L’estigma es pot trencar: què funciona per reduir els prejudicis sobre les addiccions?
- Eva Tenorio
- Aug 16
- 9 min de lectura
Actualitzat: Aug 26
L’estigma no és només una paraula ni una opinió desagradable. Quan una persona queda reduïda al seu consum, a una recaiguda o a una etapa difícil de la seva vida, les etiquetes poden condicionar la manera com és tractada, la manera com es veu a si mateixa i fins i tot el moment en què s’atreveix a demanar ajuda.
A l’article d’opinió «L’estigma es pot trencar», publicat a Bondia el 16 d’agost de 2026, Eva Tenorio proposa canviar el focus: no parlar només del dany que provoca l’estigma, sinó també de les accions que poden començar a reduir-lo. La idea de fons és clara: si els prejudicis s’aprenen, també es poden qüestionar i desaprendre.
Aquesta entrada resumeix els principals eixos de l’article i els amplia amb evidència sobre reducció de l’estigma, llenguatge, experiència viscuda i intervencions comunitàries. L’objectiu no és substituir el text original, sinó oferir context i recursos perquè la conversa continuï des d’una mirada de salut, dignitat i recuperació.
Resum de l’article d’opinió
L’article explica que Projecte Vida ha dedicat les darreres setmanes a parlar de l’estigma i de les seves conseqüències, però defensa que també és necessari reconèixer els canvis que s’han produït a Andorra i preguntar-se què pot fer cadascú per accelerar-los.
Eva Tenorio descriu l’estigma com el mecanisme pel qual una etiqueta acaba ocupant tota la identitat d’una persona. En l’àmbit de les addiccions, paraules deshumanitzadores o judicis sobre la voluntat poden convertir-se en una càrrega social i, amb el temps, en autoestigma.
El text assenyala que una part important dels prejudicis neix del desconeixement i proposa dues respostes especialment accessibles: informar-se millor i escoltar les persones que han viscut una addicció. També recorda que la responsabilitat de canviar la mirada no pot recaure únicament en qui ha tingut el problema, sinó que implica institucions, professionals, mitjans, famílies, empreses i ciutadania.
Per reforçar aquesta idea, l’article cita el Mosaic toolkit de l’OMS Europa i una revisió sistemàtica sobre intervencions per reduir l’estigma relacionat amb els trastorns per ús de substàncies. Ambdues referències apunten a una mateixa direcció: l’educació és útil, però el contacte social, la participació de persones amb experiència viscuda i el treball entre sectors són components especialment rellevants.
Quan una etiqueta acaba tapant la persona
L’estigma apareix quan un tret, una conducta o un diagnòstic es converteix en una explicació total de la persona. En lloc de veure una història completa —relacions, feina, capacitats, dificultats, context i possibilitats de canvi— només queda l’etiqueta.
En les addiccions, aquesta reducció pot expressar-se amb insults, desconfiança automàtica, exclusió, infantilització o la idea que tot es resol simplement amb “voluntat”. El problema no és només que aquestes paraules facin mal. També poden influir en les expectatives de recuperació, en el tracte professional i en la disposició de la persona a explicar què li està passant.
Quan els prejudicis externs s’interioritzen, parlem d’autoestigma. La persona pot començar a pensar que no mereix ajuda, que no canviarà o que demanar suport confirmarà allò que els altres pensen d’ella. Trencar l’estigma, per tant, també significa crear entorns on sigui possible parlar del problema sense que la identitat quedi reduïda al problema.
Què diu l’OMS: tres principis per reduir l’estigma
L’octubre de 2024, l’Oficina Regional de l’OMS per a Europa va publicar el Mosaic toolkit to end stigma and discrimination in mental health. La guia sintetitza l’evidència disponible i planteja tres principis centrals per dissenyar iniciatives antiestigma: lideratge o colideratge de persones amb experiència viscuda, contacte social i aliances inclusives.
Aquests principis són especialment útils perquè desplacen les campanyes des d’un model purament informatiu cap a un model participatiu. No es tracta només d’explicar a la societat què és una addicció, sinó de construir espais on les persones afectades tinguin veu real, es pugui produir un contacte social significatiu i diferents sectors treballin de manera coordinada.
A la pràctica, això pot significar incorporar testimonis amb consentiment i control sobre la pròpia història, formar professionals juntament amb persones amb experiència viscuda, crear activitats comunitàries que afavoreixin el contacte i revisar els missatges institucionals per evitar etiquetes que reforcin la distància social.
