Recupera’t d’una addicció sense casa. Després en parlem
- Eva Tenorio
- Apr 22
- 9 min de lectura
Actualitzat: 4 days ago
Habitatge, salut mental i recuperació: quan el context també forma part del procés
Recuperar-se també necessita un lloc on sostenir la vida
Quan parlem de recuperació d’una addicció, és fàcil concentrar tota l’atenció en la persona: si està motivada, si compleix el tractament, si evita determinats entorns o si és capaç de mantenir els canvis. Però una pregunta sovint queda fora de la conversa: en quines condicions ha de sostenir aquest procés?
Tenir un habitatge estable no cura una addicció i no garanteix que no hi hagi dificultats o recaigudes. Però una llar segura pot aportar elements molt bàsics que faciliten qualsevol procés de salut: descans, privacitat, rutines, possibilitat de guardar medicació, estabilitat per acudir a visites i un espai des d’on reconstruir la vida quotidiana.
Aquesta és la idea central de l’article d’opinió «Recupera’t d’una addicció sense casa. Després en parlem», d’Eva Tenorio, publicat al Diari d’Andorra el 22 d’abril de 2026. El text convida a deixar de mirar les addiccions únicament com una qüestió individual i a incorporar-hi també els determinants socials de la salut, entre ells l’habitatge.
Resum de l’article d’opinió
L’article parteix d’una afirmació directa: l’habitatge no és només un sostre, també és salut. A partir d’aquí, Eva Tenorio qüestiona una mirada excessivament centrada en la voluntat individual i recorda que la recuperació es desenvolupa dins d’un entorn concret.
El text explica que la inseguretat residencial —no saber si es podrà mantenir el pis, haver d’afrontar un lloguer difícil d’assumir o viure sota l’amenaça d’un canvi de domicili— pot generar estrès sostingut, ansietat, insomni i una sensació permanent d’inestabilitat. En una persona que ja està intentant modificar un consum o una conducta addictiva, aquesta pressió pot fer més difícil mantenir rutines, seguiments i factors de protecció.
Per il·lustrar la importància del context, l’article recupera dos exemples molt coneguts en la divulgació sobre addiccions: els experiments de «Rat Park», que van observar diferències de consum en animals segons les condicions ambientals, i l’evolució del consum d’heroïna en una part dels veterans nord-americans després de tornar de la guerra del Vietnam. Aquests exemples no demostren que l’entorn expliqui per si sol una addicció, però serveixen per recordar que les conductes no apareixen en el buit.
Finalment, l’article trasllada la reflexió a Andorra i relaciona la pressió del mercat de lloguer amb una pregunta de salut pública: com es pot exigir estabilitat, adherència i reconstrucció personal a una persona que no té garantida una base mínima des d’on sostenir el seu procés?
Una llar no cura una addicció, però pot oferir la base des d’on sostenir la recuperació.
L’habitatge és salut: què diu l’evidència
L’Organització Mundial de la Salut inclou l’habitatge entre els determinants socials que influeixen en la salut. Les condicions en què una persona viu, treballa i envelleix poden afectar tant el benestar físic com la salut mental, i l’accés limitat a un habitatge de qualitat s’associa a pitjors resultats de salut.
En l’àmbit de la recuperació, la Substance Abuse and Mental Health Services Administration (SAMHSA) descriu la dimensió «Home» com el fet de disposar d’un lloc estable i segur on viure. Aquesta dimensió forma part del seu marc de recuperació juntament amb la salut, el propòsit i la comunitat.
La European Union Drugs Agency (EUDA) també assenyala que les persones que viuen situacions de sensellarisme o d’inestabilitat residencial poden trobar barreres addicionals per accedir i mantenir-se vinculades als serveis. Els models de Housing First, per exemple, parteixen de la idea que l’accés a l’habitatge no ha d’estar condicionat a l’abstinència i que el suport sanitari i social s’ha d’adaptar a les necessitats de cada persona.
El missatge comú és important: l’habitatge no substitueix el tractament ni l’acompanyament, però pot formar part de les condicions que fan possible sostenir-lo.
Mirar el context no és buscar una excusa; és identificar les barreres que dificulten el canvi.
Per què la inseguretat residencial pot dificultar la recuperació
Augmenta l’estrès quotidià i redueix el marge mental per afrontar altres canvis.
Pot alterar el descans i els horaris, dos elements que sovint formen part de les rutines protectores.
Dificulta la continuïtat: canvis de domicili, desplaçaments o problemes econòmics poden interferir en visites i seguiments.
Pot augmentar l’aïllament o obligar a mantenir-se en entorns poc segurs o associats al consum.
Complica la gestió de medicació, documentació i necessitats bàsiques.
Pot afavorir que la persona prioritzi la supervivència immediata per davant de la demanda d’ajuda.
Quan tot l’esforç se’n va a sobreviure, demanar ajuda pot arribar massa tard.
Cap d’aquests factors provoca automàticament una recaiguda. Les recaigudes són fenòmens complexos en què poden intervenir factors biològics, emocionals, socials, ambientals i clínics. La inseguretat residencial és un possible factor de vulnerabilitat, no una explicació única.
Andorra: pressió del lloguer, incertesa i vulnerabilitat
En el seu article, Eva Tenorio situa la reflexió dins del context andorrà. El text cita dades d’Andorra Recerca + Innovació segons les quals el preu mitjà del lloguer se situava prop dels 1.012 euros el 2025, amb diferències importants segons el tipus i l’antiguitat dels contractes.
També posa el focus en la incertesa derivada de l’evolució del mercat i de les mesures aplicades als contractes prorrogats. Per a una persona o una família amb poc marge econòmic, una pujada de preu, una mudança forçada o la dificultat de trobar un habitatge assequible poden convertir-se en una font continuada d’estrès.
És important no confondre correlació amb causalitat: la pressió de l’habitatge no «crea» una addicció. Però quan coincideix amb problemes de salut mental, trajectòries de consum, precarietat laboral, càrregues familiars o una xarxa de suport limitada, pot reduir els factors que ajuden a mantenir l’estabilitat.
En les fonts revisades per preparar aquesta entrada no es disposa d’una dada oficial andorrana prou específica que permeti quantificar quantes persones amb addiccions viuen simultàniament una situació de sensellarisme o inseguretat residencial. És preferible explicar la relació amb rigor que inventar una prevalença local.
La recuperació necessita responsabilitat personal, però també condicions que permetin exercir-la.
El context importa, però no ho explica tot
Una lectura social de les addiccions no significa eliminar la responsabilitat personal ni negar el paper del tractament. Significa entendre que la responsabilitat es pot exercir millor quan existeixen condicions mínimes de seguretat, informació i suport.
Les addiccions són multifactorials. Hi poden intervenir la vulnerabilitat biològica, la salut mental, el trauma, l’edat d’inici, la disponibilitat de substàncies, els aprenentatges, les relacions, les condicions econòmiques i els factors de protecció. Per això, cap resposta única serveix per a tothom.
Mirar el context no és buscar una excusa. És identificar quines barreres dificulten el canvi i quins suports poden reforçar-lo.
Dades de Projecte Vida que ajuden a entendre la continuïtat de la recuperació
Les dades comunitàries més recents de Projecte Vida reforcen una idea especialment rellevant per a aquest article: la recuperació necessita continuïtat. Durant el primer semestre del 2026, l’entitat va acompanyar 145 persones i va realitzar 151 visites de seguiment.
Dels 128 expedients comunitaris analitzats en aquell període, l’alcohol apareixia en el 72,7% dels casos, com a conducta principal o associada a altres substàncies. Aquestes xifres no mesuren la prevalença d’addiccions a Andorra ni la relació específica amb l’habitatge; descriuen la demanda d’ajuda que arriba a Projecte Vida.
El valor d’aquestes dades és mostrar que una primera consulta no és el final del procés. Mantenir el vincle, revisar necessitats, coordinar recursos i sostenir els canvis al llarg del temps són parts centrals de la recuperació.
Què pot ajudar quan la situació residencial és inestable
Explicar la situació residencial als professionals o recursos que ja estan acompanyant el procés. L’habitatge forma part del context de salut i pot modificar les prioritats del pla.
Evitar l’abandonament del seguiment si hi ha una recaiguda o un canvi de domicili. Una dificultat no es resol retirant tots els suports.
Coordinar, quan sigui possible, l’atenció sanitària, social i comunitària. Cap recurs pot respondre sol a totes les necessitats.
Identificar una xarxa mínima de suport: família, amistats, grups d’ajuda mútua o altres espais comunitaris fiables.
Prioritzar necessitats bàsiques i factors de protecció realistes: descans, alimentació, medicació prescrita, documentació, transport i contacte amb els serveis.
Demanar orientació abans d’arribar al límit. No cal tenir un diagnòstic ni haver tocat fons per fer una primera consulta.
L’habitatge, el descans, la continuïtat i la xarxa de suport també formen part de la salut.
Llegeix l’article original
Diari d’Andorra — Article d’opinió original d’Eva Tenorio, publicat el 22 d’abril de 2026: «Recupera’t d’una addicció sense casa. Després en parlem».
Preguntes freqüents
La falta d’habitatge provoca una addicció?
No. Les addiccions són fenòmens multifactorials. La manca d’habitatge o la inseguretat residencial no en són una causa única, però poden augmentar l’estrès, reduir factors de protecció i dificultar la continuïtat d’un procés de recuperació.
Per què una llar estable pot facilitar la recuperació?
Perquè pot aportar descans, privacitat, seguretat, rutines i una base des d’on mantenir visites, medicació i activitats quotidianes. No garanteix la recuperació, però pot fer-la més sostenible.
Què és la inseguretat residencial?
És una situació en què la persona no té garantida l’estabilitat de l’habitatge: dificultats per pagar el lloguer, risc de perdre el domicili, canvis freqüents de pis o impossibilitat d’accedir a una llar adequada.
La pressió del lloguer pot afectar la salut mental?
Sí. La preocupació econòmica sostinguda i la incertesa residencial poden associar-se a estrès, ansietat, alteracions del descans i sensació de falta de control. L’impacte varia segons cada persona i el suport disponible.
Una recaiguda significa que la recuperació ha fracassat?
No necessàriament. Una recaiguda pot indicar que han aparegut nous riscos o que el pla necessita ser revisat. La resposta ha de valorar la situació clínica, emocional i social i preservar la continuïtat del suport sempre que sigui possible.
Què és Housing First?
És un model d’intervenció que prioritza l’accés a un habitatge estable com a primera resposta davant el sensellarisme, especialment en persones amb necessitats complexes. El suport sanitari i social s’organitza al voltant de la persona i l’habitatge no queda condicionat a l’abstinència.
L’entorn explica completament una addicció?
No. L’entorn és només una part. També hi poden intervenir factors biològics, psicològics, relacionals, traumàtics i socials. La combinació és diferent en cada persona.
Projecte Vida ofereix tractament clínic?
No. Projecte Vida ofereix suport comunitari, orientació, seguiment, ajuda mútua i derivació. L’atenció mèdica, psicològica o psiquiàtrica correspon als serveis i professionals clínics.
Puc demanar ajuda si el problema és d’un familiar?
Sí. Projecte Vida disposa d’espais específics per a famílies i persones de l’entorn, encara que la persona afectada no hagi iniciat un procés d’ajuda.
Cal tenir una situació extrema per contactar?
No. Una primera consulta pot servir per entendre què està passant, valorar riscos, ordenar prioritats i conèixer recursos abans que les conseqüències augmentin.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Fonts consultades
Diari d’Andorra — Article d’opinió original d’Eva Tenorio, publicat el 22 d’abril de 2026: «Recupera’t d’una addicció sense casa. Després en parlem».
Associació Projecte Vida — Fitxa de l’article dins del recull de notícies i articles de Projecte Vida, amb redirecció a la font original.
Organització Mundial de la Salut (OMS) — Informació sobre els determinants socials de la salut i el paper de l’habitatge en la salut i les desigualtats.
OMS · Habitatge — Recurs específic sobre l’impacte de les condicions d’habitatge en la salut.
SAMHSA · Sobre la recuperació — Marc de recuperació que inclou «Home», disposar d’un lloc estable i segur on viure, com una de les dimensions de la recuperació.
European Union Drugs Agency (EUDA) — Guia sobre sensellarisme, drogues i respostes sanitàries i socials, incloent models Housing First i reducció de danys.
Projecte Vida · demanar ajuda sense perdre la dignitat — Entrada amb dades del primer semestre de 2026 i reflexió sobre continuïtat assistencial, suport comunitari i coordinació de recursos.
💚 Vols saber com et podem acompanyar?
Si el consum d’alcohol, drogues, medicació, joc o altres conductes està afectant la teva vida o la d’algú proper, no cal esperar que la situació sigui extrema. Pots fer una primera consulta a Projecte Vida amb discreció i sense judicis. Explicar què està passant també és una manera de començar a recuperar marge de decisió.
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris