Dones, persones grans i famílies: les barreres invisibles per demanar ajuda davant les addiccions
- Projecte Vida
- Jul 21
- 8 min de lectura
Demanar ajuda davant una addicció no depèn únicament de reconèixer que alguna cosa no va bé. També depèn de sentir que es podrà parlar sense ser jutjat, que hi haurà un recurs accessible i que la vida familiar, laboral o de cures no es trencarà pel fet d’iniciar un procés d’acompanyament. Les darreres dades i declaracions de Projecte Vida mostren que cada vegada més dones i persones grans s’apropen a l’entitat, però també evidencien que encara existeixen barreres específiques que poden retardar la petició d’ajuda.
Aquesta realitat obliga a ampliar la mirada. Les addiccions no tenen un únic perfil, no afecten només persones joves i no es poden entendre al marge de l’estigma, la solitud, les desigualtats de gènere, les responsabilitats de cura o la por a les conseqüències socials.
Resum de la notícia
La Veu Lliure va publicar el 21 de juliol de 2026 que Projecte Vida havia detectat un augment de dones i persones grans entre les persones que demanen ajuda per problemes d’addiccions. Segons les declaracions de la secretària executiva de l’entitat, Eva Tenorio, durant els primers anys moltes dones arribaven principalment per ajudar una parella, un fill o un altre familiar. Durant el darrer any, però, ha augmentat la seva presència als grups de primera persona, és a dir, com a dones que busquen suport per afrontar la seva pròpia addicció.
La notícia també assenyala que les dones poden trobar obstacles afegits: un judici social més intens, la por que qüestionin la seva capacitat com a mares, el temor de perdre la custòdia dels fills i una menor xarxa de suport durant la recuperació. Paral·lelament, Projecte Vida observa una presència creixent de persones grans, un col·lectiu en què poden confluir la solitud, l’estigmatització, els dols, el dolor crònic i, especialment en algunes dones, problemes vinculats a l’ús prolongat de psicofàrmacs.
Més dones demanen ajuda en primera persona
El canvi és rellevant perquè trenca una invisibilitat històrica. El balanç del primer semestre de 2026 indica que el 57% de les persones que van iniciar un procés d’acompanyament en primera persona eren dones. Aquesta dada no significa necessàriament que hi hagi una prevalença més gran entre les dones, sinó que més dones estan trobant un espai per parlar del que els passa i demanar suport.
Fer aquest pas pot ser especialment difícil quan l’entorn continua associant la feminitat amb la cura, la responsabilitat domèstica i la capacitat de sostenir els altres. Una dona amb una addicció pot sentir que no només serà jutjada pel consum o la conducta, sinó també per no encaixar en el rol de “bona mare”, “bona parella” o “bona cuidadora”. Aquest doble estigma pot afavorir el silenci, l’ocultació i l’autoestigma.
A més, el suport familiar no sempre es distribueix de la mateixa manera. Projecte Vida ha advertit que, mentre molts homes compten amb una parella o una família que els acompanya durant la recuperació, algunes dones es queden més soles quan són elles les que necessiten ajuda. La manca de recursos de conciliació, la dependència econòmica, les situacions de violència o la por a conseqüències relacionades amb els fills poden retardar encara més l’accés al suport.
Les famílies també necessiten ser acompanyades
Les dades de Projecte Vida mostren una altra desigualtat: 44 de les 49 consultes familiars del primer semestre de 2026 van ser fetes per dones. Mares, parelles, germanes i altres familiars assumeixen sovint la tasca de buscar informació, contenir crisis, gestionar cites, sostenir econòmicament la llar i intentar protegir la persona afectada.
Acompanyar no significa carregar-ho tot. Quan la vida familiar queda organitzada exclusivament al voltant de l’addicció, poden aparèixer esgotament, culpa, por, hipervigilància i aïllament. Les famílies necessiten informació fiable, límits saludables i espais propis d’escolta. Involucrar l’entorn no és culpabilitzar-lo: és reconèixer que l’impacte de l’addicció s’estén més enllà de la persona que la pateix.
Les addiccions també arriben a la vellesa
Les persones grans continuen sent un dels perfils més invisibilitzats. Projecte Vida va registrar durant 2025 quinze consultes vinculades a persones majors de 64 anys. En aquesta etapa vital, determinats consums o dependències poden passar desapercebuts perquè els seus efectes es confonen amb problemes associats a l’edat: caigudes, alteracions de memòria, canvis d’humor, insomni, desorientació o pèrdua d’autonomia.
La solitud no desitjada, els dols, la jubilació, el dolor crònic i els canvis de salut poden augmentar la vulnerabilitat. També cal prestar atenció als medicaments prescrits per dormir, reduir l’ansietat o tractar el dolor. El fet que un fàrmac sigui legal i hagi estat prescrit no elimina el risc d’un ús problemàtic, d’una dependència o d’interaccions amb l’alcohol. Qualsevol canvi de medicació s’ha de fer sempre amb supervisió sanitària.
L’edatisme és una barrera afegida. Expressions com “a la seva edat ja no canviarà” o “és normal que prengui alguna cosa per dormir” poden invisibilitzar un patiment real. Demanar ajuda continua tenint sentit en qualsevol etapa de la vida. Recuperar qualitat de vida, reduir riscos, revisar la medicació o disminuir l’aïllament són objectius valuosos a qualsevol edat.
Què impedeix demanar ajuda?
L’estigma i la por de ser etiquetat com una persona feble, irresponsable o sense voluntat.
L’autoestigma: creure que no es mereix ajuda o que el problema és una fallada moral.
La por de les dones a ser jutjades com a mares o a patir conseqüències relacionades amb la custòdia.
La manca de temps, recursos de conciliació o autonomia econòmica per iniciar un tractament.
La solitud, l’aïllament i la pèrdua de xarxa social, especialment en persones grans.
La normalització de l’alcohol, dels psicofàrmacs o de determinades conductes dins de l’entorn.
La por a la confidencialitat en un país petit, on moltes persones temen ser reconegudes.
La idea equivocada que cal “tocar fons” abans de poder demanar ajuda.
Cap d’aquestes barreres significa que la persona no vulgui millorar. Sovint expliquen per què el procés de demanar ajuda és gradual, amb dubtes, intents, silencis i aproximacions successives. Una resposta respectuosa pot facilitar el primer pas; un judici o una amenaça poden tancar la porta durant molt de temps.
Com pot ajudar l’entorn sense jutjar?
Escollir un moment tranquil i parlar des de la preocupació, no des de l’acusació.
Descriure canvis concrets que s’han observat, evitant etiquetes com “addicte”, “irresponsable” o “mala mare”.
Preguntar què necessita la persona i oferir ajuda pràctica per contactar amb un recurs.
No discutir quan hi ha intoxicació, agitació o risc immediat; prioritzar la seguretat.
No controlar-ho tot ni assumir responsabilitats que corresponen a la persona afectada.
Buscar suport també per a la família o la persona cuidadora.
Recordar que una recaiguda o una dificultat no anul·la tot el procés de recuperació.
Dades rellevants
57%: Percentatge de dones entre les persones que van iniciar un acompanyament en primera persona durant el primer semestre de 2026.
44 de 49 (89,8%): Consultes familiars efectuades per dones: mares, parelles, germanes o altres familiars.
145 persones: Persones acompanyades per Projecte Vida entre gener i juny de 2026.
+43,8%: Increment de les primeres visites respecte del mateix període de 2025.
15 consultes: Consultes vinculades a persones majors de 64 anys durant 2025.
72,7%: Presència de l’alcohol en els expedients comunitaris del primer semestre de 2026.
Preguntes freqüents
Per què algunes dones triguen més a demanar ajuda per una addicció?
Perquè poden afrontar un judici social més intens, responsabilitats de cura, dependència econòmica, manca de recursos de conciliació, por a ser considerades males mares o temor a conseqüències relacionades amb la custòdia. Aquestes barreres no indiquen manca de voluntat, sinó desigualtats i riscos específics.
Les addiccions també poden afectar les persones grans?
Sí. Poden estar relacionades amb l’alcohol, els psicofàrmacs, el dolor crònic, la solitud, els dols o problemes que venen de molts anys abans. En la vellesa, alguns senyals es poden confondre amb efectes normals de l’edat i quedar invisibilitzats.
Quins senyals poden indicar un problema amb psicofàrmacs?
Prendre més quantitat de la prescrita, avançar dosis, combinar-los amb alcohol, sentir por de quedar-se sense medicació, notar somnolència o caigudes repetides, o mantenir-ne l’ús durant molt de temps sense revisió. No s’ha de suspendre cap tractament de cop: cal consultar un professional sanitari.
Quin paper tenen les famílies en la recuperació?
Les famílies poden detectar canvis, facilitar l’accés als recursos i oferir suport emocional. També necessiten orientació, límits i espais propis per evitar l’esgotament, la culpa i l’aïllament.
Com puc parlar amb una persona que em preocupa?
Parla en un moment tranquil, descriu fets concrets, evita etiquetes i preguntes acusatòries, escolta la seva resposta i ofereix ajuda pràctica. Si hi ha risc immediat, intoxicació greu o violència, prioritza la seguretat i contacta amb els serveis d’emergència.
Cal tocar fons abans de demanar ajuda?
No. Es pot demanar orientació davant els primers senyals, encara que la persona no tingui clar si hi ha una addicció. Una consulta precoç pot reduir riscos i evitar que la situació es compliqui.
Els grups d’ajuda mútua substitueixen el tractament mèdic o psicològic?
No necessàriament. Són un recurs comunitari complementari basat en l’escolta i el suport entre iguals. Projecte Vida també pot orientar i derivar cap als recursos sanitaris, psicològics o socials adequats.
Com puc contactar amb Projecte Vida?
A través del formulari de www.projectevida.com, trucant al 800 707 o escrivint a info@projectevida.com. L’entitat ofereix orientació, acompanyament i grups d’ajuda en un marc confidencial i sense judicis.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Fonts consultades
La Veu Lliure — Font principal. Resumeix l’augment de dones i persones grans que demanen ajuda i les barreres específiques que afronten.
RTVA — Font original de les declaracions d’Eva Tenorio, dins una entrevista sobre alcohol, dones, persones grans i noves conductes addictives.
Projecte Vida – doble estigma — Dades del primer semestre de 2026 i explicació de les barreres de gènere, la por a perdre els fills i els grups específics per a dones.
Projecte Vida – l’addicció també envelleix — Article sobre persones majors de 64 anys, solitud, psicofàrmacs, edatisme i invisibilització.
Projecte Vida – projectes i programes — Informació oficial sobre acompanyament, derivació i grups d’ajuda mútua.
Demanar ajuda no és fallar: és començar a protegir-se
L’augment de dones i persones grans que s’apropen a Projecte Vida és una dada que cal llegir amb prudència, però també amb esperança. Pot indicar que realitats abans ocultes comencen a tenir nom, espai i resposta. El repte és garantir que ningú hagi d’esperar a estar en una situació extrema per sentir que té dret a ser escoltat.
Les addiccions poden afectar qualsevol persona i qualsevol família. No són una falta de voluntat ni una identitat definitiva. Amb suport, tractament, reducció de riscos i xarxa comunitària, és possible recuperar salut, autonomia i projecte de vida.
Parlar-ne pot ser el primer pas. Si tu o una persona del teu entorn està vivint una situació relacionada amb l’alcohol, els psicofàrmacs, altres substàncies o una conducta addictiva, contacta amb Projecte Vida. T’escoltarem sense jutjar-te i t’orientarem cap al recurs més adequat.
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris