Dones que sostenen el que la societat prefereix no mirar
- Eva Tenorio
- Mar 17
- 6 min de lectura
Actualitzat: 5 days ago
Quan una addicció entra en una família, les conseqüències no queden limitades a la persona que consumeix o que ha perdut el control sobre una conducta. La preocupació, els conflictes, la incertesa econòmica, la por a una recaiguda i la necessitat de buscar ajuda poden reorganitzar la vida de tot l’entorn. I, molt sovint, hi ha algú que intenta mantenir-ho tot dempeus.
Aquesta persona acostuma a ser una dona. Les dades internacionals sobre cures i els registres de Projecte Vida mostren una desigualtat persistent: mares, parelles, germanes i filles continuen assumint una part desproporcionada del sosteniment emocional, domèstic i social quan apareix una addicció dins la família.
L’article d’opinió «Dones que sostenen el que la societat prefereix no mirar», publicat per Eva Tenorio a El Periòdic d’Andorra el 17 de març de 2026, posa paraules a aquesta càrrega invisible i planteja una pregunta necessària: qui cuida la persona que fa temps que cuida tothom?
Una addicció també afecta qui acompanya
Acompanyar una persona amb una addicció pot implicar escoltar, buscar informació, acudir a recursos, afrontar crisis i intentar preservar la convivència. El problema apareix quan l’acompanyament es converteix en una responsabilitat total: controlar, reparar constantment les conseqüències, assumir deutes, abandonar espais propis o viure en un estat d’alerta permanent.
La càrrega de la persona cuidadora descriu precisament aquest desgast. Pot manifestar-se com cansament sostingut, ansietat, culpa, irritabilitat, problemes de son, aïllament, dificultat per concentrar-se o sensació que la pròpia vida gira completament al voltant del problema de l’altra persona.
Per què aquesta càrrega recau especialment en les dones?
La desigualtat no comença amb l’addicció. A escala global, l’Organització Internacional del Treball calcula que les dones assumeixen el 76,2% de totes les hores de cures no remunerades. Quan dins una família apareix un problema de salut mental o una addicció, aquests rols previs poden intensificar-se: la mateixa persona que ja cuidava, organitzava i sostenia passa també a gestionar les conseqüències del consum o de la conducta addictiva.
Les dades locals segueixen aquesta tendència. Durant el 2025, Projecte Vida va atendre 169 persones: 103 en primera persona i 66 com a familiars o persones de l’entorn. El 87,9% de les consultes familiars van ser iniciades per dones.
Les dades de 2026 reforcen la mateixa realitat
L’actualització del primer semestre del 2026 mostra que el fenomen no ha disminuït. De les 49 consultes efectuades per familiars o persones de l’entorn, 44 van ser fetes per dones: el 89,8%. Són principalment mares, parelles, germanes i altres familiars que busquen informació, orientació i una manera de protegir la persona estimada sense desaparèixer elles mateixes dins del problema.
Durant aquests mateixos sis mesos, 36 persones van participar regularment en grups d’ajuda mútua. Projecte Vida va organitzar 35 sessions dels dos grups de dones i sis sessions del grup de famílies, a més d’altres activitats comunitàries i de prevenció de recaigudes.
Ajudar no significa assumir-ho tot
Posar límits no és abandonar. Una família pot estimar, acompanyar i facilitar l’accés a ajuda sense controlar cada decisió ni assumir totes les conseqüències d’una altra persona. Recuperar espais propis, protegir els diners de la llar, decidir què és acceptable a casa o buscar suport per a un mateix també formen part d’una resposta saludable.
És especialment important diferenciar l’ajuda de la sobreprotecció. Reparar sistemàticament les conseqüències, ocultar el problema, mentir per protegir la persona o renunciar a totes les necessitats pròpies pot mantenir dinàmiques que acaben desgastant tota la família.
L’estigma també pot afectar la família
Les famílies poden patir estigma per associació: por al que pensaran els altres, vergonya, culpa o necessitat d’ocultar el que passa. Aquest silenci pot retardar la petició d’ajuda i augmentar l’aïllament. Parlar d’addiccions sense culpabilitzar ni deshumanitzar és important tant per a la persona afectada com per al seu entorn.
Espais per deixar de sostenir en solitud
La resposta de Projecte Vida passa per oferir orientació a persones i famílies, grups d’ajuda mútua i espais específics per a dones. El segon grup de dones es va posar en marxa el març del 2026 amb demanda prèvia, una dada que ja indicava la necessitat d’un entorn segur, confidencial i sense judicis on poder parlar de cures, addiccions, culpa, violència, estigma i recuperació.
Demanar ajuda com a familiar no obliga la persona amb una addicció a iniciar cap procés. També és possible consultar per entendre millor què està passant, aprendre a posar límits, protegir-se emocionalment i valorar els recursos disponibles.
Conclusió
Fer visible qui sosté les conseqüències d’una addicció no és desplaçar el focus de la persona afectada. És ampliar-lo. Les famílies també necessiten informació, orientació i espais per recuperar el seu propi benestar. I quan les dades mostren que gairebé nou de cada deu consultes familiars a Projecte Vida les fan dones, la perspectiva de gènere deixa de ser un detall: és una part imprescindible de la resposta.
Llegeix l’article original
Article d’opinió: El Periòdic d’Andorra — «Dones que sostenen el que la societat prefereix no mirar», d’Eva Tenorio, publicat el 17 de març de 2026. És la peça que origina aquesta entrada i el text que desenvolupa la feminització de les cures, la càrrega familiar i la necessitat d’espais específics de suport.
Dades rellevants
2025 · Projecte Vida
169 persones ateses en total: 103 en primera persona i 66 com a familiars o persones de l’entorn.
2025 · Consultes familiars
El 87,9% de les consultes de familiars o entorn van ser iniciades per dones.
1r semestre 2026 · Famílies
49 consultes de familiars o persones de l’entorn; 44 van ser fetes per dones, equivalent al 89,8%.
1r semestre 2026 · Grups
36 persones van participar regularment en grups d’ajuda mútua.
1r semestre 2026 · Dones
Projecte Vida va organitzar 35 sessions dels dos grups de dones.
1r semestre 2026 · Famílies
Es van organitzar 6 sessions del grup de famílies.
1r semestre 2026 · Activitat total
145 persones acompanyades i 151 visites de seguiment.
Preguntes freqüents
Com afecta una addicció la família?
Pot afectar la convivència, l’economia, la confiança, el descans i l’estabilitat emocional. Les persones properes poden viure en alerta constant, intentar anticipar crisis o assumir responsabilitats que progressivament ocupen tota la seva vida.
Per què tantes consultes familiars les fan dones?
Els rols de gènere han atribuït històricament a les dones una part més gran de les cures. A Projecte Vida, el 87,9% de les consultes familiars del 2025 i el 89,8% de les del primer semestre del 2026 van ser efectuades per dones.
Què és la càrrega de la persona cuidadora?
És el desgast emocional, físic, social o econòmic que pot aparèixer quan una persona sosté durant molt de temps les necessitats i les conseqüències d’una malaltia, un problema de salut mental o una addicció.
Quins senyals poden indicar que estic sobrecarregada?
Cansament constant, ansietat, insomni, culpa, irritabilitat, aïllament, dificultat per posar límits, problemes de concentració o la sensació que la teva vida gira completament al voltant del problema de l’altra persona.
Posar límits és abandonar una persona amb una addicció?
No. Els límits poden protegir la salut de la família i reduir dinàmiques perjudicials. Acompanyar no implica assumir totes les conseqüències ni renunciar a la pròpia seguretat o benestar.
Puc demanar ajuda encara que el meu familiar no vulgui tractament?
Sí. Les famílies i les persones de l’entorn poden demanar orientació per entendre la situació, aprendre a posar límits, cuidar-se i conèixer els recursos disponibles.
Què és l’estigma per associació?
És la vergonya, el rebuig o la discriminació que pot patir una persona pel fet de tenir un familiar amb una addicció. Pot afavorir el silenci, l’aïllament i la por de demanar ajuda.
On puc demanar ajuda a Andorra?
Projecte Vida ofereix escolta, orientació, acompanyament i grups d’ajuda mútua. Pots contactar per WhatsApp al (+376) 661 707, per correu electrònic o mitjançant el sistema de reserva de cita de l’Observatori.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Fonts consultades
El Periòdic d’Andorra — article d’opinió
OIT — treball de cures no remunerat
Projecte Vida — Balanç primer semestre 2026
Projecte Vida — Com comença una addicció?
Projecte Vida — Nou grup de dones
Projecte Vida — Dones i addiccions: doble estigma
Projecte Vida — Violència, estigma i addicció en dones
Projecte Vida — Memòria 2025 explicada
No has de sostenir-ho tot sola
Si convius amb l’addicció d’una persona propera i notes que la situació està afectant la teva salut, els teus límits, l’economia o la convivència, també pots demanar ajuda per a tu. Projecte Vida ofereix una primera conversa confidencial i sense judicis per entendre què està passant i valorar els recursos disponibles.
💚 Vols saber com et podem acompanyar?
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris