L’addicció emergent: les begudes energètiques
- Pep Castellon
- May 22
- 9 min de lectura
Actualitzat: 3 days ago
Les begudes energètiques s’han convertit en un producte quotidià. Són fàcils de trobar, es promocionen associades al rendiment, l’esport, la resistència i l’oci, i sovint es perceben com un refresc més. Aquesta normalització, però, pot fer invisible una part del risc, especialment durant l’adolescència i quan el consum es combina amb falta de son, alcohol o altres estimulants.
El 22 de maig de 2026, Pep Castellón i Maria Lozano van publicar al Diari d’Andorra l’article d’opinió «L’addicció emergent: les begudes energètiques». El text posa el focus en l’accessibilitat d’aquests productes, la quantitat de cafeïna i sucre que poden contenir, la seva presència entre adolescents i la influència d’un màrqueting que vincula el consum amb energia, esport i emocions fortes.
La qüestió no és convertir qualsevol consum puntual en una addicció, sinó identificar quan un producte molt normalitzat pot començar a afectar el descans, la salut o la capacitat de reduir-ne el consum.
Resum de l’article d’opinió
L’article parteix d’una contradicció: les begudes energètiques tenen una elevada acceptació social, però això no les converteix en un producte innocu. Els autors recorden que una llauna pot aportar una quantitat elevada de sucre i cafeïna i que, en adolescents, la cafeïna pot interferir amb el son i, a dosis més elevades, relacionar-se amb alteracions psicològiques, del comportament i cardiovasculars.
El text també assenyala la tolerància i la dependència física que pot generar el consum regular de cafeïna. Aquest matís és important: les begudes energètiques no constitueixen per si mateixes una categoria diagnòstica específica d’addicció, però la cafeïna és una substància psicoactiva i estimulant capaç de produir tolerància i dependència física en determinats patrons de consum.
Un altre eix central és la població adolescent. L’article utilitza dades de l’Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions que mostraven un consum mensual molt estès entre estudiants de 14 a 18 anys i una presència significativa de la combinació amb alcohol. Finalment, els autors relacionen el fenomen amb el màrqueting i amb una cultura de la hiperproductivitat que normalitza l’ús d’estimulants per estudiar, treballar, entrenar o aguantar jornades llargues.
Què hi ha dins d’una beguda energètica?
La composició varia segons la marca i el format, però moltes begudes energètiques contenen cafeïna en concentracions elevades, sovint al voltant de 32 mg per cada 100 ml, a més de sucres en les versions ensucrades i altres ingredients com taurina, guaranà o vitamines.
Segons l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN), una llauna de 250 ml amb 32 mg de cafeïna per cada 100 ml aporta uns 80 mg de cafeïna, mentre que un envàs de 500 ml n’aporta aproximadament 160 mg. En adolescents d’11 a 17 anys, més de 60 mg poden alterar el son; a partir de 160 mg, l’AESAN adverteix de possibles efectes adversos generals, incloses alteracions psicològiques, del comportament i cardiovasculars.
Sucre: un envàs gran pot superar la referència diària
En les versions amb sucre, una llauna de 250 ml pot aportar aproximadament entre 27,5 i 30 grams, i un envàs de 500 ml entre 55 i 60 grams. L’OMS recomana reduir els sucres lliures a menys del 10% de la ingesta energètica total i suggereix baixar del 5% per obtenir beneficis addicionals. Per tant, un sol envàs gran ensucrat pot representar una aportació molt elevada dins del conjunt del dia.
Cafeïna, tolerància i dependència física
La cafeïna pot millorar temporalment la sensació d’alerta, però no substitueix el descans. Quan es consumeix de manera regular, l’organisme pot desenvolupar tolerància, és a dir, necessitar quantitats més altes per obtenir una sensació similar. L’AESAN assenyala que un consum regular a partir de 100 mg al dia pot causar dependència física moderada.
Aquesta dependència no significa que tota persona que prengui una beguda energètica tingui una addicció. Els senyals que mereixen atenció són la necessitat de prendre’n per funcionar, l’augment progressiu de la quantitat, la dificultat per reduir-la, l’ús per compensar sistemàticament la falta de son o la continuïtat del consum malgrat palpitacions, ansietat, irritabilitat o insomni.
Per què preocupa especialment el consum en adolescents?
L’adolescència és una etapa en què el descans, la regulació emocional, els ritmes escolars i la pressió social tenen un impacte directe en el benestar. Quan una beguda estimulant es presenta com una solució ràpida al cansament, pot consolidar-se un cercle poc saludable: dormir menys, utilitzar cafeïna per compensar el cansament i arribar al final del dia amb més dificultats per descansar.
Les dades de l’ESTUDES 2025 mostren que, tot i que el consum va baixar respecte del 2023, gairebé quatre de cada deu estudiants de 14 a 18 anys havien pres begudes energètiques durant el darrer mes. La prevalença era del 45,7% entre els nois i del 31,0% entre les noies.
Begudes energètiques i alcohol: sentir-se més despert no vol dir estar menys afectat
La barreja amb alcohol mereix una atenció específica. La cafeïna pot reduir la sensació subjectiva de cansament o d’embriaguesa, però no redueix la concentració d’alcohol a la sang ni recupera el judici, la coordinació o el temps de reacció. Aquesta falsa sensació de control pot afavorir que es continuï bevent o que s’assumeixin riscos.
L’ESTUDES 2025 situa en el 15,2% la proporció d’estudiants de 14 a 18 anys que havien barrejat begudes energètiques amb alcohol durant els 30 dies anteriors. Per això, les recomanacions oficials indiquen que no s’han de combinar.
Màrqueting, esport i cultura de la hiperproductivitat
L’article d’opinió també obre un debat social: per què necessitem sentir que hem d’estar actius constantment? El màrqueting de moltes begudes energètiques s’associa al rendiment, a la resistència, als esports intensos, a la velocitat i a les emocions fortes. En un context on dormir poc o aguantar jornades molt llargues pot arribar a presentar-se com un mèrit, els estimulants poden adquirir una funció quotidiana.
La prevenció no hauria de limitar-se a dir als adolescents que «no en prenguin». També implica revisar horaris, descans, pressió acadèmica, entorns esportius, publicitat, accessibilitat i els models adults que associen funcionar bé amb consumir estimulants.
Context andorrà: el debat sobre la regulació ja existeix
A Andorra, el 22è Consell General dels Joves va aprovar el 10 d’abril de 2024, per 12 vots a favor, 6 en contra i 10 abstencions, una proposició per prohibir la venda de begudes energètiques a menors de 18 anys i promoure xerrades habituals de sensibilització als centres educatius. Es tracta d’una iniciativa del parlament juvenil i no equival a una llei aprovada pel Consell General.
Projecte Vida ha defensat que el debat no s’ha de reduir a prohibir o permetre, sinó que ha d’incloure educació, dades pròpies d’Andorra, informació clara sobre la cafeïna, prevenció de la barreja amb alcohol, responsabilitat en la publicitat i eines per a famílies, escoles, comerços i entorns esportius.
Quins senyals poden indicar que el consum està generant problemes?
Necessitar una beguda energètica gairebé cada dia per estudiar, treballar, entrenar o començar el matí.
Augmentar progressivament la quantitat o triar formats cada vegada més grans.
Tenir dificultats per reduir-ne el consum tot i haver-ho intentat.
Patir insomni, palpitacions, nerviosisme, irritabilitat o ansietat i continuar consumint-ne.
Prendre’n a la tarda o a la nit per compensar una falta de son habitual.
Barrejar-les amb alcohol en contextos de festa.
Utilitzar-les per prolongar sessions de videojocs, joc en línia, estudi o feina durant moltes hores.
Ocultar la quantitat consumida o discutir repetidament amb la família per aquest motiu.
Un d’aquests senyals per si sol no estableix un diagnòstic. El que importa és la freqüència, la intensitat, el context, la funció que compleix el consum i l’impacte sobre la salut i la vida quotidiana.
Què poden fer les famílies i els entorns educatius?
Preguntar amb curiositat quan, quant i per què es consumeixen, evitant començar la conversa des del càstig o l’etiqueta.
Revisar conjuntament l’etiqueta i calcular la cafeïna de l’envàs complet, no només la quantitat per 100 ml.
Prioritzar el descans i evitar utilitzar estimulants com a solució sistemàtica a dormir poc.
Evitar el consum a la tarda i al vespre quan hi ha problemes de son.
No barrejar begudes energètiques amb alcohol.
Recordar que no són una beguda d’hidratació esportiva i que l’aigua continua sent la referència bàsica per hidratar-se.
Demanar orientació quan el consum és freqüent, costa reduir-lo o apareix juntament amb altres conductes de risc.
Conclusió
Les begudes energètiques formen part d’un entorn de consum molt normalitzat, però la disponibilitat i la popularitat no eliminen els riscos. La cafeïna pot interferir amb el son, generar tolerància i dependència física, i afegir riscos quan es consumeix en quantitats elevades o es combina amb alcohol.
La resposta més útil combina informació, educació, descans, prevenció, responsabilitat comercial i accés precoç a orientació. Parlar-ne sense alarmisme i sense judici permet protegir millor adolescents i joves i facilita que una persona demani ajuda abans que el consum ocupi més espai del que voldria.
Llegeix l’article original
Diari d’Andorra — «L’addicció emergent: les begudes energètiques»
Aquest contingut parteix de l’article d’opinió «L’addicció emergent: les begudes energètiques», publicat al Diari d’Andorra el 22 de maig de 2026 per Pep Castellón i Maria Lozano. Per contextualitzar i actualitzar les dades s’han consultat també les recomanacions de l’AESAN, l’ESTUDES 2025 de l’Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions, les recomanacions de l’OMS sobre sucres i la informació del Consell General dels Joves d’Andorra.
Dades rellevants
Dada de Projecte Vida
Consum de begudes energètiques, 14–18 anys, últims 30 dies: 45,0%
Nois: 50,7%
Noies: -
Begudes energètiques + alcohol, últims 30 dies: 16,1%
Dada ESTUDES 2025
Consum de begudes energètiques, 14–18 anys, últims 30 dies: 38,4%
Nois: 45,7%
Noies: 31,0%
Begudes energètiques + alcohol, últims 30 dies: 15,2%
Preguntes freqüents
Les begudes energètiques poden crear addicció?
La cafeïna pot generar tolerància i dependència física quan el consum és regular. Això no significa que qualsevol persona que prengui una beguda energètica tingui una addicció. Cal valorar la freqüència, la quantitat, la pèrdua de control i les conseqüències sobre el descans, la salut i la vida quotidiana.
Quanta cafeïna pot tenir una llauna?
Una concentració habitual és de 32 mg de cafeïna per cada 100 ml. Això equival aproximadament a 80 mg en 250 ml i 160 mg en 500 ml.
Quanta cafeïna és massa per a un adolescent?
L’AESAN indica que, entre 11 i 17 anys, més de 60 mg poden provocar alteracions del son i que 160 mg poden associar-se a efectes adversos generals. També recomana evitar el consum de begudes energètiques en adolescents.
Les begudes energètiques són el mateix que les begudes isotòniques?
No. Les begudes energètiques contenen estimulants com la cafeïna i no estan dissenyades per rehidratar després de l’exercici. Les begudes isotòniques tenen una finalitat diferent.
És perillós barrejar una beguda energètica amb alcohol?
Sí, és una combinació desaconsellada. La cafeïna pot fer que una persona se senti més desperta, però no redueix l’alcoholèmia ni recupera el judici, la coordinació o els reflexos.
Quants adolescents consumeixen begudes energètiques?
Segons l’ESTUDES 2025, el 38,4% dels estudiants de 14 a 18 anys a Espanya havia consumit begudes energètiques durant els 30 dies anteriors. El percentatge era del 45,7% en nois i del 31,0% en noies.
Quants adolescents les barregen amb alcohol?
L’ESTUDES 2025 situa en el 15,2% la prevalença de consum de begudes energètiques barrejades amb alcohol durant els darrers 30 dies entre estudiants de 14 a 18 anys.
Un envàs sense sucre és segur?
Eliminar el sucre redueix l’aportació de sucres, però no elimina els riscos relacionats amb la cafeïna i altres estimulants. Cal revisar el contingut total de cafeïna de l’envàs.
Quan convé demanar orientació?
Quan el consum és molt freqüent, costa reduir-lo, s’utilitza per compensar la falta de son, genera insomni o ansietat, es combina amb alcohol o interfereix amb els estudis, la feina, les relacions o el benestar.
Projecte Vida tracta clínicament l’addicció?
Projecte Vida ofereix acompanyament comunitari, orientació, suport emocional, ajuda mútua i derivació. Aquesta tasca complementa els serveis sanitaris i socials i no substitueix una valoració clínica quan és necessària.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Fonts consultades
Diari d’Andorra — «L’addicció emergent: les begudes energètiques»
Article d’opinió original de Pep Castellón i Maria Lozano, publicat el 22 de maig de 2026. És la font principal que es resumeix i comenta en aquesta entrada.
AESAN — Recomanacions de consum de begudes energètiques
Font tècnica sobre cafeïna, sucre, dependència física, alteracions del son, barreja amb alcohol i recomanacions per a adolescents.
Pla Nacional sobre Drogues / OEDA — ESTUDES 2025
Enquesta oficial entre estudiants de 14 a 18 anys. Permet actualitzar la prevalença de consum de begudes energètiques i de la barreja amb alcohol.
OMS — Línia guia: ingesta de sucres per a adults i nens
Guia internacional sobre la reducció del consum de sucres lliures al llarg de la vida.
Consell General d’Andorra — 22è Consell General dels Joves
Context andorrà sobre la proposició juvenil de 2024 relativa a la venda de begudes energètiques a menors de 18 anys i a les accions de sensibilització.
AESAN — Consulta pública sobre la futura regulació estatal a Espanya
Context regulador: el 4 de juny de 2026 es va obrir la consulta pública prèvia d’un avantprojecte sobre venda a menors.
💚 Vols saber com et podem acompanyar?
Et preocupa que les begudes energètiques, l’alcohol o altres estimulants estiguin afectant el descans, l’estat d’ànim, els estudis o la vida quotidiana? No cal esperar que la situació sigui greu per demanar orientació.
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris