Projecte Vida obre un nou grup de dones: suport, dades i recursos a Andorra
- Projecte Vida
- Mar 23
- 8 min de lectura
Projecte Vida posa en marxa el seu segon grup específic per a dones, un espai d’ajuda mútua que ja comptava amb cinc inscrites abans de començar. L’entrevista d’Eva Tenorio al programa La Companyia de RTVA permet entendre per què aquest recurs és necessari i com les dades del 2025 assenyalen una presència creixent de dones tant en primera persona com en el suport a familiars.
Un segon grup de dones que neix amb demanda abans de començar
La informació avançada per RTVA el 23 de març de 2026 és significativa: Projecte Vida inicia un segon grup de dones i ja hi ha cinc participants inscrites abans de la primera sessió. Més enllà del nombre, aquesta resposta prèvia assenyala una necessitat concreta d’espais on poder parlar d’addiccions, violències, cures, culpa, estigma i recuperació sense judici.
Els grups d’ajuda mútua ofereixen un entorn de confiança entre persones que comparteixen experiències semblants. A Projecte Vida, aquests espais es plantegen com a recursos gratuïts i confidencials, amb acompanyament comunitari i derivació a serveis especialitzats quan la situació ho requereix.
En el cas de les dones, la perspectiva de gènere és especialment rellevant. Les responsabilitats de cura, la por a ser qüestionades com a mares o cuidadores, les experiències de violència i el doble estigma associat a l’addicció poden retardar la demanda d’ajuda. Disposar d’un grup específic no separa el problema: crea condicions més segures perquè algunes dones puguin començar a explicar-lo.
Resum de l’entrevista a Eva Tenorio a La Companyia
L’entrevista de RTVA presenta Eva Tenorio, directora de Projecte Vida, per parlar del nou grup de dones i de les dades recollides per l’entitat. El resum publicat pel mitjà destaca que és el segon grup d’aquestes característiques i que cinc dones ja s’hi havien apuntat abans de començar.
La conversa també posa el focus en les persones amb conductes addictives i en les famílies que demanen orientació. Un dels indicadors més contundents és que gairebé nou de cada deu persones que contacten com a familiars són dones. Aquesta dada ajuda a visibilitzar la feminització de les cures: mares, parelles, filles o germanes assumeixen sovint la recerca d’informació, l’acompanyament quotidià i la gestió emocional de situacions que afecten tot l’entorn.
El missatge de fons és doble. D’una banda, calen recursos accessibles per a les persones que viuen una addicció en primera persona. De l’altra, les famílies també necessiten escolta, orientació i límits saludables. Acompanyar no significa carregar en solitari amb tota la responsabilitat de la recuperació.
Les dades que segueixen provenen de la Memòria 2025 de Projecte Vida i s’utilitzen per contextualitzar els temes tractats a l’entrevista. No s’atribueix al programa cap xifra que no consti en el resum públic de RTVA.
Les dades del 2025 que posen context
169 persones ateses +9,7% respecte del 2024 | 103 consultes en primera persona 60,9% del total |
66 famílies i entorns 39,1% del total | 87,9% consultes familiars fetes per dones 12,1% per homes |
46,6% dones en primera persona 28% l’any 2024 | 69,9% alcohol en primera persona principal conducta registrada |
Durant el 2025, Projecte Vida va atendre 169 persones: 103 van contactar per una situació viscuda en primera persona i 66 ho van fer com a familiars o persones de l’entorn. La xifra global representa un increment del 9,7% en comparació amb les 154 persones ateses el 2024.
Entre les consultes en primera persona, el 53,4% corresponien a homes i el 46,6% a dones. El canvi respecte del 2024 és notable: aquell any les dones representaven el 28% i els homes el 72%. Aquest augment no permet concloure per si sol que hi hagi més addiccions entre les dones; també pot indicar una major capacitat del recurs per arribar-hi, més visibilitat o menys barreres per demanar ajuda.
La distribució és molt diferent en les consultes familiars: el 87,9% van ser realitzades per dones i només el 12,1% per homes. Alhora, la persona afectada per la qual es demanava orientació era un home en el 78,8% dels casos. Les dues dades juntes descriuen una càrrega de cura profundament desigual.
Quines conductes addictives apareixen amb més freqüència?
En les consultes en primera persona, l’alcohol va continuar sent la conducta principal, present en el 69,9% dels casos. El seguien la poliaddicció, amb un 11,7%; la cocaïna, amb un 8,7%; el joc, amb un 4,9%; el cànnabis, amb un 2,9%; i els psicofàrmacs, amb un 1,9%.
La mirada per gènere mostra diferències que convé interpretar amb prudència. Entre les 48 dones ateses en primera persona, l’alcohol representava el 77,1% dels motius principals, la cocaïna el 10,4%, i el cànnabis i la poliaddicció un 6,2% cadascun. Entre els 55 homes, l’alcohol representava el 61,7%, la poliaddicció el 19,1%, el joc el 10,6% i la cocaïna el 8,5%.
En les consultes de famílies i entorns, l’alcohol també era el motiu més habitual, amb un 62,1%, seguit del cànnabis, amb un 13,6%; el joc, amb un 12,1%; la poliaddicció, amb un 9,1%; i els psicofàrmacs, amb un 3%.
Què ens diuen aquestes xifres?
Les dades no són etiquetes ni diagnòstics individuals. Són una fotografia de les persones que han arribat a un recurs concret durant un període concret. Tot i això, permeten identificar necessitats i orientar respostes.
Les dones s’apropen més al recurs en primera persona que l’any anterior, fet que reforça la necessitat d’espais sensibles al gènere.
La cura familiar continua recaient majoritàriament en dones, que també necessiten suport propi.
L’alcohol continua tenint un pes central, però augmenta la complexitat associada a la poliaddicció, la cocaïna, el joc i els psicofàrmacs.
La resposta comunitària ha de coordinar-se amb els recursos sanitaris i socials, especialment en situacions de risc, abstinència, crisi o patologia dual.
Demanar ajuda de manera precoç pot reduir l’aïllament i facilitar decisions més segures, encara que la persona no estigui preparada per fer canvis immediats.
Per què són necessaris espais específics per a dones?
Una dona amb una addicció pot afrontar el mateix estigma que qualsevol altra persona i, alhora, judicis específics relacionats amb el gènere. Se la pot responsabilitzar amb més duresa del benestar familiar, qüestionar la seva maternitat o invisibilitzar una possible experiència de violència. Aquest doble estigma pot afavorir el secret, la vergonya i l’endarreriment de la demanda d’ajuda.
Un grup de dones pot facilitar la identificació amb altres experiències, reduir l’aïllament i treballar qüestions que no sempre apareixen amb la mateixa llibertat en un espai mixt. No totes les dones necessiten o prefereixen el mateix recurs, però oferir opcions amplia les portes d’entrada i respecta diferents ritmes.
La confidencialitat és essencial. També ho és explicar amb claredat els límits del recurs: un grup d’ajuda mútua no substitueix una valoració mèdica, psicològica o social quan és necessària. La seva força és l’acompanyament entre iguals, la continuïtat i la possibilitat de construir xarxa.
Mira o escolta l’entrevista completa
Per conèixer el contingut original i escoltar la conversa completa, consulta la peça de RTVA. A continuació també trobaràs la pàgina de Projecte Vida que recull l’aparició als mitjans i la Memòria 2025, font de les dades utilitzades en aquest article.
RTVA – La Companyia: Entrevista «Projecte Vida, nou grup de dones i totes les dades», publicada el 23 de març de 2026.
Projecte Vida: Versió institucional de la peça i accés a altres notícies de l’entitat.
Memòria 2025: Document institucional amb dades d’atenció, perfils, conductes i evolució respecte del 2024.
Una porta oberta també és una forma de prevenció
L’obertura d’un segon grup de dones no és només una ampliació de l’activitat de Projecte Vida. És una resposta a persones que ja estaven buscant un espai on poder parlar. Les cinc inscripcions prèvies mostren que la necessitat existeix abans que el recurs obri la porta.
Fer visible aquesta realitat ajuda a trencar dues idees perjudicials: que les addiccions són un problema que s’ha d’afrontar en solitari i que les famílies han de sostenir-ho tot sense suport. Recuperar-se i acompanyar també requereixen comunitat, informació, límits i recursos accessibles.
Dades rellevants
Projecte Vida obre el segon grup de dones de l’entitat.
RTVA informa que cinc dones ja s’hi havien inscrit abans de l’inici.
El 87,9% de les consultes familiars ateses el 2025 van ser fetes per dones.
Les dones van representar el 46,6% de les persones ateses en primera persona, davant del 28% el 2024.
Els grups comunitaris complementen, però no substitueixen, l’atenció sanitària o social quan és necessària.
Preguntes freqüents
Què és el nou grup de dones de Projecte Vida?
És un espai d’ajuda mútua específic per a dones, amb una mirada sensible al gènere i a les barreres que poden dificultar demanar ajuda. RTVA va informar que és el segon grup de dones de l’entitat i que cinc participants ja s’hi havien inscrit abans de començar.
A qui s’adreça el grup?
S’adreça a dones que viuen o han viscut una situació relacionada amb les addiccions i que poden beneficiar-se d’un espai entre iguals. L’accés concret, les places i la idoneïtat del recurs s’han de consultar directament amb Projecte Vida.
Els grups de Projecte Vida són gratuïts i confidencials?
Projecte Vida presenta els seus grups d’ajuda mútua com a espais gratuïts i confidencials. És recomanable confirmar les condicions, els horaris i la disponibilitat actual abans d’assistir-hi.
Puc contactar amb Projecte Vida si el problema és d’un familiar?
Sí. Projecte Vida acompanya també famílies i persones de l’entorn. El 2025, 66 de les 169 persones ateses van consultar com a familiars o persones properes.
Què és un grup d’ajuda mútua?
És un espai on persones amb experiències semblants comparteixen escolta, suport i aprenentatges. No és un tractament clínic, però pot reduir l’aïllament i complementar altres recursos sanitaris o socials.
Quines dades del 2025 destaquen sobre les dones?
Les dones van representar el 46,6% de les consultes en primera persona, davant del 28% el 2024. A més, van fer el 87,9% de les consultes familiars, una dada que evidencia la feminització de les cures.
Quina és la conducta addictiva més freqüent en les consultes?
L’alcohol va ser la conducta principal en el 69,9% de les consultes en primera persona i en el 62,1% de les consultes de famílies i entorns registrades el 2025.
Un grup d’ajuda mútua substitueix el tractament sanitari?
No. Pot ser un suport valuós, però no substitueix una valoració o un tractament mèdic, psicològic o social quan és necessari. Projecte Vida pot orientar i derivar a serveis especialitzats.
Com puc contactar amb Projecte Vida?
Pots trucar al 800 707, escriure a info@projectevida.com o consultar els canals actualitzats al web oficial de Projecte Vida. La seu és a l’avinguda Fiter i Rossell, 71, planta 3a, a Escaldes-Engordany.
Recursos de Projecte Vida
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.
Acompanyament individual i orientació inicial.
Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.
Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.
Grup específic per a dones.
Taller de prevenció de recaigudes.
Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.
Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.
Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.
Fonts consultades
RTVA — La Companyia: Font principal. Resum de l’entrevista amb Eva Tenorio sobre el segon grup de dones, les cinc inscripcions prèvies i les dades de persones i famílies.
Projecte Vida — Nou grup de dones i totes les dades: Publicació institucional que recull la presència al programa.
Projecte Vida — Memòria 2025: Font de les xifres d’atenció, gènere, conductes addictives i evolució respecte del 2024.
Projecte Vida — Projectes i programes: Descripció dels grups d’ajuda mútua, l’acompanyament i el grup específic de dones.
Projecte Vida — Web oficial: Informació institucional, ubicació i canals de contacte.
Demanar informació pot ser el primer pas
No cal tenir-ho tot clar ni comprometre’s a iniciar un procés per fer una primera consulta. Pots contactar si et preocupa el teu consum, una conducta, la situació d’una persona propera o l’impacte que tot plegat està tenint en la família.
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris