Prevenir també és entendre allò que no es veu: joves, apostes, gènere i trauma
Quan parlem de prevenció, sovint imaginem una advertència sobre l’alcohol o altres drogues. Però les situacions que avui preocupen les famílies, els professionals i les persones joves no caben en una sola imatge. Poden aparèixer en una pantalla, en una promesa d’obtenir diners ràpidament, en una relació marcada per la violència o en un malestar que ningú no ha sabut escoltar. La prevenció comença, precisament, quan abandonem les explicacions fàcils i ens fem millors preguntes.
Amb aquesta mirada, Projecte Vida i el Comú d’Andorra la Vella impulsen el 5è Cicle de sensibilització, prevenció i reducció de riscos al Principat d’Andorra, amb la col·laboració de la Secretaria d’Igualtat del Govern. La presentació institucional del 8 d’octubre situa al centre tres qüestions que sovint es tracten per separat: la perspectiva de gènere, les apostes i promeses d’enriquiment digital, i el vincle entre experiències traumàtiques i conductes de risc. El cicle proposa espais gratuïts de coneixement i diàleg per a famílies, professionals i joves al Centre de Congressos d’Andorra la Vella.
La notícia és important per les activitats que anuncia, però encara més pel canvi de mirada que representa. Ja no n’hi ha prou amb dir a una persona adolescent què no ha de fer. Cal entendre què li ofereix aquella conducta: pertinença, evasió, reconeixement, control aparent o alleujament temporal. Cap d’aquestes necessitats justifica el dany; totes mereixen ser compreses per poder-lo prevenir.
Una pantalla no és un diagnòstic
El món digital ha convertit moltes activitats en experiències immediates, constants i altament personalitzades. Les apostes en línia són un exemple clar: l’accessibilitat, la publicitat i la possibilitat de repetir una aposta amb pocs gestos poden dificultar que es percebi el risc. L’Organització Mundial de la Salut recorda que els danys del joc d’atzar no són només econòmics: poden afectar les relacions, el benestar psicològic i les condicions materials de vida. També impacten les persones de l’entorn.
Les dades europees conviden a prendre-ho seriosament sense caure en l’alarmisme. L’estudi ESPAD 2024, publicat per l’Agència de la Unió Europea sobre Drogues, va observar que el percentatge d’estudiants de 15 i 16 anys que havien jugat diners en línia havia augmentat del 7,9% el 2019 al 14% el 2024 en els països i sèries comparables. Són dades europees, no una estimació de la prevalença a Andorra; la distinció és essencial si volem prendre decisions basades en evidència.
Les criptomonedes i els actius digitals requereixen, alhora, precisió. Comprar o tenir un criptoactiu no és una addicció per definició, ni equival automàticament a apostar. Ara bé, l’especulació compulsiva, la persecució de pèrdues, la pressió de grup i els missatges que prometen guanys segurs poden crear escenaris de vulnerabilitat. L’OCDE adverteix que la volatilitat, els riscos de frau i una alfabetització financera insuficient fan especialment necessària una educació digital crítica. Per això convé ensenyar a reconèixer el risc, verificar promeses i posar límits abans que aparegui el problema.
Nois i noies: les mateixes conductes, els mateixos riscos?
Una mateixa conducta pot tenir causes, conseqüències i barreres d’accés a l’ajuda diferents segons el gènere i el context social. Les expectatives sobre masculinitat, la pressió per assumir riscos, les violències, la cura dels altres o la por de ser jutjada poden influir en allò que es mostra i allò que es calla. Una prevenció amb perspectiva de gènere no consisteix a fer dos discursos tancats —un per als nois i un per a les noies—, sinó a preguntar-se quines desigualtats, normes i experiències travessen cada història.
L’ESPAD alerta que algunes bretxes entre nois i noies s’han reduït en determinats comportaments de risc i que el joc en línia ha crescut entre les noies. Aquestes tendències no defineixen cap individu. Ens recorden, en canvi, que les intervencions genèriques poden deixar persones sense resposta si no tenen en compte la diversitat, les violències i l’estigma. Escoltar sense etiquetar és una eina preventiva, no només una actitud amable.
Quan darrere de la conducta hi ha una ferida
No totes les persones que han viscut una situació traumàtica desenvoluparan una addicció; tampoc totes les addiccions tenen el mateix origen. Hi ha, però, experiències d’abús, inseguretat, violència o pèrdua que poden augmentar la vulnerabilitat i complicar la recuperació. Una atenció informada pel trauma evita reduir la persona al símptoma, prioritza la seguretat i respecta els seus ritmes, sense convertir l’experiència viscuda en un diagnòstic automàtic.
A la pràctica, això implica deixar de preguntar només «què et passa?» per incloure «què has viscut?», «què necessites ara?» i «qui et pot acompanyar?». No es tracta de demanar revelacions íntimes en públic, ni de substituir l’atenció clínica per una xerrada. Es tracta d’obrir camins perquè la informació, l’acompanyament comunitari i els serveis especialitzats es complementin.
La prevenció es fa en comunitat
Cap família pot assumir sola tots els reptes de la prevenció, com tampoc els poden resoldre exclusivament l’escola o els serveis sanitaris. La resposta necessita adults accessibles, professionals formats, recursos comprensibles i espais on els joves puguin formular preguntes sense por de ser ridiculitzats. Si convertim la conversa sobre drogues, pantalles o apostes en un examen moral, correm el risc de perdre justament la informació que necessitem per intervenir a temps.
És en aquesta dimensió comunitària on pren sentit el cinquè cicle. Segons el comunicat del Comú, la programació inclou les aportacions de Patricia Martínez Redondo sobre gènere i consums, d’Hibai López-González sobre apostes, criptoactius i promeses de diners fàcils, i de Claudia Muñoz Campillo sobre trauma, abús i vulnerabilitats. La sessió de diàleg comunitari trasllada el debat de la responsabilitat individual a les decisions compartides.
El calendari i les dades pràctiques s’han de consultar a la pàgina oficial de cada activitat abans d’assistir-hi. A data de publicació d’aquesta entrada, el comunicat institucional anuncia sessions entre el 15 d’octubre i el 16 de novembre de 2026, a la Sala Ària del Centre de Congressos, amb inscripció prèvia i places limitades. La formació per a professionals pot disposar d’un calendari i unes condicions diferenciades: cal verificar-les al programa específic.
Que ningú no quedi fora de la conversa
Hi ha una altra barrera que no es veu en una estadística: l’estigma. Una persona que tem ser identificada com a «addicta», «irresponsable» o «mala mare» pot ajornar la demanda d’ajuda. Una família que es culpa pot ocultar allò que passa. I una comunitat que només busca culpables perd oportunitats d’acompanyar. Les paraules no substitueixen els recursos, però poden obrir —o tancar— la porta que hi condueix.
A Projecte Vida defensem una prevenció que ofereixi informació contrastada, capacitat de decidir, reducció de riscos i accés a suport sense judicis. El repte no és tenir por de totes les pantalles, de totes les novetats ni de totes les conductes adolescents. El repte és saber veure el dany quan apareix, actuar abans que s’agreugi i recordar que darrere de cada situació hi ha una persona i una comunitat que poden construir alternatives.
Prevenir és escoltar abans de jutjar. És posar coneixement allà on hi havia mites, xarxes allà on hi havia aïllament i opcions allà on semblava que només quedava el silenci.
QUÈ DIUEN LES NOTÍCIES I ON LLEGIR-LES
La presentació del cicle va generar cobertura centrada especialment en les apostes i les criptoinversions entre joves i en les necessitats d’acompanyament detectades per l’entitat. El comunicat institucional és la referència principal per als continguts i dates del programa; els mitjans hi aporten context, titulars i declaracions. Les informacions de persones ateses per l’entitat no s’han de presentar com a prevalences de tota la població andorrana.
Comú d’Andorra la Vella · Presentació oficial: Programa, organització, ponents, destinataris i inscripcions.
Altaveu · Inversions digitals i criptomonedes: Cobertura dels nous motius de consulta i la preocupació pels riscos digitals.
El Periòdic · Criptoactius i joves: Informació sobre casos acompanyats i la necessitat de prevenció.
SER Andorra · Apostes i criptomonedes: Perspectiva radiofònica sobre noves conductes de risc.
Diari d’Andorra · Evolució de l’atenció: Presentació i contextualització de l’activitat de Projecte Vida.
Dades rellevants
14% de l’alumnat de 15–16 anys de l’ESPAD 2024 declara haver jugat diners en línia; era el 7,9% el 2019 en la sèrie comparable. Font: EUDA/ESPAD; no representa una taxa andorrana.
La mateixa font indica que, entre qui havia jugat diners, el perfil potencialment perjudicial va passar del 4,7% (2019) al 8,5% (2024), segons el seu indicador i àmbit de comparació.
L’OMS estima que al voltant de l’1,2% de la població adulta mundial presenta trastorn per joc d’atzar; és una estimació global, no local.
L’OCDE (2025) adverteix que la volatilitat dels criptoactius i la manca de competències financeres digitals poden incrementar les pèrdues i l’exposició al frau.
El Comú anuncia quatre trobades gratuïtes per al cicle públic, del 15 d’octubre al 16 de novembre de 2026; comprovar canvis al programa oficial.
Preguntes freqüents
Fer servir molt el mòbil significa tenir una addicció?
No. Cal considerar pèrdua de control, persistència malgrat conseqüències negatives i afectació de la vida quotidiana; l’ús intens per si sol no permet diagnosticar.
Invertir en criptomonedes és el mateix que apostar?
No necessàriament. Les característiques legals i econòmiques són diferents, però l’especulació impulsiva i la persecució de pèrdues poden compartir dinàmiques de risc.
Quins senyals d’alerta poden observar les famílies?
Endeutament o pèrdues amagades, mentides reiterades, alteracions del son, abandó d’activitats, malestar intens i dificultat per parar. Un senyal aïllat no determina un diagnòstic.
El trauma provoca sempre addiccions?
No. Pot ser un factor de vulnerabilitat en algunes persones, però els recorreguts són diversos i cal evitar explicacions deterministes.
On es poden consultar les inscripcions?
A través de Projecte Vida i la informació oficial publicada pel Comú; consultar les dades actualitzades abans de desplaçar-se.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Fonts consultades
Comú d’Andorra la Vella · Comunicat de premsa (08/10/2026)
Agència de la Unió Europea sobre Drogues (EUDA) · Projecte d'Enquestes d'Escoles Europees sobre Alcohol i altres drogues (ESPAD) 2024, resultats principals
Agència de la Unió Europea sobre Drogues (EUDA) · Projecte d'Enquestes d'Escoles Europees sobre Alcohol i altres drogues (ESPAD), nota de maig de 2025
Organització Mundial de la Salut (OMS) · Joc d’atzar (2024)
Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) · Alfabetització financera digital i criptoactius (2025)
Projecte Vida · Projectes i programes
Projecte Vida ofereix orientació, acompanyament, derivació i grups d’ajuda mútua per a persones afectades i famílies, inclosos espais específics per a dones.
Si una situació requereix valoració mèdica o psicològica, adreceu-vos als recursos assistencials d’Andorra mitjançant els circuits de salut corresponents. En una emergència, truqueu als serveis d’emergències del país.
Parlar de riscos és important.
Fer-ho sense estigma pot canviar una vida. Consulta el programa del 5è Cicle, participa en les sessions i, si tu o algú del teu entorn necessita orientació, posa’t en contacte amb Projecte Vida. No cal esperar que la situació sigui greu per demanar ajuda.
💚 Vols saber com et podem acompanyar?
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris