuda professional.

On puc demanar ajuda a Andorra?

Projecte Vida ofereix assessorament, acompanyament, derivació i grups d’ajuda mútua. La Unitat de Conductes Addictives del SAAS ofereix atenció mèdica, psicològica i social especialitzada. També pots parlar amb el teu professional d’atenció primària.

Recursos de Projecte Vida

Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.

Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.

Recurs sanitari especialitzat a Andorra

Unitat de Conductes Addictives (UCA) del SAAS:

Equip multidisciplinari per donar informació i assistència a persones amb conductes addictives i suport als familiars. Ofereix tractament mèdic, psicològic i social, teràpies individuals i grupals, hospital de dia i altres modalitats assistencials.

Telèfon UCA: (+376) 871 105

Fonts consultades

Document de campanya de Projecte Vida — Informació de L’Estigma Esgota

Base editorial de la campanya: pes invisible, riscos laborals, estigma, responsabilitat i recuperació.

Organització Mundial de la Salut (OMS)

Riscos psicosocials, treball digne, salut mental laboral i intervencions organitzatives.

Organització Mundial de la Salut (OMS) · Ús de la substància / ASSIST

Desencadenants del craving, emocions, llocs, moments i estratègies d’afrontament.

Organització Mundial de la Salut (OMS) · Ajuda guia d'autoajuda

Guia oficial d’autoajuda per reduir o deixar el consum.

Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) / Institut Nacional de Seguretat i Salut Laboral (NIOSH) · Fatiga i treball

Efectes de la fatiga laboral sobre atenció, memòria i judici.