Dones i addiccions a Andorra: el doble estigma que encara dificulta demanar ajuda
- Projecte Vida
- Jul 11
- 10 min de lectura
Demanar ajuda per una addicció ja pot ser un pas difícil. Per a moltes dones, però, aquest pas s’acompanya d’una sanció social afegida: no només poden ser jutjades pel consum o per la conducta addictiva, sinó també per apartar-se del paper que tradicionalment se’ls ha assignat com a cuidadores, mares responsables i sostenidores de la família.
Les dades del primer semestre de 2026 de Projecte Vida mostren un canvi rellevant. El 57% de les persones que han iniciat un procés d’acompanyament en primera persona són dones. És una dada positiva perquè indica que més dones estan trobant la força i l’espai per demanar suport. Alhora, obliga a preguntar-nos quines barreres continuen trobant i per què, durant tant de temps, moltes han hagut d’amagar el problema.
El doble estigma apareix quan una dona és jutjada per conviure amb una addicció i, al mateix temps, per no encaixar en els rols de gènere que la societat espera d’ella.
Resum de la notícia: més dones demanen ajuda, però les cures continuen feminitzades
La notícia publicada per Altaveu el 11 de juliol de 2026 recull el balanç del primer semestre de Projecte Vida i assenyala dues realitats que conviuen. D’una banda, les dones ja representen el 57% de les persones que han demanat ajuda per a elles mateixes. De l’altra, continuen assumint gairebé totes les consultes relacionades amb un familiar: 44 de les 49 persones que han acudit a l’entitat per orientar-se sobre algú del seu entorn són dones, és a dir, el 89,8%.
Aquestes xifres reflecteixen un moviment esperançador i una desigualtat persistent. Més dones fan un pas endavant per cuidar-se, però mares, parelles, germanes i filles continuen assumint de manera desproporcionada la responsabilitat de buscar solucions, sostenir la família i acompanyar els processos de recuperació.
Eva Tenorio, secretària executiva de Projecte Vida, explica que les dones amb addiccions trenquen amb el rol social de dona cuidadora i de persona que ha de mantenir la llar sota control. Aquesta ruptura pot generar més judici, més vergonya i una pressió psicològica afegida. Algunes dones amaguen el consum per continuar complint amb les càrregues familiars; d’altres ajornen la petició d’ajuda per por de les conseqüències socials o legals, inclòs el temor que qüestionin la seva capacitat com a mares.
La notícia també assenyala una barrera pràctica: quan una dona necessita un tractament intensiu o residencial, pot no tenir amb qui deixar els fills o les persones dependents. La falta de serveis adaptats a la maternitat, a les cures i a la realitat quotidiana pot convertir una necessitat de salut en un problema logístic impossible de sostenir.
Un canvi de tendència que cal llegir amb context
La presència femenina del 57% en les demandes en primera persona és especialment significativa perquè els serveis d’addiccions han estat històricament masculinitzats. L’Agència de la Unió Europea sobre Drogues indica que, a Europa, aproximadament una quarta part de les persones que accedeixen al tractament per drogues són dones. La comparació no és directa —Projecte Vida ofereix acompanyament comunitari i atén diferents conductes addictives, no només drogues il·legals—, però ajuda a entendre fins a quin punt la dada andorrana revela una necessitat que probablement havia estat poc visible.
Més dones demanen ajuda, però les cures continuen recaient gairebé sempre sobre elles.
Que més dones arribin a un recurs no significa necessàriament que hi hagi més addiccions que abans. També pot indicar una major confiança en els serveis, més informació, menys tolerància al patiment silenciós i l’existència d’espais específics on parlar sense sentir-se jutjades.
Què és el doble estigma?
L’estigma relacionat amb les addiccions parteix sovint d’una idea errònia: considerar que el trastorn és una falta de voluntat, una irresponsabilitat o una decisió moral. Aquesta mirada ignora que les addiccions apareixen per la interacció de factors biològics, psicològics, socials, familiars i ambientals.
En el cas de les dones, aquest estigma es combina amb les expectatives de gènere. Una dona pot ser jutjada perquè consumeix, però també perquè se suposa que hauria de cuidar els altres abans que cuidar-se, mantenir la família unida, protegir els fills i evitar qualsevol conducta considerada incompatible amb la “bona maternitat” o la respectabilitat femenina.
Trencar el doble estigma és convertir la por en una porta d’entrada al suport.
El resultat pot ser una doble condemna: “tens un problema” i “has fallat com a dona”. Aquesta combinació alimenta la culpa i l’autoestigma, fa que el consum s’oculti durant més temps i dificulta que la persona expliqui amb sinceritat què està passant.
Quan cuidar tothom impedeix cuidar-se
El 89,8% de dones entre les consultes familiars de Projecte Vida no és només una dada sobre qui truca o qui demana una cita. Mostra com les cures continuen distribuïdes de manera desigual. En moltes famílies, són les dones les que detecten el problema, busquen informació, contacten amb els recursos, gestionen les crisis i intenten sostenir emocionalment la resta de la llar.
Aquesta responsabilitat pot coexistir amb el seu propi consum o malestar. Una dona pot estar intentant recuperar-se i, alhora, continuar ocupant-se dels fills, d’una parella, de persones grans, de la feina i de la casa. Si els serveis no ofereixen horaris flexibles, suport a la criança, coordinació amb l’àmbit social o alternatives a l’ingrés residencial, el tractament pot resultar inaccessible, encara que la motivació existeixi.
No és falta de compromís Quan un recurs no contempla la maternitat, les cures, la precarietat o la seguretat de la dona, l’abandonament o la dificultat per assistir-hi poden ser conseqüència del disseny del servei, no d’una falta de voluntat.
La por de perdre els fills pot retardar la petició d’ajuda
Una de les barreres més delicades és la por que demanar ajuda desencadeni automàticament una sanció o la pèrdua de la custòdia. La protecció dels infants és essencial i cada situació necessita una valoració individual, però una resposta exclusivament punitiva pot tenir l’efecte contrari al que es busca: empènyer el problema cap al silenci i retardar l’accés als serveis.
Demanar ajuda no hauria de posar en dubte la identitat, la maternitat ni la dignitat d’una dona.
Els sistemes més segurs són els que faciliten que la dona pugui parlar aviat, rebre informació clara sobre la confidencialitat i els seus límits, accedir a suport per a la criança i coordinar l’atenció sanitària, psicològica i social. Demanar ajuda hauria de ser interpretat com un acte de protecció i responsabilitat, no com una prova automàtica d’incapacitat.
Violència, trauma i salut mental: preguntar què ha passat, no només què consumeix
No totes les dones amb addiccions han patit violència o trauma, i no totes les persones que han viscut una experiència traumàtica desenvolupen una addicció. Tanmateix, els organismes europeus assenyalen que les dones que arriben als serveis poden presentar amb més freqüència antecedents de violència física o sexual, problemes de salut mental, dependència econòmica o una parella que també consumeix.
Una atenció accessible contempla la persona, però també els fills, la feina, les cures i la seguretat.
En algunes trajectòries, l’alcohol, els medicaments o altres substàncies han funcionat com una manera precària d’afrontar la por, l’ansietat, l’insomni o els records dolorosos. Entendre aquesta funció no significa justificar el consum. Significa poder construir alternatives més segures i evitar que la intervenció reprodueixi el control, la culpa o la humiliació que la dona ja ha viscut.
Què implica una atenció amb perspectiva de gènere?
Incorporar la perspectiva de gènere no significa crear un únic itinerari per a totes les dones. Significa reconèixer que les barreres no són iguals i adaptar els recursos a la vida real de cada persona. Una resposta adequada hauria d’incloure:
Espais segurs, confidencials i lliures de judicis.
Horaris flexibles i alternatives que facilitin la conciliació amb la feina, la maternitat i les cures.
Suport a la criança i coordinació amb els serveis socials quan sigui necessari.
Detecció respectuosa de violència, coerció, dependència econòmica o risc a la llar.
Atenció integrada a l’addicció, la salut mental, el trauma i les necessitats socials.
Grups específics per a dones com a opció, sense convertir-los en una obligació.
Llenguatge centrat en la persona i decisions compartides sobre el pla d’acompanyament.
Coordinació entre serveis perquè la dona no hagi d’explicar repetidament la seva història ni fer de pont entre institucions.
La resposta de Projecte Vida
Davant l’augment de dones que demanen ajuda, Projecte Vida va posar en marxa el març de 2026 un segon grup d’ajuda mútua exclusiu per a dones. Durant el primer semestre, els dos grups van sumar 35 sessions d’acompanyament. L’entitat també desenvolupa tallers específics i manté activitats al mòdul de dones del Centre Penitenciari.
Els grups d’ajuda mútua poden reduir l’aïllament, facilitar la identificació amb altres experiències i oferir un espai on parlar sense haver de justificar-se constantment. No substitueixen l’atenció clínica quan aquesta és necessària, però poden complementar-la i reforçar la continuïtat del procés.
Projecte Vida ofereix escolta i orientació individual, grups d’ajuda mútua, suport per a les famílies, activitats comunitàries i informació per accedir als recursos sanitaris, psicològics o socials adequats. L’acompanyament parteix d’una idea senzilla: cap dona hauria d’haver d’escollir entre cuidar-se i continuar sostenint la seva família.
Com podem reduir el doble estigma?
Trencar l’estigma no depèn només de les persones afectades. També exigeix canvis en el llenguatge, en les institucions i en la manera com respon l’entorn. Algunes accions concretes són:
Parlar de «dones amb addiccions» i no definir-les únicament pel diagnòstic.
Evitar frases com «si fossis una bona mare, ho deixaries» o «només has de voler».
Preguntar què necessita la persona en lloc d’interrogar-la o buscar culpables.
Oferir ajuda concreta: acompanyar a una cita, facilitar una estona de cura o buscar informació fiable.
Respectar la confidencialitat i no utilitzar la maternitat com una amenaça.
Recordar que demanar ajuda aviat és un factor de protecció, no un fracàs.
Dades rellevants
Dones que demanen ajuda en primera persona: 57%
Canvi de tendència respecte del perfil històricament masculinitzat dels serveis d’addiccions.
Consultes familiars fetes per dones: 44 de 49(89,8%)
La responsabilitat de buscar ajuda i sostenir les cures continua recaient majoritàriament en dones.
Grups d’ajuda mútua específics per a dones: 2 grups actius
El segon grup es va posar en marxa el març de 2026 davant l’augment de la demanda.
Sessions dels grups de dones: 35 sessions
Activitat acumulada durant el primer semestre de 2026.
Altres intervencions: Tallers i mòdul de dones del Centre Penitenciari
La resposta no es limita als grups comunitaris i arriba a contextos amb necessitats específiques.
Context europeu orientatiu: Aprox. 25% de dones entre els accessos a tractament per drogues
Dada EUDA no directament comparable amb Projecte Vida, però útil per contextualitzar la singularitat del 57% local.
Preguntes freqüents
Què significa que les dones amb addiccions pateixen un doble estigma?
Significa que poden ser jutjades pel trastorn addictiu i, al mateix temps, per no encaixar en els rols tradicionals de gènere, com ara ser cuidadores, mares sempre disponibles o responsables de mantenir la família sota control.
Per què algunes dones triguen més a demanar ajuda?
La vergonya, la por al judici, la manca de recursos adaptats, les responsabilitats de cura, la dependència econòmica, una possible situació de violència o el temor que es qüestioni la seva capacitat com a mares poden retardar la petició d’ajuda.
Una addicció és una falta de voluntat?
No. Els trastorns addictius són problemes de salut complexos en què interactuen factors biològics, psicològics, socials, familiars i ambientals. La voluntat pot formar part del canvi, però sovint calen suport, tractament, seguiment i temps.
Totes les dones amb addiccions han patit violència o trauma?
No. Les trajectòries són diverses. Tot i això, la violència, el trauma i els problemes de salut mental apareixen amb freqüència en moltes dones ateses i s’han d’explorar amb respecte, sense pressuposar ni generalitzar.
La por de perdre els fills pot dificultar que una dona demani ajuda?
Sí. El temor a conseqüències legals o socials pot fer que algunes dones ocultin el problema. La protecció dels infants és essencial, però els serveis han de facilitar una demanda d’ajuda primerenca, oferir informació clara i evitar respostes automàticament punitives.
Què és una atenció amb perspectiva de gènere?
És una atenció que reconeix les barreres específiques que poden afectar les dones i adapta els horaris, els espais, la coordinació, el suport a la criança i l’abordatge de la violència, la salut mental i les necessitats socials.
Què significa una atenció informada en trauma?
Significa prioritzar la seguretat, la confiança, el consentiment, l’autonomia i el respecte pels ritmes de la persona. També implica evitar pràctiques que puguin reproduir el control, la humiliació o la desprotecció.
Els grups només per a dones poden ajudar?
Poden ser útils per a dones que necessiten un espai segur on compartir experiències relacionades amb la maternitat, la violència, les cures o el judici social. Han de ser una opció voluntària i complementar l’atenció professional quan aquesta sigui necessària.
Una família pot demanar ajuda encara que la persona afectada no estigui preparada?
Sí. Les famílies i les persones de l’entorn poden rebre orientació per entendre la situació, establir límits, protegir-se emocionalment i conèixer els recursos disponibles.
Quan convé demanar orientació?
Quan el consum o una conducta comença a afectar el descans, l’estat d’ànim, les relacions, la criança, la feina, l’economia o la sensació de control. No cal esperar a tocar fons.
Com pot ajudar Projecte Vida?
Projecte Vida ofereix escolta i orientació individual, grups d’ajuda mútua, suport a famílies, activitats comunitàries i informació per accedir als recursos sanitaris, psicològics o socials adequats.
L’acompanyament és confidencial?
Projecte Vida presenta els seus espais com a confidencials i sense judicis. En qualsevol servei, és recomanable preguntar des del principi com es protegeix la informació i quins són els límits legals de la confidencialitat.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Fonts consultades
Altaveu — Notícia original sobre el doble estigma, les dades del primer semestre de 2026 i els grups específics per a dones.
Agència de la Unió Europea sobre Drogues (EUDA) — Context sobre gènere, estigma, maternitat i barreres d’accés als serveis d’addiccions.
EUDA — Preguntes freqüents sobre gènere i drogues — Síntesi recent sobre el doble estigma i la necessitat de serveis sensibles al gènere.
EUDA — Dones i drogues: respostes sanitàries i socials — Recomanacions per desenvolupar respostes sanitàries i socials segures, integrals i sensibles al gènere.
Organització Mundial de la Salut — Marc de tractament i atenció basada en l’evidència i els drets humans per als trastorns per consum de substàncies.
Observatori de Projecte Vida — Articles sobre addiccions, recuperació, prevenció, salut mental i realitat social a Andorra.
Tenquem l’Estigma — Clúster d’articles sobre estigma, trauma, drets i recuperació.
Directori extern — Recull d’articles, entrevistes i notícies publicades en mitjans.
Demanar ajuda també és començar a recuperar espai per a una mateixa
Si tu o una dona del teu entorn està preocupada pel consum d’alcohol, medicaments, cocaïna, joc, pantalles o qualsevol altra conducta que està ocupant massa espai, no cal esperar que la situació sigui extrema. Una primera conversa pot servir per ordenar el que està passant, conèixer opcions i decidir els passos següents sense pressions.
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris