Articles

Projecte Vida alerta de casos de joves atrapats en criptomonedes, trading i apostes, amb pèrdues de fins a 30.000 euros. Expliquem els senyals d’alerta, l’impacte familiar i els recursos disponibles a Andorra.

Cada vegada més dones i persones grans s’apropen a Projecte Vida per afrontar una addicció. L’estigma, la por, la solitud i la sobrecàrrega familiar continuen, però, retardant la demanda d’ajuda.

Les addiccions comportamentals no acostumen a aparèixer de manera sobtada. L’ús de les pantalles, els videojocs o les apostes pot anar guanyant espai fins a afectar el descans, les relacions, els estudis, la feina o l’economia. Conèixer els primers senyals i demanar ajuda a temps és essencial per prevenir conseqüències més greus.

Demanar ajuda és un dels actes més valents que pot fer una persona amb una addicció. Però cap procés de recuperació hauria d'implicar perdre la dignitat. Analitzem per què el tractament de les addiccions ha de basar-se en l'evidència científica, els drets humans i el suport comunitari, i expliquem el paper dels grups d'ajuda mútua dins d'un model integral de recuperació.

Darrere d’algunes addiccions hi pot haver una història d’experiències adverses infantils, estrès tòxic i silenci. Analitzem què diu la ciència i per què una atenció segura, empàtica i lliure d’estigma pot facilitar la recuperació.

Una addicció acostuma a desenvolupar-se progressivament, quan una substància o conducta comença a proporcionar plaer, alleujament o desconnexió. Analitzem què diu la ciència sobre el cervell, els factors de risc i protecció, els primers senyals i la realitat de les addiccions a Andorra.

L’estigma no només jutja des de fora: també pot convertir-se en autoestigma i fer que una persona dubti del seu criteri, trigui a demanar ajuda o normalitzi situacions inadequades. Reflexionem sobre drets, dignitat i recuperació a partir de l’article d’Eva Tenorio.

Les dades del primer semestre de 2026 mostren un canvi rellevant: el 57% de les persones que han demanat ajuda en primera persona a Projecte Vida són dones. Però moltes continuen afrontant un doble estigma, dificultats per conciliar el tractament i una càrrega de cures que encara recau de manera desproporcionada sobre elles.

Projecte Vida ha acompanyat 145 persones entre gener i juny del 2026 i ha realitzat 151 visites de seguiment. Les primeres visites han crescut un 43,8%, mentre l’alcohol continua present en gairebé tres de cada quatre expedients comunitaris i els casos vinculats a la cocaïna superen en sis mesos els de tot el 2025.

Projecte Vida registra 32 casos vinculats a la cocaïna en sis mesos. Analitzem què significa l’augment del 113,3%, el pes de la poliadicció i els recursos disponibles a Andorra.

Moltes persones grans conviuen amb una addicció sense demanar ajuda perquè els prejudicis fan invisible el problema. Descobreix què és l'edatisme, què diu la ciència i per què la recuperació és possible a qualsevol edat.

Projecte Vida desplega a Andorra una campanya anual que posa el focus en les persones i en les barreres que el judici, la vergonya i les etiquetes poden crear a l’hora de demanar ajuda.

La pornografia pot condicionar la manera com adolescents i joves entenen els cossos, el plaer, el consentiment i les relacions quan ocupa el lloc de l’educació afectivosexual. Analitzem les dades, els senyals d’ús problemàtic i les eines de prevenció i ajuda disponibles a Andorra.

La por de ser jutjat o reconegut encara fa que moltes persones retardin la demanda d’ajuda. Pep Castellón explica com Projecte Vida respon amb escolta, grups d’ajuda mútua, suport a famílies, prevenció i nous projectes comunitaris.

Protegir la salut no hauria de dependre d’assolir l’abstinència immediatament. La reducció de danys posa la persona al centre, redueix riscos i manté oberta la porta a l’ajuda.

Projecte Vida rep 13.866,88 euros, l’import més elevat de la convocatòria d’igualtat de gènere de 2026, per reforçar la prevenció de les addiccions i crear un espai comunitari de recuperació i empoderament per a dones.

Les catinones sintètiques són una família d’estimulants en ràpida evolució. Expliquem què se’n sap, quins riscos presenten, les dades europees més recents i com demanar orientació a Andorra.

Pep Castellón, president de Projecte Vida, comparteix el seu procés de recuperació i explica per què una addicció no es defineix només per la substància, sinó per la pèrdua de control, l’impacte en la vida i la relació que s’hi estableix.

El consum de nicotina canvia de format. Projecte Vida demana dades més precises sobre vapejadors, tabac escalfat, bosses de nicotina i doble consum per poder adaptar la prevenció a la realitat d’Andorra.

Les begudes energètiques formen part del dia a dia de molts adolescents i joves, però la seva normalització no elimina els riscos. A partir de l’article d’opinió publicat al Diari d’Andorra, analitzem la cafeïna, el sucre, la barreja amb alcohol, el màrqueting i les dades més recents sobre consum juvenil.