Quan estimar no és empènyer: La motivació també es construeix des de l’entorn
- Erika Garcia Martinez
- Aug 27
- 10 min de lectura
La motivació no es pot imposar. La família i l’entorn, però, poden crear condicions que afavoreixin el canvi: escolta, comunicació, límits, reforç dels passos útils, accés a recursos i protecció del propi benestar.
Hi ha una pregunta que apareix una vegada i una altra quan una addicció entra en una família: «Què puc fer perquè vulgui canviar?». Sovint arriba després de setmanes o mesos de discussions, promeses, silencis, controls, trucades i intents d’anticipar la pròxima crisi. La família ha buscat informació, ha localitzat professionals, ha ofert alternatives i, malgrat tot, la persona sembla continuar al mateix lloc.
És una pregunta legítima. També és una pregunta dolorosa, perquè parteix d’una realitat difícil d’acceptar: no podem fabricar la motivació d’una altra persona. Però això no significa que l’entorn no tingui cap paper. Significa que el seu paper és diferent.
El document de Projecte Vida «Acompanyar sense perdre’t: 7 coses que una família sí que pot fer» ho resumeix amb una idea essencial: la família no pot controlar la recuperació, però sí decidir com acompanya. Acompanyar no és permetre qualsevol conducta, negar el dany o assumir responsabilitats que corresponen a l’altra persona; és continuar veient la persona darrere del problema, facilitar portes d’entrada a l’ajuda i protegir també qui sosté l’entorn.
La motivació no és un interruptor
De vegades parlem de motivació com si una persona la tingués o no la tingués: «vol recuperar-se» o «no vol recuperar-se». La realitat acostuma a ser més ambivalent. Algú pot estar cansat del consum i, al mateix temps, tenir por de deixar-lo. Pot voler recuperar una relació i no imaginar-se encara una vida sense aquella substància o conducta. Pot reconèixer les conseqüències i, alhora, defensar allò que durant anys li ha servit per alleujar malestar, desconnectar, sentir-se part d’un grup o suportar una situació difícil.
Aquesta ambivalència no s’ha de confondre automàticament amb falta de voluntat. Els enfocaments motivacionals treballen precisament amb aquesta tensió: escoltar els motius per canviar i els motius per no fer-ho, ajudar la persona a formular els seus propis objectius i reforçar la seva capacitat de prendre decisions. SAMHSA inclou l’entrevista motivacional entre les pràctiques basades en l’evidència i recorda que la recuperació és un procés personal, que pot seguir camins diversos i necessita relacions i xarxes de suport.
Per això, la pregunta no és només «com el convenço?», sinó «quin tipus de conversa fa més probable que pugui pensar en el canvi sense haver de defensar-se de mi?».
Una conversa pot obrir una porta; no necessita guanyar una batalla
Quan tenim por, la urgència ens empeny a dir-ho tot de cop. «Estàs destrossant la família». «Si ens estimessis, ho deixaries». «Tens un problema i no ho vols veure». Aquestes frases poden néixer del cansament i de la desesperació, però sovint converteixen la conversa en una discussió sobre la identitat de la persona, no sobre el que està passant.
El material de Projecte Vida proposa una alternativa: parlar de fets observables, de conseqüències concretes i de preocupacions reals. No és el mateix dir «ets un irresponsable» que explicar «aquest mes has faltat tres dies a la feina després d’haver consumit i em preocupa què està passant». El problema continua damunt de la taula, però ja no s’ha convertit en una etiqueta.
SAMHSA recomana escoltar sense judici, utilitzar preguntes obertes i reflectir el que l’altra persona explica. També adverteix que poden ser necessàries moltes converses abans que algú accepti ajuda. Això canvia l’objectiu: una conversa no ha de resoldre tota la recuperació. Pot ser útil simplement perquè la persona verbalitzi una preocupació, reconegui una conseqüència o accepti mirar opcions.
La motivació rarament creix sota humiliació. En canvi, pot trobar espai quan hi ha curiositat, respecte, claredat i una porta que continua disponible.
Influenciar no és controlar: què ens ensenya CRAFT
Hi ha una idea especialment important per a les famílies: dir que no podem obligar algú a canviar no significa que qualsevol manera d’acompanyar tingui el mateix efecte.
El National Institute on Alcohol Abuse and Alcoholism (NIAAA) assenyala que el model Community Reinforcement and Family Training, conegut com a CRAFT, és un enfocament no confrontatiu amb evidència per ajudar familiars i persones properes. En els problemes relacionats amb l’alcohol, s’ha mostrat més eficaç per afavorir la cerca d’ajuda que les intervencions centrades en la confrontació.
CRAFT no consisteix a «ser amable passi el que passi». Treballa habilitats molt concretes: reforçar canvis positius, deixar de protegir sistemàticament la persona de totes les conseqüències naturals del consum, millorar la comunicació, cuidar-se, establir límits i protegir-se davant situacions de violència. La revisió científica publicada per NIAAA també destaca que els comportaments familiars poden augmentar la probabilitat que una persona iniciï canvis o busqui tractament.
Aquesta distinció és clau. La família pot influir en l’entorn de la decisió, però no pot prendre la decisió. Pot oferir-se a trucar a un recurs, acompanyar a una primera visita, facilitar informació o reconèixer un pas positiu. Però no pot convertir-se en el sistema de vigilància permanent d’un altre cervell.
Posar límits també pot protegir la motivació
De vegades confonem límit amb ultimàtum. «No tornaràs a consumir» sembla contundent, però depèn completament del comportament d’una altra persona. Un límit sostenible parla del que farà qui el posa: «No et donaré diners per cobrir aquesta despesa», «no pujaré al cotxe si has consumit», «si hi ha insults, acabaré la conversa i en parlarem quan estiguem tranquils».
Aquests límits no són un càstig ni una tècnica per provocar una reacció. Serveixen per protegir la seguretat, la convivència, l’economia i la salut de la família. També eviten una dinàmica perillosa: que tot el sistema familiar quedi organitzat al voltant d’evitar les conseqüències de l’addicció.
Quan hi ha risc de violència, conducció sota els efectes d’una substància, intoxicació greu, menors exposats o necessitats bàsiques compromeses, la prioritat no és trobar la frase motivacional perfecta. La prioritat és la seguretat i l’ajuda professional.
Qui acompanya també necessita ser acompanyat
A Andorra, les dades de Projecte Vida mostren fins a quin punt l’entorn forma part de la realitat assistencial. Entre gener i juny del 2026, l’entitat va acompanyar 145 persones: 79 en primera persona, 49 familiars, parelles o persones de l’entorn i 17 participants en activitats al Centre Penitenciari. A més, es van efectuar 151 visites de seguiment. Entre les 49 consultes de familiars o persones properes, 44 van ser realitzades per dones, un 89,8%.
Aquestes xifres són dades d’activitat de Projecte Vida, no una estimació de prevalença per a tota la població andorrana, però assenyalen una realitat important: hi ha famílies que també necessiten orientació, i la càrrega de buscar ajuda recau de manera molt desigual sobre les dones.
La persona que acompanya pot acabar dormint pitjor, cancel·lant plans, revisant moviments bancaris, resolent problemes, anticipant recaigudes i sentint culpa quan descansa. En aquest punt, cuidar-se no és apartar-se del procés: és impedir que l’addicció ocupi dues vides en lloc d’una.
SAMHSA recomana que els familiars tinguin suport propi i que no assumeixin responsabilitats que corresponen a la persona en recuperació. A Andorra, la Unitat de Conductes Addictives del SAAS ofereix informació, assistència i suport als familiars, incloses teràpies individuals i de grup. Projecte Vida, des de l’àmbit comunitari, ofereix orientació, acompanyament, derivació i grups d’ajuda mútua per a famílies i persones de l’entorn.
No cal esperar una motivació perfecta
Una de les trampes més habituals és pensar que primer ha d’aparèixer una convicció absoluta i després començarà la recuperació. Però moltes persones demanen ajuda amb dubtes. Arriben perquè estan cansades, perquè alguna conseqüència els ha fet pensar, perquè algú els ha ofert una porta en el moment adequat o perquè, per primera vegada, han pogut parlar sense sentir que havien de defensar-se.
La motivació pot créixer mentre la persona avança. Pot canviar amb l’experiència, amb els vincles, amb la percepció de competència, amb la recuperació d’objectius i amb la possibilitat de construir una vida que tingui més sentit que el consum.
Per això, una família no necessita convertir-se en terapeuta. Necessita saber què està a les seves mans i què no.
Pot parlar sense deshumanitzar. Pot escollir millor el moment. Pot preguntar abans de sentenciar. Pot reforçar passos útils. Pot deixar d’amortir totes les conseqüències. Pot posar límits. Pot oferir recursos. Pot protegir-se. I pot demanar ajuda encara que l’altra persona encara no estigui preparada.
Potser la motivació no comença amb una gran promesa. De vegades comença amb una conversa menys hostil, una conseqüència que ja no és amagada, una cita que per fi es demana o una família que deixa d’intentar controlar-ho tot i recupera la capacitat d’estar present.
No pots voler la recuperació per una altra persona. Però sí que pots contribuir a crear un entorn on canviar sigui una mica més possible. I, sobretot, pots fer-ho sense desaparèixer tu pel camí.
Dades rellevants
145 persones
Acompanyades per Projecte Vida entre gener i juny del 2026.
49 persones
Familiars, parelles o persones de l’entorn dins les 145 persones acompanyades.
44 de 49 · 89,8%
Consultes familiars o de l’entorn realitzades per dones durant el primer semestre del 2026.
151 seguiments
Visites de seguiment efectuades per Projecte Vida en el mateix període.
CRAFT
NIAAA descriu aquest enfocament familiar no confrontatiu com una via amb evidència per afavorir la cerca de tractament; la revisió de NIAAA assenyala més cerca d’ajuda que amb Al‑Anon i el Navigator indica millor resultat que la confrontació.
UCA del SAAS
Ofereix informació i assistència per conductes addictives i suport als familiars, amb teràpies individuals i de grup.
Preguntes freqüents
Es pot motivar algú que no vol demanar ajuda?
No es pot obligar una persona a voler canviar, però l’entorn pot influir en les condicions que envolten la decisió. Escoltar sense judici, parlar de fets concrets, oferir opcions i reforçar passos útils pot facilitar que la persona explori el canvi. Si hi ha un risc immediat, la prioritat és la seguretat i l’atenció professional.
Pressionar, discutir o donar ultimàtums és útil?
La confrontació pot augmentar la defensivitat. En trastorn per consum d’alcohol, NIAAA assenyala que CRAFT, un enfocament no confrontatiu, afavoreix millor l’entrada en tractament que les intervencions centrades en confrontar la persona. Això no significa evitar els límits o les conseqüències.
Com puc parlar-ne sense que la conversa acabi en una discussió?
Tria un moment amb calma i privacitat, descriu conductes observables i explica què et preocupa. Utilitza preguntes obertes, escolta la resposta i intenta resumir el que has entès abans de proposar solucions. Una conversa útil no necessita resoldre tota la recuperació.
Posar límits és abandonar la persona?
No. Un límit protegeix la seguretat, la convivència, l’economia i el benestar de qui acompanya. És més sostenible quan descriu què faràs tu davant una situació concreta, en lloc d’intentar controlar el comportament de l’altra persona.
La família pot demanar ajuda encara que la persona amb l’addicció no vulgui?
Sí. La família pot buscar orientació per entendre la situació, valorar riscos, millorar la comunicació, revisar límits i conèixer els recursos disponibles. Projecte Vida i la UCA del SAAS ofereixen suport també a familiars i persones de l’entorn.
Què pot fer la família si hi ha violència, conducció sota efectes, intoxicació o menors en risc?
En situacions de risc, la seguretat passa per davant de qualsevol estratègia motivacional. Cal protegir les persones vulnerables, retirar-se de situacions perilloses i activar els serveis professionals o d’emergència que corresponguin.
On es pot demanar orientació a Andorra?
Projecte Vida ofereix assessorament, acompanyament, derivació i grups d’ajuda mútua per a famílies i entorn. La Unitat de Conductes Addictives (UCA) del SAAS ofereix atenció especialitzada multidisciplinària i suport als familiars; telèfon UCA: (+376) 871 105.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Recurs sanitari especialitzat a Andorra
Unitat de Conductes Addictives (UCA) del SAAS:
Equip multidisciplinari per donar informació i assistència a persones amb conductes addictives i suport als familiars. Ofereix tractament mèdic, psicològic i social, teràpies individuals i grupals, hospital de dia i altres modalitats assistencials.
Telèfon UCA: (+376) 871 105
Fonts consultades
Administració de Serveis de Salut Mental i Abús de Substàncies (SAMHSA) — Com parlar amb algú sobre l'ajuda a la salut mental i l'ús de substàncies.
Escolta sense judici, preguntes obertes i múltiples converses.
Administració de Serveis de Salut Mental i Abús de Substàncies (SAMHSA) — Tractament de qualitat per a la salut mental, les drogues i l'alcohol.
Entrevista motivacional com a pràctica basada en l’evidència i paper de les famílies.
Administració de Serveis de Salut Mental i Abús de Substàncies (SAMHSA) — Sobre la recuperació.
Recuperació com a procés personal i multidimensional.
Administració de Serveis de Salut Mental i Abús de Substàncies (SAMHSA) — CONSELL 39 — Tractament de Trastorns per l'ús de substàncies i Teràpia Familiar.
Suport familiar, grups de suport i repartiment adequat de responsabilitats.
Institut Nacional sobre l’Abús d’Alcohol i l’Alcoholisme (NIAAA) — FAQs: Cerca de Tractament d'Alcohol.
CRAFT i cerca de tractament sense confrontació.
Institut Nacional sobre l’Abús d’Alcohol i l’Alcoholisme (NIAAA) / Recerca en alcohol: revisions actuals — El paper de la família en la recuperació del trastorn d'ús d'alcohol per a adults.
Revisió del paper familiar i de CRAFT.
SAAS — Unitat de Conductes Addictives (UCA).
Recurs sanitari andorrà amb suport als familiars.
Projecte Vida — El consum de cocaïna es dispara entre les persones ateses....
Dades d’activitat gener-juny 2026.
Projecte Vida — Projecte Vida alerta del doble estigma que pateixen les dones....
44 de 49 consultes familiars fetes per dones.
Projecte Vida — Projectes i Programes.
Assessorament, acompanyament, derivació i GAM.
Potser avui l’altra persona encara no està preparada per demanar ajuda.
Tu no has d’esperar a arribar al límit per orientar-te. Parlar amb algú, entendre què està passant i revisar com acompanyes també és començar a canviar la situació. Projecte Vida ofereix una primera escolta confidencial, orientació, acompanyament, derivació i grups d’ajuda mútua per a famílies i persones de l’entorn.
💚 Vols saber com et podem acompanyar?
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris