Quan la resposta al malestar es cronifica: psicofàrmacs, benzodiazepines i dependència
- Eva Tenorio
- Feb 11
- 8 min de lectura
Els psicofàrmacs poden ser una eina terapèutica necessària i útil. El problema no és que existeixin ni que es prescriguin, sinó què passa quan una resposta pensada per alleujar un malestar es manté durant molt de temps sense prou revisió, sense alternatives i sense un acompanyament que tingui en compte el context de la persona.
Aquesta és la pregunta de fons que planteja Eva Tenorio, de Projecte Vida, a l’article d’opinió “Quan la resposta al malestar es cronifica, alguna cosa falla”, publicat a El Periòdic d’Andorra l’11 de febrer de 2026. El text posa el focus en una realitat sovint menys visible que altres addiccions: la dependència vinculada a medicació prescrita, especialment a les benzodiazepines.
Una dependència que pot quedar fora del radar
Quan pensem en addiccions, és habitual imaginar alcohol, cocaïna, cànnabis o joc. La medicació prescrita, en canvi, acostuma a despertar menys percepció de risc perquè forma part del sistema sanitari i té una indicació clínica legítima. Aquesta normalització pot fer més difícil detectar quan l’ús deixa de ser puntual o controlat i comença a ocupar massa espai.
Les benzodiazepines s’utilitzen, entre altres indicacions, per alleujar de manera ràpida símptomes d’ansietat o insomni. Organismes sanitaris internacionals recorden que poden generar tolerància i dependència quan s’utilitzen de manera prolongada. Per això, la durada, la dosi, les revisions i la situació concreta de cada persona són elements essencials.
Què explica l’article d’Eva Tenorio?
L’article no qüestiona la utilitat clínica dels psicofàrmacs. La seva crítica se centra en el risc que el tractament farmacològic es converteixi en l’única resposta sostinguda davant de problemes que també tenen dimensions psicològiques, socials i relacionals: estrès laboral, dol, soledat, sobrecàrrega de cures, dificultats de conciliació o insomni persistent.
Tenorio defensa que cuidar no pot reduir-se a una recepta. La resposta hauria d’incloure revisió clínica, informació clara sobre riscos, suport psicològic quan sigui necessari, intervencions psicosocials, espais comunitaris i coordinació entre els diferents recursos. El missatge central és preventiu: detectar abans que la dependència estigui consolidada.
Les dades que comença a veure Projecte Vida
Projecte Vida assenyala un canvi en les demandes rebudes. Segons les dades citades en l’article, el 2024 l’entitat no va atendre cap persona ni família per problemàtiques vinculades als psicofàrmacs. El 2025, aquesta categoria ja representava l’1,9% dels casos en primera persona i el 3% de les consultes familiars.
L’article precisa que, en els casos atesos per l’entitat, la problemàtica estava relacionada amb benzodiazepines i amb dependències consolidades després d’anys de prescripció continuada. Són dades petites en termes absoluts, però rellevants des del punt de vista preventiu: quan una nova realitat comença a aparèixer en els serveis comunitaris, és el moment de mirar-la amb atenció, generar dades i reforçar la detecció precoç.
En una peça de RTVA publicada pocs dies abans, Projecte Vida també posava el focus en la gent gran: de catorze persones ateses dins la franja de 64 anys o més citada en aquella informació, quatre corresponien a consums abusius de psicofàrmacs. Aquesta dada no s’ha d’extrapolar al conjunt d’Andorra, però reforça la necessitat de mirar especialment els usos prolongats en persones grans.
Benzodiazepines: per què cal parlar de durada i seguiment
La dependència no implica necessàriament que hi hagi hagut un “mal ús” intencionat. Una persona pot començar un tractament per un motiu legítim, seguir-lo durant mesos o anys i descobrir amb el temps que li costa reduir-lo, que necessita la medicació per funcionar amb normalitat o que apareixen símptomes quan intenta deixar-la.
Entre els senyals que justifiquen una revisió professional hi pot haver la necessitat d’augmentar dosis per aconseguir el mateix efecte, la por intensa a quedar-se sense medicació, l’ús continuat molt més enllà del període inicialment previst, dificultats de memòria o concentració, somnolència, caigudes o la sensació que la medicació s’ha convertit en l’única manera d’afrontar l’ansietat o dormir.
Un punt essencial és la retirada. Les benzodiazepines no s’han d’interrompre de manera brusca quan hi ha un ús continuat o dependència. Les guies de l’OMS recomanen una reducció planificada i gradual, amb seguiment sanitari. Si una persona té dubtes sobre la seva medicació, la primera acció segura és parlar amb el professional que la prescriu o amb un servei sanitari.
No tot malestar és una malaltia, però tot malestar mereix resposta
Una de les idees més potents de l’article és que el patiment no apareix en el buit. Les condicions de vida, la precarietat, la soledat, els conflictes familiars, els dols o la sobrecàrrega poden afectar profundament el benestar. Reconèixer aquests factors no significa negar els trastorns de salut mental ni rebutjar la medicació; significa ampliar la mirada.
Quan l’abordatge és integral, la persona no queda reduïda a un símptoma ni a una recepta. Pot combinar tractament mèdic, psicoteràpia, suport social, canvis en l’entorn, hàbits de salut, recursos comunitaris i acompanyament. En addiccions, aquesta mirada també ajuda a reduir l’estigma: una dependència a una medicació prescrita continua sent una situació de salut que necessita escolta i atenció, no judici.
Quan demanar ajuda o revisar el tractament?
Val la pena consultar si la medicació es pren des de fa molt més temps del que es va plantejar inicialment, si la dosi ha anat augmentant, si hi ha preocupació constant per disposar-ne, si apareixen símptomes quan se n’endarrereix una presa, si s’està combinant amb alcohol o altres sedants, o si la persona o la família perceben que el tractament ja no ajuda de la mateixa manera.
Demanar una revisió no significa haver de deixar la medicació. Significa recuperar informació i capacitat de decisió: entendre per què es pren, quins beneficis aporta, quins riscos hi ha, si existeixen alternatives i quin és el pla de seguiment.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix assessorament, acompanyament i derivació a persones amb conductes addictives i als seus entorns. També disposa de grups d’ajuda mútua i d’espais comunitaris de suport. En una situació relacionada amb benzodiazepines o altres medicaments amb potencial de dependència, l’entitat pot ajudar a ordenar la demanda, reduir l’estigma, orientar la família i facilitar la connexió amb els recursos sanitaris adequats.
El paper comunitari no substitueix la valoració mèdica. És complementari: acompanya la persona mentre es treballa, quan cal, amb atenció primària, salut mental o serveis especialitzats.
Conclusió
La pregunta no és si els psicofàrmacs són bons o dolents. La pregunta útil és si cada tractament continua tenint sentit, si està ben revisat i si la persona disposa de més eines que una única resposta farmacològica al seu malestar.
Fer visible la dependència a benzodiazepines no és demonitzar la medicació. És prevenció. I també és una manera de recordar que demanar ajuda abans que el problema es consolidi pot canviar el curs d’una situació.
Llegeix l’article original
Article d’opinió “Quan la resposta al malestar es cronifica, alguna cosa falla”, publicat a El Periòdic d’Andorra l’11 de febrer de 2026. El text posa el focus en una realitat sovint menys visible que altres addiccions: la dependència vinculada a medicació prescrita, especialment a les benzodiazepines.
Dades rellevants
11 de febrer de 2026
Data de publicació de l’article original a El Periòdic d’Andorra.
Eva Tenorio
Autora de l’article; hi consta com a secretària executiva de Projecte Vida.
0 casos el 2024
Segons l’article, Projecte Vida no havia registrat consultes vinculades als psicofàrmacs el 2024.
1,9%
Pes dels psicofàrmacs entre els casos atesos en primera persona per Projecte Vida el 2025, segons l’article.
3%
Pes dels psicofàrmacs entre les consultes familiars el 2025, segons l’article.
Benzodiazepines
L’article assenyala que tots els casos de psicofàrmacs atesos per l’entitat estaven relacionats específicament amb benzodiazepines.
14 persones de 64+ i 4 casos de psicofàrmacs
Dada recollida per RTVA el 7 de febrer de 2026 en una peça específica sobre gent gran. Cal mantenir-la separada de les dades percentuals anteriors perquè respon a un tall informatiu diferent.
Preguntes freqüents
Les benzodiazepines poden crear dependència?
Sí. Quan s’utilitzen de manera continuada, especialment durant períodes prolongats, poden generar tolerància i dependència física. El risc depèn de factors com la durada, la dosi i la situació clínica de cada persona.
Prendre una benzodiazepina amb recepta significa tenir una addicció?
No. Una prescripció adequada no equival a una addicció. La preocupació apareix quan hi ha ús prolongat, dificultat per reduir-la, necessitat de dosis més altes, símptomes d’abstinència o un impacte negatiu en la vida quotidiana.
Es poden deixar les benzodiazepines de cop?
No és recomanable fer-ho sense supervisió. Després d’un ús continuat, la retirada brusca pot provocar símptomes d’abstinència importants. La reducció s’ha de planificar amb un professional sanitari.
Quins senyals poden indicar que cal revisar el tractament?
Entre altres, prendre la medicació durant molt més temps del previst, augmentar dosis, por intensa a quedar-se’n sense, somnolència o problemes de memòria, caigudes, o notar símptomes quan es retarda o s’omet una presa.
Per què la dependència a medicació prescrita pot passar desapercebuda?
Perquè el tractament sovint comença per una necessitat legítima i té una prescripció mèdica. Això pot reduir la percepció de risc i retardar la detecció d’un ús problemàtic.
Els antidepressius també generen addicció com les benzodiazepines?
No s’han de posar al mateix nivell. Alguns antidepressius poden produir símptomes de discontinuació si es retiren bruscament, però el patró de dependència i reforç no és el mateix que el de les benzodiazepines. Qualsevol canvi de tractament s’ha de valorar amb un professional.
Què pot fer Projecte Vida en aquests casos?
Pot oferir escolta, orientació, acompanyament a la persona i a la família, grups d’ajuda mútua i derivació o coordinació amb recursos clínics quan sigui necessari.
Quan és un bon moment per demanar ajuda?
Quan hi ha dubtes o preocupació. No cal esperar una situació extrema. Una revisió precoç pot ajudar a entendre el tractament, els riscos, les alternatives i les opcions d’acompanyament.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Fonts consultades
El Periòdic d’Andorra — Article original d’opinió d’Eva Tenorio, 11/02/2026.
Projecte Vida — Versió allotjada al web de l’associació amb les dades i l’argumentari complet.
RTVA — Peça sobre psicofàrmacs i gent gran amb dades comunicades per Projecte Vida.
Organització Mundial de la Salut — Trastorns d'ansietat — Recorda que les benzodiazepines no solen recomanar-se com a tractament habitual de llarga durada de l’ansietat pel risc de dependència.
Organització Mundial de la Salut — Gestió de la retirada de drogues — Recomana una retirada planificada i gradual de benzodiazepines quan hi ha dependència.
Plan Nacional sobre Drogas (Espanya) — L’Estratègia Nacional sobre Addiccions 2017–2024 inclou els medicaments amb potencial addictiu i assenyala l’augment de prescripció de benzodiazepines i hipnosedants.
Si tu o algú del teu entorn està preocupat per l’ús de benzodiazepines o altres medicaments, no cal esperar que la situació sigui extrema. Projecte Vida pot escoltar-vos, orientar-vos i acompanyar-vos de manera confidencial. Si hi ha un tractament prescrit, qualsevol canvi de dosi o retirada s’ha de fer amb supervisió sanitària.
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris