Encaixa amb tot (menys amb la realitat): quan normalitzar l’alcohol amaga el risc
- Eva Tenorio
- Apr 12
- 9 min de lectura
Actualitzat: 5 days ago
Hi ha problemes que identifiquem ràpidament perquè trenquen la rutina, i n’hi ha d’altres que poden passar desapercebuts precisament perquè hi encaixen. Amb l’alcohol, aquesta frontera és especialment difícil de veure: és legal, accessible i present en àpats, celebracions, trobades socials i espais de lleure. La seva normalització no converteix el consum en innocu, però sí que pot fer més difícil preguntar-nos què està passant.
El 12 d’abril de 2026, Eva Tenorio, secretària executiva de Projecte Vida, va publicar a El Periòdic d’Andorra l’article d’opinió «Encaixa amb tot (menys amb la realitat)». El text qüestiona la idea que una addicció només existeix quan hi ha una ruptura visible de la vida quotidiana i defensa una mirada més primerenca: observar el consum, les seves funcions i les seves conseqüències abans que la situació arribi al límit.
Aquesta entrada resumeix els principals arguments de l’article i els contextualitza amb dades de Projecte Vida, l’Enquesta Nacional de Salut d’Andorra (ENSA) i la Unitat de Conductes Addictives (UCA). L’objectiu no és etiquetar ni diagnosticar, sinó facilitar informació, detecció precoç i accés a ajuda sense judicis.
Quan el problema no sembla un problema
Un dels obstacles per detectar un consum problemàtic és comparar-se només amb els casos més visibles o més greus. Si una persona manté la feina, compleix les seves responsabilitats i beu en contextos socialment acceptats, pot concloure que “no passa res”. Però continuar funcionant no permet saber, per si sol, si el consum està afectant la salut, el descans, les emocions, les relacions, l’economia o la capacitat de decidir.
La normalització també actua a través del llenguatge i de les expectatives socials: brindar per celebrar, beure per desconnectar, prendre alguna cosa per dormir o assumir que dir que no requereix una explicació. Quan el context reforça una conducta, és més difícil detectar-ne els canvis graduals: més freqüència, més quantitat, més necessitat, més conseqüències o menys llibertat per escollir.
Resum de l’article d’opinió d’Eva Tenorio
L’article critica que socialment associem les addiccions a imatges extremes i visibles, fet que pot ocultar els processos que es construeixen de manera gradual.
Posa l’alcohol al centre perquè és la conducta addictiva amb més pes entre les persones que arriben als recursos de Projecte Vida i de la UCA.
Assenyala que el consum socialment compartit pot actuar com una falsa mesura de seguretat: si l’entorn també beu, és més fàcil considerar el propi patró com a “normal”.
Defensa que la demanda d’ajuda acostuma a arribar tard, quan ja s’han acumulat conseqüències físiques, familiars, laborals o emocionals.
Proposa canviar la mirada: no esperar una crisi visible, sinó preguntar-se abans quina funció té l’alcohol, quina llibertat real hi ha per reduir-lo o deixar-lo i quines conseqüències està generant.
Lectura original: El Periòdic d’Andorra — «Encaixa amb tot (menys amb la realitat)»
Què diuen les dades d’Andorra sobre l’alcohol?
Projecte Vida: l’alcohol continua molt present en les demandes d’ajuda
L’article d’opinió citava que el 69,9% de les persones ateses per Projecte Vida presentaven problemes relacionats amb l’alcohol. Les dades més recents del primer semestre de 2026 reforcen la mateixa idea, tot i que corresponen a un període i una base de casos diferents.
Entre gener i juny de 2026, Projecte Vida va registrar 128 expedients comunitaris de primera visita. L’alcohol era present en 93 casos, és a dir, en el 72,7%: en 64 era la problemàtica principal i en 29 formava part d’una situació de poliadicció. Aquest percentatge descriu les persones que arriben al recurs comunitari; no és una estimació de prevalença per a tota la població d’Andorra.
72,7% dels 128 expedients comunitaris de Projecte Vida del primer semestre de 2026 incloïen alcohol: 64 com a conducta principal i 29 dins de situacions de poliadicció.
ENSA 2024: consum moderat i consum de risc no són el mateix
L’Enquesta Nacional de Salut d’Andorra 2024 mostra fins a quin punt l’alcohol està integrat en els hàbits de la població. La presentació oficial diferencia entre abstinència, consum moderat i consum de risc. En els homes, el 20% es classifica com a abstemi, el 68% en consum moderat i el 12% en consum de risc. En les dones, els percentatges són 34%, 60% i 6%, respectivament.
La dada d’edat també és rellevant. Entre les dones de 15 a 24 anys, el consum de risc passa del 10,2% el 2011 al 18,2% el 2024. Entre les de 25 a 34 anys, passa del 8,5% a l’11,4%. Aquestes xifres no permeten explicar per si soles les causes, però sí indiquen que la prevenció no pot limitar-se a perfils estereotipats ni a situacions ja cronificades.
UCA: l’alcohol continua sent la principal causa de tractament
Les dades de 2024 de la Unitat de Conductes Addictives, facilitades pel SAAS i recollides per BonDia, situaven l’alcohol al capdavant dels tractaments: gairebé el 56% de les persones usuàries rebien atenció per problemes relacionats amb aquesta substància. El cànnabis representava el 18,62%, el tabac el 10% i la cocaïna el 9,5%.
Que l’alcohol sigui legal i habitual no redueix els seus riscos. L’Organització Mundial de la Salut recorda que no existeix una forma de consum completament exempta de risc i que l’alcohol està relacionat causalment amb més de 200 malalties, lesions i altres problemes de salut. El risc varia segons la quantitat, la freqüència, el patró de consum, l’edat, la salut i el context.
Indicador | Dada | Com interpretar-la |
Projecte Vida, 1r semestre 2026 | 72,7% dels 128 expedients comunitaris inclouen alcohol | Dada assistencial/comunitària; no és prevalença poblacional. |
ENSA 2024 — homes | 68% consum moderat · 12% de risc | Categories diferenciades a l’enquesta. |
ENSA 2024 — dones | 60% consum moderat · 6% de risc | Categories diferenciades a l’enquesta. |
ENSA 2024 — dones 15–24 | 18,2% consum de risc el 2024, vs. 10,2% el 2011 | Augment en aquest grup d’edat; cal contextualitzar sense alarmisme. |
UCA 2024 | gairebé 56% en tractament per alcohol | Dada de persones ateses per la UCA. |
Per què la normalització pot retardar la detecció?
La normalització no significa que totes les persones que beuen tinguin una addicció. Significa que el context pot reduir la percepció del risc i fer més difícil identificar quan un patró està canviant. Per això és més útil observar la funció i les conseqüències del consum que comparar-se amb altres persones.
Algunes preguntes poden ajudar: l’alcohol s’ha convertit en la principal manera de relaxar-me, dormir o afrontar emocions? Em costa reduir-lo quan m’ho proposo? He canviat plans, relacions o rutines per poder beure? Necessito més quantitat per aconseguir el mateix efecte? El meu entorn m’ha expressat preocupació? Hi ha episodis que prefereixo ocultar o minimitzar?
Cap d’aquestes preguntes, per si sola, estableix un diagnòstic. Però si generen preocupació, poden ser un bon motiu per parlar amb un recurs especialitzat abans que les conseqüències siguin més greus.
Senyals que conviden a revisar la relació amb l’alcohol
Beure amb més freqüència o en més quantitat del que s’havia previst.
Intentar reduir el consum i trobar que costa mantenir el canvi.
Utilitzar l’alcohol de manera repetida per gestionar ansietat, estrès, insomni, soledat o malestar.
Necessitar cada vegada més quantitat per obtenir el mateix efecte.
Prioritzar situacions on hi haurà alcohol o evitar plans on no n’hi haurà.
Conflictes familiars, laborals o econòmics relacionats amb el consum.
Conducció, barreges amb altres substàncies o altres decisions de risc.
Amagar, justificar o minimitzar episodis de consum davant de persones properes.
Rebre comentaris de preocupació de l’entorn i respondre principalment comparant-se amb algú que “beu més”.
No cal esperar que el consum sigui visible, extrem o incompatible amb la feina per demanar orientació. La detecció precoç permet ampliar opcions i reduir danys.
Preguntes freqüents
Quan es considera que el consum d’alcohol és problemàtic?
No depèn només de la freqüència. És important observar la quantitat, la pèrdua de control, la funció que compleix l’alcohol i si està generant conseqüències en la salut, el descans, les relacions, la feina, l’economia o la seguretat.
Es pot tenir un problema amb l’alcohol i continuar treballant o fent vida normal?
Sí. Mantenir responsabilitats o una aparença de normalitat no descarta que hi hagi un consum de risc o un trastorn relacionat amb l’alcohol. Precisament per això alguns problemes es detecten tard.
Beure només els caps de setmana pot ser problemàtic?
Pot ser-ho. La freqüència és només una part de l’avaluació. També importen la quantitat per ocasió, els episodis intensius, la pèrdua de control, les conseqüències i els riscos assumits.
Què vol dir que l’alcohol està normalitzat?
Vol dir que forma part de molts rituals, celebracions i rutines socials i que, per això, determinats patrons poden generar menys preguntes que altres substàncies o conductes. Normalitzat no significa exempt de risc.
Què diu l’ENSA 2024 sobre l’alcohol a Andorra?
La presentació oficial diferencia abstinència, consum moderat i consum de risc. El 68% dels homes i el 60% de les dones es classifiquen en consum moderat, mentre que el consum de risc és del 12% en homes i del 6% en dones. En dones de 15 a 24 anys, el consum de risc arriba al 18,2% el 2024.
On puc demanar ajuda per un problema amb l’alcohol a Andorra?
Projecte Vida ofereix primera orientació, acompanyament, grups d’ajuda mútua, suport a familiars i derivació a recursos especialitzats. També existeix la Unitat de Conductes Addictives (UCA) del SAAS per a atenció especialitzada.
Cal tenir un diagnòstic per contactar amb Projecte Vida?
No. Es pot demanar orientació quan apareixen dubtes, preocupació o conseqüències, encara que no hi hagi un diagnòstic ni una decisió presa sobre què fer després.
Per què és important parlar-ne sense estigma?
Perquè la por a ser jutjat, etiquetat o rebutjat pot retardar la demanda d’ajuda. Una resposta respectuosa facilita que la persona expliqui què està passant i pugui valorar opcions de suport.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Recurs sanitari especialitzat a Andorra
Unitat de Conductes Addictives (UCA) del SAAS:
Equip multidisciplinari per donar informació i assistència a persones amb conductes addictives i suport als familiars. Ofereix tractament mèdic, psicològic i social, teràpies individuals i grupals, hospital de dia i altres modalitats assistencials.
Telèfon UCA: (+376) 871 105
Fonts consultades
El Periòdic d’Andorra: Encaixa amb tot (menys amb la realitat)
Article d’opinió d’Eva Tenorio publicat el 12 d’abril de 2026. És la peça que origina aquesta entrada i planteja com la normalització de l’alcohol pot retardar la detecció i la demanda d’ajuda.
Govern d’Andorra: Enquesta Nacional de Salut d’Andorra 2024: resultats principals
Presentació oficial dels resultats de l’ENSA 2024. Distingueix consum moderat i consum de risc i permet contextualitzar l’evolució per sexe i edat.
OMS: Alcohol — fact sheet
Marc de salut pública sobre riscos de l’alcohol, factors que modifiquen el risc i relació causal amb més de 200 malalties, lesions i altres problemes de salut.
SAAS: Unitat de Conductes Addictives (UCA)
Informació oficial sobre la UCA, equip multidisciplinari que atén persones amb dificultats relacionades amb substàncies i addiccions comportamentals, i dona suport als familiars.
BonDia: Els usuaris de l’UCA tornen a augmentar un 14% el darrer any
Peça que recull dades facilitades pel SAAS sobre les persones tractades l’any 2024: gairebé 56% per alcohol, 18,62% per cànnabis, 10% per tabac i 9,5% per cocaïna.
Observatori de Projecte Vida: Projecte Vida acompanya 145 persones el primer semestre de 2026
Balanç de gener a juny de 2026: 128 primeres visites comunitàries i alcohol present en 93 expedients (72,7%). Útil per actualitzar el context respecte de l’article d’abril.
Projecte Vida: Associació Projecte Vida
Informació sobre l’entitat, objectius, recursos, confidencialitat i canals de contacte.
Demanar ajuda abans d’arribar al límit
Demanar informació no obliga a assumir una etiqueta ni a iniciar un únic itinerari. Una primera conversa pot servir per ordenar què està passant, identificar riscos, valorar recursos i decidir els passos següents amb més informació.
En les addiccions, la vergonya i l’estigma poden retardar aquesta conversa. Per això és important que la resposta sigui confidencial, respectuosa i centrada en la persona. L’objectiu no és jutjar quant beu algú, sinó entendre què està passant i quina ajuda necessita.
Si et preocupa la teva relació amb l’alcohol o la d’algú proper, no cal esperar que la situació sigui extrema. Parlar-ne aviat pot ajudar a entendre què està passant i a trobar opcions. Contacta amb Projecte Vida per rebre orientació confidencial i sense judicis.
💚 Vols saber com et podem acompanyar?
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris