top of page

Criptomonedes, trading i apostes: quan el risc digital es converteix en un problema per als joves

  • Writer: Projecte Vida
    Projecte Vida
  • Jul 21
  • 9 min de lectura

Actualitzat: Aug 6



Projecte Vida alerta que algunes persones joves arriben a demanar ajuda després d’entrar en una espiral d’inversions compulsives, pèrdues econòmiques i intents repetits de recuperar els diners.


Les criptomonedes, el trading, les apostes esportives i altres plataformes d’inversió digital formen part d’un entorn accessible les vint-i-quatre hores, dissenyat per operar des del mòbil i envoltat de missatges que prometen rapidesa, oportunitat i independència financera. Per a moltes persones són activitats ocasionals o inversions assumides amb criteri. Per a d’altres, però, poden convertir-se en una conducta cada vegada més difícil d’aturar.


A Andorra, Projecte Vida ha alertat d’un augment de joves atrapats en un patró molt semblant al del joc problemàtic: després d’una pèrdua, intenten recuperar els diners amb una nova operació; quan tornen a perdre, augmenten la quantitat, la freqüència o el risc. El problema no és només econòmic. També pot afectar el descans, els estudis, la feina, les relacions, la salut emocional i la confiança familiar.


Resum de la notícia


Digital Andorra recull l’alerta de Projecte Vida sobre joves que arriben a l’entitat després de perdre entre 25.000 i 30.000 euros en criptomonedes i d’entrar en un cicle d’intents per recuperar els diners. La peça també relaciona aquest fenomen amb l’activitat del primer semestre del 2026 i amb la necessitat de desplegar polítiques d’addiccions adaptades als nous consums digitals.


La columna “Criptoaddicció jove”, de Gregori Gutiérrez, publicada al Diari d’Andorra el 23 de juliol de 2026, aporta un enfocament d’opinió i ajuda a situar el fenomen en el debat social del país.


Projecte Vida alerta de pèrdues de fins a 30.000 euros


La informació publicada per Digital Andorra el 21 de juliol de 2026 recull que el perfil més habitual detectat per Projecte Vida és el d’homes d’entre 24 i 33 anys que arriben a l’entitat després d’haver perdut entre 25.000 i 30.000 euros en criptomonedes. Segons l’entitat, el moment més delicat apareix quan la persona ja no opera per una decisió planificada, sinó amb la urgència de recuperar allò que ha perdut.


La notícia també situa el fenomen dins un context més ampli: Projecte Vida va atendre 145 persones durant el primer semestre del 2026 i observa una diversificació de les demandes, amb més presència d’addiccions comportamentals i formes de dependència vinculades a les inversions especulatives. La columna “Criptoaddicció jove”, publicada al Diari d’Andorra el 23 de juliol, reforça la presència d’aquest debat en l’opinió pública del país.


En els casos descrits als mitjans, no es tracta d’una única mala inversió: el senyal preocupant és la repetició, la pèrdua de control i l’intent de compensar el dany assumint encara més risc.

Quan invertir deixa de ser només una decisió financera


Perdre diners no significa, per si sol, tenir una addicció. Tampoc tota persona que compra criptomonedes, fa trading o participa en apostes desenvolupa un problema. La diferència apareix quan la conducta ocupa cada vegada més espai, es manté malgrat les conseqüències i deixa de respondre a límits prèviament establerts.


La mateixa persona pot continuar descrivint el comportament com una inversió, una estratègia o una oportunitat. Tanmateix, a mesura que el patró avança poden aparèixer operacions impulsives, vigilància constant del mercat, dificultat per desconnectar, irritabilitat quan no es pot operar, préstecs, ocultació de moviments, mentides i discussions a casa. Una frase que es repeteix en els relats recollits per Projecte Vida és: “Jo no jugo. Jo inverteixo”.


La qüestió clau no és l’etiqueta que utilitzem, sinó el grau de control, el dany acumulat i la capacitat real d’aturar-se. Quan una persona necessita continuar per alleujar l’angoixa o recuperar una pèrdua, la conducta ja no es guia només per criteris financers.


Mans d’una persona jove a punt de fer una nova operació digital per intentar recuperar pèrdues.
Perseguir les pèrdues és intentar compensar els diners perduts amb noves operacions, sovint assumint més risc.

Què comparteixen les criptomonedes, el trading i les apostes?


No són activitats idèntiques ni tenen el mateix marc legal o financer. Tot i això, algunes plataformes i formes d’operar comparteixen característiques que poden afavorir una conducta repetitiva: disponibilitat permanent, resultats ràpids, volatilitat, recompenses imprevisibles, notificacions constants, diners digitalitzats i la possibilitat de tornar a provar immediatament.


L’Organització Mundial de la Salut descriu el trastorn per joc a partir de tres elements: pèrdua de control, prioritat creixent de la conducta sobre altres àrees de la vida i continuació malgrat les conseqüències negatives. “Criptoaddicció” no és un diagnòstic clínic específic, però aquestes dimensions poden servir per detectar quan una relació amb el trading o les inversions digitals s’està tornant problemàtica.


A això s’hi afegeixen els missatges de gurus, influencers o cursos que prometen rendiments ràpids, presenten el risc com una qüestió de mentalitat i poden fer creure que qualsevol pèrdua es deu a no haver insistit prou. Les autoritats financeres europees adverteixen que els criptoactius poden ser altament especulatius i volàtils, i que una persona pot perdre tota la inversió o ser víctima de frau.


Senyals d’alerta en joves i adults joves


  • Pensar en el mercat, les quotes o les apostes durant gran part del dia.

  • Revisar el mòbil de manera compulsiva, també de nit, a classe o a la feina.

  • Augmentar les quantitats o utilitzar palanquejament per intentar recuperar pèrdues.

  • Demanar diners, utilitzar estalvis destinats a altres objectius o acumular deutes.

  • Ocultar operacions, comptes, pèrdues o préstecs a la família o a la parella.

  • Sentir irritabilitat, ansietat o agitació quan no es pot operar o apostar.

  • Abandonar activitats, amistats, estudis, feina o rutines de descans.

  • Continuar malgrat problemes econòmics, emocionals o familiars evidents.

  • Creure que una nova operació “ho arreglarà tot” i posposar repetidament la decisió d’aturar-se.


Demanar ajuda és pertinent quan la conducta comença a generar patiment o conflictes, encara que no hi hagi un diagnòstic ni una gran pèrdua econòmica. La intervenció primerenca pot reduir danys i facilitar decisions més segures.

Jove reflexiona sobre els riscos del trading, les criptomonedes i les apostes digitals a Andorra.
No s’ha de mostrar com a imatge dins l’article si només s’utilitza per a la previsualització social.

Per què pot afectar especialment les persones joves?


Les persones joves i adultes joves conviuen amb una combinació potent: accés immediat, pressió social, por de quedar-se fora d’una oportunitat, contingut aspiracional i una frontera cada vegada menys clara entre entreteniment, inversió i aposta. Les xarxes poden mostrar només els guanys, amagar les pèrdues i convertir casos excepcionals en una expectativa aparentment normal.


També hi pot haver factors personals i socials que augmenten la vulnerabilitat: impulsivitat, necessitat d’alleujar l’ansietat, baixa tolerància a la frustració, problemes de salut mental, dificultats econòmiques, desig d’independència o una experiència prèvia amb el joc. Cap d’aquests factors determina per si sol una addicció, però poden interactuar amb productes digitals d’alta intensitat.


Per què costa tant demanar ajuda?


Una de les barreres és que la persona pot no identificar-se amb la paraula “joc”. Considera que està invertint, estudiant el mercat o construint un futur financer. Reconèixer que ha perdut el control pot viure’s com un fracàs personal, sobretot quan l’entorn reforça la idea que l’èxit depèn únicament de la disciplina o la intel·ligència.


La vergonya i la por al judici poden retardar la demanda d’ajuda. Quan les pèrdues s’han ocultat, explicar-les implica afrontar converses difícils. Per això és important que la resposta no sigui humiliant ni punitiva. El problema no es resol amb frases com “ja t’ho havia dit” o “només has de deixar-ho”. Cal recuperar informació, límits, suport i capacitat de decisió.


Jove parla amb una familiar sobre les pèrdues provocades per inversions digitals i apostes.
El diàleg sense humiliació facilita que la persona expliqui les pèrdues i accepti mesures de protecció.

Com pot actuar la família sense jutjar ni controlar


  • Triar un moment tranquil i descriure fets concrets: hores de connexió, deutes, canvis d’humor o absències.

  • Preguntar què està passant i escoltar abans d’intentar convèncer o donar una lliçó.

  • Evitar prestar diners per cobrir noves operacions o rescatar repetidament les pèrdues.

  • Acordar mesures immediates de protecció: aturar operacions, limitar l’accés a crèdit i separar els diners destinats a necessitats bàsiques.

  • Guardar documents i moviments si hi ha sospita d’estafa, suplantació o manipulació.

  • Buscar orientació professional i comunitària també per a la família; l’entorn no ha d’afrontar la situació en solitari.


  • 25.000–30.000 €: Pèrdues atribuïdes als casos més habituals descrits per Projecte Vida en el perfil d’homes de 24 a 33 anys.

  • 13 casos: Persones ateses durant el 2025 per problemàtiques vinculades a noves tecnologies, inversions digitals o criptomonedes, segons una informació de Ràdio SER.

  • 145 persones: Persones ateses per Projecte Vida durant el primer semestre del 2026, en el conjunt de problemàtiques relacionades amb les addiccions.

  • 4,9 %: Pes del joc en les demandes en primera persona registrades per Projecte Vida el 2025.

  • 12,1 %: Pes del joc en les consultes familiars registrades per Projecte Vida el 2025.

  • 87,9 %: Percentatge de consultes familiars fetes per dones, dada que evidencia l’impacte del problema sobre l’entorn i la feminització de les cures.

L’addicció a les criptomonedes és un diagnòstic clínic?

No existeix un diagnòstic específic anomenat “addicció a les criptomonedes”. El terme “criptoaddicció” s’utilitza als mitjans i en divulgació per descriure conductes problemàtiques relacionades amb la inversió o l’especulació digital. Quan hi ha pèrdua de control, prioritat creixent i continuació malgrat el dany, un professional pot valorar si existeix un trastorn de joc o una altra problemàtica de salut mental o conductual.


Com es diferencia una inversió d’una conducta problemàtica?

Una inversió planificada té límits, objectius, informació sobre el risc i una quantitat que la persona pot assumir perdre. La conducta es torna preocupant quan hi ha urgència, operacions impulsives, necessitat de recuperar pèrdues, ocultació, deutes, interferència amb la vida quotidiana o incapacitat per aturar-se.


Per què el trading o les criptomonedes poden assemblar-se a les apostes?

Algunes formes d’operar comparteixen disponibilitat permanent, resultats ràpids, volatilitat, recompenses imprevisibles i la possibilitat de repetir immediatament. Aquestes característiques poden intensificar l’activació emocional i afavorir el cicle de perseguir les pèrdues.


Quins són els primers senyals d’alerta?

Revisar compulsivament les plataformes, dormir menys, augmentar el risc, utilitzar diners reservats per a altres necessitats, demanar préstecs, ocultar pèrdues, abandonar activitats o sentir ansietat i irritabilitat quan no es pot operar.


Què s’ha de fer després d’una pèrdua important?

El primer objectiu és aturar l’escalada: no intentar recuperar els diners amb més risc, no demanar nous crèdits i protegir els recursos destinats a necessitats bàsiques. També és recomanable parlar amb una persona de confiança i buscar orientació professional. Si hi ha indicis d’estafa, cal conservar proves i demanar assessorament jurídic o policial.


Com pot ajudar la família?

La família pot descriure els fets sense insultar ni culpabilitzar, evitar finançar noves operacions, acordar límits de protecció i buscar suport. Els familiars també poden necessitar acompanyament, perquè el problema afecta la confiança, l’economia i la convivència.


Els gurus i influencers financers poden augmentar el risc?

Sí, especialment quan prometen guanys ràpids, mostren només resultats positius, pressionen per actuar amb urgència o venen cursos com a garantia d’èxit. Cap promesa elimina la volatilitat, el risc de pèrdua o la possibilitat de frau.


On es pot demanar ajuda a Andorra?

Projecte Vida ofereix assessorament, acompanyament confidencial, grups d’ajuda mútua i derivació a recursos professionals. Es pot contactar a través de projectevida.com, el telèfon 800 707, el WhatsApp 661 707 o el correu info@projectevida.com.

Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També facilita informació sobre els recursos disponibles, orienta en els passos següents, ofereix accés als grups d’ajuda mútua i pot derivar cap als serveis adequats quan la situació ho requereix.


  • Acompanyament individual i orientació inicial.

  • Suport a familiars, parelles i persones de l’entorn.

  • Grups d’ajuda mútua gratuïts i confidencials.

  • Grup específic per a dones.

  • Taller de prevenció de recaigudes.

  • Arrels de Vida, hort comunitari terapèutic.

  • Activitats i acompanyament al Centre Penitenciari.

  • Informació, sensibilització i lluita contra l’estigma.

Digital Andorra — La nova addicció dels joves a Andorra: pèrdues de 30.000 euros amb criptomonedes

Font periodística · Notícia del 21 de juliol de 2026. Aporta el perfil d’edat, les pèrdues econòmiques, el cicle de recuperar els diners i el balanç del primer semestre.


Diari d’Andorra — Criptoaddicció jove

Font d’opinió · Columna d’opinió de Gregori Gutiérrez publicada el 23 de juliol de 2026. Situa el concepte en el debat públic andorrà.


Projecte Vida — Quan les criptomonedes s’assemblen massa al joc

Font institucional · Article institucional amb dades sobre joc, demandes familiars, perfils joves i mecanismes compartits amb les apostes.


Ràdio SER Principat d’Andorra — Increment d’estafes i inversions digitals

Font periodística · Notícia del 9 de febrer de 2026 que indica 13 casos vinculats a noves tecnologies i inversions digitals durant el 2025.


Projecte Vida — Projectes i Accions

Font institucional · Descripció oficial de l’assessorament, la confidencialitat, els grups d’ajuda mútua i la derivació.


Organització Mundial de la Salut — Gambling

Font sanitària internacional · Definició dels senyals del trastorn per joc, impacte, prevenció i barreres per demanar ajuda.


Grup de joves participa en un espai confidencial de suport per addiccions digitals a Andorra.
Projecte Vida ofereix acompanyament i grups d’ajuda mútua per a persones amb addiccions i per als seus familiars.

Et preocupa la teva relació amb el trading, les criptomonedes o les apostes?


Parlar-ne abans pot evitar que les pèrdues i l’aïllament augmentin. Projecte Vida t’escolta sense jutjar i t’ajuda a trobar el recurs més adequat.


Contacta amb Projecte Vida

WhatsApp: (+376) 661 707

Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com

També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.


💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.

Comentaris

Puntuat amb 0 de 5 estrelles.
Encara no hi ha puntuacions

Afegeix una puntuació

Reserva una cita amb Projecte Vida

Pots reservar una primera cita tant si estàs preocupat o preocupada pel teu propi consum o comportament com si necessites orientació per a una persona del teu entorn.

A Projecte Vida tractem cada situació amb respecte, discreció i sense judicis. Entenem que darrere de cada petició d’ajuda hi ha una història, unes circumstàncies i unes necessitats diferents.

 

Demanar ajuda no t’obliga a prendre cap decisió immediata. La primera conversa és un espai per informar-te, expressar-te i valorar els passos que poden ajudar-te.

L'observatori-de-Projecte-Vida-logo
bottom of page