top of page

Sense dades, prevenim a cegues? El repte de conèixer les addiccions a Andorra

Writer: Projecte Vida
Projecte Vida
Sep 16
10 min de lectura


Quantes persones tenen actualment problemes relacionats amb l’alcohol a Andorra? Està canviant el perfil de les persones que demanen ajuda? Quina presència té la cocaïna? Què passa amb els psicofàrmacs, el joc amb diners o les addiccions sense substància? Estem detectant abans els problemes o continuen arribant als recursos quan les conseqüències ja són importants?


Les preguntes semblen senzilles. Les respostes, no tant.


El pròxim 17 de setembre de 2026, el Consell General té prevista una pregunta amb resposta oral del Govern presentada pel conseller general Pere Baró Rocamonde, relativa a la “manca de dades actualitzades sobre l’evolució dels trastorns addictius a Andorra”.


La qüestió obre un debat que va molt més enllà d’una discussió parlamentària: què necessitem saber per poder prevenir millor?


Perquè observar una realitat no consisteix només a comptar casos. Significa poder detectar canvis, identificar vulnerabilitats, planificar recursos, avaluar polítiques i, sobretot, arribar abans a les persones.


Les dades no substitueixen l’acompanyament. Però poden ajudar-nos a arribar-hi abans.

 

Persona observant Andorra a través d’un finestral amb elements gràfics que representen dades sobre salut i addiccions.
Conèixer com evolucionen els consums i els trastorns addictius és essencial per adaptar la prevenció, els recursos i les polítiques públiques.

Andorra sí que té dades. La pregunta és si en tenim prou


Dir que a Andorra “no hi ha dades” seria simplificar massa la realitat.

El país disposa de diferents fonts d’informació sanitària i assistencial.


L’Enquesta Nacional de Salut d’Andorra 2024 (ENSA), per exemple, va entrevistar una mostra de 900 persones majors de 15 anys i va incorporar informació sobre salut mental, tabac, alcohol i altres drogues, addiccions sense substància, activitat física, sexualitat i diferents determinants socioeconòmics.


Els resultats aporten algunes dades especialment rellevants.


En alcohol, per exemple, l’ENSA mostra una disminució de les persones abstèmies respecte del 2011. Entre les dones, passen del 52% al 34%; entre els homes, del 30% al 20%. Paral·lelament, augmenta el percentatge de persones que declaren un consum moderat: del 44% al 60% entre les dones i del 58% al 68% entre els homes.


També hi ha senyals positius. El consum de tabac ha disminuït respecte d’enquestes anteriors.


Aquestes dades són valuoses perquè permeten observar la població general, incloses persones que no utilitzen habitualment els serveis sanitaris.


Però una enquesta poblacional ofereix una fotografia.

Per comprendre l’evolució de les addiccions també necessitem la pel·lícula.

 

Una fotografia no sempre ens explica cap a on ens movem


Imaginem que sabem quantes persones declaraven consumir una determinada substància el 2024.


És informació important.

Però si volem planificar la prevenció del 2027 també necessitem saber si durant aquests anys han canviat les substàncies, les edats, les combinacions, els motius de consulta o els contextos de consum.


Necessitem observar tendències.

Això significa poder integrar, amb totes les garanties de confidencialitat i protecció de dades, informació procedent de diferents àmbits:


  • Població general

  • Serveis sanitaris

  • Demandes de tractament

  • Urgències

  • Prevenció

  • Reducció de danys

  • Addiccions comportamentals

  • Entitats socials

  • Altres indicadors de salut pública.


No perquè un únic indicador pugui explicar tota la realitat.

Precisament al contrari.


Cap dada, per si sola, explica les addiccions d’un país.

 

Infografia sobre les dades disponibles i els indicadors que cal seguir per comprendre l’evolució de les addiccions a Andorra.
Una Fotografia Ens Diu On Som. El Seguiment Ens Ajuda A Veure Cap A On Anem.

Les persones que demanen ajuda també ens estan explicant alguna cosa


Les dades recollides per Projecte Vida no són una enquesta de prevalença i, per tant, no es poden extrapolar al conjunt de la població andorrana.


Però sí que constitueixen un senyal assistencial que convé escoltar.

Durant el primer semestre de 2026, Projecte Vida va acompanyar 145 persones, un 43,8% més que en el mateix període de l’any anterior.


Entre els 128 casos comunitaris atesos, l’alcohol era present en 93, és a dir, en el 72,7%.

La cocaïna ofereix un altre senyal que mereix atenció: durant els primers sis mesos del 2026 es van registrar 32 casos relacionats amb aquesta substància, davant dels 15 comptabilitzats durant tot el 2025.


També observem altres qüestions: policonsum, persones de més edat que arriben als recursos, famílies que demanen orientació i situacions en què el problema no encaixa amb l’estereotip tradicional de l’addicció.


Aquestes xifres no ens permeten afirmar que el consum d’una substància determinada hagi augmentat en la mateixa proporció a tota Andorra.


Però sí que ens permeten formular una pregunta:

si els recursos estan observant canvis, tenim mecanismes prou àgils per saber si aquests canvis també s’estan produint a escala de país?

 

Infografia amb dades de persones acompanyades per Projecte Vida durant el primer semestre del 2026.
Aquestes són dades de les persones ateses per Projecte Vida. No representen la prevalença d’addiccions del conjunt de la població andorrana.

Les dades també serveixen per trencar estereotips


Quan falta informació, els buits s’omplen fàcilment amb percepcions.

I les percepcions sobre les addiccions continuen carregades d’estigma.


Imaginem una persona jove. Imaginem determinades substàncies. Imaginem marginalitat. Imaginem algú que ha “perdut el control de la seva vida”.


Però la realitat és molt més diversa.

Hi ha persones que treballen.

Persones grans.

Dones que poden afrontar una doble estigmatització.

Famílies que sostenen durant anys situacions molt complexes.

Persones que mantenen aparentment totes les seves responsabilitats.

Persones que no demanen ajuda.

I persones amb problemes relacionats amb el joc, les apostes o altres conductes que no impliquen necessàriament una substància.


Mesurar millor també significa veure millor qui queda fora de la fotografia.

 

El mateix PNCD reconeix la importància de vigilar el fenomen


El nou Pla nacional contra les drogodependències (PNCD), aprovat el 2025, incorpora entre les seves vuit línies estratègiques la vigilància i el seguiment del fenomen de les drogodependències, així com el seguiment i l’avaluació del mateix Pla.


No és un detall menor.

Significa reconèixer que les polítiques sobre drogues no poden quedar congelades mentre la realitat canvia.


Canvien les substàncies.

Canvien els mercats.

Canvien les formes d’accés.

Canvien les conductes.

Canvien els entorns digitals.

I també pot canviar la manera com una persona demana ajuda.


Per això, un sistema d’informació útil no hauria de limitar-se a preguntar “quantes persones consumeixen?”


També hauria d’ajudar-nos a preguntar:

  • què consumeixen?

  • com?

  • amb què ho combinen?

  • a quina edat comencen?

  • quines conseqüències apareixen?

  • qui arriba als serveis?

  • qui no hi arriba?

  • quant temps passa fins que es demana ajuda?

  • quines desigualtats hi ha per edat, gènere o situació social?

  • què està canviant?

 

Andorra està avançant cap a una cultura de dades en salut


També seria injust ignorar els passos que s’estan fent.

L’abril del 2026, el Ministeri de Salut va presentar un nou quadre de comandament de Salut, concebut com una eina pública i viva per centralitzar indicadors sanitaris.


La seva finalitat és precisament facilitar la detecció de tendències i donar suport a decisions basades en informació objectiva i actualitzada.

És una direcció important.


El repte és aconseguir que aquesta cultura de dades permeti també construir una lectura continuada, accessible i suficientment detallada del fenomen de les addiccions.

No es tracta necessàriament de crear més i més informes.


Es tracta que la informació disponible pugui parlar entre ella.

 

De comptar persones a comprendre trajectòries


Hi ha una altra qüestió que no hauríem d’oblidar.

Una persona no és un registre.


Darrere d’un número pot haver-hi anys de consum, una recaiguda, un dol, violència, problemes de salut mental, precarietat, soledat, una família esgotada o una persona que intenta recuperar la seva vida.


Les dades quantitatives ens poden dir què està passant.

La informació qualitativa ens ajuda a entendre com s’està vivint.

Necessitem totes dues mirades.


Per això les entitats comunitàries, les persones amb experiència viscuda, les famílies i els professionals poden aportar informació que difícilment apareix completa en una estadística.


Un bon sistema d’observació no hauria de limitar-se a comptar persones.

Hauria d’ajudar-nos a comprendre trajectòries, barreres i necessitats.

 

Saber més no significa controlar més


Quan parlem de dades sobre addiccions també hem de parlar de drets.

La informació sanitària és especialment sensible.


Qualsevol sistema de vigilància epidemiològica ha de protegir la confidencialitat, treballar amb informació agregada o anonimitzada quan correspongui i evitar qualsevol ús que pugui identificar, perseguir o estigmatitzar persones.


L’objectiu no és saber qui consumeix.

L’objectiu de salut pública és saber què està passant per poder respondre millor.

Aquesta diferència és fonamental.

 

I ara, què hauríem de poder observar?


La pregunta que arribarà al Consell General el 17 de setembre pot ser una oportunitat.

No només per preguntar quines dades existeixen.


També per plantejar quines dades necessitarem a partir d’ara.

  • Una fotografia periòdica de la població.

  • Indicadors assistencials actualitzats.

  • Informació sobre substàncies i policonsum.

  • Alcohol.

  • Cocaïna.

  • Psicofàrmacs.

  • Joc i apostes.

  • Addiccions sense substància.

  • Diferències per edat i gènere.

  • Temps entre l’aparició del problema i la demanda d’ajuda.

  • Impacte sobre les famílies.

  • Evolució dels recursos.

  • Resultats de les intervencions.

  • I indicadors que ens permetin saber no només quants problemes tenim, sinó també si les polítiques que apliquem funcionen.


Perquè mesurar sense avaluar també pot quedar-se curt.

 

Observar per arribar abans


La prevenció no comença amb una campanya.

Comença molt abans.


Comença quan som capaços de detectar què està canviant.

Quan identifiquem una nova vulnerabilitat.

Quan descobrim que un determinat grup no està arribant als recursos.

Quan una substància comença a aparèixer amb més freqüència.

Quan les famílies ens expliquen una realitat que encara no apareix als indicadors.

Quan podem actuar abans que el problema sigui més greu.


Per això, la pregunta no és només si Andorra disposa de dades.

La pregunta és: tenim les dades que necessitem, quan les necessitem, per prendre millors decisions?


Des de Projecte Vida defensem una mirada sobre les addiccions basada en la persona, els drets, la prevenció, la reducció de danys i l’evidència.


Les dades no ens expliquen tota una vida.

Però ens poden ajudar a construir polítiques que no deixin aquesta vida fora de la mirada.

Per prevenir millor, primer hem de poder veure.


Dades rellevants

17 de setembre de 2026El Consell General té prevista una pregunta oral relativa a la manca de dades actualitzades sobre l’evolució dels trastorns addictius a Andorra.


900 personesMostra de residents majors de 15 anys entrevistada per l’ENSA 2024.


AlcoholL’ENSA detecta menys abstinència i més consum moderat declarat que el 2011.


145 personesAcompanyades per Projecte Vida entre gener i juny del 2026.

+43,8%Increment respecte del mateix període de l’any anterior.


72,7%Dels 128 casos comunitaris atesos per Projecte Vida presentaven alcohol.


32 casos relacionats amb cocaïnaDurant el primer semestre del 2026, davant de 15 durant tot el 2025.


Important: les dades assistencials de Projecte Vida descriuen les persones que arriben a l’entitat i no permeten estimar directament la prevalença d’addiccions en el conjunt de la població.

Preguntes freqüents

Andorra no té dades sobre addiccions?

No exactament. Andorra disposa de fonts com l’Enquesta Nacional de Salut, dades assistencials i indicadors sanitaris. El debat és si disposem d’informació prou específica, actualitzada, continuada i integrada per seguir l’evolució dels trastorns addictius i detectar canvis amb rapidesa.


Què aporta l’Enquesta Nacional de Salut?

Permet estudiar la població general, incloses persones que no utilitzen habitualment els serveis sanitaris. L’ENSA 2024 inclou informació sobre alcohol, tabac, altres drogues, addiccions sense substància, salut mental i determinants socials.


Les persones ateses per Projecte Vida representen totes les persones amb addiccions d’Andorra?

No. Són dades assistencials de les persones que han arribat a l’entitat. Serveixen per detectar necessitats i senyals, però no s’han d’extrapolar directament al conjunt de la població.


Per què necessitem dades actualitzades?

Per detectar tendències, planificar recursos, identificar grups que poden quedar fora dels serveis, adaptar la prevenció, orientar la reducció de danys i avaluar si les polítiques públiques funcionen.


Cal saber qui consumeix?

No. La vigilància de salut pública ha de protegir la confidencialitat i la privacitat. L’objectiu és comprendre patrons poblacionals i necessitats, no identificar ni estigmatitzar persones.


Quines dades seria útil seguir?

Entre altres, alcohol i altres substàncies, policonsum, demandes de tractament, addiccions comportamentals, edat i gènere, urgències, conseqüències sanitàries i socials, barreres d’accés, impacte familiar i resultats de les intervencions.

Recursos de Projecte Vida

Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.


  • Acompanyament individual i orientació inicial.

  • Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.

  • Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.

  • Grup específic per a dones.

  • Taller de prevenció de recaigudes.

  • Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.

  • Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.

  • Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.

Recurs sanitari especialitzat a Andorra

Unitat de Conductes Addictives (UCA) del SAAS: 

Equip multidisciplinari per donar informació i assistència a persones amb conductes addictives i suport als familiars. Ofereix tractament mèdic, psicològic i social, teràpies individuals i grupals, hospital de dia i altres modalitats assistencials.

Telèfon UCA: (+376) 871 105

Fonts consultades

Consell General d’Andorra · Pregunta amb resposta oral relativa a la manca de dades actualitzades sobre l’evolució dels trastorns addictius a Andorra.

Font principal de l’actualitat que origina aquesta entrada. La pregunta va ser publicada el 7 de setembre de 2026 i figura a l’ordre del dia de la sessió ordinària del 17 de setembre.


Consell General · Sessió del 17 de setembre de 2026

Confirmació que la pregunta figura com a punt 3 de la sessió ordinària del 17/09/2026 a les 09.30 h.


Govern d’Andorra (Ministeri de Salut) · Enquesta Nacional de Salut d’Andorra 2024

Font oficial per contextualitzar què sabem actualment sobre salut, alcohol, tabac, altres drogues, addiccions sense substància i determinants socials.


Govern d’Andorra · Sistemes d’informació i enquestes

Espai oficial on es poden consultar l’ENSA 2024 i altres estudis poblacionals.


Govern d’Andorra · Quadre de comandament de Salut

Eina pública presentada l’abril del 2026 per centralitzar indicadors sanitaris, detectar tendències i donar suport a decisions basades en dades.


Quadre de comandament · Presentació oficial

Útil si vols documentar-ne l’estructura, les fonts de dades i les cinc àrees temàtiques.


Govern d’Andorra · Pla nacional contra les drogodependències

Marc nacional que incorpora la vigilància i seguiment del fenomen de les drogodependències i l’avaluació del PNCD entre les seves línies estratègiques.


Govern d’Andorra · Nou PNCD aprovat el 2025

Font que documenta l’actualització del PNCD aprovada el 2 de juliol de 2025, amb participació de la societat civil i plans d’actuació periòdics.


PNCD · Decret i text del Pla 2025

Text del Decret 234/2025, del 2-7-2025, amb el contingut del nou PNCD.


SAAS · Salut Mental i Addiccion

Pàgina general del dispositiu assistencial de salut mental i addiccions.


SAAS · Unitat de Conductes Addictives

Recurs assistencial especialitzat del sistema sanitari andorrà.


Projecte Vida · Balanç del primer semestre del 2026

Font comunitària i assistencial utilitzada per contextualitzar els senyals observats entre les persones que han demanat ajuda.


Persona caminant per Andorra com a representació de l’acompanyament i la recuperació més enllà de les dades.
Si et preocupa el teu consum, una conducta o la situació d’algú proper, demanar informació també pot ser un primer pas.

LES DADES ENS AJUDEN A VEURE EL PROBLEMA. ESCOLTAR ENS AJUDA A VEURE LA PERSONA.


Si et preocupa el teu consum, una conducta o la situació d’algú proper, demanar informació també pot ser un primer pas.


💚 Vols saber com et podem acompanyar?


Contacta amb Projecte Vida

WhatsApp: (+376) 661 707

Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com

També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.


💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.


Comentaris

Puntuat amb 0 de 5 estrelles.
Encara no hi ha puntuacions

Afegeix una puntuació
Reserva la teva Cita.jpeg

Reserva una cita amb Projecte Vida

Pots reservar una primera cita tant si estàs preocupat o preocupada pel teu propi consum o comportament com si necessites orientació per a una persona del teu entorn.

A Projecte Vida tractem cada situació amb respecte, discreció i sense judicis. Entenem que darrere de cada petició d’ajuda hi ha una història, unes circumstàncies i unes necessitats diferents.

 

Demanar ajuda no t’obliga a prendre cap decisió immediata. La primera conversa és un espai per informar-te, expressar-te i valorar els passos que poden ajudar-te.

L'observatori-de-Projecte-Vida-logo
bottom of page