L'Estigma Silencia: Quan l’estigma fa callar, el silenci també pot allunyar-nos de l’ajuda
- Projecte Vida
- 4 days ago
- 11 min de lectura
Hi ha una forma d’estigma que gairebé no es veu. No sempre arriba com un insult directe o un rebuig obert. De vegades apareix en una mirada, una broma, una etiqueta repetida durant anys o en la por d’imaginar què passarà si expliquem el que ens està passant.
Aquesta és la idea central de «L’estigma silencia», una de les mirades de la campanya «Trenca l’estigma» de Projecte Vida: el problema no és només el consum o la conducta addictiva. També ho pot ser el silenci que provoca el judici. Quan una persona pensa que serà assenyalada, que decebrà el seu entorn o que perdrà credibilitat, pot decidir callar. I quan el silenci s’allarga, també es pot allargar la distància amb l’ajuda.
Parlar d’estigma, per tant, és parlar d’accés a la salut, dignitat, drets, prevenció i recuperació.
1. L’estigma no sempre fa soroll
L’estigma apareix quan deixem de veure una persona en tota la seva complexitat i la reduïm a una etiqueta: «addicte», «problemàtica», «irresponsable», «sense voluntat». Pot ser social, quan prové de l’entorn; estructural, quan es manifesta en normes o pràctiques; i intern, quan la persona acaba incorporant aquells prejudicis.
No sempre cal una frase especialment cruel. De vegades n’hi ha prou amb gestos petits: una conversa que s’atura, una broma sobre qui consumeix, una mirada de desconfiança o la idea que «qui vol, pot».
La campanya recorda que aquests missatges poden convertir-se en una veu interna. Després d’escoltar moltes vegades que algú «s’ho ha buscat» o que «hauria de poder sortir-se’n sol», pot arribar un moment en què sigui la mateixa persona qui pensi que no mereix ajuda.
L’estigma no només fa mal a l’autoestima: pot dificultar que una persona expliqui el seu malestar, mantingui el vincle amb els recursos o demani suport abans que la situació empitjori.
2. «Si ho explico, què pensaran de mi?»
Abans de demanar ajuda poden aparèixer pors molt concretes.
«I si la meva família em mira diferent?» «I si a la feina ho saben?» «I si deixen de confiar en mi?» «I si pensen que soc una mala mare, un mal pare o una mala professional?» |
L’enquesta oficial NSDUH 2024 de SAMHSA, als Estats Units, ajuda a dimensionar aquesta barrera. Entre adults amb un trastorn per consum de substàncies que percebien una necessitat de tractament no coberta, el 75,5% pensava que hauria de poder gestionar el consum pel seu compte; el 43,2% estava preocupat pel que els altres pensarien o dirien si rebia tractament; i el 34,4% temia conseqüències com perdre la feina, l’habitatge o la custòdia dels fills.
Són dades nord-americanes i no s’han de traslladar directament a Andorra. Però mostren un mecanisme reconegut també per les polítiques públiques: la por al judici pot convertir-se en una barrera real per accedir a l’ajuda.
A Andorra, el Govern situa la lluita contra l’estigma dins del Pla integral de salut mental i addiccions (PISMA) i vincula la normalització de l’atenció amb un accés més humà i comunitari als serveis.
SAMHSA 2024 Entre adults dels EUA amb trastorn per consum de substàncies i necessitat de tractament no coberta: 75,5% pensava que ho havia de gestionar pel seu compte; 43,2% temia què diria la gent; 34,4% temia conseqüències si altres sabien que estava en tractament. No són dades d’Andorra i no s’han de traslladar directament al Principat. |
3. Quan el judici exterior es converteix en silenci interior
L’autoestigma apareix quan el prejudici deixa de ser només extern i passa a formar part de la manera com una persona es mira.
Ja no és només «em jutjaran». Pot convertir-se en «potser tenen raó». «No valc prou.» «He fallat massa vegades.» «No mereixo ajuda.» «Millor no explico res.»
Això no és una falta de caràcter ni una prova que la persona no vulgui canviar. Pot ser el resultat d’haver estat exposada repetidament a missatges de culpa, desconfiança o menyspreu.
En l’article d’opinió «L’estigma posa en risc els nostres drets», Eva Tenorio explica com aquest procés pot anar més enllà de la vergonya: quan una persona interioritza durant anys la idea que és culpable o que mereix menys, pot perdre confiança en el seu criteri, costar-li més posar límits i normalitzar tractes que no acceptaria en altres problemes de salut.
Per això l’estigma també és una qüestió de drets. Una persona amb una addicció continua tenint dret a ser escoltada, a rebre una atenció de qualitat, a ser tractada amb respecte i a participar en les decisions sobre el seu procés.
Responsabilitzar-se de la recuperació no significa acceptar humiliacions. Responsabilitat i dignitat han d’anar juntes.
4. El mite de tocar fons
Una de les idees que encara circulen és que una persona «ha de tocar fons» abans de demanar ajuda.
Com si fos necessari perdre la feina, una relació, la salut o l’habitatge abans de poder dir «això m’està preocupant».
No hi ha cap necessitat d’esperar fins a un deteriorament extrem per demanar orientació. La detecció i l’atenció precoç formen part de les estratègies de salut pública.
El Pla nacional contra les drogodependències d’Andorra, aprovat el 2025, inclou la detecció i l’atenció integral de les persones amb problemes relacionats amb les drogues, la reducció dels riscos i la millora de la qualitat de vida.
Demanar ajuda abans que tot s’hagi trencat no significa que «no sigui prou greu». Significa que hi ha una preocupació que mereix ser escoltada. Esperar pot comportar més danys, més aïllament i més dificultats per reconstruir determinades àrees de la vida.
5. Escoltar sense jutjar també és prevenció
Quan algú ens explica que està preocupat pel seu consum o per una conducta, la primera resposta pot marcar una diferència important. No perquè una frase resolgui una addicció, sinó perquè pot ajudar a mantenir oberta la conversa.
Escoltar sense jutjar significa donar espai abans de donar lliçons, interessar-se pel que la persona necessita i no convertir la vergonya en càstig. També significa entendre que acompanyar no és justificar-ho tot. Es poden posar límits, parlar de conseqüències i protegir-se sense humiliar.
Les famílies també necessiten suport. El silenci i l’estigma poden afectar l’entorn amb por, esgotament, culpa i la sensació de no saber què fer.
A Andorra, la Unitat de Conductes Addictives del SAAS ofereix informació i assistència a persones amb conductes addictives i suport als familiars. I el programa comunitari de Projecte Vida finançat pel Govern el 2026 té entre els seus objectius la desestigmatització i l’acompanyament en la recuperació en un entorn segur i lliure de judicis.
6. Com respondre quan algú ens diu que està preocupat
No cal ser professional per respondre amb respecte.
Algunes frases poden ajudar a mantenir oberta la porta:
«Gràcies per explicar-m’ho.» «Què necessites ara?» «Vols que busquem ajuda plegats?» «No cal que m’ho expliquis tot avui.» |
En canvi, hi ha frases que poden augmentar la culpa o tancar la conversa:
«Només ho has de deixar.» «Si realment volguessis, podries.» «T’ho has buscat.» «Ja no es pot confiar en tu.» «No sembles una persona amb una addicció.» |
Aquest últim comentari, encara que sovint es digui amb bona intenció, reforça un estereotip: la idea que una persona amb una addicció ha de tenir una aparença determinada.
Les paraules importen. El NIDA recomana utilitzar llenguatge centrat en la persona perquè evita convertir una condició de salut en tota la identitat d’algú. No és el mateix dir «és un addicte» que «és una persona amb una addicció» o «una persona amb un trastorn per consum de substàncies».
Canviar el llenguatge no resol per si sol el problema, però pot reduir la distància, la culpa i la sensació que demanar ajuda implica perdre dignitat.
7. Trenquem l’estigma: recuperar també és recuperar la veu
«L’estigma silencia» forma part de la tercera edició de la campanya «Trenca l’estigma», impulsada per Projecte Vida amb la col·laboració del Govern d’Andorra, el Comú d’Escaldes-Engordany i VSA Comunicació. La campanya posa el focus en els prejudicis que envolten les addiccions i en la necessitat d’una mirada més humana, basada en el respecte, l’evidència i els drets.
La recuperació no hauria de començar quan una persona és capaç de «poder amb tot». Moltes vegades comença quan deixa de sentir que ho ha de sostenir tot sola.
Projecte Vida treballa des de l’ajuda entre iguals. L’experiència viscuda no substitueix l’atenció mèdica, psicològica o social quan és necessària, però pot complementar-la aportant comprensió compartida, pertinença, esperança i un espai on no cal començar explicant-ho tot des de zero.
Trencar l’estigma és una responsabilitat comunitària. És escoltar abans de jutjar. És evitar etiquetes. És no reduir una persona a una recaiguda. És preguntar què necessita. És facilitar informació sobre recursos. És crear entorns sanitaris, socials, laborals i familiars on demanar ajuda no impliqui por de perdre la dignitat.
El silenci es pot trencar. Pot començar amb una conversa. I, de vegades, demanar ajuda és començar a recuperar la veu.
El silenci no sempre significa que una persona no vulgui recuperar-se. De vegades significa que té por. Crear espais segurs, accessibles i respectuosos pot fer possible que aquella por no sigui l’última paraula. |
Article d’opinió de referència
L'article connecta l’autoestigma amb la pèrdua de confiança en el propi criteri i amb el risc de normalitzar tractes que vulneren la dignitat. L’article defensa el dret a una atenció basada en l’evidència, al respecte i a participar en les decisions sobre la recuperació. També contextualitza la tercera edició de «Trenca l’estigma».
Dades rellevants
SAMHSA 2024 (EUA): 75,5% dels adults amb una necessitat de tractament no coberta pensava que hauria de poder gestionar el consum pel seu compte; 43,2% temia què pensaria o diria la gent; 34,4% temia conseqüències si altres sabien que estava en tractament. Cal presentar aquestes xifres sempre com a dades dels EUA.
UNODC Informe mundial sobre drogues 2026: la cobertura de tractament dels trastorns per consum de drogues continua sent baixa a escala mundial i presenta diferències importants entre regions i substàncies.
El dossier de campanya «L’estigma silencia» utilitza el Informe mundial sobre drogues 2025 per contextualitzar que, el 2023, només una de cada dotze persones amb trastorns per consum de drogues va rebre tractament. És una dada global i no específica d’Andorra.
PISMA d’Andorra: aposta per un model comunitari, centrat en la persona, amb recuperació, qualitat de vida, autonomia i lluita contra l’estigma com a elements transversals.
PNCD d’Andorra (2025): inclou detecció i atenció integral, reducció de riscos i millora de la qualitat de vida de les persones amb problemes relacionats amb les drogues i del seu entorn.
Govern d’Andorra (2026): va atorgar 6.723,15 € al programa de Projecte Vida de servei comunitari d’acompanyament en addiccions i intervenció penitenciària, orientat també a la desestigmatització i a un entorn segur i lliure de judicis.
Preguntes freqüents
Què és l’autoestigma en les addiccions?
És el procés pel qual una persona interioritza prejudicis i etiquetes socials i comença a aplicar-se’ls a si mateixa. Pot aparèixer en pensaments com «no mereixo ajuda», «he fallat massa» o «millor no explico res».
L’estigma pot fer que una persona trigui més a demanar ajuda?
Sí. La por al judici, a perdre credibilitat o a patir conseqüències socials pot fer que una persona amagui el que li passa o eviti els recursos. Les dades de SAMHSA 2024 mostren aquest mecanisme als Estats Units, i les polítiques andorranes també incorporen la lluita contra l’estigma per facilitar l’accés a l’atenció.
Cal tocar fons abans de demanar ajuda?
No. No cal esperar un deteriorament extrem. La detecció precoç, l’orientació i l’atenció integral formen part de les estratègies de salut pública. Si un consum o una conducta ja genera preocupació, és raonable demanar informació.
Què puc dir si algú m’explica que està preocupat pel seu consum?
Pots començar amb frases com «Gràcies per explicar-m’ho», «Què necessites ara?» o «Vols que busquem ajuda plegats?». L’objectiu és mantenir oberta la conversa i respectar el ritme de la persona.
Quines frases convé evitar?
Comentaris com «només ho has de deixar», «si realment volguessis, podries» o «t’ho has buscat» poden augmentar la culpa i tancar la conversa. També convé evitar etiquetes que converteixin l’addicció en tota la identitat de la persona.
Acompanyar sense jutjar significa justificar-ho tot?
No. Acompanyar pot incloure posar límits, protegir-se, parlar de conseqüències i buscar suport. La diferència és fer-ho sense humiliació ni reduir la persona al seu consum.
Les famílies també poden demanar orientació?
Sí. La UCA del SAAS ofereix suport a familiars, i Projecte Vida també planteja l’acompanyament de l’entorn i espais de suport. Les famílies poden necessitar informació, orientació, límits i autocura.
On es pot demanar ajuda a Andorra?
Pots contactar amb Projecte Vida per WhatsApp al (+376) 661 707 o al correu projectevidaandorra@gmail.com. Per a atenció sanitària especialitzada, la Unitat de Conductes Addictives (UCA) del SAAS informa i atén persones amb conductes addictives i familiars al (+376) 871 105.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Recurs sanitari especialitzat a Andorra
Unitat de Conductes Addictives (UCA) del SAAS:
Equip multidisciplinari per donar informació i assistència a persones amb conductes addictives i suport als familiars. Ofereix tractament mèdic, psicològic i social, teràpies individuals i grupals, hospital de dia i altres modalitats assistencials.
Telèfon UCA: (+376) 871 105
Fonts consultades
Projecte Vida — Dossier «L’estigma silencia»
Base editorial de la campanya: autoestigma, por al judici, dret a demanar ajuda, efectes del silenci, ajuda entre iguals, suport a famílies, llenguatge centrat en la persona i missatge final de recuperació de la veu. Sense URL pública facilitada en el document.
El Periòdic d’Andorra — «L’estigma posa en risc els nostres drets» (Eva Tenorio, 13/07/2026)
Article d’opinió que vincula estigma i autoestigma amb dignitat, drets, criteri propi, qualitat del tractament i participació en les decisions sobre la recuperació.
Govern d’Andorra — Pla integral de salut mental i addiccions (PISMA)
Marc oficial andorrà orientat a una atenció comunitària i centrada en la persona, amb recuperació, qualitat de vida, autonomia, participació i lluita contra l’estigma.
Govern d’Andorra — Nou Pla nacional contra les drogodependències (02/07/2025)
Defineix objectius de prevenció, detecció i atenció integral, reducció de riscos i millora de la qualitat de vida de les persones amb problemes relacionats amb les drogues i del seu entorn.
Govern d’Andorra — Subvencions socials 2026
Confirma el finançament del servei comunitari de Projecte Vida orientat a l’acompanyament en addiccions, la desestigmatització i la creació d’un entorn segur i lliure de judicis.
SAAS — Unitat de Conductes Addictives (UCA)
Informació oficial sobre l’equip multidisciplinari, les persones destinatàries, el suport a familiars i la cartera de tractaments i teràpies.
SAMHSA — 2024 Enquesta nacional sobre consum de drogues i salut
Font oficial dels percentatges sobre creença d’haver de gestionar el consum pel propi compte (75,5%), por al judici social (43,2%) i temor a conseqüències si altres coneixen el tractament (34,4%) entre adults amb necessitat de tractament no coberta als EUA.
NIDA — La qüestió de les paraules: llengua preferida per parlar sobre l'addicció
Explica com el llenguatge estigmatitzant pot dificultar la cerca de tractament i recomana llenguatge centrat en la persona.
WHO / UNODC — Normes internacionals per al tractament dels trastorns d'ús de drogues
Estàndards internacionals per desenvolupar tractaments efectius, basats en l’evidència i ètics, dins de sistemes de salut i atenció.
WHO — Política, dret i drets / Drets de qualitat
Marc internacional sobre dignitat, inclusió, drets humans, reducció de l’estigma i transformació cap a serveis centrats en la persona.
UNODC — Informe Mundial sobre drogues 2026 / Tractament relacionat amb drogues
La darrera edició disponible assenyala que la cobertura del tractament continua sent baixa globalment i varia de manera important entre regions i tipus de droga.
Necessites parlar amb algú?
Si convius amb una addicció, si t’has sentit jutjat/da o si acompanyes una persona que la pateix, no cal tenir-ho tot clar per començar. Pots demanar informació, explicar què et preocupa i valorar quins passos et poden ajudar.
PARLEM-NE
No cal arribar a tocar fons ni tenir-ho tot clar per començar. Si alguna cosa et preocupa, pots parlar-ne sense haver de demostrar res.
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
Escoltem. Empatitzem. Acompanyem. La recuperació és possible. L’estigma es pot trencar.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris