Com comença realment una addicció? El que diu la ciència i el que vivim cada dia
- Erika Garcia Martinez
- Jul 14
- 9 min de lectura
Actualitzat: 19 hours ago
Com es desenvolupa una addicció?
Quan pensem en una addicció, sovint imaginem el moment en què el problema ja s’ha fet visible: conflictes familiars, dificultats econòmiques, absentisme laboral, afectació de la salut o una sensació evident de pèrdua de control. Però una addicció no acostuma a començar aquí. Normalment comença molt abans, de manera progressiva i gairebé imperceptible, en una experiència que ofereix alguna cosa que la persona necessita en aquell moment: plaer, alleujament, energia, desconnexió, seguretat o sentiment de pertinença.
Això no significa que totes les addiccions neixin d’un trauma ni que darrere de cada consum hi hagi necessàriament una ferida profunda. La ciència identifica diferents motivacions inicials: sentir-se bé, deixar de sentir-se malament, rendir més, experimentar per curiositat o adaptar-se a un grup. Algunes persones comencen a consumir en un context recreatiu; d’altres ho fan per dormir, reduir l’ansietat, suportar el dolor, aguantar un ritme laboral exigent o sentir-se menys soles. El punt de partida pot ser molt diferent, però sovint hi ha un element comú: aquella experiència compleix una funció.
El cervell aprèn d’allò que sembla funcionar
Quan una substància o una conducta produeix una recompensa ràpida, el cervell n’aprèn l’associació. Si després de beure una persona se sent més desinhibida, si després de consumir cànnabis nota que disminueix temporalment la intensitat dels pensaments o si una aposta li proporciona excitació i una pausa dels problemes, augmenta la probabilitat de repetir aquella experiència.
Aquest aprenentatge no és una prova de debilitat moral. És un mecanisme humà bàsic: tendim a repetir les conductes que ens proporcionen plaer o que redueixen el malestar. Amb el temps, determinats llocs, persones, emocions o moments del dia poden convertir-se en senyals que activen el desig de tornar a consumir.
A mesura que el patró es reforça, la conducta pot començar a ocupar més espai. Ja no es consumeix únicament per sentir plaer, sinó també per evitar la irritabilitat, l’angoixa, el buit o el malestar que apareixen quan no es pot repetir l’experiència. La recerca científica mostra que la repetició pot produir canvis en els circuits cerebrals relacionats amb la recompensa, l’aprenentatge, l’estrès i l’autocontrol. Això ajuda a entendre per què, quan el problema està consolidat, dir a algú que “simplement ho deixi” acostuma a ser insuficient.
Consumir no és automàticament tenir una addicció
És important diferenciar entre experimentar, mantenir un consum ocasional, presentar un consum de risc i desenvolupar una addicció. No totes les persones que consumeixen acaben tenint dependència, ni totes les persones exposades als mateixos factors evolucionen de la mateixa manera.
Parlem d’addicció quan la persona té dificultats persistents per controlar la conducta, aquesta adquireix una prioritat creixent i continua malgrat les conseqüències negatives. Aquesta distinció evita dos errors: banalitzar qualsevol risc o convertir qualsevol consum en una condemna.
Tampoc no hi ha una causa única. Hi poden influir la predisposició genètica, l’edat d’inici, la salut mental, la impulsivitat, el trauma, l’estrès, el dolor, l’aïllament, la precarietat, les dinàmiques familiars, la disponibilitat de substàncies o la normalització cultural. Cap d’aquests elements determina per si sol que una persona desenvolupi una addicció; el risc apareix de la interacció entre vulnerabilitats i factors protectors.
Per què unes persones desenvolupen una addicció i d’altres no?
Factors de risc
No existeix una causa única. El risc apareix per la interacció entre factors biològics, psicològics i socials. Hi poden influir la predisposició genètica, l’edat d’inici, l’etapa del desenvolupament, la salut mental, la impulsivitat, el trauma, l’estrès, el dolor crònic, l’aïllament, la precarietat, les dinàmiques familiars, la pressió del grup, la disponibilitat de les substàncies i la normalització cultural del consum.
Aquests factors no determinen un destí inevitable. Augmenten o redueixen probabilitats. També existeixen factors protectors: vincles segurs, suport familiar i comunitari, competències emocionals, connexió amb l’escola o la feina, alternatives de lleure, sentiment de pertinença i accés a serveis d’ajuda.
Factors de protecció
Per això, prevenir no consisteix únicament a dir “no consumeixis”. La prevenció basada en l’evidència treballa les habilitats personals i socials, reforça les famílies, crea comunitats més protectores i redueix l’exposició a entorns de risc. L’Agència de la Unió Europea sobre Drogues subratlla que prevenir té més relació amb afavorir un desenvolupament positiu durant la infància i l’adolescència que amb intentar convèncer els joves mitjançant advertiments aïllats.
Addiccions a Andorra: què ens diuen les dades?
L’Enquesta nacional de salut d’Andorra 2024, amb 904 persones enquestades, situa el consum d’alcohol entre els indicadors que cal millorar. Segons els resultats, el 12% dels homes i el 6% de les dones es trobaven dins la categoria de consum de risc. La dada és especialment rellevant entre la població jove: en la franja de 15 a 24 anys, el consum de risc arribava al 18,2% tant en homes com en dones.
Això obliga a superar alguns estereotips. El risc no afecta únicament homes adults, persones socialment excloses o casos amb un deteriorament molt visible. També pot estar present en joves que estudien, treballen, fan esport i mantenen una vida aparentment normal. Precisament la normalització social de l’alcohol pot dificultar que es percebin els primers senyals d’alerta.
La mateixa enquesta detecta malestar emocional en el 35,2% de les dones i en el 22,3% dels homes. Aquestes dades no demostren que el malestar provoqui directament una addicció, però evidencien que no podem separar completament les polítiques de salut mental de les polítiques sobre consum. Quan una persona no disposa d’eines, suport o espais segurs per gestionar el que sent, qualsevol recurs que prometi alleujament immediat pot adquirir més importància.
L’enquesta també mostra diferències en els consums declarats durant els trenta dies anteriors. Entre els homes destaquen el cànnabis i els tranquil·litzants; entre les dones, els tranquil·litzants ocupen el primer lloc. Aquestes xifres no permeten determinar automàticament si hi havia prescripció mèdica, ús inadequat o dependència, però assenyalen la necessitat d’observar el consum de medicació, el dolor i el malestar emocional amb una perspectiva de gènere.
El que veiem cada dia a Projecte Vida
Les dades de Projecte Vida corresponents al primer semestre de 2026 permeten observar com aquesta realitat científica pren forma en l’acompanyament quotidià. Entre gener i juny, l’entitat va acompanyar 145 persones: 79 van ser ateses en primera persona, 49 eren familiars, parelles o persones de l’entorn i 17 van participar en intervencions al Centre Penitenciari. Durant aquest període també es van fer 151 visites de seguiment, una dada que mostra que l’ajuda no consisteix només en una primera consulta, sinó en la continuïtat del vincle i del procés.
Alcohol, cocaïna i poliadicció
L’alcohol apareix com la conducta addictiva més freqüent. La memòria registra 93 casos amb presència d’alcohol, equivalents al 72,7% dels registres analitzats. En 64 casos era la conducta principal i en 29 formava part d’una situació de poliadicció. Aquestes xifres són especialment significatives perquè l’alcohol és legal, accessible i socialment acceptat. Aquesta normalització pot retardar la identificació del problema: sovint no preocupa la substància en si, sinó quan les conseqüències ja s’han acumulat.
La cocaïna també té una presència rellevant. Projecte Vida va registrar 32 casos, el 25% del conjunt analitzat. En set era la conducta principal i en 25 apareixia dins d’una poliadicció. Aquesta dada evidencia que moltes trajectòries no es poden entendre observant una sola substància: hi ha persones que combinen alcohol, cocaïna, cànnabis, medicació o altres conductes segons el context, l’estat emocional o l’efecte que busquen.
Edat i trajectòries de consum
La franja de 45 a 54 anys és la més representada en la memòria, mentre que 16 persones ateses tenien més de 55 anys. Això recorda que les addiccions no són exclusives de la joventut. Poden consolidar-se durant anys, aparèixer després d’una jubilació, una pèrdua, una malaltia, una ruptura o un canvi vital, o romandre ocultes perquè la persona manté aparentment la feina, la família i les responsabilitats.
Com afecten les addiccions les famílies?
Les addiccions no afecten únicament qui consumeix. De les 49 consultes realitzades per familiars o persones de l’entorn, el 89,8% van ser fetes per dones: mares, parelles, germanes i altres familiars. La dada posa de manifest la feminització de les cures. Sovint són elles qui busquen informació, sostenen les crisis, protegeixen els fills, assumeixen conseqüències econòmiques i intenten mantenir la família en funcionament.
Acompanyar una persona no significa poder controlar-la ni resoldre-ho tot per ella. Les famílies també necessiten aprendre a posar límits, diferenciar ajuda de sobreprotecció i recuperar espais propis. Per això els grups familiars i el suport entre iguals no són un complement menor, sinó una part essencial de la resposta.
Durant el primer semestre, 36 persones van participar regularment en grups d’ajuda mútua. Projecte Vida va organitzar 21 sessions del grup mixt, 35 sessions dels dos grups de dones i sis sessions del grup de famílies. També es van desenvolupar tallers de prevenció de recaigudes, activitats específiques per a dones i onze sessions de l’hort comunitari Arrels de Vida.
Aquestes activitats responen a una realitat coneguda: la recuperació no consisteix únicament a deixar de consumir. Implica reconstruir rutines, recuperar vincles, aprendre a tolerar el malestar, trobar sentit, sentir-se útil i tornar a formar part d’una comunitat.
Recuperació, comunitat i acompanyament
Les persones rarament demanen ajuda perquè un dia hagin decidit “tenir una addicció”. Arriben quan la solució que havien trobat ha començat a convertir-se en un problema. Allò que calmava ja no calma prou. Allò que ajudava a socialitzar comença a generar conflictes. Allò que permetia aguantar la jornada acaba afectant el son, l’economia, la salut o els vincles.
També arriben les famílies, sovint cansades i desorientades. Han intentat controlar, discutir, protegir, amenaçar o reparar les conseqüències. Moltes descobreixen que estimar una persona no significa poder resoldre-ho tot i que acompanyar no és assumir permanentment la responsabilitat de l’altra. Elles també necessiten informació, límits i suport.
Una de les barreres més importants continua sent l’estigma. La por de ser considerat irresponsable, perillós o incapaç pot portar una persona a ocultar el problema i ajornar la petició d’ajuda. Per això el llenguatge importa. Separar la persona de la conducta no és una qüestió estètica: és una manera de facilitar que algú reconegui una dificultat sense sentir que ha perdut la seva identitat o la seva dignitat.
Prevenir i demanar ajuda abans de tocar fons
La prevenció basada en l’evidència no es limita a advertir sobre els perills de les drogues. L’Agència de la Unió Europea sobre Drogues defensa intervencions adaptades a les necessitats de la població, que reforcin competències personals, vincles familiars, entorns educatius i recursos comunitaris.
Projecte Vida va fer durant aquest semestre cinc intervencions educatives i activitats preventives en centres escolars, va publicar 18 articles d’opinió i va participar en més de 30 aparicions als mitjans. També va desenvolupar una activitat continuada al Centre Penitenciari amb 17 participants i sessions als mòduls de dones, penats, salut mental i preventius.
Aquest treball comunitari és coherent amb el nou Pla nacional contra les drogodependències aprovat pel Govern d’Andorra el juliol de 2025, que planteja una resposta coordinada entre salut, educació, serveis socials, justícia, comunitat i societat civil.
No cal tocar fons per demanar ajuda. El primer pas pot ser reconèixer que alguna cosa ha canviat, parlar-ne amb algú, demanar informació o acceptar una primera orientació. Entendre com comença realment una addicció no serveix per justificar el dany, sinó per intervenir abans i millor.
La pregunta útil no és només «per què no ho deixa?», sinó també «què li aporta aquesta conducta, què l’està mantenint i quines alternatives podem construir?». Quan deixem de mirar únicament el consum i tornem a veure la persona, també comença la recuperació.
No cal tocar fons
El Pla nacional contra les drogodependències d’Andorra planteja la prevenció, l’atenció, la reducció de danys i la reinserció com a àrees complementàries. La seva actualització també incorpora la corresponsabilitat institucional i la participació de les associacions. Aquesta mirada és coherent amb la realitat: les addiccions no es resolen únicament amb força de voluntat ni només dins d’una consulta. Calen respostes sanitàries, psicològiques, socials, educatives i comunitàries.
Demanar ajuda no exigeix tenir un diagnòstic ni haver-ho perdut tot. El primer pas pot ser reconèixer que alguna cosa ha canviat, parlar amb una persona de confiança, demanar informació o acceptar una primera orientació. Com més aviat s’intervé, més possibilitats hi ha d’evitar que la conducta acabi ocupant la resta de la vida.
Entendre com comença realment una addicció no serveix per justificar el dany. Serveix per prevenir-lo millor. Ens permet substituir la pregunta acusadora —«Per què no ho deixa?»— per altres de més útils: «Què ha trobat en aquesta conducta? Què l’està mantenint? Quines alternatives podem construir?».
Aquí també comença la recuperació: quan deixem de veure només el consum i tornem a veure la persona.
Fonts i aportació
National Institute on Drug Abuse: explicació dels processos cerebrals, l’aprenentatge de recompensa i la interacció entre factors de risc i protecció.
Agència de la Unió Europea sobre Drogues: criteris de prevenció científica, comunitària i adaptada als diferents nivells de risc.
Enllaç: https://www.consilium.europa.eu/media/54074/qc0521073esn_002.pdf
Enquesta nacional de salut d’Andorra 2024: dades oficials sobre consum d’alcohol i malestar emocional al Principat.
Pla nacional contra les drogodependències: marc públic andorrà de prevenció, atenció, reducció de danys i coordinació institucional.
Enllaç: https://www.govern.ad/ca/tematiques/salut/temes-de-salut/pla-nacional-contra-les-drogodependencies
Memòria de dades rellevants de Projecte Vida, gener-juny de 2026: dades d’atenció, seguiment, conductes addictives, edats, gènere i consultes familiars.
Enllaç: https://projectevida.com/noticies/alerta-lincrement-consultes-relacionades-laddiccio-cocaina
Memòria d’activitat comunitària de Projecte Vida, gener-juny de 2026: informació sobre grups d’ajuda mútua, tallers, prevenció, sensibilització i intervenció penitenciària.
Enllaç: https://projectevida.com/
Projecte Vida ofereix un espai d’escolta, orientació i acompanyament confidencial per a les persones que viuen una addicció i per al seu entorn. També pot facilitar informació sobre els recursos disponibles, orientar en els passos següents i oferir accés als grups d’ajuda mútua. Aquesta tasca complementa, però no substitueix, la valoració i el tractament dels serveis mèdics, psicològics, psiquiàtrics o socials.
Contacta amb Projecte Vida
WhatsApp: (+376) 661 707
Correu electrònic: projectevidaandorra@gmail.com
També pots reservar directament una primera cita mitjançant l’enllaç de reserva disponible a sota.
Comentaris