Projecte Vida reclama més dades sobre els nous consums de nicotina a Andorra
- Projecte Vida
- May 31
- 9 min de lectura
El consum de nicotina no està desapareixent: està canviant de format. Mentre el tabac convencional perd presència en alguns grups, els vapejadors, els dispositius de tabac escalfat i les bosses de nicotina guanyen visibilitat i es presenten sovint com a opcions modernes, discretes o aparentment menys perjudicials. Projecte Vida adverteix que aquesta transformació exigeix dades més detallades per comprendre què està passant realment a Andorra i adaptar les polítiques de prevenció, detecció precoç i acompanyament.
Resum de la notícia
Ràdio i Televisió d’Andorra va informar el 31 de maig de 2026 que Projecte Vida considera prioritària la vigilància dels nous patrons de consum de nicotina. La notícia assenyala que el descens del tabac tradicional conviu amb la normalització dels vapejadors i les bosses de nicotina entre adolescents i joves, així com amb l’ús de dispositius de tabac escalfat. L’entitat alerta que una part dels joves percep aquests productes com a menys nocius o menys addictius, tot i que continuen exposant-los a nicotina en una etapa sensible del desenvolupament.
La informació també posa el focus en el doble consum: persones adultes que no substitueixen completament els cigarrets, sinó que combinen el tabac convencional amb cigarretes electròniques o tabac escalfat. Davant d’aquesta realitat, Projecte Vida reclama registres i seguiments específics que permetin conèixer la freqüència d’ús, els productes consumits, les edats d’inici, la combinació de formats i les necessitats de prevenció i ajuda.
El consum de nicotina canvia de forma, però no desapareix
Durant molts anys, parlar de tabaquisme significava parlar gairebé exclusivament de cigarrets. Avui el mercat i els hàbits són més complexos. Hi ha dispositius d’un sol ús, sistemes recarregables, líquids amb concentracions variables, productes de tabac escalfat i bosses que alliberen nicotina per via oral. Alguns d’aquests formats són fàcils d’ocultar, no generen la mateixa olor que el fum i es comercialitzen amb sabors, dissenys i missatges associats a la tecnologia o a l’estil de vida.
Aquesta transformació pot reduir la percepció de risc. Quan un producte sembla net, discret o socialment acceptat, és més fàcil que l’ús s’interpreti com una moda o com un hàbit sense conseqüències. Però el canvi de presentació no elimina la capacitat addictiva de la nicotina ni converteix aquests productes en innocus, especialment quan l’ús comença durant l’adolescència.
Què diuen les dades disponibles a Andorra?
Les dades oficials més recents permeten identificar una part del fenomen. El Pla oncològic nacional 2026-2030, que incorpora resultats de l’Enquesta nacional de salut d’Andorra de 2024, indica que el 22,2% dels homes i el 21,7% de les dones d’entre 15 i 24 anys declaren consumir cigarretes electròniques actualment. El mateix document assenyala que el 30% dels homes i el 23% de les dones són fumadors habituals de tabac, i que un 8,6% de les dones de 15 a 24 anys refereix fumar de manera ocasional.
Aquestes xifres confirmen que les cigarretes electròniques ja formen part del mapa de consum juvenil del país. Alhora, mostren la necessitat d’anar més enllà d’una fotografia general. Per dissenyar respostes eficaces cal saber amb quina freqüència s’utilitzen, quina quantitat de nicotina contenen, a quina edat s’inicia el consum, si hi ha ús simultani de diversos productes, quins sabors i formats tenen més presència, quants usuaris intenten deixar-ho i quines barreres troben per demanar ajuda.
22,2% dels homes i 21,7% de les dones de 15 a 24 anys declaren consumir cigarretes electròniques actualment, segons les dades de l’Enquesta nacional de salut d’Andorra 2024 recollides al Pla oncològic nacional 2026-2030.
Per què cal un seguiment més precís dels nous productes?
Disposar de dades detallades no és una qüestió purament estadística. Permet decidir on cal actuar, a quines edats s’ha d’intensificar la prevenció i quins missatges resulten més útils. També ajuda a evitar que tots els consums es tractin com si fossin iguals. No és el mateix haver provat un producte una vegada que utilitzar-lo diàriament; tampoc és igual un consum ocasional que una dependència amb símptomes d’abstinència, pèrdua de control o ús per regular l’ansietat i l’estat d’ànim.
Un sistema de seguiment actualitzat podria incorporar, com a mínim, la prevalença per edat i gènere, l’edat d’inici, la freqüència, el tipus de dispositiu, la presència de nicotina, el doble o policonsum, els intents d’abandonament, la percepció de risc, l’exposició a publicitat digital i la relació amb altres factors de salut mental i socials. Aquesta informació permetria avaluar les intervencions i modificar-les quan no arriben als grups que més ho necessiten.
Nicotina i adolescència: una etapa especialment vulnerable
L’Organització Mundial de la Salut recorda que la nicotina és altament addictiva i especialment perjudicial per a infants, adolescents i adults joves, perquè el cervell encara està en desenvolupament. L’exposició durant aquesta etapa pot afectar processos relacionats amb l’atenció i l’aprenentatge i augmentar la probabilitat d’una dependència prolongada. Els organismes de salut pública també adverteixen que els signes d’addicció poden aparèixer ràpidament, fins i tot abans que el consum sigui diari.
Per això, la prevenció no hauria de basar-se únicament en missatges alarmistes. Cal explicar què és la nicotina, com es desenvolupa la dependència, què significa la tolerància, per què apareixen el desig intens i l’abstinència i com influeixen els sabors, les xarxes socials, el grup d’iguals i l’accessibilitat. Una informació clara i adaptada a l’edat ajuda els joves a prendre decisions amb més criteri i facilita que puguin demanar ajuda sense por de ser castigats o jutjats.
El doble consum no equival a abandonar el tabac
Una de les preocupacions destacades per Projecte Vida és l’ús simultani de cigarrets i dispositius electrònics o de tabac escalfat. En alguns casos, la persona utilitza el vapejador en espais on no pot fumar, però manté els cigarrets en altres moments. Això pot conservar les rutines associades al tabac, mantenir l’exposició a la nicotina i dificultar la desvinculació completa del consum.
Per aquest motiu, és important diferenciar entre reduir alguns cigarrets, substituir completament un producte i abandonar la nicotina. Les persones adultes que volen deixar de fumar necessiten informació individualitzada i suport sanitari basat en l’evidència. El doble consum no s’ha de presentar automàticament com un procés de cessació, i encara menys com una opció segura per a adolescents o persones que no fumaven prèviament.
Prevenció basada en dades, informació i acompanyament
La resposta davant els nous consums ha de combinar salut pública, educació i suport comunitari. Les famílies necessiten recursos per parlar-ne sense interrogatoris ni amenaces; els centres educatius, materials actualitzats que incloguin vapejadors, tabac escalfat i bosses de nicotina; i els professionals, preguntes específiques que permetin detectar productes que sovint no apareixen quan només es pregunta si la persona fuma.
També cal escoltar els mateixos adolescents i joves. Conèixer els motius d’inici, els contextos d’ús i els missatges que reben a les xarxes ajuda a construir una prevenció més creïble. Informar no significa culpabilitzar. Significa donar eines, detectar els primers senyals i obrir vies de suport abans que el consum ocupi més espai en la vida quotidiana.
Què poden fer les famílies i els centres educatius?
Parlar de tots els productes de nicotina, no només dels cigarrets.
Preguntar què saben els joves i quins missatges veuen a les xarxes abans de donar una lliçó.
Evitar ridiculitzar, etiquetar o amenaçar: el judici pot afavorir l’ocultació.
Observar canvis com l’ús molt freqüent, la irritabilitat quan no es pot consumir, la despesa continuada o la necessitat d’utilitzar el producte en situacions prohibides.
Demanar orientació professional quan hi ha pèrdua de control, malestar, símptomes d’abstinència o dificultats per deixar-ho.
Com pot ajudar Projecte Vida?
Projecte Vida ofereix una primera escolta confidencial i sense judicis per a persones preocupades pel seu consum i per a familiars o persones de l’entorn. L’entitat pot orientar sobre els passos següents, facilitar informació comprensible, oferir atenció individual i accés a grups d’ajuda mútua, acompanyar les famílies i derivar cap als recursos sanitaris, psicològics, psiquiàtrics o socials quan és necessari.
No cal esperar que el consum sigui diari ni que apareguin conseqüències greus. Demanar orientació davant els primers senyals permet entendre millor la situació i valorar opcions de canvi. El suport comunitari de Projecte Vida complementa, però no substitueix, la valoració i el tractament dels serveis professionals de salut.
Dades rellevants
Cigarretes electròniques, homes de 15–24 anys: 22,2% declara consumir-ne actualment.
Cigarretes electròniques, dones de 15–24 anys: 21,7% declara consumir-ne actualment.
Tabac habitual: 30% dels homes i 23% de les dones el 2024.
Tabac ocasional en dones de 15–24 anys: 8,6%.
Preocupacions de Projecte Vida: Normalització juvenil, menor percepció de risc, vapejadors, tabac escalfat, bosses de nicotina i doble consum.
Reclam principal: Registre i seguiment específic dels nous patrons de consum.
Preguntes freqüents
Què s’entén per nous consums de nicotina?
Inclou formats diferents del cigarret convencional, com les cigarretes electròniques o vapejadors, els dispositius de tabac escalfat i les bosses de nicotina. Poden variar en disseny, concentració, manera d’ús i capacitat per passar desapercebuts.
Els vapejadors sempre contenen nicotina?
No tots, però molts productes en contenen. A més, l’etiquetatge o la concentració poden no ser fàcils d’interpretar. La nicotina és altament addictiva i té riscos específics durant l’adolescència i la joventut.
Vapejar és innocu perquè no hi ha fum?
No. Les cigarretes electròniques generen un aerosol que pot contenir nicotina i altres substàncies. L’absència de combustió o d’olor de fum no significa absència de risc, i aquests productes no són adequats per a adolescents, joves ni persones que no consumien nicotina.
Per què preocupa especialment el consum en adolescents?
Perquè el cervell continua desenvolupant-se i és més vulnerable als efectes de la nicotina. L’ús primerenc pot afavorir una dependència duradora i afectar processos relacionats amb l’atenció, l’aprenentatge, l’estat d’ànim i el control dels impulsos.
Què és el doble consum?
És l’ús simultani o alternat de cigarrets convencionals i altres productes, com vapejadors o tabac escalfat. Reduir alguns cigarrets no equival necessàriament a abandonar el tabac, i la combinació pot mantenir l’exposició i les rutines de dependència.
Per què Projecte Vida demana més dades?
Per conèixer amb més precisió quins productes s’utilitzen, amb quina freqüència, a quines edats, en quins contextos i amb quins patrons de combinació. Aquesta informació permet adaptar la prevenció i avaluar si les mesures funcionen.
Com puc parlar-ne amb un adolescent sense jutjar-lo?
Comença preguntant què sap i què ha vist al seu entorn. Escolta abans d’advertir, evita amenaces i explica els riscos amb informació clara. Si hi ha ús freqüent, malestar o dificultats per deixar-ho, demana orientació professional.
Quins senyals poden indicar dependència de la nicotina?
La necessitat d’utilitzar el producte cada vegada més sovint, irritabilitat o inquietud quan no es pot consumir, intents fallits de deixar-ho, ús en situacions prohibides, despesa continuada o sensació de no poder funcionar sense nicotina.
Pot demanar ajuda una família encara que la persona no vulgui fer-ho?
Sí. Les famílies poden demanar orientació per entendre la situació, millorar la comunicació, establir límits saludables i conèixer els recursos disponibles, encara que la persona afectada no estigui preparada per iniciar un canvi.
Com ajuda Projecte Vida?
Ofereix primera escolta, orientació, atenció individual, grups d’ajuda mútua, suport a les famílies, activitats de prevenció i derivació cap als recursos sanitaris, psicològics o socials adequats. L’acompanyament és confidencial i sense judicis.
Recursos de Projecte Vida
Assessorament, acompanyament i derivació
Primera orientació confidencial per comprendre la situació i accedir a recursos psicològics, mèdics, socials o comunitaris.
Servei d’informació
Consultes sobre substàncies i addiccions comportamentals, recursos públics i privats disponibles a Andorra.
GAM en primera persona
Grup d’ajuda mútua per a persones amb addiccions a substàncies o comportamentals.
GAM per a familiars i entorn
Suport per a famílies, parelles i persones pròximes que necessiten eines i acompanyament.
Tallers i sensibilització
Accions de prevenció i divulgació sobre addiccions, tecnologies, joc, pantalles i reducció de riscos.
Fonts consultades
RTVA. Notícia original que recull el reclam de Projecte Vida, la preocupació pels nous formats de nicotina, el doble consum i la necessitat de més seguiment.
Govern d’Andorra — Pla oncològic nacional 2026-2030. Document oficial que incorpora dades de l’Enquesta nacional de salut d’Andorra 2024 sobre tabac i cigarretes electròniques.
Organització Mundial de la Salut — Tobacco and nicotine. Fitxa actualitzada sobre addicció a la nicotina, desenvolupament cerebral i riscos per a infants, adolescents i adults joves.
OMS — Preguntes i respostes sobre cigarretes electròniques. Informació oficial sobre nicotina, efectes en joves, aerosols i mesures de protecció de la salut pública.
CDC — E-Cigarette Use Among Youth. Recurs divulgatiu oficial sobre dependència, cervell adolescent, factors d’inici i paper de famílies, escoles i professionals.
Et preocupa el consum de vapejadors, tabac, tabac escalfat o bosses de nicotina? També pots demanar orientació si la preocupació és per una persona del teu entorn.
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
💙 Fes-te soci o col·labora: Ajuda'ns a seguir transformant vides i a reduir l'estigma de les addiccions a Andorra.
Comentaris