Sec el got, humida la ferida: mirar més enllà de l’alcohol
- Alexx Ten
- Jan 20
- 9 min de lectura
Actualitzat: Aug 9
Deixar l’alcohol, apagar la pantalla o abandonar una conducta compulsiva pot ser un primer pas. Però quan desapareix la via d’escapament, pot continuar present el malestar que aquella conducta intentava alleujar. L’article d’opinió «Sec el got, humida la ferida», d’Alexx Ten, ens convida a canviar la pregunta «què has de deixar?» per una altra de més incòmoda i útil: «què estàs intentant no sentir?».
La pregunta que l’article posa sobre la taula
Cada gener reapareixen els reptes d’abstinència, els propòsits de canvi i els missatges que presenten la renúncia com una demostració de control. Aturar un consum pot ser una decisió protectora i una oportunitat per observar els hàbits. Tanmateix, l’article posa el focus en una limitació important: retirar la conducta visible no explica per què aquella conducta havia adquirit tant d’espai.
La peça descriu una cultura del «deixa-ho» que exigeix voluntat, rapidesa i disciplina, però que sovint evita preguntar pel context. Hi pot haver persones que beuen per celebrar o per costum, però també persones que utilitzen l’alcohol, els fàrmacs, el joc, les pantalles o altres compulsions per abaixar l’ansietat, silenciar pensaments, dormir, resistir el cansament o suportar una soledat difícil d’expressar.
Aquesta mirada no converteix totes les conductes en símptomes ni pressuposa que tota addicció provingui d’un trauma. Recorda, simplement, que les addiccions són fenòmens complexos i que la funció d’una conducta és tan important com la seva freqüència o intensitat.
La pregunta no és només què necessites deixar, sinó què estàs intentant alleujar, evitar o sostenir amb aquella conducta.
Quan deixar la conducta no resol el malestar
Una persona pot interrompre temporalment el consum i continuar sentint el mateix dol, l’esgotament, la por, la ràbia o la pressió que hi havia abans. Si no apareixen altres eines de regulació, suport social o atenció professional, la necessitat de fugir pot mantenir-se i buscar una nova forma: una altra substància, una altra conducta o un retorn al patró anterior.
Per això, l’abstinència i la recuperació no són conceptes idèntics. En algunes situacions l’abstinència és necessària i forma part del tractament; en d’altres, el primer objectiu pot ser reduir riscos, recuperar rutines, evitar combinacions perilloses, mantenir el vincle amb els recursos o començar una valoració. El procés ha d’adaptar-se a la situació, els riscos i les necessitats de cada persona.
Comprendre la funció d’una conducta no significa justificar-ne les conseqüències. Significa identificar què està mantenint el patró per poder intervenir amb més precisió. La culpa pot forçar silencis; la comprensió, en canvi, pot obrir una conversa i permetre decisions més segures.
Avís de salut Una persona amb un consum intens i continuat d’alcohol pot patir una síndrome d’abstinència greu si l’interromp de cop. També pot ser perillós retirar bruscament benzodiazepines o modificar medicació sense supervisió. Davant de tremolors, sudoració intensa, confusió, convulsions, al·lucinacions, taquicàrdia o un malestar greu, cal buscar atenció sanitària urgent. |
Alcohol, pantalles, joc i altres vies d’evasió
L’article amplia la mirada més enllà de l’alcohol. Les vies d’evasió poden adoptar formes molt diverses: apostar, jugar en línia, connectar-se de manera compulsiva, consumir pornografia, prendre medicació fora de la pauta, comprar, treballar sense descans o repetir qualsevol conducta que ofereixi un alleujament immediat.
No totes aquestes conductes són problemàtiques per si mateixes. El senyal d’alerta apareix quan hi ha pèrdua de control, prioritat creixent, continuïtat malgrat les conseqüències o una dependència emocional de la conducta per poder dormir, relacionar-se, rendir o suportar el dia. La pregunta útil no és només «quant ho faig?», sinó «què passa abans, què obtenim durant i què queda després?».
Cinc preguntes per observar la funció d’una conducta
Què sento o què està passant just abans de consumir o repetir la conducta?
Quin alleujament espero obtenir: calma, desconnexió, energia, pertinença, son o absència de pensaments?
Quant dura aquest alleujament i què apareix després?
Quines conseqüències té sobre la salut, les relacions, la feina, l’economia o l’autoestima?
Quines altres formes de suport o regulació podria incorporar, encara que siguin petites?
No tot dolor és una patologia, però tot dolor necessita espai
La tristesa, la ràbia, la por, el dol i la frustració formen part de la vida. No sempre són un error que s’hagi d’eliminar immediatament. Això no implica romantitzar el patiment ni negar la utilitat dels tractaments psicològics o farmacològics. Implica diferenciar entre acompanyar una emoció, tractar un trastorn i silenciar qualsevol incomoditat sense explorar-ne el significat.
Els medicaments poden ser essencials i, quan estan indicats, han de seguir-se segons la pauta professional. El problema no és rebre tractament, sinó que la persona quedi sola amb una resposta parcial, sense espais per parlar del context, dels vincles, de la violència, de l’estrès, del diagnòstic, de l’habitatge o d’altres factors que condicionen el malestar.
Aprendre a sostenir una emoció no consisteix a aguantar-la en silenci. Pot significar posar-hi nom, compartir-la amb algú de confiança, demanar ajuda, descansar, reduir exigències, recuperar activitats significatives o rebre una atenció especialitzada. La regulació emocional no és resignació: és ampliar les opcions disponibles abans que l’única sortida sigui consumir o fugir.
Què ens diuen les dades de Projecte Vida a Andorra?
La reflexió de l’article connecta amb una realitat comunitària que continua creixent. Durant el 2025, Projecte Vida va atendre 366 persones en el conjunt dels seus projectes. D’aquestes, 169 van arribar en primera visita, un 10,5% més que l’any anterior. A més, es van registrar 122 visites de seguiment, 38 participants als grups d’ajuda mútua i 37 participants al club de lectura del Centre Penitenciari.
Durant el primer semestre del 2026, l’entitat va acompanyar 145 persones i va efectuar 151 visites de seguiment. L’alcohol era present en 93 dels 128 expedients comunitaris, és a dir, en el 72,7% dels casos. Aquestes xifres no permeten explicar per si soles les causes de cada situació, però mostren que l’alcohol continua ocupant un lloc central i que la resposta necessita continuïtat, suport entre iguals, prevenció i coordinació amb els serveis clínics.
366 persones ateses en els projectes de Projecte Vida durant el 2025 | 145 persones acompanyades entre gener i juny del 2026 | 72,7% dels expedients comunitaris del primer semestre del 2026 incloïen alcohol |
Comprendre no és justificar: és poder intervenir millor
Quan una persona utilitza una conducta per regular el malestar, demanar-li que la deixi sense oferir alternatives pot augmentar la sensació de buit o fracàs. Una resposta útil combina responsabilitat i cura: reconèixer els danys, establir límits, protegir la seguretat i, al mateix temps, preguntar què necessita aquella persona per no quedar atrapada en l’única estratègia que coneix.
Aquesta perspectiva també ajuda les famílies. Acompanyar no significa controlar, rescatar o assumir totes les conseqüències. Pot significar escoltar sense humiliacions, expressar preocupació amb exemples concrets, establir límits saludables, no facilitar el consum i buscar orientació per a l’entorn. Les famílies també necessiten espais de suport.
No cal esperar a tocar fons. Quan una conducta ocupa massa espai, s’utilitza per no sentir, provoca ocultació, conflictes, pèrdues econòmiques, problemes de salut o intents fallits de reduir-la, ja hi ha motius suficients per parlar-ne.
Com pot ajudar Projecte Vida?
Projecte Vida és un recurs comunitari que ofereix orientació, acompanyament i suport a persones amb conductes addictives i als seus entorns familiars. La seva tasca no substitueix l’atenció mèdica, psicològica o social, sinó que la complementa des de la proximitat, la confidencialitat i el suport entre iguals.
Una primera conversa pot servir per ordenar la situació, identificar riscos, conèixer els recursos disponibles i decidir els passos següents. Demanar ajuda no obliga a adoptar una decisió immediata ni pressuposa un únic objectiu per a totes les persones.
Assessorament, acompanyament i derivació: orientació davant dubtes sobre el propi consum o el d’una persona propera.
Grups d’ajuda mútua: trobades setmanals, gratuïtes i confidencials en primera persona, per a familiars i en grups específics.
Suport a famílies: espais per comprendre l’addicció, posar límits i reduir l’aïllament.
Prevenció i sensibilització: articles, campanyes, tallers i accions per reduir riscos i estigma.
Treball en xarxa: coordinació i derivació cap als recursos clínics, socials o comunitaris que cada situació requereixi.
Llegir l’article original i ampliar la informació
Aquest contingut parteix de l’article d’opinió «Sec el got, humida la ferida», d’Alexx Ten, publicat a la secció La Tribuna del Diari d’Andorra el 20 de gener de 2026. La peça reflexiona sobre la cultura del «deixa-ho», la pressa per eliminar el malestar i la necessitat de preguntar què hi ha darrere d’una conducta d’evasió.
