L’addicció no és falta de voluntat: entendre per què cal suport, temps i tractament
- Eva Tenorio
- Apr 20
- 8 min de lectura
Actualitzat: 5 days ago
«Si volgués, ho deixaria». «Només ha de posar-hi força de voluntat». Aquestes frases continuen apareixent quan es parla d’addiccions, però simplifiquen un procés que pot afectar la salut física i emocional, els hàbits, les relacions, l’economia, la feina i la capacitat de prendre decisions en determinats moments. Voler canviar importa, però no sempre és suficient.
L’article d’opinió «L’addicció no és tan simple com la falta de voluntat», publicat a Bondia el 20 d’abril de 2026, posa el focus precisament en aquesta idea: moltes persones que demanen ajuda són constants, responsables i estan fent esforços reals, però necessiten teràpia, seguiment, suport, temps i un entorn que no les redueixi a un judici moral.
Des de l’Observatori de Projecte Vida recuperem aquest debat perquè no és només una qüestió de llenguatge. Quan una addicció s’interpreta com un defecte personal, augmenten la culpa i l’autoestigma i es pot retardar la demanda d’ajuda. Entendre la complexitat no significa eliminar la responsabilitat personal, sinó situar-la dins d’un procés de recuperació que necessita recursos, decisions sostingudes i suport.
Resum de l’article d’opinió
Eva Tenorio qüestiona la idea que una addicció desaparegui simplement perquè una persona decideixi que vol deixar-la. L’article parteix de l’experiència quotidiana de Projecte Vida: hi ha persones que s’esforcen, que volen recuperar el control i que, malgrat això, necessiten més d’una conversa o d’una decisió puntual. Necessiten continuïtat.
El text connecta aquesta realitat amb tres elements especialment rellevants a Andorra: l’augment de les demandes d’atenció, el pes de l’alcohol —una substància molt normalitzada socialment— i el malestar emocional. També assenyala que les condicions socials importen: els horaris, la precarietat, les càrregues familiars, l’accés als serveis i la xarxa de suport poden facilitar o dificultar la recuperació.
La idea central és clara: reduir-ho tot a «voler o no voler» trasllada tota la culpa a la persona i invisibilitza els factors clínics, psicològics, socials i comunitaris que poden intervenir en una addicció.
Per què la voluntat, per si sola, pot no ser suficient?
Una addicció pot implicar pèrdua de control i continuïtat del consum o de la conducta malgrat conseqüències negatives.
El desig de canviar pot conviure amb craving, hàbits molt consolidats, símptomes d’abstinència, malestar emocional o desencadenants socials.
La recuperació acostuma a requerir més d’una estratègia: suport professional quan correspon, seguiment, xarxa social, grups d’ajuda mútua, reducció de danys i canvis progressius en l’entorn.
Una recaiguda o un retrocés no converteixen el procés en un fracàs; poden indicar que cal revisar i reforçar el pla d’acompanyament.
La recerca i les guies de tractament descriuen els trastorns per consum de substàncies com a problemes de salut complexos i tractables. Això no elimina l’agència de la persona: la decisió de demanar ajuda, posar límits o introduir canvis continua sent important, però funciona millor quan existeixen eines i suports adequats.
Les dades d’Andorra donen context
Unitat de Conductes Addictives (UCA)
La UCA va atendre 879 persones durant el 2024, davant de 583 el 2020. Les dades publicades situen l’alcohol com el principal motiu de tractament: aproximadament el 56% de les persones ateses el 2024 hi estaven vinculades. Aquest pes és especialment rellevant perquè l’alcohol és legal, accessible i està integrat en molts espais socials.
Enquesta Nacional de Salut d’Andorra 2024
L’ENSA 2024 assenyala que aproximadament tres de cada deu persones havien experimentat malestar emocional en les dues setmanes anteriors. La salut emocional percebuda era millor entre els homes (77,7%) que entre les dones (64,8%), amb especial afectació entre dones de 25 a 34 anys.
L’enquesta també situa el consum d’alcohol entre els indicadors a millorar. Respecte de 2011 disminueix el percentatge de persones abstèmies i augmenta el consum moderat declarat tant en dones com en homes. Aquestes dades no equivalen automàticament a una addicció, però mostren un context de normalització i exposició que és important tenir present en prevenció.
Projecte Vida: primer semestre de 2026
145 persones acompanyades entre gener i juny de 2026, un 43,8% més que en el mateix període de l’any anterior.
151 visites de seguiment, que mostren que l’acompanyament no es limita a una primera consulta.
79 persones van demanar ajuda directament; 49 demandes van provenir de familiars, parelles o persones de l’entorn, i 17 corresponien a activitats al Centre Penitenciari.
L’alcohol era present en 93 dels 128 expedients comunitaris analitzats (72,7%): en 64 com a problema principal i en 29 dins de situacions de poliaddicció.
Les xifres permeten respondre a cerques com «addiccions a Andorra», «alcohol i addicció», «on demanar ajuda per addiccions a Andorra» i «recuperació de les addiccions», sense convertir l’entrada en una peça purament estadística.
Quan el mite de la voluntat es converteix en estigma
Dir a una persona que no canvia perquè «no vol prou» pot semblar una forma d’exigir responsabilitat, però sovint produeix l’efecte contrari: augmenta la vergonya, la sensació de fracàs i la por de ser jutjada. L’estigma pot convertir-se en una barrera per explicar què està passant, demanar ajuda o tornar a un recurs després d’una recaiguda.
Acompanyar sense jutjar no significa justificar qualsevol conducta ni eliminar els límits. Significa separar la persona del problema, protegir la dignitat, identificar riscos i facilitar que pugui assumir responsabilitats amb més eines.
Què pot ajudar realment en un procés de recuperació?
Una primera escolta que permeti explicar la situació sense por ni etiquetes.
Valoració professional sanitària o psicològica quan hi ha dependència, risc, abstinència, comorbiditat o deteriorament important.
Objectius realistes i revisables, adaptats al moment de la persona.
Seguiment continuat, especialment després de canvis, crisis o recaigudes.
Grups d’ajuda mútua i suport entre iguals per reduir l’aïllament.
Acompanyament a les famílies perquè puguin ajudar sense assumir tot el control del procés.
Reducció de danys quan l’abstinència immediata no és possible o no és l’objectiu inicial.
Treball sobre els factors que sostenen el malestar: salut mental, trauma, habitatge, feina, xarxa social, violència o soledat, quan siguin presents.
Com pot ajudar Projecte Vida?
Projecte Vida ofereix espais d’escolta, orientació i acompanyament per a persones que viuen una addicció i per al seu entorn. La intervenció comunitària complementa, però no substitueix, l’atenció mèdica, psicològica, psiquiàtrica o social quan és necessària.
Primera escolta i orientació.
Atenció i acompanyament individual.
Grups d’ajuda mútua confidencials.
Grups i orientació per a famílies.
Activitats comunitàries i tallers de prevenció de recaigudes.
Informació sobre recursos disponibles i derivació quan cal.
Accions de prevenció, sensibilització i lluita contra l’estigma.
La voluntat pot ser una part valuosa de la recuperació, però convertir-la en l’única explicació és insuficient i pot ser injust. Les addiccions necessiten una mirada que combini responsabilitat, ciència, context, continuïtat i dignitat. Quan deixem de preguntar «per què no ho deixa?» i comencem a preguntar «què necessita per poder avançar?», també canviem la resposta que oferim com a comunitat.
Llegeix l’article original
Aquest article de l’Observatori parteix de la tribuna «L’addicció no és tan simple com la falta de voluntat», publicada a Bondia el 20 d’abril de 2026. A la peça original, Eva Tenorio reflexiona sobre la diferència entre voler canviar i disposar dels recursos necessaris per sostenir un procés de recuperació.
Dades rellevants
879: persones ateses per l’UCA el 2024
≈56%: dels usuaris de l’UCA vinculats a alcohol el 2024
3 de cada 10: persones amb malestar emocional a l’ENSA 2024
145: persones acompanyades per Projecte Vida, gener-juny 2026
151: visites de seguiment, gener-juny 2026
72,7%: dels expedients comunitaris de Projecte Vida amb alcohol present
Preguntes freqüents
L’addicció és una falta de voluntat?
No. La voluntat pot ser important per iniciar o mantenir canvis, però una addicció pot implicar pèrdua de control, dependència, malestar emocional, hàbits consolidats i factors socials. Moltes persones necessiten tractament, seguiment o suport per avançar.
Per què una persona continua consumint si diu que vol parar?
Perquè voler deixar-ho i poder sostenir el canvi no són exactament el mateix. Poden intervenir el craving, l’abstinència, l’ansietat, el trauma, la pressió social, els hàbits, la disponibilitat de la substància o la falta de suport.
Una recaiguda significa que el tractament ha fracassat?
No necessàriament. Pot indicar que el pla necessita ser revisat, reforçat o adaptat. El més important és recuperar el contacte amb la xarxa de suport i valorar què ha canviat.
Com pot ajudar la família sense controlar la persona?
Escoltant sense humiliacions, posant límits clars quan cal, evitant assumir totes les conseqüències i facilitant l’accés a ajuda. La família també pot necessitar orientació i suport propi.
Quan convé demanar ajuda?
Quan hi ha pèrdua de control, intents repetits de reduir o deixar el consum sense aconseguir-ho, ocultació, problemes de salut, conflictes, deutes, aïllament, abandonament de rutines o preocupació creixent de l’entorn. No cal esperar a tocar fons.
On es pot demanar ajuda per una addicció a Andorra?
Projecte Vida ofereix primera escolta, orientació, acompanyament i grups d’ajuda mútua per a persones afectades i familiars. Quan cal, també orienta cap als recursos sanitaris, psicològics, psiquiàtrics o socials adequats.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Recurs sanitari especialitzat a Andorra
Unitat de Conductes Addictives (UCA) del SAAS:
Equip multidisciplinari per donar informació i assistència a persones amb conductes addictives i suport als familiars. Ofereix tractament mèdic, psicològic i social, teràpies individuals i grupals, hospital de dia i altres modalitats assistencials.
Telèfon UCA: (+376) 871 105
Fonts consultades
Bondia — L’addicció no és tan simple com la falta de voluntat — Article d’opinió publicat el 20 d’abril de 2026. És la font principal de la peça i defensa que l’addicció no pot explicar-se només des de la voluntat individual.
Govern d’Andorra — Enquesta Nacional de Salut d’Andorra 2024 — Resultats principals sobre salut percebuda, benestar emocional, alcohol, tabac, activitat física i altres determinants de salut.
Bondia — Els usuaris de l’UCA tornen a augmentar un 14% el darrer any — Dades de la UCA corresponents a 2024: 879 persones ateses i pes principal de l’alcohol.
Bondia — Projecte Vida atén un 43,8% més de persones el primer semestre — Balanç gener-juny 2026: 145 persones acompanyades, 151 seguiments, perfil de demandes i presència de l’alcohol en el 72,7% dels expedients comunitaris.
NIDA — Entendre l'ús de drogues i l'addicció — Recurs científic divulgatiu sobre l’addicció com a trastorn complex i tractable, la recaiguda i la necessitat de combinar estratègies de tractament.
NIDA — Estigma i discriminació — Explica com l’estigma i el llenguatge culpabilitzador poden crear barreres d’accés a l’atenció i afectar la salut i la recuperació.
Si el consum d’una substància o una conducta està ocupant massa espai a la teva vida, o si et preocupa algú del teu entorn, no cal esperar que la situació empitjori. Pots començar per una conversa. Projecte Vida ofereix orientació amb respecte, discreció i sense judicis.
💚 Vols saber com et podem acompanyar?
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris