Què són les experiències adverses durant la infància?

Són situacions potencialment traumàtiques viscudes abans dels divuit anys que poden afectar la seguretat, l’estabilitat, els vincles o el desenvolupament d’un infant. També es coneixen internacionalment com a ACEs, per les sigles en anglès d’Adverse Childhood Experiences.

Quines situacions poden considerar-se experiències adverses?

Poden incloure abús físic, sexual o emocional, negligència, violència familiar o comunitària, assetjament escolar, separacions familiars molt conflictives, convivència amb problemes de salut mental o addiccions, inseguretat alimentària, manca d’habitatge, discriminació o pobresa extrema.

Haver patit un trauma infantil provoca necessàriament una addicció?

No. El trauma infantil pot augmentar la vulnerabilitat, especialment quan no hi ha protecció, suport o recursos, però no determina que una persona desenvolupi una addicció. Les addiccions tenen causes múltiples i cada trajectòria és diferent.

Totes les addiccions estan relacionades amb un trauma infantil?

No. Algunes persones amb addiccions han viscut experiències traumàtiques i d’altres no. El trauma és un possible factor de risc, però no és una explicació única ni universal.

Què és l’estrès tòxic?

És l’activació intensa o continuada del sistema d’estrès d’un infant quan viu situacions de por, violència, abandonament o inseguretat sense prou protecció. Pot afectar el desenvolupament cerebral, la salut, la regulació emocional, l’aprenentatge i les relacions.

Per què algunes persones utilitzen substàncies després d’haver viscut experiències traumàtiques?

En alguns casos, el consum pot funcionar inicialment com una manera d’alleujar l’ansietat, dormir, bloquejar records, reduir la vergonya o desconnectar d’emocions difícils. L’alleujament acostuma a ser temporal i pot acabar provocant dependència, problemes de salut i més patiment.

Comprendre el trauma significa justificar el consum?

No. Comprendre la història d’una persona no significa negar les conseqüències del consum ni el dany que pot haver causat. Significa substituir la culpabilització per una mirada que permeti assumir responsabilitats i avançar en la recuperació amb suport adequat.

Com afecta l’estigma les persones amb una addicció?

Pot augmentar la vergonya, la culpa, la por i l’aïllament. També pot fer que la persona oculti el problema, retardi la demanda d’ajuda, eviti serveis sanitaris o socials o abandoni el tractament perquè se sent jutjada.

Què és l’autoestigma?

És la interiorització dels prejudicis socials. La persona pot arribar a pensar que no mereix ajuda, que no canviarà mai, que ningú creurà la seva història o que ha de superar el problema tota sola.

Què significa oferir una atenció informada pel trauma?

Significa crear un entorn basat en la seguretat, la confiança, el respecte, la col·laboració i la capacitat d’elecció. No s’obliga ningú a explicar el seu passat, sinó que s’evita reproduir situacions de control, humiliació, desconfiança o por.

Per què és important incorporar la perspectiva de gènere?

Perquè l’estigma i les barreres d’accés no afecten totes les persones de la mateixa manera. Les dones amb problemes de consum poden patir més culpabilització, especialment si són mares o han viscut violència sexual, familiar o de gènere.

Es poden superar les conseqüències de les experiències adverses?

Sí. El trauma no és una condemna. Els vincles segurs, el tractament adequat, l’acompanyament, l’estabilitat social, l’ajuda entre iguals i els entorns lliures de judicis poden afavorir la recuperació i la reconstrucció de la vida.

Com pot ajudar l’entorn familiar o social?

Escoltant abans de jutjar, evitant etiquetes, respectant el ritme de la persona i oferint suport sense exigir que expliqui tota la seva història. També és important facilitar l’accés a recursos professionals i entendre que la recuperació pot incloure avanços, dificultats i recaigudes.

Què ofereix Projecte Vida?

A Projecte Vida oferim espais d’escolta, orientació, ajuda entre iguals i acompanyament sense judicis. Aquests espais permeten compartir al propi ritme, trencar l’aïllament, recuperar el sentiment de pertinença i connectar amb altres persones amb experiències semblants. L’ajuda entre iguals complementa l’atenció mèdica, psicològica i social quan és necessària.

Quan és recomanable demanar ajuda?

Quan el consum, el malestar emocional, els records traumàtics, la vergonya o l’aïllament comencen a afectar la salut, les relacions o la vida quotidiana. No cal esperar que la situació sigui extrema ni explicar-ho tot de cop: demanar ajuda pot començar simplement trobant un espai segur on ser escoltat o escoltada.

L’estigma oculta: Experiències adverses infantils, addiccions i dret a demanar ajuda

Projecte Vida

Jul 16

12 min de lectura

Actualitzat: Aug 26

Entrades recents

Mostra-ho tot

Persona jove davant d’etiquetes com «problemàtic», «asocial» i «sense control», contrastades amb «creatiu», «sensible» i «intel·ligent», a la campanya «L’estigma defineix».

L’estigma defineix: Quan una etiqueta ens impedeix entendre què necessita una persona jove

Cartell de la campanya «L’ESTIGMA ASSETJA» amb una alumna asseguda a l’aula, inclinada sobre els braços i amb el cap baix, mentre altres estudiants apareixen desenfocats al fons. El text diu «El dolor no desapareix quan sona el timbre».

L’estigma assetja: El mal pot seguir-te a través de la pantalla

Jove de perfil amb jaqueta texana i motxilla observa un grup de joves desenfocat al fons, en una composició de la campanya «L’estigma aparta» sobre exclusió social juvenil i les ferides del rebuig.

L’estigma aparta: Quan jutjar l’ús de pantalles ens impedeix veure la persona

Reserva una cita amb Projecte Vida

Pots reservar una primera cita tant si estàs preocupat o preocupada pel teu propi consum o comportament com si necessites orientació per a una persona del teu entorn.

A Projecte Vida tractem cada situació amb respecte, discreció i sense judicis. Entenem que darrere de cada petició d’ajuda hi ha una història, unes circumstàncies i unes necessitats diferents.

Demanar ajuda no t’obliga a prendre cap decisió immediata. La primera conversa és un espai per informar-te, expressar-te i valorar els passos que poden ajudar-te.

Reserva la teva cita