Quan les criptomonedes s’assemblen massa al joc: riscos, senyals d’alerta i ajuda
- Eva Tenorio
- Feb 23
- 8 min de lectura
Actualitzat: 5 days ago
Invertir no és el mateix que jugar, i tenir criptomonedes no implica tenir una addicció. El problema apareix quan la relació amb les operacions deixa d’estar guiada per una decisió planificada i passa a estar dominada per la urgència, l’excitació, la necessitat de recuperar el que s’ha perdut o la sensació que la pròxima operació ho arreglarà tot.
Aquesta és la realitat que posa sobre la taula l’article d’opinió «Quan les criptomonedes s’assemblen massa al joc», publicat al Diari d’Andorra el 23 de febrer de 2026 i signat per Eva Tenorio. El text parteix de l’experiència d’acompanyament de Projecte Vida i de les dades de la Memòria d’Impacte Social i Econòmic 2025 per alertar d’un patró que, sobretot entre homes joves, pot quedar camuflat sota el llenguatge de la inversió, el risc calculat o l’oportunitat financera.
Resum de l’article d’opinió
L’article descriu un canvi en les demandes que arriben a Projecte Vida: augmenten les consultes relacionades amb el joc i amb formes digitals d’especulació que poden compartir mecanismes amb les apostes en línia. El relat que es repeteix és el de persones que no s’identifiquen com a jugadores perquè interpreten el que fan com una inversió, tot i que la conducta acaba ocupant cada vegada més temps, pensament i diners.
Entre els senyals que apareixen en els relats recollits per l’entitat hi ha la vigilància constant de les pantalles, la dificultat per dormir, les operacions impulsives, la necessitat de recuperar les pèrdues, l’ocultació de moviments, les discussions familiars i la sensació de fracàs quan els resultats no són els esperats.
El text també subratlla un problema de reconeixement. Quan la conducta es presenta com a inversió o emprenedoria, pot costar més identificar que hi ha pèrdua de control. Això pot retardar la demanda d’ajuda fins que el dany econòmic, emocional o relacional ja és important.
La conclusió de l’article no és prohibir ni demonitzar la tecnologia. La proposta és reforçar la prevenció, l’educació financera i emocional, el pensament crític, la regulació de la publicitat i els espais comunitaris que permeten demanar ajuda abans que la situació s’agreugi.
Quan una inversió comença a assemblar-se a una aposta
No totes les operacions especulatives són joc d’atzar i no tota persona que compra criptomonedes desenvolupa un problema. Tanmateix, determinades formes de trading d’alta freqüència o d’especulació poden compartir característiques que afavoreixen una conducta repetitiva: accés permanent des del mòbil, resultats ràpids, volatilitat elevada, diners digitalitzats, notificacions constants i la possibilitat de tornar a operar immediatament.
La frontera més útil no és preguntar només «què compra la persona?», sinó «què està passant amb la seva conducta?». Quan hi ha pèrdua de control, prioritat creixent de les operacions sobre altres activitats i continuïtat malgrat les conseqüències, cal revisar la situació i valorar suport professional.
Senyals d’alerta: quan convé aturar-se i revisar la conducta
Consultar preus, gràfics o plataformes de manera gairebé constant, també durant la nit o en moments que abans es destinaven a descansar.
Operar de manera impulsiva o sense seguir els límits de risc que la persona s’havia marcat.
Sentir una necessitat intensa de recuperar immediatament els diners perduts.
Augmentar la quantitat o el risc després d’una pèrdua per intentar «tornar a zero».
Ocultar moviments, pèrdues o deutes a la parella, la família o les persones de confiança.
Utilitzar diners destinats a lloguer, alimentació, factures, estudis o altres necessitats bàsiques.
Demanar préstecs o crèdit per continuar operant.
Sentir irritabilitat, ansietat o malestar quan no es pot accedir a les plataformes.
Abandonar activitats, relacions o responsabilitats perquè el mercat ocupa cada vegada més temps i pensament.
Continuar operant tot i reconèixer que està causant problemes econòmics, emocionals o familiars.
Perseguir les pèrdues: un dels patrons més perillosos
Després d’una pèrdua important és habitual sentir la temptació de recuperar els diners ràpidament. Quan aquesta necessitat es converteix en el motor de la següent operació, pot començar una escalada: més freqüència, més risc, més capital compromès i menys capacitat per aturar-se. En el joc problemàtic aquest patró es coneix com a persecució de pèrdues.
Una pèrdua econòmica no és, per si sola, una addicció. El senyal preocupant és la pèrdua de control i la repetició de la conducta malgrat els danys.
Per què pot costar tant demanar ajuda?
Quan una persona es defineix com a inversora i no com a jugadora, pot tenir dificultats per reconèixer que la conducta s’ha descontrolat. A això s’hi afegeixen la vergonya per les pèrdues, la por al judici, la sensació d’haver fallat i la convicció que una última operació permetrà recuperar els diners. Aquest retard pot aprofundir els deutes, l’aïllament i els conflictes.
La resposta de l’entorn és important. Humiliar, ridiculitzar o repetir «ja t’ho havia dit» acostuma a tancar la conversa. És més útil descriure fets concrets, posar límits econòmics de protecció i facilitar que la persona pugui explicar què està passant sense por.
Com pot actuar la família sense jutjar ni rescatar constantment
Parlar en un moment tranquil i descriure fets observables: hores de connexió, deutes, canvis de son, préstecs o ocultació.
Preguntar què està passant i escoltar abans d’intentar convèncer.
Evitar donar diners destinats a noves operacions o cobrir repetidament les pèrdues sense un pla.
Protegir les despeses bàsiques i limitar l’accés a crèdit si hi ha risc financer immediat.
Guardar comprovants, captures i moviments si hi ha sospita d’estafa o manipulació.
Buscar orientació també per a la família: l’entorn no ha d’assumir en solitari la gestió del problema.
Què diu l’evidència sobre joc i entorns digitals?
L’Organització Mundial de la Salut descriu el joc com una activitat amb potencial de provocar danys econòmics, familiars i de salut mental, i assenyala que la digitalització i la comercialització han ampliat l’accessibilitat. L’OMS reconeix el trastorn per joc dins de la seva classificació internacional, però no existeix un diagnòstic independent anomenat «addicció a les criptomonedes».
A Espanya, el Pla Nacional sobre Drogues va assenyalar el gener de 2025 la necessitat de treballar nous àmbits com les criptomonedes i el trading dins del debat sobre addiccions comportamentals. Aquesta formulació és més precisa que afirmar que qualsevol activitat amb criptomonedes sigui una addicció.
Llegeix l’article original
Article d’opinió «Quan les criptomonedes s’assemblen massa al joc», publicat al Diari d’Andorra el 23 de febrer de 2026 i signat per Eva Tenorio. El text parteix de l’experiència d’acompanyament de Projecte Vida i de les dades de la Memòria d’Impacte Social i Econòmic 2025 per alertar d’un patró que, sobretot entre homes joves, pot quedar camuflat sota el llenguatge de la inversió, el risc calculat o l’oportunitat financera.
Dades rellevants
Persones ateses per Projecte Vida el 2025
169: Dades comunitàries de persones ateses; no són prevalença poblacional d’Andorra.
Visites de seguiment el 2025
122: Seguiments addicionals als processos d’acompanyament.
Joc en demandes en primera persona
4,9 %: Percentatge de la conducta principal entre les atencions directes de 2025.
Joc en consultes familiars
12,1 %: Mostra l’impacte del joc sobre l’entorn i la demanda d’orientació familiar.
Consultes familiars iniciades per dones
87,9 %: Reflecteix una clara feminització del rol de cura i de cerca d’ajuda.
Casos vinculats a inversions digitals el 2025
14 vs. 5 el 2024: Dada comunicada per Projecte Vida el 19/02/2026; la major part estaven vinculats a inversions digitals i criptomonedes.
Aquestes dades s’han d’interpretar com a registres comunitaris de Projecte Vida. No permeten estimar quantes persones tenen un trastorn per joc o una conducta problemàtica amb criptomonedes al conjunt d’Andorra.
Preguntes freqüents
Invertir en criptomonedes és el mateix que jugar?
No. Una inversió planificada en actius digitals no és, per si mateixa, joc ni una conducta addictiva. El risc augmenta quan l’operativa es torna impulsiva, repetitiva, centrada en l’excitació o en la necessitat de recuperar pèrdues i interfereix amb la vida quotidiana.
Existeix una «addicció a les criptomonedes» com a diagnòstic?
No hi ha un diagnòstic clínic específic amb aquest nom. Es pot parlar de conducta problemàtica o compulsiva vinculada al trading o a les criptomonedes. Si hi ha pèrdua de control i continuïtat malgrat les conseqüències, un professional pot valorar si existeix un trastorn per joc o una altra problemàtica associada.
Què tenen en comú determinades formes de trading i el joc en línia?
Poden compartir accessibilitat permanent, resultats ràpids, volatilitat, reforços imprevisibles, diners digitalitzats i possibilitat de repetir immediatament. Aquestes característiques poden afavorir una conducta més impulsiva en persones vulnerables.
Què significa «perseguir les pèrdues»?
És intentar recuperar ràpidament els diners perduts mitjançant noves operacions o apostes. Pot portar a augmentar el risc, la freqüència i els diners compromesos.
Quins són els primers senyals d’alerta?
Preocupació constant pel mercat, pèrdua de son, operacions impulsives, ús de diners destinats a altres necessitats, préstecs, ocultació, ansietat quan no es pot operar i dificultat per aturar-se malgrat les conseqüències.
Una pèrdua econòmica important significa que hi ha una addicció?
No necessàriament. La quantitat perduda és un indicador de dany, però el criteri principal és la relació amb la conducta: pèrdua de control, prioritat creixent i continuïtat malgrat els problemes.
Com pot ajudar la família?
Escoltant sense humiliació, descrivint fets concrets, evitant finançar noves operacions, protegint els recursos bàsics i buscant orientació. Els familiars també poden necessitar suport.
On es pot demanar ajuda a Andorra?
Projecte Vida ofereix orientació, acompanyament comunitari, grups d’ajuda mútua i derivació. Es pot contactar al +376 800 707, a info@projectevida.com o a projectevida.com.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Fonts consultades
Diari d’Andorra — «Quan les criptomonedes s’assemblen massa al joc»
Article d’opinió publicat el 23 de febrer de 2026. És la peça que aquesta entrada resumeix i contextualitza.
Projecte Vida — versió institucional de l’article
Reproducció institucional que permet consultar el text i el context de Projecte Vida.
Projecte Vida — Memòria d’Impacte Social i Econòmic 2025
Font principal per a les dades de 169 persones ateses, 122 seguiments, percentatges de joc i consultes familiars.
Projecte Vida — auge de casos per inversions digitals
Informació del 19 de febrer de 2026 amb 14 casos el 2025 davant de 5 el 2024 i el perfil detectat.
Ministeri de Sanitat d’Espanya — Informe sobre addiccions comportamentals
Nota oficial del 27 de gener de 2025. Situa el joc i l’ús problemàtic d’internet en el marc de les addiccions comportamentals i assenyala criptomonedes i trading com àmbits nous a treballar.
Organització Mundial de la Salut — Gambling
Font sanitària internacional sobre danys del joc, trastorn per joc i impacte de la digitalització.
Cendoc Bogani — Cervera i Chóliz (2022)
Referència de «Criptomonedas, especulación, juego de azar y adicción», treball citat a l’article.
Et preocupa la teva relació amb el trading, les criptomonedes o les apostes?
No cal esperar que les pèrdues siguin extremes ni tenir un diagnòstic per parlar-ne. Si notes que les operacions ocupen cada vegada més temps, que intentes recuperar constantment els diners perduts o que la situació està afectant la teva economia, el descans o les relacions, pots demanar una primera orientació.Projecte Vida ofereix acompanyament comunitari, grups d’ajuda mútua, suport a famílies i derivació als recursos professionals adequats.
💚 Vols saber com et podem acompanyar?
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris