Viure amb el cervell en guerra: TDAH, diagnòstic tardà i addiccions
- Eva Tenorio
- Mar 23
- 8 min de lectura
Actualitzat: 5 days ago
Hi ha persones que passen dècades pensant que són desorganitzades, massa intenses, impulsives o incapaces de “funcionar com toca”. Quan el diagnòstic de TDAH arriba a l’edat adulta, moltes experiències del passat poden adquirir un sentit nou: la dificultat per concentrar-se, el cansament de sostenir rutines, el soroll mental constant o la necessitat de buscar alguna forma d’alleujament.
En l’article d’opinió «Viure amb el cervell en guerra», publicat al Diari d’Andorra el 23 de març de 2026, Eva Tenorio explica en primera persona com el diagnòstic tardà del TDAH va ajudar-la a reinterpretar una trajectòria marcada també per un trastorn per consum d’alcohol. El text planteja una pregunta essencial per a la prevenció i la recuperació: què passa quan una substància no es busca només pel plaer, sinó perquè durant un temps sembla apagar un malestar que encara no té nom?
La relació entre TDAH i trastorns per consum de substàncies està descrita a la literatura científica, però no implica que totes les persones amb TDAH desenvolupin una addicció. Parlar-ne amb rigor permet evitar dos errors: culpabilitzar la persona per la seva dificultat i, alhora, presentar el diagnòstic com una explicació única de tots els consums.
Quan el consum ha funcionat com una forma d’autoregulació, la recuperació necessita abordar també el malestar, la impulsivitat, el son, l’organització i les necessitats neurodivergents de la persona.
Resum de l’article d’opinió
El text utilitza la metàfora d’una ciutat bombardejada per descriure la vivència interna d’un TDAH no identificat: pensaments simultanis, estímuls que competeixen entre si, inquietud, impulsivitat i una sensació d’esgotament permanent. Tenorio explica que el diagnòstic va arribar als 48 anys, gairebé set anys després d’haver deixat de beure.
A partir d’aquesta experiència, l’article aborda el diagnòstic tardà en les dones. La revisió de Quinn i Madhoo (2014) assenyala que el TDAH en nenes i dones pot passar desapercebut o confondre’s amb altres problemes, especialment quan predominen símptomes d’inatenció, ansietat o depressió.
Una altra línia central és l’automedicació. El text descriu com algunes persones poden recórrer a l’alcohol, estimulants, ansiolítics o altres substàncies intentant socialitzar, concentrar-se, dormir o reduir temporalment el soroll mental. Aquesta explicació no converteix el consum en un tractament ni el justifica: ajuda a comprendre la funció que pot haver adquirit i per què cal oferir alternatives segures.
La peça també reivindica el valor d’un tractament adequat i supervisat. En el cas personal de l’autora, la medicació prescrita per al TDAH va generar una sensació de silenci mental i més capacitat d’organització. L’experiència és individual i no s’ha d’extrapolar: la medicació, les intervencions psicològiques i les adaptacions s’han de valorar professionalment segons cada cas.
Finalment, l’article posa el focus en la continuïtat assistencial. Quan una persona ha aconseguit estabilitat, una interrupció del tractament o una resposta fragmentada entre salut mental i addiccions pot tenir un impacte real en el funcionament quotidià. La idea de fons és que entendre el cervell no elimina la responsabilitat, però sí que permet construir respostes més precises, menys culpabilitzadores i més útils.
Claus de lectura
El diagnòstic tardà pot transformar anys de culpa en comprensió i facilitar un pla de tractament més adequat.
TDAH i addicció poden coexistir i s’han de valorar de manera coordinada, sense assumir que una condició explica automàticament l’altra.
L’automedicació és un intent d’alleujament sense supervisió clínica; pot reforçar el risc i complicar la recuperació.
La medicació prescrita no és equivalent a l’ús no supervisat de substàncies: implica indicació, dosi individualitzada i seguiment professional.
La recuperació no és només deixar de consumir; també és trobar formes segures de regular l’atenció, la impulsivitat, el son, l’estrès i les emocions.
3. Desenvolupament recomanat
Quan el diagnòstic arriba tard
Rebre un diagnòstic de TDAH en l’edat adulta pot tenir un efecte doble: d’una banda, ofereix una explicació per a dificultats persistents; de l’altra, obliga a revisar anys d’etiquetes com “despistat”, “irresponsable”, “massa intens” o “poc constant”. En les dones, alguns patrons menys visibles i la presència d’ansietat o depressió poden contribuir al retard diagnòstic. El diagnòstic no esborra el passat, però pot obrir la porta a eines més ajustades i a una lectura menys culpabilitzadora de la pròpia història.
Automedicació: quan l’alleujament temporal es converteix en risc
Algunes persones descobreixen que una substància modifica temporalment allò que més els costa: l’alcohol pot reduir la inhibició social, un estimulant pot donar una sensació subjectiva de focus i un sedant pot apagar l’activació o facilitar el son. Aquest efecte percebut pot reforçar l’ús, però no és un tractament segur. Sense diagnòstic, dosificació ni seguiment, l’automedicació pot afegir dependència, tolerància, problemes físics, conflictes familiars i més dificultat per diferenciar què prové del TDAH, del consum o d’una altra condició.
TDAH i addiccions: tractar les dues realitats
Quan coexisteixen TDAH i un trastorn per consum de substàncies, centrar-se només en una part pot deixar necessitats importants sense resposta. Un abordatge coordinat pot incloure valoració especialitzada, tractament del consum, psicoeducació, intervencions psicològiques, eines d’organització i regulació emocional, revisió del son i, quan està indicat, medicació supervisada. L’objectiu és reduir riscos i augmentar la capacitat de la persona per sostenir la recuperació.
Medicació: supervisió, continuïtat i prudència
La resposta a la medicació del TDAH és individual. Un tractament útil per a una persona pot no ser el més adequat per a una altra, especialment quan hi ha antecedents de consum. Per això no s’han de modificar dosis, compartir medicació ni substituir tractaments sense indicació professional. Si hi ha problemes de subministrament, cal consultar el prescriptor i la farmàcia: la disponibilitat canvia i les alternatives s’han de valorar cas per cas.
Comprendre no és justificar
Explicar la funció que ha tingut un consum no significa negar-ne les conseqüències. Una mirada informada permet sostenir alhora dues idees: la persona necessita responsabilitzar-se dels danys i decisions que li corresponen, i també mereix una resposta que identifiqui les causes i els factors que mantenen el problema. La culpa sola rarament ofereix eines; la comprensió clínica i comunitària sí que pot orientar canvis concrets.
Llegeix l’article original
Article original: «Viure amb el cervell en guerra», d’Eva Tenorio, publicat al Diari d’Andorra el 23 de març de 2026, parteix d’una experiència personal per explicar què pot significar arribar a l’edat adulta amb un TDAH no diagnosticat i com el consum pot convertir-se, en alguns casos, en un intent d’apagar temporalment el soroll mental. La peça connecta diagnòstic tardà, automedicació, addiccions, tractament i recuperació des d’una mirada que evita reduir-ho tot a una qüestió de voluntat.
La relació entre TDAH i trastorns per consum de substàncies està documentada, però no determina el recorregut de cap persona. Quan tots dos problemes coexisteixen, és important valorar-los de manera coordinada i amb seguiment professional.
Dades rellevants
27,8%: En un estudi clínic de persones amb addicció a substàncies, el 27,8% de la mostra va complir criteris de TDAH després del cribratge i diagnòstic.
33,3% / 42,2% / 48,9% / 13,3%: En aquella mateixa mostra, la prevalença de TDAH va variar segons la substància principal: alcohol, cocaïna, cànnabis i heroïna, respectivament.
Dones i infradiagnòstic: La revisió de Quinn i Madhoo descriu factors que poden afavorir que el TDAH en dones i nenes es detecti tard o es diagnostiqui erròniament.
Risc superior de trastorns per consum: Les revisions clíniques descriuen una associació clara entre TDAH i trastorns per consum de substàncies, tot i que la magnitud del risc varia segons la població, la comorbiditat i el disseny de l’estudi.
Problemes de subministrament: Les autoritats europees han monitorat problemes de disponibilitat de diversos medicaments per al TDAH; la situació i els productes afectats canvien amb el temps.
Preguntes freqüents
Quina relació hi ha entre el TDAH i les addiccions?
El TDAH s’associa a un risc més alt de trastorns per consum de substàncies en diverses poblacions. Factors com la impulsivitat, la regulació emocional, els problemes de son, la recerca d’estimulació i altres comorbiditats poden influir-hi. Això no significa que tenir TDAH impliqui desenvolupar una addicció.
Què és l’automedicació en el TDAH?
És l’ús de substàncies o medicaments sense una indicació i un seguiment adequats per intentar reduir símptomes o malestar, per exemple per dormir, socialitzar, concentrar-se o calmar l’activació interna.
Per què el TDAH es pot diagnosticar tard en les dones?
En algunes dones els símptomes més visibles d’hiperactivitat són menys evidents, mentre que la inatenció, la sobrecàrrega interna, l’ansietat o les estratègies de compensació poden dificultar la detecció. Cada cas necessita una valoració individual.
Un diagnòstic de TDAH explica una addicció?
No per si sol. Una addicció és multifactorial. El TDAH pot ser un factor de vulnerabilitat o una peça de la història, però també influeixen el trauma, la salut mental, l’entorn, la disponibilitat de substàncies, les relacions i altres determinants.
La medicació estimulant és el mateix que automedicar-se?
No. Un tractament prescrit parteix d’una valoració clínica, una indicació, una dosi individualitzada i un seguiment. L’ús no supervisat de estimulants o d’altres substàncies no és equivalent a un tractament mèdic.
Es pot tractar el TDAH si hi ha antecedents d’addicció?
Sí, però el pla s’ha d’individualitzar i supervisar per professionals amb experiència. Cal valorar conjuntament el TDAH, el consum, les comorbiditats, els riscos i les necessitats de seguiment.
Què cal fer si falta la medicació habitual?
No s’ha d’interrompre, substituir ni ajustar pel compte propi. Cal contactar amb el professional prescriptor i la farmàcia per conèixer la disponibilitat i valorar alternatives segures.
Deixar de consumir resol automàticament el TDAH?
No. L’abstinència o la reducció del consum poden millorar molts aspectes, però un TDAH existent pot continuar requerint eines específiques, psicoeducació, tractament psicològic, adaptacions i, si està indicat, medicació.
Quan convé demanar ajuda?
Quan el consum, la impulsivitat, el son, l’organització o el malestar estan afectant les relacions, la feina, els estudis, l’economia o la salut, o quan la persona sent que necessita una substància o conducta per poder funcionar. No cal esperar a una crisi.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Fonts consultades
Diari d’Andorra · «Viure amb el cervell en guerra» · 23/03/2026
Font periodística original de l’article d’opinió d’Eva Tenorio. Recomanació: col·locar aquest enllaç al final del resum amb un botó o text “Llegir l’article original al Diari d’Andorra”.
Projecte Vida · «Viure amb el cervell en guerra»
Versió de Projecte Vida que contextualitza el TDAH, el diagnòstic tardà, l’automedicació, les addiccions i els recursos de suport.
Quinn & Madhoo (2014) · ADHD en dones i nenes
Revisió científica utilitzada per contextualitzar el diagnòstic tardà i la infradetecció del TDAH en dones i nenes.
Linares et al. (2012) · TDAH en pacients amb addicció a substàncies
Estudi clínic del qual provenen les xifres de prevalença de TDAH en una mostra de persones amb addicció a substàncies.
Wilens et al. (2011) · ADHD i trastorns de l'ús de substàncies
Revisió clínica sobre la intersecció entre TDAH i trastorns per consum de substàncies.
European Medicines Agency · Escassions de medicaments
Recurs europeu per consultar informació actualitzada sobre problemes de disponibilitat de medicaments.
No cal esperar que la situació sigui extrema.
Si tens dubtes sobre el teu consum, sobre una conducta que està ocupant massa espai o sobre com acompanyar algú proper, pots parlar amb Projecte Vida de manera confidencial i sense judicis. Una primera conversa serveix per entendre la situació i valorar opcions.
💚 Vols saber com et podem acompanyar?
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris