L’estigma oculta: què hi ha darrere d’una addicció?
Darrere del consum que veiem pot haver-hi una història que no coneixem. Comprendre-la no és justificar la conducta: és crear millors condicions per prevenir, acompanyar i recuperar-se.
Quan només veiem la conducta, deixem de veure la història
Quan pensem en una addicció, és fàcil que la mirada vagi directament a allò que es veu: l’alcohol, la cocaïna, el cànnabis, el joc, les apostes, les pantalles o una altra conducta que ha començat a ocupar massa espai. La conducta és visible. La història, en canvi, sovint no ho és.
Aquesta és la idea central de l’article d’opinió «L’Estigma Oculta», publicat a El Periòdic d’Andorra el 7 de setembre de 2026 i signat per Eva Tenorio, Secretària Executiva de Projecte Vida. El text proposa canviar la pregunta. En lloc de quedar-nos només amb «què li passa a aquesta persona?», convida a incorporar-ne una altra: «què li ha passat?».
No és un canvi menor. Significa deixar de considerar l’addicció únicament com una decisió individual o una falta de voluntat i començar a observar també els factors biològics, psicològics, familiars, socials i traumàtics que poden haver augmentat la vulnerabilitat al llarg de la vida.
ARTICLE ORIGINAL · EL PERIÒDIC D’ANDORRA «L’Estigma Oculta», d’Eva Tenorio. Publicat el 7 de setembre de 2026 a la secció d’Opinió. |
Què planteja l’article d’opinió «L’Estigma Oculta»?
L’article parteix d’una crítica a la mirada estigmatitzadora que redueix les addiccions a una conducta visible i les interpreta com a conseqüència d’una suposada debilitat personal. Aquesta simplificació, explica el text, pot ocultar experiències de maltractament, negligència, abús, violència, pèrdues, estrès crònic o altres situacions adverses viscudes molt abans que aparegui el consum problemàtic.
La columna utilitza les Experiències Adverses en la Infància —conegudes internacionalment com a ACEs, per les sigles d’Adverse Childhood Experiences— per mostrar que determinades vivències durant els primers anys de vida s’associen, a escala poblacional, amb una major probabilitat de diversos problemes de salut i conductes de risc en etapes posteriors.
També posa el focus en el maltractament físic i l’abús sexual infantil, així com en els efectes que pot tenir créixer en una família on un o tots dos progenitors presenten un trastorn per consum d’alcohol. El missatge final és que mirar el context no elimina la responsabilitat personal ni converteix el trauma en una explicació única. Permet, en canvi, comprendre millor les necessitats de la persona i construir respostes més eficaces i humanes.
Què diuen les dades sobre experiències adverses i consum?
Les dades citades a la columna es poden contextualitzar amb tres treballs especialment rellevants:
ACEs: una associació consistent, no un destí
Una metaanàlisi de Zhu i col·laboradors va reunir 102 estudis i 901.864 participants. Les experiències adverses en la infància es van associar de manera significativa amb el tabaquisme, el consum problemàtic d’alcohol, el consum elevat d’alcohol, el consum de cànnabis i el consum de drogues il·lícites.
En termes d’odds ratio agrupada, l’associació va ser d’1,803 per al tabaquisme, 1,812 per al consum problemàtic d’alcohol, 1,537 per al consum elevat d’alcohol, 1,453 per al cànnabis i 1,695 per a les drogues il·lícites. Dit de manera aproximada, les odds observades eren un 80%, 81%, 54%, 45% i 70% més altes, respectivament, en els grups exposats a ACEs. Aquestes xifres descriuen una associació poblacional; no indiquen que una persona concreta desenvoluparà una addicció ni que les ACEs siguin l’única causa possible.
Abús sexual i maltractament físic: què mostra la recerca longitudinal?
Una revisió sistemàtica i metaanàlisi de deu estudis longitudinals publicada el 2018 va trobar que l’antecedent de maltractament físic durant la infància s’associava amb una OR d’1,74 per a problemes posteriors de consum de drogues, mentre que l’abús sexual infantil s’associava amb una OR d’1,73. L’anàlisi també va observar un efecte moderador del gènere, amb un risc superior en dones en els estudis inclosos.
Aquestes dades reforcen la necessitat que els serveis siguin capaços de detectar i acompanyar les conseqüències del trauma sense assumir que qualsevol persona que ha viscut una experiència traumàtica desenvoluparà necessàriament una addicció.
Quan el trastorn per consum d’alcohol afecta un progenitor
Un estudi poblacional danès publicat el 2016 va seguir 398.881 fills i filles nascuts entre 1983 i 1989. En comparació amb les persones no exposades, tenir un progenitor amb trastorn per consum d’alcohol es va associar amb un hazard 1,44 vegades superior de desenvolupar un trastorn per consum de substàncies; quan tots dos progenitors presentaven aquest trastorn, el valor augmentava a 2,29.
El mateix estudi recorda que el risc és intergeneracional i multifactorial. Hi poden intervenir components genètics, però també l’estrès, la inestabilitat, els models apresos, la disponibilitat de suport i moltes altres variables socials i familiars.
RISC ≠ DESTÍ Les experiències adverses poden augmentar la vulnerabilitat, però no determinen el futur. Els factors de protecció, els vincles segurs, el suport social, l’accés a ajuda i la capacitat de construir noves formes d’afrontament també importen. |
Risc no vol dir causalitat ni condemna
Parlar de trauma i addiccions exigeix precisió. Si expliquem aquestes dades de manera determinista, podem crear un nou estigma: passar de considerar la persona «irresponsable» a considerar-la «marcada pel trauma». Cap de les dues mirades és adequada.
Una experiència adversa no és un diagnòstic. Una història de trauma no implica inevitablement una addicció. I una addicció no demostra, per si sola, que hi hagi un trauma en el passat. La recerca descriu patrons de risc a escala de grup, mentre que cada trajectòria individual depèn de múltiples factors i pot evolucionar de moltes maneres.
Per això la pregunta «què t’ha passat?» no s’ha d’utilitzar com un interrogatori ni com una suposició. És una invitació a escoltar el context quan la persona vol explicar-lo, respectant els seus límits i la seva autonomia.
Què és una atenció informada pel trauma?
SAMHSA defineix una aproximació informada pel trauma com aquella que reconeix l’impacte generalitzat del trauma i els possibles camins de recuperació, identifica els seus signes, integra aquest coneixement en les pràctiques i procura evitar la retraumatització.
Aplicat a les addiccions, això no significa convertir qualsevol intervenció en una teràpia del trauma. Significa organitzar l’acompanyament de manera que la persona tingui més seguretat, confiança, informació, capacitat de decisió i participació activa en el seu procés.
Seguretat física i psicològica.
Confiança i transparència.
Suport entre iguals.
Col·laboració i reducció de relacions de poder innecessàriament rígides.
Empoderament, veu i capacitat d’elecció.
Sensibilitat cultural, històrica i de gènere.
Aquesta mirada és compatible amb posar límits, treballar les conseqüències del consum i assumir responsabilitats. Tractar una persona amb dignitat no significa negar els riscos ni les decisions que cal revisar.
Quan l’estigma retarda l’ajuda
L’article d’opinió també recorda que l’estigma té conseqüències pràctiques. Quan una persona anticipa que serà definida per una etiqueta, culpabilitzada o tractada amb menys respecte, pot amagar el que li passa o ajornar la petició d’ajuda.
El llenguatge hi té un paper important. NIDA recomana utilitzar expressions centrades en la persona i evitar paraules que converteixen un trastorn en una identitat fixa. No és només una qüestió de correcció: les paraules poden reforçar o reduir la distància entre la persona i els recursos de salut.
Per a Projecte Vida, trencar l’estigma implica precisament recuperar aquesta mirada completa. Veure el consum, sí, però també la salut mental, la història, els vincles, la situació familiar i laboral, l’habitatge, les violències, les pèrdues, la neurodivergència, els recursos disponibles i les fortaleses de cada persona.
LLEGEIX L’ARTICLE D’OPINIÓ ORIGINAL
Aquesta entrada resumeix i contextualitza «L’Estigma Oculta», una opinió d’Eva Tenorio publicada a El Periòdic d’Andorra el 7 de setembre de 2026. El text original desenvolupa la necessitat de mirar més enllà de la conducta addictiva i entendre com el trauma, el maltractament, la negligència i altres experiències adverses poden formar part d’algunes trajectòries de vulnerabilitat.
Dades rellevants
Metaanàlisi ACEs i consum: 102 estudis; N=901.864. OR: tabac 1,803; alcohol problemàtic 1,812; alcohol elevat 1,537; cànnabis 1,453; drogues il·lícites 1,695.
«Les ACEs s’associen amb una major vulnerabilitat a diferents patrons de consum.»
Maltractament infantil i SUD: Metaanàlisi longitudinal 2018: maltractament físic OR 1,74; abús sexual OR 1,73.
«Alguns tipus de maltractament infantil s’associen amb més risc posterior de problemes de consum.»
Trastorn per consum d’alcohol en progenitors: Cohort danesa N=398.881: 1 progenitor amb AUD, HR 1,44; 2 progenitors, HR 2,29 per SUD en descendència.
«El risc augmenta quan existeix exposició parental, especialment si afecta tots dos progenitors.»
ACEs segons CDC: Són esdeveniments potencialment traumàtics i condicions que poden comprometre seguretat, estabilitat i vinculació durant la infància.
«L’adversitat pot tenir efectes duradors, però també hi ha factors protectors.»
Atenció informada pel trauma segons SAMHSA: Reconèixer l’impacte, detectar signes, integrar el coneixement i resistir la retraumatització.
«Seguretat, confiança, suport, col·laboració i elecció formen part de l’acompanyament.»
Preguntes freqüents
Què són les Experiències Adverses en la Infància (ACEs)?
Són experiències potencialment traumàtiques o entorns que poden afectar la seguretat, l’estabilitat i els vincles durant la infància, com ara violència, abús, negligència o conviure amb problemes greus de salut mental o de consum a la llar. La llista no és tancada i l’impacte varia entre persones.
Haver viscut un trauma significa que una persona desenvoluparà una addicció?
No. El trauma i les ACEs poden augmentar la vulnerabilitat a diversos problemes de salut i consum, però no determinen el futur. Moltes persones exposades a adversitat no desenvolupen una addicció.
Totes les addiccions tenen l’origen en un trauma?
No. Les addiccions són fenòmens multifactorials en què poden intervenir factors biològics, psicològics, socials, familiars i ambientals. El trauma pot ser rellevant en algunes trajectòries, però no s’ha de pressuposar.
Quina diferència hi ha entre risc i causalitat?
Una associació estadística indica que dos fenòmens apareixen relacionats en una població. No demostra per si sola que un causi directament l’altre. A més, els valors d’odds ratio i hazard ratio no equivalen a percentatges de persones que desenvoluparan un trastorn.
Què vol dir una atenció informada pel trauma?
És una manera d’organitzar l’acompanyament que reconeix l’impacte possible del trauma, identifica signes, integra aquest coneixement en les pràctiques i procura evitar la retraumatització. Prioritza seguretat, confiança, col·laboració, suport entre iguals i capacitat d’elecció.
Parlar del trauma és justificar el consum?
No. Comprendre els factors que han contribuït a una conducta no elimina la responsabilitat ni les conseqüències. Ajuda a dissenyar respostes més ajustades i a treballar millor la recuperació.
Per què l’estigma pot retardar la demanda d’ajuda?
La por de ser jutjada, exposada, etiquetada o discriminada pot fer que una persona amagui el que li passa o eviti recursos de salut i suport. Per això el llenguatge i el tracte respectuós formen part de la prevenció.
Com pot ajudar Projecte Vida?
Projecte Vida ofereix escolta, orientació, acompanyament comunitari, grups d’ajuda mútua, suport a famílies, prevenció, sensibilització i derivació als recursos especialitzats quan cal. La primera consulta pot ser simplement un espai per informar-se i valorar opcions.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Fonts consultades
El Periòdic d’Andorra · «L’Estigma Oculta»
Article d’opinió d’Eva Tenorio, publicat el 7 de setembre de 2026. És la font principal que aquesta entrada resumeix i contextualitza.
Zhu et al. · Associacions entre experiències adverses de la infància i l'ús de substàncies: un metaanàlisi
Metaanàlisi de 102 estudis i 901.864 participants. Quantifica l’associació entre ACEs i diversos patrons de consum. PubMed indica publicació electrònica el 7 de setembre de 2023 i indexació en el volum posterior de la revista.
Halpern et al. · Tractament infantil i abús de substàncies il·lícites
Revisió sistemàtica i metaanàlisi de deu estudis longitudinals sobre maltractament físic, abús sexual infantil i risc posterior de problemes de consum.
Mellentin et al. · Trastorn d'ús de l'alcohol parental i descendència SUD
Cohort poblacional danesa de 398.881 descendents. Analitza el risc de trastorn per consum de substàncies quan un o dos progenitors presenten trastorn per consum d’alcohol.
Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) · Sobre les experiències adverses de la infància (ACEs)
Definició i context de salut pública sobre experiències adverses en la infància i els seus possibles efectes a llarg termini.
Administració de Serveis de Salut Mental i Abús de Substàncies (SAMHSA) · Aproximacions i programes informats sobre el trauma
Defineix què és una aproximació informada pel trauma i els seus principis: seguretat, confiança, suport entre iguals, col·laboració i capacitat d’elecció, entre d’altres.
Institut Nacional sobre l’Abús de Drogues (NIDA) · Matèria de paraules
Guia de llenguatge centrat en la persona per reduir estigma i barreres associades als trastorns per consum de substàncies.
ABANS DE JUTJAR LA CONDUCTA, MIREM LA PERSONA
Darrere d’un consum hi pot haver moltes coses que encara no coneixem. Si alguna cosa et preocupa, una primera conversa pot ajudar a entendre què està passant i quins passos poden protegir millor la salut i el benestar.
💚 Vols saber com et podem acompanyar?
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris