Què passa en una primera conversa amb Projecte Vida?
- Erika Garcia Martinez
- 3 days ago
- 9 min de lectura
Fer el primer contacte pot generar més nervis que la conversa mateixa.
«Què em preguntaran?» «Hauré d’explicar-ho tot?» «I després què passarà?»
Quan una persona o una família decideix demanar ajuda per una addicció, és habitual que la incertesa pesi molt. No només hi ha el dubte sobre què dir. També poden aparèixer vergonya, por al judici, por que la situació sigui considerada «massa greu» o, just al contrari, la sensació que «encara no n’hi ha per tant».
L’objectiu d’una primera conversa no és tenir totes les respostes. És començar a entendre què està passant, què preocupa ara mateix i quin tipus d’acompanyament pot tenir sentit.
Projecte Vida es presenta com una associació andorrana d’acompanyament comunitari en addiccions i publica entre els seus objectius l’acompanyament integral a les persones i al seu entorn, la derivació cap als recursos existents i la importància de la confidencialitat. A més, el programa comunitari de l’entitat subvencionat pel Govern el 2026 es defineix com un espai segur i lliure de judicis orientat a l’acompanyament en la recuperació. Aquesta és la idea que hauria de guiar el primer contacte: començar per la persona, no per una etiqueta.
1. Abans de contactar: els dubtes també formen part del primer pas
Abans d’enviar un missatge o fer una trucada poden aparèixer moltes preguntes. Potser no saps si el que et passa és una addicció. Potser tens clar que alguna cosa no va bé, però no saps explicar-la. Potser has intentat canviar pel teu compte i no ha funcionat com esperaves. O potser ets familiar, parella o amistat i no saps si «et toca» a tu demanar orientació.
Cap d’aquestes situacions invalida la petició d’ajuda. De fet, les dades pròpies publicades per Projecte Vida mostren que la demanda és diversa: durant el primer semestre del 2026 l’entitat va informar de 145 persones acompanyades, amb 128 primeres visites i 49 demandes procedents de familiars, parelles o altres persones de l’entorn. És a dir, moltes primeres converses comencen precisament des del dubte, la preocupació o la necessitat d’entendre què fer després.
No cal «encaixar» en una imatge concreta de l’addicció per preguntar. Si una conducta, un consum o la situació d’algú proper et preocupa, aquesta preocupació ja és un punt de partida legítim.
2. No cal preparar un discurs
Una de les idees més útils abans del primer contacte és aquesta: no has de saber explicar tota la teva història de manera ordenada.
Pots començar amb una frase tan simple com:
«No sé ben bé com començar, però necessito parlar del que m’està passant.»
També pots dir: «Em preocupa el meu consum», «no sé si això se m’està escapant de les mans», «estic preocupada pel meu fill», «la meva parella consumeix i no sé com ajudar» o, simplement, «necessito orientació».
Una primera conversa no necessita una explicació perfecta. La informació es pot anar ordenant a mesura que es parla.
3. Primer: escoltar
El primer objectiu és entendre què et preocupa. Això significa donar espai a la teva versió de la situació abans de voler arribar a conclusions ràpides.
Projecte Vida utilitza públicament missatges com «T’escoltem» i posa la confidencialitat entre els seus principis. En els seus grups d’ajuda mútua també explica que es protegeix la informació compartida mitjançant acords de confidencialitat.
Per això, una primera acollida pot començar per allò que avui és més important per a tu: què ha canviat, què et preocupa, què estàs intentant sostenir, què has provat fins ara o què voldries que fos diferent.
No cal començar pel moment més difícil ni explicar detalls que encara no estàs preparat o preparada per compartir. Parlar també és un procés.
4. Després: entendre necessitats, no només preguntar «què consumeixes?»
En les addiccions, la substància o la conducta és important, però no explica tota la situació. Per entendre què pot necessitar una persona també cal mirar com està afectant el problema a la resta de la vida.
Per exemple, poden ser rellevants la salut física i emocional, el descans, la feina o els estudis, l’economia, les relacions, la família, la criança, els conflictes, la solitud, el risc de perdre l’habitatge, la salut mental o la sensació de pèrdua de control.
Projecte Vida també publica entre els seus objectius la necessitat de tenir en compte la coexistència entre addiccions i altres problemes de salut mental. Això no significa que l’associació faci un diagnòstic clínic en una primera conversa. Significa que, si apareixen necessitats mèdiques, psicològiques o socials, cal poder orientar cap al recurs adequat.
A Andorra, la Unitat de Conductes Addictives (UCA) del SAAS és el recurs sanitari especialitzat i ofereix informació i assessorament, tractament mèdic, psicològic i social, teràpies individuals i grupals, suport a familiars, hospital de dia i, quan està indicat, desintoxicació hospitalària.
5. Parlar de possibilitats: no hi ha un únic camí
Després d’escoltar i entendre millor la situació, la conversa pot servir per explorar opcions.
Segons les necessitats, una persona pot requerir acompanyament comunitari, seguiment individual, participació en un grup d’ajuda mútua, orientació per a la família, informació sobre reducció de riscos o coordinació i derivació a recursos sanitaris o socials.
Projecte Vida manté grups d’ajuda mútua en primera persona i per a familiars o persones de l’entorn, i disposa també de sessions formatives amb professionals. L’objectiu d’aquests espais és compartir experiències, reduir l’aïllament, trobar eines i sentir-se escoltat sense judici.
Però un grup no ha de presentar-se com l’única resposta possible. La primera conversa serveix precisament per valorar què pot tenir més sentit en aquell moment.
ESCOLTAR | ENTENDRE | ORIENTAR | ACORDAR EL SEGÜENT PAS |
6. Què no hauria de ser una primera conversa
Per reduir la incertesa també ajuda saber què no hauria de representar aquest primer contacte.
No és un examen que hagis d’aprovar.
No hauria de ser un interrogatori orientat a buscar contradiccions.
No exigeix una promesa que tot canviarà a partir d’aquell moment.
No hauria de convertir-se en una decisió irrevocable sobre tot el procés.
No hauria de reduir-te a una substància, una conducta, una recaiguda o el teu pitjor moment.
Els estàndards internacionals de l’OMS i l’UNODC defensen tractaments ètics, accessibles i basats en l’evidència. El PISMA d’Andorra, a més, situa l’atenció centrada en la persona, la recuperació, l’autonomia, la qualitat de vida i la coordinació entre serveis com a principis del model de salut mental i addiccions.
7. I després de la conversa?
No totes les primeres converses han d’acabar de la mateixa manera.
En alguns casos, el següent pas pot ser acordar una nova trobada. En altres, conèixer un grup d’ajuda mútua, rebre orientació familiar, consultar un recurs sanitari, parlar amb la UCA o simplement marxar amb informació més clara per poder decidir.
També pot passar que necessitis temps. Informar-te no t’obliga a prendre totes les decisions aquell mateix dia.
El nou Pla nacional contra les drogodependències d’Andorra posa l’accent en la detecció i l’atenció integral i en la millora de la qualitat de vida de les persones amb problemes relacionats amb les drogues i del seu entorn. Això reforça una idea essencial: el procés ha d’anar més enllà de preguntar si una persona consumeix o no consumeix. Ha de mirar què necessita per viure millor i amb més autonomia.
8. També puc contactar si soc familiar?
Sí. L’acompanyament a l’entorn forma part explícita de la missió i dels recursos de Projecte Vida.
Una família pot arribar al primer contacte amb moltes preguntes: «Com puc ajudar sense controlar-ho tot?», «he de posar límits?», «què faig si no vol demanar ajuda?», «com em cuido jo?» o «on podem anar si la situació empitjora?».
Demanar orientació com a familiar no significa parlar per la persona ni decidir per ella. Pot servir per entendre millor la situació, revisar com s’està acompanyant, conèixer recursos i reduir l’aïllament que sovint també pateix l’entorn.
Projecte Vida disposa de grups d’ajuda mútua per a familiars i altres persones properes, i la UCA també ofereix suport a familiars dins de la seva cartera assistencial.
9. Preguntar també forma part de la primera conversa
No només et poden fer preguntes. Tu també tens dret a fer-les.
Com funciona l’acompanyament?
Quina confidencialitat té la informació que comparteixo?
Quin recurs em pot anar millor?
Hi ha grups per a persones en primera persona o per a familiars?
Quan és recomanable contactar amb la UCA o amb un altre professional?
Quin podria ser el següent pas?
Què passa si ara mateix encara no tinc clar què vull canviar?
Fer preguntes no és desconfiar. És formar part de les decisions sobre el teu propi procés.
Dades rellevants
145 persones — acompanyades per Projecte Vida entre gener i juny del 2026.
128 primeres visites — durant el primer semestre del 2026; un augment del 43,8% respecte del mateix període del 2025.
49 persones de l’entorn — familiars, parelles o persones properes que van demanar suport durant el primer semestre del 2026.
36 participants — als grups d’ajuda mútua durant el primer semestre del 2026.
UCA del SAAS — recurs sanitari especialitzat en addiccions a Andorra, amb atenció mèdica, psicològica i social, teràpies individuals i grupals i suport a familiars.
Preguntes freqüents
Què he de dir en una primera conversa amb Projecte Vida?
No necessites un discurs preparat. Pots començar explicant què et preocupa ara mateix, encara que no sàpigues definir exactament el problema ni quin canvi vols fer.
He de tenir clar que vull deixar de consumir abans de contactar?
No. Demanar informació o orientació pot ser un primer pas per entendre la situació i valorar opcions. Si cal tractament clínic, els objectius s’han de valorar amb els professionals corresponents.
La informació que explico és confidencial?
Projecte Vida publica la confidencialitat entre els seus principis i explica que als grups d’ajuda mútua es protegeix la informació compartida mitjançant acords de confidencialitat. També disposa de política de privacitat i tractament de dades.
Puc contactar si el problema és d’un familiar o d’una persona propera?
Sí. Projecte Vida acompanya també familiars i persones de l’entorn i disposa de grups d’ajuda mútua específics per a aquest col·lectiu.
Projecte Vida substitueix l’atenció mèdica o psicològica?
No. És un recurs comunitari d’acompanyament. Quan hi ha necessitats clíniques, l’entitat pot orientar o derivar cap als recursos corresponents. A Andorra, la UCA del SAAS és el recurs sanitari especialitzat en conductes addictives.
M’obligaran a entrar en un grup d’ajuda mútua?
Els grups són un dels recursos que Projecte Vida ofereix. La informació pública consultada no els presenta com una condició obligatòria per a tota persona que contacta; la primera conversa pot servir per valorar quina opció encaixa millor.
I si no estic preparat/da per explicar-ho tot?
No cal explicar tota la història de cop. Pots començar pel que avui et resulta possible compartir i fer preguntes sobre el funcionament, la confidencialitat i els recursos disponibles.
Què pot passar després del primer contacte?
El següent pas pot variar: una nova trobada, orientació, un grup d’ajuda mútua, suport familiar, informació sobre reducció de riscos o derivació a recursos sanitaris o socials, segons les necessitats.
On és la UCA d’Andorra?
La Unitat de Conductes Addictives del SAAS està al Centre Comunitari de Salut Mental i Addiccions, av. Fiter i Rossell 22, Escaldes-Engordany. Telèfon UCA: (+376) 871 105.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Recurs sanitari especialitzat a Andorra
Unitat de Conductes Addictives (UCA) del SAAS:
Equip multidisciplinari per donar informació i assistència a persones amb conductes addictives i suport als familiars. Ofereix tractament mèdic, psicològic i social, teràpies individuals i grupals, hospital de dia i altres modalitats assistencials.
Telèfon UCA: (+376) 871 105
Fonts consultades
Associació Projecte Vida — web oficial
Missió, objectius, canals de contacte, compromís amb la confidencialitat i orientació cap als recursos existents.
Associació Projecte Vida — Projectes i programes
Informació sobre grups d’ajuda mútua en primera persona, familiars i sessions formatives, així com protecció de la confidencialitat als GAM.
Associació Projecte Vida — balanç del primer semestre 2026
Dades de demanda i acompanyament: 145 persones, 128 primeres visites, suport a famílies i activitat dels GAM.
Govern d’Andorra — subvencions socials 2026
Descriu el Servei comunitari d’acompanyament en addiccions de Projecte Vida com un recurs de recuperació en un entorn segur i lliure de judicis.
SAAS — Unitat de Conductes Addictives (UCA)
Cartera oficial del recurs sanitari especialitzat en addiccions: informació, assessorament, tractament mèdic, psicològic i social, teràpies i suport a familiars.
Govern d’Andorra — PISMA
Marc andorrà d’atenció comunitària centrada en la persona, recuperació, qualitat de vida, autonomia, participació i coordinació de serveis.
Govern d’Andorra — Pla nacional contra les drogodependències
Pla aprovat el 2 de juliol del 2025, amb detecció i atenció integral i millora de la qualitat de vida de les persones i del seu entorn.
OMS / UNODC — Normes internacionals per al tractament dels trastorns d'ús de drogues
Principis internacionals per a una atenció efectiva, ètica, accessible i basada en l’evidència.
No necessites saber com acabarà el procés per començar una conversa
Potser encara no saps què necessites. Potser tens por d’explicar-ho. Potser et preocupa que et jutgin. O potser només vols entendre si el que estàs vivint necessita més atenció.
No cal arribar amb una resposta definitiva.
La primera conversa pot tenir un objectiu molt més senzill: deixar de sostenir la pregunta en solitud.
Demanar ajuda no és signar un compromís amb un final que encara no coneixes. És obrir un espai per escoltar, entendre, orientar i decidir quin pot ser el següent pas.
💚 Vols saber com et podem acompanyar?
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris