Què està passant amb la cocaïna a Andorra? Dades, riscos i senyals d’alerta
- Eva Tenorio
- Feb 8
- 8 min de lectura
Actualitzat: Aug 9
Quan es parla de cocaïna, el risc no sempre es percep amb la mateixa alarma que altres drogues. En alguns entorns socials, laborals o d’oci, el consum pot arribar a aparèixer com una conducta integrada, funcional o fins i tot normalitzada. Precisament aquesta percepció és un dels eixos de l’article d’opinió «Què està passant amb la cocaïna?», publicat a Bondia el 8 de febrer de 2026.
L’article planteja una pregunta incòmoda però necessària: fins a quin punt coneixem realment els efectes del consum sostingut i els factors que estan afavorint una major presència de la cocaïna? Des de l’Observatori de Projecte Vida recuperem aquesta reflexió, la situem en el context andorrà i hi afegim les dades més recents disponibles, perquè entendre el fenomen és una part essencial de la prevenció.
De la normalització a la preocupació
En el seu article, Eva Tenorio posa el focus en la banalització del consum i en la falsa sensació de control que pot acompanyar una substància estimulant. La cocaïna pot produir eufòria, desinhibició, augment de l’energia i reducció temporal de la sensació de cansament. Aquest perfil ajuda a entendre per què pot encaixar en contextos d’oci, però també en entorns marcats per l’exigència, els ritmes intensos o la necessitat de «funcionar».
El problema apareix quan aquesta normalització redueix la percepció de risc. El consum repetit pot associar-se a ansietat, irritabilitat, alteracions del son, conductes impulsives, problemes cardiovasculars i patrons de dependència. El risc augmenta encara més quan la cocaïna es combina amb altres substàncies, especialment alcohol, dins de situacions de policonsum.
Què mostraven les dades de Projecte Vida quan es va publicar l’article?
L’article de Bondia recollia una evolució clara entre 2024 i 2025 entre les persones ateses per Projecte Vida:
Indicador | 2024 | 2025 | Lectura |
Presència de cocaïna en casos de primera persona | 3,3% | 8,7% | Gairebé es triplica el pes percentual |
Perfils amb poliaddicció | 4,1% | 11,7% | Augmenta la complexitat dels consums |
Aquestes dades no descriuen per si soles la prevalença de consum de tota la població andorrana; corresponen a persones que han arribat al recurs comunitari. Tot i així, són un indicador rellevant de la demanda d’ajuda i de la complexitat dels casos que arriben a Projecte Vida.
Actualització: què ha passat durant el primer semestre de 2026?
Les dades publicades per Projecte Vida el juliol de 2026 reforcen la necessitat de seguir observant aquesta evolució. Entre gener i juny, l’entitat va acompanyar 145 persones, un 43,8% més que en el mateix període de l’any anterior.
En els 128 expedients comunitaris analitzats, l’alcohol era present en 93 casos (72,7%). La cocaïna apareixia en 32 casos: en 7 com a substància principal i en 25 dins de situacions de poliadicció.
La comparació temporal és especialment significativa: Projecte Vida havia registrat 5 casos vinculats a la cocaïna el 2024, 15 durant tot el 2025 i 32 només durant els primers sis mesos de 2026. Això suposa un increment del 113,3% respecte a la xifra de tot l’any 2025.
5 casos (2024) → 15 casos (2025) → 32 casos només entre gener i juny de 2026. En 25 dels 32 casos del primer semestre de 2026, la cocaïna apareixia associada a poliadicció.
Un fenomen que va més enllà d’Andorra
El context europeu i mundial apunta en la mateixa direcció: una disponibilitat elevada i una expansió dels danys associats. L’Agència de la Unió Europea sobre Drogues (EUDA, antiga EMCDDA) assenyala el 2026 que la cocaïna continua sent, després del cànnabis, una de les drogues il·lícites més consumides a Europa. Les dades d’aigües residuals indiquen que el consum continua augmentant en moltes ciutats europees.
La mateixa EUDA situa la cocaïna entre les principals causes de toxicitat aguda relacionada amb drogues en els serveis d’urgències sentinella i assenyala que apareix aproximadament en una quarta part de les morts induïdes per drogues en els 20 països amb dades disponibles. L’agència insisteix, a més, que el policonsum pot augmentar els danys.
A escala mundial, el World Drug Report 2026 de l’UNODC indica que el cultiu il·lícit de coca va assolir un màxim històric de 385.100 hectàrees el 2024. El mateix informe descriu un mercat internacional de cocaïna en expansió i una diversificació de les rutes de tràfic.
Per què la normalització pot retardar la demanda d’ajuda?
Una persona no necessita encaixar en cap estereotip perquè el consum li estigui generant problemes. Tenir feina, mantenir relacions socials o consumir només en determinats contextos no exclou l’existència de risc. De fet, quan la substància s’associa a rendiment, festa, desconnexió emocional o capacitat de «tirar endavant», pot ser més difícil identificar quan la relació amb el consum està canviant.
L’estigma hi afegeix una altra barrera. La por a ser jutjat, etiquetat o reconegut pot fer que algunes persones retardin la demanda de suport. Projecte Vida insisteix que demanar ajuda aviat no és exagerar: és una decisió de protecció.
Senyals d’alerta que convé observar
Cap senyal, per si sol, estableix un diagnòstic. Però la combinació o la repetició de diversos indicadors pot justificar una conversa o una valoració professional:
Consumir més sovint o durant més temps del que s’havia previst.
Intentar reduir el consum i no aconseguir-ho de manera sostinguda.
Necessitar la substància per sortir, rendir, aguantar, relacionar-se o regular malestar emocional.
Alteracions de son, ansietat, irritabilitat o canvis marcats d’estat d’ànim relacionats amb el consum.
Problemes econòmics, laborals, familiars o de parella que es repeteixen.
Ocultar, minimitzar o justificar el consum davant de persones properes.
Combinar cocaïna amb alcohol o altres substàncies amb freqüència.
Continuar consumint tot i detectar conseqüències físiques, emocionals o socials.
Cocaïna i alcohol: el policonsum és una dada central
Les dades locals no apunten només a un augment de la cocaïna, sinó també a una major presència del policonsum. Això és rellevant perquè combinar substàncies pot modificar els efectes percebuts, dificultar la valoració del propi estat i augmentar els riscos per a la salut. La prevenció no ha de limitar-se a preguntar «quina substància?», sinó també «amb què es combina, en quin context i amb quina funció?».
Llegeix l’article d’opinió original
Aquesta entrada parteix de la reflexió publicada per Eva Tenorio a Bondia el 8 de febrer de 2026. El text original aborda la normalització social de la cocaïna, la relació amb contextos d’alta exigència, el policonsum i les dades de Projecte Vida disponibles en aquell moment.
Nota de salut:
Aquest contingut és informatiu i no substitueix una valoració sanitària. Davant símptomes greus o una urgència després d’un consum, cal contactar amb els serveis d’emergència.
Dades rellevants
Projecte Vida, 2024
5 casos vinculats a cocaïna: Base de comparació
Projecte Vida, 2025
15 casos: Triplica aproximadament la xifra del 2024
Projecte Vida, gen.–juny 2026
32 casos: +113,3% respecte de tot el 2025
Cocaïna principal, 1r semestre 2026
7 casos: Substància principal
Cocaïna en poliadicció, 1r semestre 2026
25 casos: 78,1% dels 32 casos de cocaïna
Persones acompanyades, 1r semestre 2026
145: +43,8% vs. mateix període 2025
Alcohol en expedients comunitaris
93 de 128 (72,7%): Continua sent la conducta addictiva més present
EUDA 2026
Cocaïna: 2a droga il·lícita més consumida a Europa (Context europeu)
UNODC 2026
385.100 ha de cultiu il·lícit de coca el 2024 (Màxim històric global)
Preguntes freqüents
La cocaïna pot generar addicció encara que el consum no sigui diari?
Sí. La freqüència és només una part de la valoració. També importen la pèrdua de control, la funció que té la substància, les conseqüències i la dificultat per reduir-ne l’ús.
Quan un consum de cocaïna comença a ser preocupant?
Quan augmenta la freqüència o la quantitat, costa limitar-lo, es converteix en una eina per rendir o regular emocions, apareixen conseqüències o es manté el consum malgrat aquestes conseqüències.
Per què preocupa especialment combinar cocaïna i alcohol?
Perquè el policonsum pot incrementar els riscos i dificultar la percepció del propi estat. Les dades de Projecte Vida mostren que una part important dels casos de cocaïna arriben associats a altres consums.
Què és la poliadicció o el policonsum?
És la presència simultània o recurrent de més d’una substància o conducta addictiva. Pot augmentar la complexitat de la valoració, els riscos i les necessitats de suport.
La cocaïna pot afectar el son i l’ansietat?
Sí. El consum pot associar-se a alteracions del son, ansietat, irritabilitat i altres efectes físics i psicològics. Si aquests símptomes són intensos o persistents, convé consultar un professional.
Per què la normalització del consum és un factor de risc?
Perquè pot reduir la percepció de dany i retardar la demanda d’ajuda. Que una conducta sigui freqüent o socialment visible no significa que sigui innòcua.
La família també pot demanar ajuda a Projecte Vida?
Sí. Projecte Vida acompanya tant persones en primera persona com familiars, parelles i altres persones de l’entorn que necessiten orientació o suport.
On puc demanar ajuda per un problema amb la cocaïna a Andorra?
Projecte Vida ofereix escolta, orientació i acompanyament comunitari i pot facilitar la connexió amb recursos sanitaris o especialitzats quan sigui necessari.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Fonts consultades
Bondia — «Què està passant amb la cocaïna?»
08/02/2026 Font principal. Inclou les dades 2024–2025 de Projecte Vida i l’argument sobre normalització, rendiment, policonsum i malestar emocional.
Projecte Vida — Alerta per l’increment de consultes relacionades amb cocaïna
09/07/2026 Actualització del primer semestre de 2026: 145 persones acompanyades, 32 casos de cocaïna, 7 principals i 25 en poliadicció.
EUDA — Informe europeu sobre drogues 2026: Cocaïna
09/06/2026 Context europeu sobre disponibilitat, ús, toxicitat aguda, mortalitat i tractament.
EUDA — Entendre la situació de les drogues a Europa el 2026
09/06/2026 Context general de salut pública, mercats i policonsum.
UNODC — Informe Mundial sobre Drogues 2026
2026 Context mundial; cultiu il·lícit de coca en màxim històric el 2024 i evolució dels mercats.
Projecte Vida — Altres drogues: cocaïna · consultat
07/08/2026 Recurs informatiu propi sobre cocaïna i porta d’entrada a l’acompanyament.
Parlar-ne abans que el problema sigui més gran
L’objectiu de posar dades sobre la taula no és alarmar ni assenyalar. És fer visible un canvi que ja està arribant als recursos d’acompanyament i que necessita una resposta basada en prevenció, detecció precoç, reducció de danys, atenció clínica quan sigui necessària i suport comunitari.
Si el consum de cocaïna —propi o d’algú proper— comença a preocupar-te, no cal esperar que la situació «toqui fons» per demanar orientació. Una primera conversa pot servir per ordenar què està passant, valorar necessitats i connectar amb els recursos adequats.
Et preocupa la teva relació amb la cocaïna o la d’algú del teu entorn? No cal tenir totes les respostes per fer el primer pas. Contacta amb Projecte Vida per rebre orientació, escolta i acompanyament sense judici.
No cal esperar a tocar fons
Si el consum propi o d’una persona propera et preocupa, Projecte Vida ofereix orientació i acompanyament. Una primera conversa pot ajudar a entendre què està passant i a connectar amb el recurs més adequat.
Et preocupa una addicció? Parlem-ne.
A Projecte Vida t’escoltem i t’acompanyem sense judici, tant si el problema t’afecta en primera persona com si afecta algú del teu entorn.
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris