Addiccions comportamentals: quan el joc, les pantalles i altres conductes deixen de ser només oci
- Pep Castellon
- May 10
- 9 min de lectura
Actualitzat: 3 days ago
Més enllà de les addiccions a substàncies
Quan es parla d’addiccions, encara és habitual pensar primer en alcohol, cocaïna, cànnabis o psicofàrmacs. Però també existeixen trastorns i conductes problemàtiques que es desenvolupen al voltant d’activitats repetitives i gratificants sense que hi hagi una substància com a element central.
El joc d’atzar és l’exemple més clar. L’Organització Mundial de la Salut inclou tant el trastorn per joc d’atzar com el trastorn per videojocs dins dels trastorns deguts a comportaments addictius. Alhora, convé no convertir qualsevol ús intens de pantalles, xarxes socials, pornografia, inversions digitals o videojocs en un diagnòstic: el criteri rellevant és l’impacte, la pèrdua de control i la interferència amb la vida personal, familiar, educativa, laboral o social.
Aquest és el punt de partida de l’article d’opinió “Addiccions del comportament: un problema en auge”, publicat a El Periòdic d’Andorra. El text posa el focus en l’augment de l’exposició a conductes digitals, especialment entre adolescents, i planteja una pregunta essencial: estem invertint prou en prevenció abans que l’ús es converteixi en un problema?
Què planteja l’article d’opinió?
L’article, signat per Maria Lozano i Pep Castellón i publicat el 10 de maig de 2026, pren com a referència l’Informe sobre Addiccions Comportamentals 2025 de l’Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions. A partir d’aquestes dades, revisa el joc d’atzar, el joc en línia, l’ús problemàtic d’internet i xarxes socials, els videojocs i la pornografia.
La idea central és que la gran extensió d’una conducta no significa que totes les persones que la practiquen tinguin una addicció. El problema apareix en una minoria, però pot tenir conseqüències importants quan la conducta guanya prioritat, es repeteix malgrat els danys o resulta cada vegada més difícil d’aturar.
El text també assenyala la vulnerabilitat específica dels adolescents davant d’entorns digitals accessibles de manera permanent i defensa reforçar la prevenció. La proposta final va més enllà de les intervencions puntuals: reclama estratègies sostingudes, basades en evidència i capaces d’adaptar-se als perfils amb més risc.
Dades clau: què diu realment l’informe oficial?
Per interpretar bé les xifres, cal distingir dos estudis. EDADES 2024 analitza població de 15 a 64 anys a Espanya i inclou 26.878 qüestionaris vàlids. ESTUDES 2025 analitza estudiants de 14 a 18 anys i inclou 35.256 joves de 836 centres educatius. Per tant, aquestes dades descriuen el context estatal espanyol i no s’han d’extrapolar directament a Andorra.
Joc d’atzar en adults
El 52,9% de la població de 15 a 64 anys havia participat en joc presencial durant els dotze mesos previs. En el joc en línia, la prevalença era del 5,5%.
El joc en línia era més freqüent entre els homes: 8,2%, davant del 2,7% de les dones.
Un 1,4% de la població adulta presentava indicadors compatibles amb possible joc problemàtic o trastorn del joc segons el criteri de cribratge utilitzat: 2,2% en homes i 0,7% en dones.
Entre les persones que jugaven, el perfil de possible problema s’associava a més freqüència de joc, més despesa i més consum d’alcohol i tabac.
Adolescents: joc en línia i joc problemàtic
El 13,0% dels estudiants de 14 a 18 anys havia jugat amb diners en línia durant l’últim any. La xifra era del 20,7% en nois i del 5,3% en noies.
El 4,9% del conjunt d’estudiants presentava indicadors de possible joc problemàtic; el percentatge era del 8,4% entre els nois i de l’1,4% entre les noies.
Entre els adolescents que havien jugat, el possible joc problemàtic era especialment elevat entre qui ho havia fet en línia, un recordatori que l’accessibilitat permanent i la repetició ràpida poden augmentar el risc.
Xarxes socials, videojocs i pornografia
El 15,3% dels estudiants de 14 a 18 anys presentava un possible ús problemàtic de xarxes socials. La diferència per sexe era petita: 14,9% en nois i 15,7% en noies.
El 84,4% havia jugat a videojocs durant l’últim any. L’ús era molt estès tant si existia un problema com si no: 96,8% entre els nois i 71,8% entre les noies. En el cribratge de possible addicció a videojocs, la prevalença el 2025 era del 8,6% en nois i de l’1,8% en noies.
El 57,8% dels adolescents havia vist pornografia alguna vegada, el 50,5% durant els dotze mesos previs i el 37,0% durant els últims trenta dies. El 4,1% presentava un possible ús problemàtic, amb una diferència notable entre nois (7,2%) i noies (1,0%).
En adults de 15 a 64 anys, el 63,8% declarava haver consumit pornografia alguna vegada. Aquesta dada descriu consum, no addicció: freqüència i prevalença no són equivalents a trastorn.
Molta exposició no equival automàticament a una addicció. El temps d’ús és una dada més; cal valorar el control, la prioritat que ocupa la conducta, la persistència malgrat les conseqüències i l’afectació real de la vida quotidiana.
Andorra: un senyal local que convé seguir
A Andorra encara cal disposar de més dades poblacionals específiques sobre addiccions comportamentals. Com a indicador assistencial, Projecte Vida ha comunicat un augment de demandes relacionades amb joc en línia i inversions digitals: 13 casos atesos durant el 2025, davant de 5 el 2024. Són nombres absoluts petits i no permeten calcular una prevalença al país, però sí que assenyalen un tipus de demanda que els serveis i les famílies ja estan detectant.
En aquestes consultes apareixen sobretot apostes esportives en línia i, en alguns casos, trading o criptomonedes després de pèrdues econòmiques. És important distingir que invertir o utilitzar criptoactius no constitueix per si mateix una addicció ni és equivalent al joc d’atzar; el risc augmenta quan la conducta es torna compulsiva, es persegueixen pèrdues, s’oculten despeses o es manté l’activitat malgrat danys econòmics, relacionals o emocionals.
Quan una conducta deixa de ser només una activitat?
La frontera no depèn d’un nombre únic d’hores. L’OMS recorda que, en el trastorn per videojocs, la preocupació apareix quan el patró provoca un deteriorament significatiu en àrees importants de funcionament. En la pràctica, convé prestar atenció a una combinació de senyals:
Dificultat repetida per reduir o aturar la conducta tot i haver-ho intentat.
Augment de la prioritat del joc, les pantalles o l’activitat digital per damunt del descans, els estudis, la feina, les relacions o altres activitats.
Continuar malgrat conseqüències econòmiques, familiars, acadèmiques, laborals o emocionals.
Ocultar temps, despesa, pèrdues o comptes; mentir per evitar conflictes.
Perseguir pèrdues en apostes o inversions, assumint riscos cada vegada més elevats.
Utilitzar la conducta de manera gairebé exclusiva per fugir del malestar, l’avorriment, l’ansietat o la solitud.
Irritabilitat, nerviosisme o malestar intens quan no es pot accedir a l’activitat.
Prevenció: què ens diu la recerca?
La revisió sistemàtica publicada a la revista Adicciones va identificar sis programes de prevenció escolar a Espanya sobre ús problemàtic d’internet, joc problemàtic i addicció a videojocs. Cinc disposaven d’estudis empírics d’eficàcia. Tots els programes descrits es basaven en models teòrics, utilitzaven metodologies actives i interactives i eren implementats per professionals amb formació específica.
Els programes ¿Qué te juegas?, Ludens i Safety.net van obtenir el grau de recomanació més alt dins de la revisió. El missatge de fons és especialment útil per a escoles, famílies i institucions: la prevenció no hauria de limitar-se a advertir o prohibir, sinó que ha de prioritzar intervencions amb evidència, pensament crític, habilitats d’autoregulació, alfabetització digital i capacitat per reconèixer dissenys que afavoreixen la repetició de la conducta.
Què poden fer les famílies?
Parlar des de la preocupació i descriure fets concrets, evitant etiquetes o judicis morals.
Escoltar abans de confrontar. La culpa i la por poden augmentar l’ocultació.
Revisar conjuntament l’impacte: temps, son, estudis, feina, despesa, deutes, relacions i estat emocional.
Establir límits i mesures de protecció proporcionades a l’edat i al nivell de risc.
No esperar que hi hagi un deute greu o una crisi familiar per demanar una primera orientació.
Llegeix l’article original
Article d’opinió que origina aquesta entrada. Utilitzar-lo com a font principal i redirigir-hi el lector després del resum.
Dades rellevants
EDADES 2024
Adults 15–64 · joc presencial últims 12 mesos: 52,9%
Adults 15–64 · joc en línia últims 12 mesos: 5,5% · homes 8,2% · dones 2,7%
Adults · possible joc problemàtic o trastorn del joc: 1,4% · homes 2,2% · dones 0,7%
Adults 15–64 · pornografia alguna vegada: 63,8%
ESTUDES 2025
Adolescents 14–18 · joc en línia últim any: 13,0% · nois 20,7% · noies 5,3%
Adolescents · possible joc problemàtic: 4,9% · nois 8,4% · noies 1,4%
Adolescents · possible ús problemàtic de xarxes socials: 15,3% · nois 14,9% · noies 15,7%
Adolescents · han jugat a videojocs últim any: 84,4% · nois 96,8% · noies 71,8%
Adolescents · possible addicció a videojocs (DSM-5): nois 8,6% · noies 1,8%
Adolescents · pornografia alguna vegada: 57,8%
Adolescents · possible ús problemàtic de pornografia: 4,1% · nois 7,2% · noies 1,0%
Registre comunicat per Projecte Vida
Projecte Vida · demandes per joc en línia/inversions digitals: 13 casos el 2025 vs. 5 el 2024
Les dades d’EDADES 2024 i ESTUDES 2025 són representatives d’Espanya, no d’Andorra. S’han d’utilitzar com a context comparatiu i mai com a prevalença andorrana. Les dades locals de Projecte Vida són registres d’atenció, no una estimació poblacional.
Preguntes freqüents
Què és una addicció comportamental?
És un patró de conducta repetitiu que pot arribar a generar pèrdua de control, prioritat creixent de l’activitat i continuïtat malgrat conseqüències negatives. En la classificació ICD-11 de l’OMS, el trastorn per joc d’atzar i el trastorn per videojocs formen part dels trastorns deguts a comportaments addictius.
Utilitzar molt les xarxes socials significa tenir una addicció?
No. El temps d’ús, per si sol, no és suficient per parlar d’un trastorn. Cal valorar si hi ha pèrdua de control, interferència amb el son, els estudis o les relacions, malestar i persistència malgrat els problemes. És més prudent parlar d’ús problemàtic quan no hi ha una valoració clínica.
Quins senyals poden indicar un problema amb el joc en línia?
Augmentar la freqüència o els diners apostats, perseguir pèrdues, ocultar despeses, demanar diners, abandonar responsabilitats, perdre son o sentir que és impossible aturar-se són senyals que justifiquen una valoració.
Jugar a videojocs és perjudicial?
No per si mateix. Per a la majoria de persones és una forma d’oci. El problema apareix quan el joc desplaça altres activitats importants, genera deteriorament significatiu o es manté malgrat conseqüències negatives.
El trading o les criptomonedes són una addicció?
No són una addicció per definició ni equivalen automàticament al joc d’atzar. Algunes persones, però, poden desenvolupar patrons compulsius vinculats a operacions especulatives: revisió constant, persecució de pèrdues, ocultació, endeutament o incapacitat per aturar-se.
La pornografia pot tenir un ús problemàtic?
Sí, una persona pot experimentar pèrdua de control o conseqüències negatives relacionades amb el consum. És important no confondre prevalença o freqüència amb un diagnòstic i valorar sempre l’impacte real en la vida de la persona.
Pot una família demanar ajuda encara que la persona afectada no vulgui?
Sí. Projecte Vida disposa d’assessorament i d’un Grup d’Ajuda Mútua per a familiars i persones de l’entorn. Rebre orientació pot ajudar a comunicar-se millor, establir límits i cuidar-se.
Com puc contactar amb Projecte Vida?
Es pot demanar una primera orientació per WhatsApp al (+376) 661 707 o per correu electrònic a projectevidaandorra@gmail.com. També es pot utilitzar l’enllaç de reserva disponible a l’Observatori.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Fonts consultades
El Periòdic d’Andorra · article original
Article d’opinió que origina aquesta entrada. Utilitzar-lo com a font principal i redirigir-hi el lector després del resum.
OEDA / Ministeri de Sanitat d’Espanya · Informe 2025
Font oficial per a les dades d’EDADES 2024 i ESTUDES 2025 sobre joc d’atzar, ús problemàtic de xarxes socials, videojocs i pornografia.
Organització Mundial de la Salut · Comportament addictiu
Marc internacional per diferenciar l’ús habitual del trastorn i per contextualitzar el trastorn per joc d’atzar i el trastorn per videojocs.
Revista Adicciones · revisió sistemàtica
Revisió dels programes de prevenció escolar a Espanya sobre internet, joc problemàtic i videojocs.
Projecte Vida · Projectes i accions
Assessorament, acompanyament, GAM, prevenció i sensibilització.
Dades locals comunicades sobre joc en línia i inversions digitals i recursos d’orientació.
💚 Vols saber com et podem acompanyar?
Si el joc, les pantalles, els videojocs, les apostes, les inversions digitals o una altra conducta estan afectant la teva vida o la d’algú proper, no cal esperar que la situació empitjori per demanar orientació. Una primera conversa pot servir per entendre el problema i decidir els passos següents.
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris