Articles

Les addiccions comportamentals no acostumen a aparèixer de manera sobtada. L’ús de les pantalles, els videojocs o les apostes pot anar guanyant espai fins a afectar el descans, les relacions, els estudis, la feina o l’economia. Conèixer els primers senyals i demanar ajuda a temps és essencial per prevenir conseqüències més greus.

Demanar ajuda és un dels actes més valents que pot fer una persona amb una addicció. Però cap procés de recuperació hauria d'implicar perdre la dignitat. Analitzem per què el tractament de les addiccions ha de basar-se en l'evidència científica, els drets humans i el suport comunitari, i expliquem el paper dels grups d'ajuda mútua dins d'un model integral de recuperació.

Darrere d’algunes addiccions hi pot haver una història d’experiències adverses infantils, estrès tòxic i silenci. Analitzem què diu la ciència i per què una atenció segura, empàtica i lliure d’estigma pot facilitar la recuperació.

Una addicció gairebé mai comença d’un dia per l’altre. Entendre els primers senyals, els factors de risc i la funció que compleix una conducta ens ajuda a prevenir i acompanyar millor.

L’estigma no és només una opinió negativa sobre les persones amb addiccions. Quan els prejudicis es repeteixen durant anys, poden convertir-se en autoestigma, debilitar la confiança en el propi criteri i fer que una persona pensi que mereix menys respecte o menys protecció. Aquest article reivindica el dret a una atenció digna, segura, basada en l’evidència i respectuosa amb l’autonomia durant tot el procés de recuperació.

La pornografia s’ha convertit en una de les primeres fonts d’informació sexual per a molts adolescents. El problema apareix quan continguts basats en cossos irreals, dominació, desigualtat o absència de comunicació es confonen amb una representació fidel de les relacions sexuals. Aquest article analitza com la pornografia pot condicionar el plaer, el consentiment i les expectatives, i explica per què l’educació afectivosexual és essencial per construir una sexualitat sana.

Ajudar una persona amb una addicció no hauria de dependre de la seva capacitat per abandonar immediatament el consum. La reducció de danys ofereix intervencions destinades a protegir la salut, prevenir sobredosis i infeccions, mantenir el contacte amb els serveis i millorar la qualitat de vida. Aquest article explica per què acompanyar sense pressions ni judicis també és una forma de tractament i de prevenció.

Les catinones sintètiques són substàncies estimulants creades en laboratori que poden comercialitzar-se com si fossin cocaïna, MDMA o amfetamines. La composició pot variar, la persona no sempre sap què està consumint i algunes presenten un potencial elevat de repetició compulsiva. Aquest article explica què són, quins efectes poden provocar i per què representen un repte creixent per a la salut pública.

Les begudes energètiques són accessibles, es promocionen com una ajuda per rendir més i formen part de molts espais d’oci juvenil. Tanmateix, el seu elevat contingut en cafeïna i, en molts casos, en sucre pot afectar el descans i el benestar, especialment durant l’adolescència. Aquest article analitza els riscos del consum, la barreja amb alcohol i el paper que tenen el màrqueting i la cultura de la hiperproductivitat en la seva normalització.

Les addiccions no sempre estan relacionades amb una substància. El joc d’atzar, les xarxes socials, els videojocs, les operacions especulatives i la pornografia també poden convertir-se en conductes problemàtiques quan apareixen pèrdua de control, necessitat constant de connexió i continuïtat malgrat les conseqüències. Aquest article analitza l’augment de les addiccions comportamentals, especialment entre adolescents, i reivindica una prevenció més continuada i adaptada als p

La falta de medicació per al TDAH no implica simplement substituir una capsa per una altra. Quan una persona ha trobat un tractament que li permet mantenir l’atenció, regular la impulsivitat i sostenir el seu dia a dia, un canvi sobtat pot alterar un equilibri difícil d’aconseguir. Aquest article reflexiona sobre el desabastiment de lisdexanfetamina a Andorra, les alternatives proposades i la necessitat de garantir continuïtat, informació i seguiment.

Recuperar-se d’una addicció no depèn únicament de la voluntat o del tractament. També requereix un espai segur on descansar, mantenir rutines i reconstruir la vida. Aquest article analitza com la inseguretat residencial, la pressió del lloguer i la falta d’estabilitat poden augmentar el malestar i dificultar la continuïtat dels processos de recuperació.

Una addicció no es resol únicament decidint deixar de consumir. La voluntat pot formar part del procés, però moltes persones també necessiten teràpia, seguiment, suport comunitari i temps. Aquest article qüestiona els discursos que culpabilitzen les persones amb addiccions i explica per què el malestar emocional, la normalització de l’alcohol i les desigualtats socials també condicionen l’aparició i la recuperació d’un trastorn addictiu.

Les dades de l’Enquesta Nacional de Salut d’Andorra 2024 mostren que no totes les persones parteixen de les mateixes condicions per cuidar la seva salut. Les dones, les classes socials més desfavorides i una part de la població jove presenten més malestar emocional, més dificultats per accedir a determinats serveis i alguns patrons de consum preocupants. Aquest article analitza què hi ha darrere dels percentatges i per què les addiccions també estan relacionades amb les condi

Un vi per dinar, una cervesa al vespre o una copa per desconnectar poden semblar conductes completament normals. Precisament per això, el consum problemàtic d’alcohol pot avançar durant anys sense despertar preguntes. Aquest article analitza com la normalització social, la comparació amb persones que beuen més i la imatge extrema de les addiccions dificulten identificar el problema quan encara es pot prevenir.

Les addiccions no desapareixen amb l’edat. Algunes persones arriben a la vellesa després d’anys de consum, mentre que d’altres desenvolupen una dependència en aquesta etapa, sovint relacionada amb l’alcohol, la medicació, el dolor crònic, la solitud o els grans canvis vitals. Aquest article visibilitza una realitat poc estudiada, fàcil de confondre amb els efectes de l’envelliment i encara marcada per un doble estigma.

Viure amb un TDAH no diagnosticat pot significar anys de desorganització, impulsivitat, soroll mental i esgotament sense una explicació clara. En alguns casos, l’alcohol, els ansiolítics o altres substàncies poden convertir-se en intents d’alleujar temporalment aquest malestar. Aquest article explica, des d’una experiència personal, la relació entre el TDAH i les addiccions, el valor del diagnòstic tardà i la importància d’accedir a un tractament adequat.

Quan una addicció entra en una família, l’impacte no recau únicament sobre la persona que consumeix. Moltes mares, parelles, germanes i filles assumeixen la gestió de les crisis, la recerca d’ajuda, les responsabilitats domèstiques i el sosteniment emocional de tot l’entorn. Aquest article visibilitza la càrrega silenciosa de les dones cuidadores i reivindica espais de suport on també elles puguin ser escoltades i acompanyades.

Invertir en criptomonedes no és necessàriament jugar, però determinades formes d’operar poden reproduir patrons propis de les apostes: connexió constant, decisions impulsives, guanys i pèrdues ràpids i necessitat de recuperar els diners perduts. L’article analitza com el llenguatge financer pot ocultar una conducta problemàtica i per què cal reforçar la prevenció, el pensament crític i l’educació financera.

Els psicofàrmacs tenen una utilitat clínica indiscutible quan estan ben indicats, pautats i revisats. El problema apareix quan deixen de ser una ajuda temporal i es converteixen en l’única resposta davant l’ansietat, l’insomni, el dol o la sobrecàrrega emocional. Aquest article reflexiona sobre la normalització del consum prolongat, la dependència de benzodiazepines i la necessitat de complementar la medicació amb suport psicològic, social i comunitari.