També pots consultar la fitxa i la versió recollida a l’ecosistema de Projecte Vida: Sec el got, humida la ferida
Assecar el got pot ser una decisió important. Però la recuperació no consisteix només a retirar allò que fa mal; també consisteix a construir maneres noves de sostenir el que sentim, demanar suport i recuperar espai per viure. La ferida no necessita més culpa. Necessita temps, seguretat, comprensió i una resposta que no abandoni la persona quan la conducta visible desapareix.
Preguntes freqüents
Quina relació hi ha entre les addiccions i el dolor emocional?
En alguns casos, una substància o una conducta pot alleujar temporalment l’ansietat, la tristesa, l’estrès, la soledat o altres experiències difícils. Comprendre aquesta funció no justifica les conseqüències, però ajuda a identificar què necessita ser atès.
Totes les addiccions estan causades per un trauma?
No. Les addiccions són fenòmens complexos en què intervenen factors biològics, psicològics, familiars, socials i ambientals. El trauma o les experiències adverses poden influir en alguns casos, però no expliquen totes les situacions.
Per què deixar l’alcohol o una conducta pot no ser suficient?
Perquè interrompre la conducta no elimina automàticament el dol, l’esgotament, l’ansietat o les dificultats que la persona intentava gestionar. Sense alternatives de regulació i suport, la necessitat d’escapar pot continuar present.
Què significa preguntar-se «què estic intentant evitar»?
Significa observar què passa abans de consumir o repetir una conducta, quin alleujament proporciona i quines necessitats queden sense resposta. No és una eina de culpabilització ni substitueix una valoració professional.
Com sé si una conducta d’evasió està començant a ser problemàtica?
Cal observar si hi ha pèrdua de control, augment de freqüència, ocultació, prioritat sobre altres activitats, conflictes, impacte econòmic o continuïtat malgrat les conseqüències. També és rellevant si la conducta s’ha convertit en l’única manera de dormir, calmar-se o relacionar-se.
Demanar ajuda implica haver de deixar-ho tot immediatament?
No necessàriament. Una primera consulta pot servir per valorar riscos, entendre el patró i establir objectius adaptats. En alguns casos cal abstinència i tractament mèdic; en d’altres, el primer pas pot ser reduir danys i reforçar el vincle amb els recursos.
És segur deixar l’alcohol de cop?
No sempre. Quan hi ha dependència o un consum intens i continuat, la retirada brusca pot provocar una síndrome d’abstinència greu. Cal consultar un professional sanitari, especialment si hi ha tremolors, sudoració intensa, confusió, convulsions, al·lucinacions o taquicàrdia.
Com pot ajudar una família sense jutjar ni facilitar el consum?
Pot expressar preocupació amb exemples concrets, escoltar, evitar humiliacions, establir límits, no cobrir conseqüències ni facilitar diners per consumir i buscar orientació pròpia. Els familiars també mereixen suport.
Com pot ajudar Projecte Vida?
Projecte Vida ofereix orientació confidencial, acompanyament comunitari, grups d’ajuda mútua, suport a famílies, prevenció i derivació cap als recursos clínics o socials quan és necessari.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Fonts consultades
Diari d’Andorra · «Sec el got, humida la ferida».
Article d’opinió d’Alexx Ten, publicat a La Tribuna el 20 de gener de 2026. És la font principal que inspira la reflexió sobre la cultura del «deixa-ho» i la pregunta pel malestar que hi ha darrere del consum.
Organització Mundial de la Salut · Alcohol.
Fitxa internacional sobre els riscos per a la salut, els trastorns per consum d’alcohol i la necessitat de prevenció, detecció i tractament.
NIAAA · Tractament de problemes d'alcohol.
Informació sobre símptomes del trastorn per consum d’alcohol, opcions de tractament, atenció mèdica i suport mutu.
SAMHSA · Problemes d'estrès i ús de substàncies traumàtiques.
Recurs divulgatiu sobre la relació possible —però no universal— entre experiències traumàtiques i problemes de consum.
Projecte Vida · Balanç 2025.
Dades sobre 366 persones ateses en els diversos projectes, 169 primeres visites, seguiments i participació comunitària.
Projecte Vida · Primer semestre 2026.
Dades sobre 145 persones acompanyades i presència de l’alcohol en el 72,7% dels expedients comunitaris.
Projecte Vida · Projectes i programes.
Informació sobre assessorament, derivació i grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
No cal tenir-ho clar per demanar orientació
Pots contactar amb Projecte Vida tant si et preocupa el teu propi consum o comportament com si necessites orientació per a una persona del teu entorn. La primera conversa és confidencial i serveix per entendre la situació, valorar riscos i conèixer les opcions disponibles.
Parlem-ne sense judicis
Quan una conducta serveix per no sentir, no sempre és fàcil aturar-la ni explicar què està passant. Una primera conversa pot ajudar-te a posar ordre, identificar riscos i decidir el pas següent. Escriu a Projecte Vida
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris