L'estigma jutja: Quan la violència, l’estigma i l’addicció es troben. Entendre el trauma per deixar de jutjar
- Projecte Vida
- Jul 27
- 10 min de lectura
Actualitzat: Aug 8
La violència i les addiccions en dones són dues realitats que sovint s’analitzen per separat, malgrat que poden estar profundament relacionades. En algunes trajectòries, el consum d’alcohol, medicaments o altres substàncies apareix com una manera de suportar la por, l’angoixa, l’insomni o els records d’experiències violentes. Comprendre aquesta relació no significa justificar el consum, sinó abandonar el judici i construir respostes més segures, integrals i humanes.
Per què una mirada informada en trauma és imprescindible per acompanyar les dones amb consums problemàtics o addiccions.
Podria començar amb una dona asseguda davant d’una porta que no sap si s’atrevirà a creuar. Ha viscut violència, consumeix per poder dormir o per apagar records que tornen sense avisar, i ha après a explicar només una part de la seva història. Si parla de la violència, tem que li retreguin el consum. Si parla del consum, tem que deixin de veure-la com una víctima amb dret a protecció.
No és un cas concret, sinó una escena composta a partir d’una realitat que es repeteix: quan els serveis separen allò que en la vida està unit, moltes dones queden atrapades entre dues portes.
Durant anys, les addiccions, la salut mental i les violències s’han abordat com problemes independents. El nou Protocolo para el abordaje integral de mujeres con adicciones o consumos abusivos en el sistema de protección a mujeres víctimas de violencia de género, publicat el 2026, qüestiona aquesta fragmentació. Basat en una revisió científica, entrevistes i grups focals amb professionals i dones ateses, defensa que el consum no pot convertir-se en un criteri d’exclusió de la protecció.
Més enllà del consum: què ha viscut aquesta persona?
Quan una dona arriba a un recurs, la pregunta més visible acostuma a ser què consumeix, amb quina freqüència i quines conseqüències té. Són preguntes necessàries, però insuficients. També cal preguntar què ha viscut, què intenta suportar i quines condicions mantenen el seu malestar.
El protocol descriu la relació entre la violència de gènere i els trastorns per consum de substàncies com una intersecció bidireccional. La violència pot afavorir l’inici o la continuïtat del consum, mentre que el consum pot augmentar la vulnerabilitat, dificultar la detecció de l’abús i exposar la dona a nous riscos.
Això no significa que tota persona que pateix violència desenvolupi una addicció, ni que tota addicció tingui l’origen en un trauma. Significa que la relació és prou rellevant perquè ignorar-la empitjori l’avaluació i l’acompanyament.
El trauma, a més, no sempre prové d’un únic episodi. Pot aparèixer després d’una exposició prolongada a la por, el control, la violència sexual, la desprotecció o la humiliació. En aquests contextos, l’ansietat, la hipervigilància, l’evitació, la dissociació o la desregulació emocional poden ser respostes davant d’una amenaça sostinguda, i no simples “fallades” personals.
Les dades confirmen que no és una realitat excepcional
L’Organització Mundial de la Salut va estimar el 2025 que prop d’una de cada tres dones del món —uns 840 milions— ha patit violència de parella o violència sexual al llarg de la vida. La xifra gairebé no ha millorat des de l’any 2000, fet que confirma que parlem d’un problema persistent de salut pública, igualtat i drets humans.
A Espanya, la Macroenquesta de Violència contra la Dona 2024 assenyala que el 30,3% de les dones de setze anys o més ha patit violència d’una parella o exparella al llarg de la vida; el 14,5% ha patit violència sexual fora de la parella, i el 36,2%, assetjament sexual.
La relació amb el consum apareix de manera especialment clara en la mateixa macroenquesta. El 25,1% de les dones que han patit violència física, sexual, emocional o por d’una parella afirma haver utilitzat medicaments, alcohol o altres drogues per afrontar el que havia succeït. Entre les que han patit violència física o sexual, la proporció arriba al 32,9%. La resposta més freqüent és el consum de medicaments, seguida de l’alcohol i altres drogues.
Aquestes dades no converteixen el consum en una conseqüència automàtica de la violència, però obliguen a abandonar les lectures moralitzadores. En alguns casos, la substància ha funcionat inicialment com una forma precària d’autoregulació: adormir-se, disminuir l’angoixa, desconnectar del cos o contenir records intrusius.
Comprendre aquesta funció no és justificar el consum. És entendre per què existeix per poder construir alternatives més segures.
Quan el judici es converteix en una nova ferida
Demanar ajuda no sempre posa fi al dolor. Moltes dones arriben als serveis després d’haver estat qüestionades per la família, l’entorn o les institucions. El consum femení acostuma a rebre una sanció social especialment intensa perquè entra en conflicte amb els mandats tradicionals de cura, maternitat i respectabilitat.
Aquesta mirada pot generar invisibilització, vergonya, autoestigma i més dificultats per accedir als recursos.
L’estigma no és només una mala opinió. Té conseqüències pràctiques: ajornar la demanda d’ajuda, ocultar informació important, abandonar tractaments o acceptar situacions insegures per por de no ser creguda. Quan una dona és derivada repetidament, ha de narrar una vegada i una altra la seva història o és exclosa perquè manté un consum actiu, el sistema pot reproduir la desprotecció que pretenia reparar.
El protocol adverteix que les respostes fragmentades poden generar itineraris discontinus, abandonaments i experiències de revictimització institucional.
Cal ser precisos: no qualsevol comentari desafortunat provoca un trauma. Però el judici repetit, la humiliació, la desconfiança i el rebuig poden aprofundir ferides prèvies i activar processos de retraumatització, especialment quan provenen de persones o institucions de les quals s’esperava seguretat.
Per això una frase senzilla pot resumir una intervenció transformadora:
“Sempre m’han donat suport sense jutjar-me.”
Així ho explica una de les dones entrevistades després de quatre anys d’acompanyament en serveis de violència i addiccions. El seu relat mostra que la confiança, la continuïtat i el suport sostingut no són complements del tractament: formen part del procés de recuperació.
Què significa atendre amb una mirada informada en trauma?
Una atenció informada en trauma no consisteix a investigar de manera invasiva tot el passat ni a atribuir qualsevol conducta a una experiència traumàtica. Consisteix a organitzar l’acompanyament perquè augmenti la seguretat i disminueixi el risc de causar més dany.
SAMHSA identifica sis principis essencials: seguretat física i psicològica; confiança i transparència; suport entre iguals; col·laboració; capacitat de decisió i empoderament, i sensibilitat envers els factors culturals, històrics i de gènere.
A la pràctica, això implica explicar les decisions, demanar consentiment, respectar els ritmes de la persona, evitar amenaces o càstigs, aplicar estratègies de reducció de danys quan l’abstinència immediata no és possible i coordinar els serveis perquè la dona no hagi de fer de pont entre sistemes.
El protocol identifica tres possibles models d’organització: una col·laboració estreta entre les xarxes de violència i d’addiccions; la incorporació transversal de l’atenció al consum dins la mateixa xarxa de protecció, o la creació de recursos residencials específics compartits per totes dues xarxes.
També significa no confondre protecció amb control. Exigir una conducta perfecta, limitar automàticament l’autonomia o interpretar una recaiguda com una falta de compromís pot reproduir dinàmiques de culpabilització. La intervenció ha de gestionar el risc sense anul·lar la llibertat ni la capacitat de decisió de la dona.
Recuperar-se també és recuperar la dignitat
La recuperació no és una línia recta ni es redueix a deixar de consumir. També implica recuperar seguretat, vincles, autoestima, autonomia i capacitat de decidir. Una dona pot necessitar atenció psicològica, tractament de l’addicció, protecció davant la violència, suport social, habitatge, orientació laboral i una comunitat que no la defineixi pel seu pitjor moment.
A Projecte Vida, aquesta mirada es concreta en l’escolta sense judicis, l’orientació individual, els grups d’ajuda mútua, el suport a les famílies i les activitats comunitàries. L’objectiu no és preguntar únicament «què consumeixes?», sinó també «què t’ha passat?», «què necessites?» i «què podem fer perquè tornis a sentir-te segura?».
Aquesta diferència transforma la relació d’ajuda. La persona deixa de ser vista com un problema i torna a ser reconeguda com algú amb drets, capacitats i possibilitat de canvi.
Darrere d’una addicció pot haver-hi dolor, violència o exclusió, però també hi ha resistència. El repte col·lectiu és deixar de preguntar per què una dona «no surt» d’una situació i començar a preguntar què li impedeix sortir-ne, quines portes li hem tancat i quins suports necessita per recuperar el control de la seva vida.
Ningú es recupera sota el pes del judici. La recuperació comença quan hi ha seguretat, confiança i una xarxa que decideix quedar-se.
Fonts documentals de referència
Projecte Vida Andorra. L'Estigma Jutja
Comprendre la relació entre la violència, l'estigma i les addiccions per acompanyar sense judicis. Desenvolupa la relació entre la violència de gènere, les addiccions, el trauma i la doble estigmatització que moltes dones experimenten. Explica com el judici social, els estereotips de gènere, la culpa i l'autoestigma poden dificultar la petició d'ajuda, retardar l'accés als serveis i augmentar el risc de revictimització. També defensa una mirada centrada en la persona, basada en l'escolta, la protecció, la coordinació entre recursos i una atenció informada pel trauma que respecti la dignitat, la seguretat i els drets de les dones.
Presenta un model d'intervenció integral basat en l'evidència científica i en les experiències de dones i professionals. Analitza la intersecció entre violència de gènere, trauma, trastorns per consum de substàncies i exclusió social, i proposa recomanacions per evitar que el consum esdevingui un factor d'exclusió dels recursos de protecció. El protocol destaca la necessitat d'una perspectiva de gènere, una atenció coordinada entre els serveis d'addiccions, salut mental i violència, així com d'un abordatge respectuós, no revictimitzador i informat pel trauma.
Bibliografia científica i institucional
Organització Mundial de la Salut (OMS). Violence against women. Organització Mundial de la Salut.
Organització Mundial de la Salut (OMS). World Mental Health Report: Transforming Mental Health for All. Ginebra: WHO, 2022.
European Union Drugs Agency (EUDA). Women, drugs and health in Europe. Lisboa: EUDA.
UN Women. Handbook for Addressing Violence against Women. Nova York: Nacions Unides.
United Nations Office on Drugs and Crime (UNODC). World Drug Report. Viena: UNODC.
Substance Abuse and Mental Health Services Administration (SAMHSA). SAMHSA's Concept of Trauma and Guidance for a Trauma-Informed Approach. Rockville, MD.
National Institute on Drug Abuse (NIDA). Drugs, Brains and Behavior: The Science of Addiction.
Felitti, V. J., et al. (1998). Relationship of Childhood Abuse and Household Dysfunction to Many of the Leading Causes of Death in Adults. American Journal of Preventive Medicine, 14(4), 245–258.
Herman, J. L. (1992). Trauma and Recovery. Basic Books.
Corrigan, P. W., Watson, A. C. (2002). Understanding the Impact of Stigma on People with Mental Illness. World Psychiatry, 1(1), 16–20.
Dades rellevants
Prop de 840 milions de dones, gairebé una de cada tres al món, han patit violència de parella o violència sexual al llarg de la vida.
A Espanya, el 30,3% de les dones de setze anys o més ha patit violència d’una parella o exparella; el 14,5%, violència sexual fora de la parella, i el 36,2%, assetjament sexual.
El 25,1% de les dones que han patit violència física, sexual, emocional o por d’una parella ha utilitzat alguna substància per afrontar el que havia succeït. La proporció arriba al 32,9% entre les víctimes de violència física o sexual.
El 82,6% de les dones que han patit violència física o sexual d’una parella manifesta conseqüències psicològiques derivades de la violència.
Segons EDADES 2024, el consum d’hipnosedants durant l’últim any és més elevat entre les dones —14,7%— que entre els homes —9,3%—, i les dones també presenten un consum superior d’analgèsics opioides.
El protocol proposa superar la separació entre serveis mitjançant coordinació estable, integració transversal o recursos residencials específics.
Les dades espanyoles i internacionals serveixen com a marc científic de referència, però no s’han d’interpretar automàticament com una estimació específica de la realitat d’Andorra.
Preguntes freqüents
Quina relació hi ha entre la violència i les addiccions en dones?
La violència pot incrementar el risc que una dona utilitzi alcohol, medicaments o altres substàncies per afrontar la por, l’angoixa o els records dolorosos. Alhora, el consum pot augmentar la vulnerabilitat i dificultar l’accés a recursos de protecció.
Totes les persones amb una addicció han patit un trauma?
No. El trauma és un factor rellevant en moltes trajectòries, però no és l’única explicació possible. Les addiccions són fenòmens complexos en els quals interactuen factors biològics, psicològics, familiars, socials i ambientals.
Totes les dones amb addiccions han patit violència?
No. Les addiccions tenen causes diverses i complexes. Tot i això, la violència i les experiències traumàtiques apareixen amb freqüència en moltes trajectòries i s’han d’explorar amb respecte i sense generalitzacions.
Patir violència significa que una dona desenvoluparà una addicció?
No. La majoria de dones que pateixen violència no desenvolupen necessàriament una addicció. Tanmateix, la violència pot augmentar el risc de recórrer a substàncies per gestionar la por, l’angoixa, l’insomni o els records traumàtics.
El consum pot justificar una agressió?
No. El consum d’una substància mai justifica la violència ni converteix la víctima en responsable del que ha patit. La responsabilitat correspon sempre a la persona que exerceix la violència.
Una dona amb consum actiu pot ser exclosa d’un recurs de protecció?
El document analitzat defensa que el consum o l’addicció no haurien de convertir-se automàticament en factors d’exclusió. Els serveis han d’avaluar cada situació, gestionar els riscos i coordinar l’atenció sense deixar la dona desprotegida.
Què és l’atenció informada en trauma?
És una manera d’acompanyar que prioritza la seguretat, la confiança, el consentiment, l’autonomia i el respecte pels ritmes de la persona. També procura evitar pràctiques que puguin provocar una nova experiència de control o desprotecció.
Què és una atenció informada en trauma?
És una manera d’organitzar els serveis que prioritza la seguretat, la confiança, el consentiment, la col·laboració i l’autonomia. No obliga la persona a explicar experiències per a les quals encara no està preparada i intenta evitar pràctiques que puguin reproduir el control o la desprotecció.
Una recaiguda significa que el tractament ha fracassat?
No necessàriament. Pot indicar que cal revisar els desencadenants, el nivell de suport, la seguretat, el tractament o les condicions socials de la persona. Respondre només amb culpa, càstig o expulsió pot augmentar el risc d’abandonament i de recaigudes posteriors.
Com pot ajudar l’entorn familiar?
Escoltant sense interrogar, evitant culpabilitzar o controlar, oferint ajuda concreta i respectant els límits de la persona. Les famílies també poden necessitar orientació i suport per comprendre l’addicció, protegir-se emocionalment i acompanyar sense assumir responsabilitats que corresponen als serveis professionals.
On es pot demanar ajuda a Andorra?
Projecte Vida ofereix orientació, acompanyament, grups d’ajuda mútua i suport per a persones amb addiccions i les seves famílies. També es pot contactar amb els serveis sanitaris i socials especialitzats del país.
Demanar ajuda també és començar a recuperar el control
Si tu o una persona propera està vivint una situació relacionada amb el consum, l’addicció, la violència o l’estigma, no heu d’afrontar-la en solitud. A Projecte Vida oferim escolta, orientació i acompanyament confidencial, respectuós i sense judicis.
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
Comentaris