3 principis OMS 1) Lideratge o colideratge de persones amb experiència viscuda 2) Contacte social 3) Aliances inclusives entre sectors i comunitats. |
Què ens diu la revisió de Livingston: resultats prometedors, amb límits
La revisió sistemàtica de James D. Livingston i col·laboradors, publicada a la revista Addiction el 2012, va identificar 13 estudis que havien avaluat intervencions dirigides a reduir l’estigma relacionat amb els trastorns per ús de substàncies.
Dotze dels tretze estudis van observar efectes positius en almenys una mesura d’estigma. Nou de les intervencions incorporaven educació i/o contacte directe amb persones amb trastorns per ús de substàncies. Els autors van considerar prometedores diverses estratègies, entre elles les històries positives de recuperació, la formació basada en contacte per a professionals i determinades intervencions terapèutiques sobre l’autoestigma.
Ara bé, cal llegir aquesta dada amb precisió. La revisió també assenyalava que les intervencions no havien estat avaluades de manera repetida en diferents contextos o poblacions. Per això, el missatge més rigorós no és “12 de 13 campanyes funcionen”, sinó que hi ha intervencions amb resultats positius i que l’educació combinada amb contacte i experiència viscuda és una línia especialment rellevant per continuar treballant i avaluant.
Les paraules també poden reforçar o reduir el prejudici
El llenguatge no és un detall menor. El National Institute on Drug Abuse (NIDA) recomana utilitzar llenguatge centrat en la persona perquè evita equiparar la identitat completa d’algú amb una condició de salut. Això no obliga a amagar la realitat ni a deixar de parlar d’addicció; obliga a fer-ho sense convertir una persona en una etiqueta.
Expressions com “persona amb una addicció”, “persona en recuperació” o “persona amb un trastorn per ús de substàncies” descriuen una situació sense afirmar que aquesta situació defineix tot el que la persona és. En canvi, les paraules que suggereixen vici, brutícia, debilitat o perillositat poden alimentar judicis i decisions discriminatòries.
Canviar el llenguatge no resol per si sol l’estigma estructural, però és una acció concreta que poden aplicar immediatament mitjans de comunicació, famílies, professionals i institucions.
Andorra: parlar més obertament també pot facilitar la demanda d’ajuda
La tercera edició de la campanya «Trenca l’estigma» de Projecte Vida es va posar en marxa el 30 de juny de 2026 amb la col·laboració del Govern d’Andorra, el Comú d’Escaldes-Engordany i VSA Comunicació. La campanya parteix de la necessitat de reduir etiquetes socials, humanitzar les addiccions i facilitar que una persona pugui demanar ajuda abans i sense por de ser jutjada.
En el marc de la campanya, Projecte Vida ha explicat als mitjans que hi ha persones que poden trigar fins a deu anys a demanar ajuda. Aquesta dada s’ha d’entendre com una observació comunicada des de l’experiència de l’entitat, no com una estimació poblacional. Serveix, però, per il·lustrar una realitat coneguda: la vergonya, la por a ser reconegut i l’autoestigma poden convertir-se en barreres d’accés.
Durant el primer semestre de 2026, Projecte Vida va acompanyar 145 persones, un 43,8% més que en el mateix període de 2025. Són dades d’activitat del recurs i no permeten calcular la prevalença de les addiccions al país. Sí que mostren que existeix una demanda real d’orientació, seguiment i suport comunitari i que les portes d’entrada han de ser accessibles, confidencials i respectuoses.
Què podem fer per començar a trencar l’estigma?
Escoltar abans de jutjar i evitar donar per fet què li passa a una persona només pel seu consum o pel seu passat.
Utilitzar un llenguatge centrat en la persona i retirar etiquetes deshumanitzadores de converses, notícies, documents i protocols.
Donar espai a les persones amb experiència viscuda, sempre amb consentiment i sense convertir el testimoni en espectacle o morbo.
Compartir informació fiable sobre addiccions, salut mental, tractaments i reducció de danys.
Formar professionals i sectors clau —salut, serveis socials, educació, policia, empresa i mitjans— amb continguts basats en evidència i contacte significatiu.
No confondre dignitat amb permissivitat: es poden posar límits, assumir responsabilitats i reparar danys sense humiliació ni exclusió.
Facilitar vies confidencials per fer una primera consulta abans que la situació sigui extrema.
Revisar les pròpies creences. Molts prejudicis s’han après de manera automàtica i poden continuar reproduint-se encara que no hi hagi una intenció explícita de discriminar.
Llegeix l’article original
Aquesta entrada resumeix i contextualitza les idees principals de l’article d’opinió «L’estigma es pot trencar», d’Eva Tenorio, publicat a Bondia el 16 d’agost de 2026. El text original reflexiona en primera persona sobre els canvis que s’han produït, la necessitat d’escoltar les persones amb experiència viscuda i la responsabilitat compartida d’institucions, professionals, mitjans, famílies i ciutadania en la reducció de l’estigma.
Article original: Bondia — «L’estigma es pot trencar»
Dades rellevants
3 principis: L’OMS Europa centra les iniciatives antiestigma en experiència viscuda, contacte social i aliances inclusives.
OMS Europa, Mosaic toolkit, 2024.
13 estudis / 12 amb algun resultat positiu: Revisió sistemàtica de 13 estudis; tots menys un van observar efecte positiu en almenys una mesura.
Livingston et al., Addiction, 2012. Afegir la limitació metodològica.
Fins a 10 anys: Projecte Vida ha comunicat que algunes persones poden trigar anys a demanar ajuda per estigma i autoestigma.
Dada comunicada en la campanya Trenca l’estigma; no és una estimació poblacional.
145 persones · +43,8%: Activitat de Projecte Vida durant el primer semestre de 2026.
Dades pròpies de servei; no representen prevalença nacional.
Preguntes freqüents
Què és l’estigma en les addiccions?
És el conjunt d’estereotips, prejudicis i actituds que redueixen una persona al seu consum o a la seva addicció. Pot expressar-se en forma de judici, discriminació, desconfiança, exclusió o tracte menys respectuós.
Què és l’autoestigma?
És la interiorització dels prejudicis socials. La persona pot acabar pensant que és feble, culpable, incapaç de canviar o indigna d’ajuda, i això pot afectar l’autoestima, la demanda de suport i la recuperació.
L’estigma pot fer que una persona trigui més a demanar ajuda?
Sí. La por a ser jutjada, exposada, etiquetada o discriminada pot afavorir l’ocultació i retardar una primera consulta. No és l’única barrera possible, però és una barrera reconeguda en l’àmbit de les addiccions.
Quines intervencions semblen més útils per reduir l’estigma?
L’evidència disponible dona suport especialment a les iniciatives que combinen informació amb contacte social significatiu, participació de persones amb experiència viscuda i treball coordinat entre sectors. L’efectivitat depèn del disseny, el context i l’avaluació de cada intervenció.
Trencar l’estigma significa justificar una addicció?
No. Tractar una persona amb dignitat és compatible amb reconèixer conseqüències, assumir responsabilitats, posar límits i treballar activament en la recuperació. El que es qüestiona és la humiliació, la discriminació i la reducció de la persona a una etiqueta.
Per què importa el llenguatge?
Perquè les paraules poden reforçar la idea que la persona “és” el problema. El llenguatge centrat en la persona descriu una condició o una situació sense convertir-la en identitat i pot ajudar a reduir biaixos i judicis.
Una campanya de sensibilització és suficient per eliminar l’estigma?
No. Les campanyes poden ser útils, però l’estigma també pot ser estructural i aparèixer en protocols, pràctiques, serveis, entorns laborals o mitjans. Cal combinar sensibilització, formació, participació, revisió de pràctiques i avaluació.
Com pot ajudar Projecte Vida?
Projecte Vida ofereix escolta, orientació, acompanyament comunitari, suport a famílies, grups d’ajuda mútua i derivació cap a altres recursos quan cal. Una primera consulta pot servir per entendre què està passant i valorar opcions sense haver de prendre una decisió immediata.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Fonts consultades
Bondia: Article original d’Eva Tenorio, «L’estigma es pot trencar», publicat el 16 d’agost de 2026.
OMS Europa: Joc d'eines mosaic per posar fi a l'estigma i la discriminació en la salut mental (2024). Base dels tres principis: experiència viscuda, contacte social i aliances inclusives.
Livingston et al.: L'eficàcia de les intervencions per reduir l'estigma relacionat amb els trastorns de l'ús de substàncies: una revisió sistemàtica. Addicció, 2012;107(1):39-50. DOI 10.1111/j.1360-0443.2011.03601.x.
NIDA: Les paraules importen: termes a utilitzar i evitar quan es parla sobre l'addicció. Referència per al llenguatge centrat en la persona i la reducció de biaixos.
No cal esperar que la situació sigui extrema
Si et preocupa el teu consum, una conducta que està afectant la teva vida o la situació d’una persona propera, una primera conversa pot ajudar-te a entendre què està passant i valorar els passos següents. A Projecte Vida t’escoltem amb respecte, discreció i sense judicis.
💚 Vols saber com et podem acompanyar?
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
Forma part de la comunitat
Trencar l’estigma també necessita una comunitat que sostingui espais d’escolta, prevenció, ajuda mútua i sensibilització. Si vols contribuir a mantenir aquesta porta oberta, pots fer-te soci o sòcia, col·laborar amb Projecte Vida o compartir recursos fiables.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris